Democrat Agora Blogs Archive

Tag: AFA

  • La participación de las familias en la escuela. Extracto de la entrevista con la AFA Itaca

    Por equipo DEMOCRAT y AFA Itaca

     

    Partimos de que la democracia es un derecho y un deber de todas las personas en las sociedades democráticas, que las escuelas son espacios de experiencia y de igualdad, donde se puede practicar la democracia cada día, implicando a todos los miembros de la comunidad educativa, niños, docentes, familias y la sociedad. La participación de las AFA en las escuelas se basa en el diálogo y en la colaboración con los diversos sectores de la comunidad educativa, compartiendo la responsabilidad en educación y haciendo posible la participación de niños y jóvenes en actividades que van más allá de la escuela, actuando como agente conector con el proyecto educativo del territorio.

    En esta entrada de blog compartimos un extracto de la entrevista que realizaron el pasado mes de abril con dos miembros de la AFA (Asociación de familias) de la escuela ITACA de Manresa, una escuela pública de Educación Infantil y Primaria, de dos líneas. Con una diversidad de perfiles de familias y diversidad lingüística, la AFA participa en la comunidad educativa desde diversos espacios y tiempos de dedicación.

    En esta entrevista nos explican su experiencia de participación democrática en la comunidad educativa de la escuela, los retos y los obstáculos, y la implicación de las familias en la escuela.

    ¿Cómo funciona la AFA? ¿Cómo participan las familias?

    La escuela comenzó hace 17 años como un proyecto diferente de otras escuelas de Manresa, con una gran implicación de las familias en el funcionamiento del centro. La participación ha ido variando en los últimos años, la población del barrio es muy coherente con la diversidad que hay en la misma escuela, mucha gente de fuera ha buscado esta escuela para el proyecto, ha sido un proceso de cambios y refleja la diversidad de familias que hay en el barrio.

    Una peculiaridad de nuestra escuela es que hay muchas comisiones mixtas que están formadas por familias, equipo docente y personal de servicios. Esto tiene ventajas e inconvenientes. En los últimos años la participación ha ido variando, la población del barrio es muy coherente con la diversidad que hay en la misma escuela, mucha gente de fuera ha buscado esta escuela para el proyecto, ha sido un proceso de cambios y refleja la diversidad de familias que hay en el barrio.

    La AFA, es una asociación muy viva y pasajera, cuesta hacer la renovación cuando marchan personas referentes. Hay mucho movimiento de familias y de maneras de funcionar, según la dedicación que puede dar cada uno. La escuela es diversa pero las personas que formamos parte de la AFA, no es tan diversa como es la escuela. No hay representación de todas las diferencias culturales y quizás las familias más desfavorecidas no están tan representadas, también porque están dedicando un tiempo de su vida y tienen que conciliar con el trabajo, la familia…

    Por otro lado, dentro de la AFA, hay muchas maneras de participar, las personas que están en la junta dedican más tiempo que las personas que son un enlace o delegadas de la clase, o la que hace una ayuda puntual. Hay esa gran frase de que “siempre somos los mismos” que impregna un cierto pesimismo y que es común a todas las asociaciones, pero la escuela nosotros la reivindicamos con llave optimista que quiere decir ponerse por delante y timbrar del carro, de los proyectos, de encontrar los encajes con la escuela, con los y las maestras.

    La gente participa mucho en las actividades extraescolares de la escuela y también es un elemento cohesionador, pero hace falta dar un paso más e implicarse.  Las fiestas, las charlas, tienen muy buen resultado. También hacemos una asamblea en la que somos 4 gatos, pero hay que pensar en qué tipo de participación esperamos y, a veces, no es lo que tenemos.

    ¿Se promueve la participación de las familias en proyectos educativos comunitarios como los planes educativos de entorno, el proyecto educativo de ciudad? ¿La aportación de las familias a la escuela se limita a la provisión de servicios y promoción de actividades extraescolares?

    Es un gran tema en nuestra escuela, es complicado. Hay como unos acordes claros de participación, hay una estructura que permite la participación de las familias , pero con ciertos temas a veces nos sentimos un poco como que nos cortan las alas. Existe esta visión de que las familias nos metimos demasiado donde no nos pedían. Muchos padres y madres de la escuela también somos maestros, y se vive con este doble juego porque la escuela marca donde se puede participar, eso ha provocado conflictos y ha frustrado algunas iniciativas en las escuelas, es algo que no está del todo resuelto.

    La participación de las familias es muy importante desde el momento en que entran en las escuelas. Las familias también ayudan en actividades en el aula, nos piden las especialidades o habilidades que tenemos para que cuando salen proyectos en que los niños y las niñas tienen interés, podamos ir a la escuela a muestra el saber que tenga la persona. Por lo tanto la escuela tiene una visión de que las familias somos importantes y nos reclama

    La participación de las familias va disminuyendo conforme los niños se hacen mayores, nos alejamos un poco de la escuela y no participamos tanto.

    Pero a veces el cariño de la familia quizás es crear esta situación de aprendizaje, desde nuestra visión o lo que nos gustaría de nuestra escuela, y aquí el proyecto educativo nos para y nos dice que por aquí no. Al estar en la comisión educativa tenía expectativas de saber cómo es proyecto educativo, poder dar la opinión, pensar temas de la escuela, aportar el granito de arena, incidir… Pero realmente no es así, nos dicen que esta comisión es para hacer charlas y hacer divulgación a las familias , pero lo que es el proyecto educativo no nos podemos poner. Entiendo las dos partes: las familias que se sienten despreciadas, pero al mismo tiempo también me da seguridad de que la escuela marque los límites de participación. Hay que entender, si está bien explicado, que hay un tope de participación de las familias, pero por otro lado son muy bien recibidas. Tenemos que aprender a encajar y situarnos en el lugar donde nos piden .

    ¿Qué canales de participación tienen las familias en la escuela? ¿Qué tipo de estructuras de participación hay que vaya más allá de la escuela, que se extienda también al territorio?

    Los caminos escolares, es un ámbito donde se ha hecho más trabajo, es de las comisiones más potentes de la AFFA, también está la directora implicada, es la comisión de movilidad , que ha trabajado para facilitar el acceso del alumnado a la escuela. Es una comisión muy bien conectada con el ayuntamiento y también participan algunas familias, por lo tanto es un trabajo a tres bandas, que facilita mucho. Tienen una dinámica muy autónoma, de hecho casi todas las comisiones la tienen, y una capacidad de decisión más allá de la asamblea de la AFA. En cuanto al consejo escolar también hay participación de las familias, hay un representante de la junta de la AFA y dos o tres representantes de las familias que entran por vocación. Es el máximo órgano de decisión de la escuela, es un órgano muy formal. Algunos temas concretos que quizás son urgentes y no se trabajan en este consejo, entonces buscamos otros canales . Tenemos una reunión mensual con la dirección para resolver temas urgentes.

    La comisión de movilidad se ha implicado mucho en el tema de los caminos escolares, y ya hace tiempo que tenemos monitores para hacer el acompañamiento a la escuela de los niños y las niñas y ahora el ayuntamiento ha cogido este proyecto junto con otras escuelas que hacían cosas similares. Es muy importante que las familias se muevan para trabajar estos temas y se generan cosas muy machas.

    También se pueden implicar mucho en el funcionamiento de los comedores y hacen encuestas de satisfacción a las familias para pedir su opinión. Las evaluaciones que se hacen sobre este tema son muy positivas. También está la comisión solidaria que recoge fondos para poder incluir a todos los niños y niñas, y dar las mismas oportunidades.

    ¿Cómo pueden colaborar las familias con los centros educativos para fomentar los valores democráticos? ¿Es necesaria también la formación de las familias en educación para la democracia?

    Desde la escuela, en cuanto a iniciativas más de formación, el interés va más dirigido a temas de crianza, charlas, es donde la gente responde. Esta visión más global de participación más democrática con proyectos que tienen una mirada mucho más amplia cuesta mucho. Es sintomático el tema de la charla o cuál es el ponente y la gente que se apunta, qué perfil tiene. Vamos a hacer una formación sobre participación con la AFFaC y el ayuntamiento. Y cuando estás en estas charlas te das cuenta de que son importantes estos espacios de reflexión y ver dónde estamos, como una fotografía más global de nuestra escuela, qué colectivos participan y cuáles no y porqué no, pero dar el paso a hacer formación para encontrar soluciones a eso es más complicado. Las cosas que son de implicación a más largo plazo cuestan más. Vamos muy al día y esta parte más reflexiva relacionada con estos temas más globales, democracia , ciudadanía …. costen.

     

    Las situaciones de aprendizaje en las que pueden participar las familias en la escuela son más como agentes pasivos, desde una charla o reuniones que hacen los y las maestras sobre que pensamos sobre la educación, pero no me siento interpelada a debatir cómo está algún tema en concreto. Pero este trabajo quizás se hace más en el Consejo Escolar, porque allí se tratan temas, como el de la diversidad, y si que se plantearon varias sesiones para pensar entre todos qué problemas tenemos de no participación de algunos colectivos, y cómo podemos solucionarlo.

    ¿Dispones de espacios de encuentro para el debate y la reflexión con la comunidad educativa?

    Una vez al año hay un encuentro de la comunidad educativa de maestros, personal no docente, representantes de familias pero no sé si allí se genera debate o está todo muy estructurado. Es un encuentro que se promueve y se organiza desde la escuela y se invita a las laborables, el conserje, administración… y es interesante para hacer una foto de toda la familia que es una escuela, también se hace alguna actividad de reflexión.

    ¿Es importante la participación de las familias en los procesos escolares y en el funcionamiento del centro?

    Las familias funcionamos mejor cuando la participación quiere decir acción, cuando se vivencia, más que ir a apuntarme a una formación con unos expertos sobre que es la participación. Es mejor la experiencia que tengo y practico en la escuela, sentirme partícipe y aportar mi grano de arena a una mini sociedad que es la escuela y que tiene una repercusión en el bienestar o en el aprendizaje o el entorno de nuestros hijos. Hay familias que a su llegada aquí, donde empiezan a entender cómo funcionamos en el país, el pueblo… es en la escuela, la primera conexión con la sociedad está en la escuela, y eso es el poder que tienen las escuelas, y eso nos lleva a una visión más global de la escuela más de comunidad.

    Es importante que las familias nos sintamos reconocidas y que nuestro trabajo tenga resultados tangibles.

  • La participació de les famílies a l’escola. Extracte de l’entrevista amb l’AFA Itaca

    Per equip DEMOCRAT i AFA Itaca

     

    Partim de que la democràcia és un dret i un deure de totes les persones en les societats democràtiques, que les escoles són espais d’experiència i d’igualtat, on es pot practicar la democràcia cada dia, implicant tots els membres de la comunitat educativa, infants, docents, famílies i la societat. La participació de les AFA en les escoles es basa en el diàleg i en la col·laboració amb els diversos sectors de la comunitat educativa, compartint la responsabilitat en educació i fent possible la participació d’infants i joves en activitats que van més enllà de l’escola, actuant com agent connector amb el projecte educatiu del territori.

    En aquesta entrada de blog compartim un extracte de l’entrevista que vam realitzar el passat mes d’abril amb dues membres de l’AFA (Associació de famílies) de l’escola ITACA de Manresa, una escola pública d’Educació Infantil i Primària, de dues línies. Amb una diversitat de perfils de famílies i diversitat lingüística, l’AFA participa a la comunitat educativa des de diversos espais i temps de dedicació.

    En aquesta entrevista ens expliquen la seva experiència de participació democràtica en la comunitat educativa de l’escola, els reptes i els obstacles, i la implicació de les famílies en l’escola.

    Com funciona l’AFA? Com hi participen les famílies?

    L’escola va començar fa 17 anys com un projecte diferent d’altres escoles de Manresa, amb una gran implicació de les famílies en el funcionament del centre. La participació ha anat variant els últims anys, la població del barri és molt coherent amb la diversitat que hi ha a la mateix escola, molta gent de fora ha buscat aquesta escola pel projecte, ha sigut un procés de canvis i reflexa la diversitat de famílies que hi ha al barri.

    Una peculiaritat de la nostra escola és que hi ha moltes comissions mixtes que estan formades per famílies, equip docent i personal de serveis. Això té avantatges i inconvenients. Els últims anys la participació ha anat variant, la població del barri és molt coherent amb la diversitat que hi ha a la mateix escola, molta gent de fora ha buscat aquesta escola pel projecte, ha sigut un procés de canvis i reflexa la diversitat de famílies que hi ha al barri.

    L’AFA, és una associació molt viva i passatgera, costa fer la renovació quan marxen persones referents. Hi ha molt moviment de famílies i de maneres de funcionar, segons la dedicació que hi pot donar cadascú. L’escola és diversa però les persones que formem part de l’AFA, no és tan diversa com és l’escola. No hi ha representació de totes les diferencies culturals i potser les famílies més desafavorides no estan tan representades, també perquè estan dedicant un temps de la seva vida i han de conciliar amb el treball, la família…

    Per altra banda, dins de l’AFA, hi ha moltes maneres de participar, les persones que estan a la junta dediquen més temps que les persones que són un enllaç o delegades de la classe, o la que fa un ajut puntual. Hi ha aquella gran frase de que “sempre som els mateixos” que impregna un cert pessimisme i que és comú a totes les associacions, però l’escola nosaltres la reivindiquem amb clau optimista que vol dir posar-se al davant i tibar del carro, dels projectes, de trobar els encaixos amb l’escola, amb els i les mestres.

    La gent participa molt a les activitats extraescolars de l’escola i també és un element cohesionador, però fa falta donar un pas més i implicar-se.  Les festes, les xerrades, tenen molt bon resultat. També fem una assemblea en la que som 4 gats, però cal pensar en quin tipus de participació esperem i, a vegades, no és el que tenim.

    Es promou la participació de les famílies en projectes educatius comunitaris com els plans educatius d’entorn, el projecte educatiu de ciutat? L’aportació de les famílies a l’escola es limita a la provisió de serveis i promoció d’activitats extraescolars?

    És un gran tema a la nostra escola, és complicat. Hi ha com uns acord clars de participació, hi ha una estructura que permet la participació de les famílies , però amb certs temes a vegades ens sentim una mica com que ens tallen les ales. Hi ha aquesta visió de que les famílies ens fiquem massa on no ens demanaven. Molts pares i mares de l’escola també som mestres, i es viu amb aquest doble joc perquè l’escola marca on es pot participar, això ha provocat conflictes i ha frustrat algunes iniciatives a les escoles, és una cosa que no està del tot resolta.

    La participació de les famílies és molt important des del moment en que entren a les escoles. Les famílies també ajuden en activitats a l’aula, ens demanen les especialitats o habilitats que tenim  perquè quan surten projectes en que els nens i les nenes tenen interès, puguem anar  a l’escola a mostra el saber que tingui la persona. Per tant l’escola té una visió de que les famílies som importants i ens reclama

    La participació de les famílies va disminuint conforme els infants es fan mes grans, ens allunyem una mica de l’escola i no participem tant.

    Però a vegades el neguit de la família potser és crear aquesta situació d’aprenentatge, des de la nostra visió o el que ens agradaria de la nostra escola, i aquí el projecte educatiu ens para i ens diu que per aquí no. Al estar a la comissió educativa tenia expectatives de saber com és projecte educatiu, poder donar l’opinió, pensar temes de l’escola, aportar el granet de sorra, incidir…Però realment no es així, ens diuen que aquesta comissió es per fer xerrades i fer divulgació a les famílies , però el que és el projecte educatiu no ens hi podem posar. Entenc les dues parts: les famílies que se senten menystingudes, però alhora també em dona seguretat que l’escola marqui els límits de participació. S’ha d’entendre, si està ben explicat, que hi ha un topall de participació de les famílies, però per altra banda son molt ben rebudes. Hem d’aprendre a encaixar i situar-nos al lloc on ens demanen .

    Quins canals de participació tenen les famílies a l’escola? Quin tipus d’estructures de participació hi ha que vagi més enllà de l’escola, que s’estengui també al territori?

    Els camins escolars, és un àmbit on s’ha fet més feina, és de les comissions més potents de l’AFFA, també hi ha la directora implicada, és la comissió de mobilitat , que ha treballat per facilitar l’accés de l’alumnat a l’escola. És una comissió molt ben connectada amb l’ajuntament i també hi participen algunes famílies, per tant és un treball a tres bandes, que facilita molt. Tenen una dinàmica molt autònoma, de fet quasi totes les comissions la tenen, i una capacitat de decisió més enllà de l’assemblea de l’AFA. Pel que fa al consell escolar també hi ha participació de les famílies, hi ha un representant de la junta de l’AFA i dos o tres representats de les famílies que entren per vocació. És el màxim òrgan de decisió de l’escola, és un òrgan molt formal. Alguns temes concrets que potser són urgents i no es treballen en aquest consell, llavors busquem altres canals . Tenim una reunió mensual amb la direcció per resoldre temes urgents.

    La comissió de mobilitat s’ha implicat molt en el tema dels camins escolars, i ja fa temps que tenim monitors per fer l’acompanyament a l’escola dels nens i les nenes i ara l’ajuntament ha agafat aquest projecte juntament amb altres escoles que feien coses similars. És molt important que la famílies es moguin per treballar aquests temes i es generen coses molt maques.

    També es poden implicar molt en el funcionament dels menjadors i fan enquestes de satisfacció a les famílies per demanar la seva opinió. Les avaluacions que es fan sobre aquest tema són molt positives. També hi ha la comissió solidaria que recull fons per poder incloure a tots els nens i nenes, i donar les mateixes oportunitats.

    Com poden col·laborar les famílies amb els centres educatius per fomentar els valors democràtics? És necessària també la formació de les famílies en educació per a la democràcia?

    Des de l’escola, pel que fa a iniciatives més de formació, l’interès va mes dirigit a temes de criança, xerrades, és on la gent respon. Aquesta visió més global de participació més democràtica amb projectes que tenen una mirada molt mes amplia costa molt. És simptomàtic el tema de la xerrada o quin és el ponent i la gent que s’hi apunta, quin perfil té. Vam fer una formació sobre participació amb l’aFFaC i l’ajuntament. I quan estàs en aquestes xerrades t’adones de que són importants aquests espais de reflexió i veure on estem, com una fotografia més global de la nostra escola, quins col·lectius participen i quins no i perquè no, però fer el pas a fer formació per trobar solucions a això és mes complicat. Les coses que són d’implicació a més llarg termini costen més. Anem molt al dia i aquesta part mes reflexiva relacionada amb aquest temes més globals, democràcia , ciutadania ….costen.

    Les situacions d’aprenentatge en que poden participar les famílies a l’escola són més com a agents passius, des d’una xerrada o reunions que fan els i les mestres sobre que pensem sobre la educació, però no em sento interpel·lada a debatre com està algun tema en concret. Però aquest treball potser es fa més en el Consell Escolar, perquè allà es tracten temes, com el de la diversitat, i si que es van plantejar varies sessions per pensar entre tots quins problemes tenim de no participació d’alguns col·lectius, i com podem solucionar-ho.

    Disposeu d’espais de trobada per al debat i la reflexió amb la comunitat educativa?

    Un cop a l’any hi ha una trobada de la comunitat educativa de mestres, personal no docent, representants de famílies  però no sé si allà es genera debat o està tot molt estructurat. És una trobada que es promou i s’organitza des de l’escola i es convida a les feineres, el conserge, administració… i és interessant per fer una foto de tota la família que és una escola, també es fa alguna activitat de reflexió.

    És important la participació de les famílies en els processos escolars i en el funcionament del centre?

    Les famílies funcionem millor quan la participació vol dir acció,  quan es vivència, més que anar a apuntar-me a una formació amb uns expert sobre que és la participació. És millor l’experiència que tinc i practico a l’escola, sentir-me partícip i aportar el meu gra de sorra a una mini societat que és l’escola i que té una repercussió en el benestar o en l’aprenentatge o l’entorn dels nostres fills. Hi ha famílies que a la seva arribada aquí, on comencen a entendre com funcionem en el país, el poble.. és a l’escola, la  primera connexió amb la societat és a l’escola, i això és el poder que tenen les escoles, i això ens porta a una visió més global de l’escola més de comunitat.

    És important que les famílies ens sentim reconegudes i que la nostra feina tingui resultats tangibles.