Tag: competències cíviques

  • Fent memòria: Tot el que he après al llarg d’aquest intens curs amb l’alumnat de secundària

    Per María Esther Gutiérrez Expósito

     

    Tanquem un nou curs. És moment de fer memòria. Són molts cursos ja, molts viatges Què ha fet que aquest sigui tan especial, tan memorable? Sens dubte, tot el viscut a l’aula Quantes vegades ens hem repetit: “Això que succeeix al nostre món s’aprèn a l’escola…”!

    Hem viscut com el soroll i la tensió baixen quan tots saben que hi ha un moment perquè s’escoltin totes les veus, quan s’obren espais per al diàleg (això és literal, perquè fem forat al centre de l’aula empenyent tot el mobiliari cap als extrems) i ens asseiem en cercle, com a les tribus ancestrals al voltant del foc,  i anem parlant mentre cuidem per torns d’una petita planta que va passant de mà en mà i de veu en veu. És relat de vida.

    Ens hem donat l’oportunitat de preguntar-nos sobre els reptes i desafiaments del món actual: Què ens sembla? Com ho veiem? Com podríem millorar aquesta situació? Què està a les nostres mans fer?

    Hem analitzat el nostre progrés, les nostres iniciatives, posant-les en valor: tres estrelles-per al que millor hem realitzat-, tres llavors -perquè algunes es van quedar en projecte, però volem donar-los continuïtat-, un desig -un nou projecte a emprendre-

    Hi ha hagut temps per entendre que de tots i amb totes podem aprendre, fins i tot amb el que acaba d’eixir per la nostra classe ¡és tanta l’escola de vida que guarda a la seua motxilla! La millor de les acollides és fer i construir junts. Podem dansar junts, parlar d’un llibre que estem llegint, i que ens acosta a somnis d’altres temps que són els nostres, interpretar peces de música, versionar obres d’art i amb totes elles, muntar la nostra pròpia exposició. Tots i cadascun de nosaltres, som una obra mestra. La nostra escola es fa escola dels vincles.

    Tenim dret a participar… de vegades les institucions ens resulten llunyanes. Per les nostres classes han passat persones que treballen des d’elles per obrir processos de pau, garantir el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, i avançar en el compliment dels Drets Humans: Apropar les institucions, visibilitzar els espais de participació amb els quals comptem, conèixer exemples d’activistes que al llarg de la història i des dels seus territoris teixeixen el bé comú.

    Tenim dret a saber, a estar ben informats. Què cal estar atents i centrats en els reptes i desafiaments clau! Quin important escudar les fonts d’informació! Viure molt conscients

    Ens hem cuidat. Sabem de la importància i necessitat de saludar-nos, reconèixer-nos, preguntar-nos, agrair-nos i abraçar-nos. Cuidar-nos, cuidar dels altres i dels espais pels quals transitem i visibilitzar el nostre deute de cures.

    I així, entrellaçats, armant vincles, sabem que serà més fàcil viure en emergència i incertesa amb la responsabilitat de donar resposta a la realitat que ens interpel·la. A implicar-se, com a tantes altres coses, s’aprèn a l’escola.

    “He vingut a demanar disculpes…” Quin diferent transcorreria la nostra història que és part de la gran Història des d’aquest exercici de reconeixement del que no va estar encertat! Aprendre a comunicar el que pensem, sentim, fem i som. Aprendre a reconèixer les nostres emocions. La vida i les persona al centre de la nostra atenció.

    Ens portem tres claus a tall de rúbrica final per prendre decisions ¿Em deixo algú fora? Això ¿se sostindrà en el temps? té en compte els que encara no hi són, però vindran i estic decidint per ells? Quin impacte global, a més del local que ja veig, tindrà?

    Tot això s’aprèn a l’escola. De la ciutadania a la ciutadania, cap al bé comú.

  • La promoció d’una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència global. Un dels vectors del nou currículum d’educació bàsica de Catalunya

    Per DEMOCRAT

    Amb la implementació del nou currículum, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha anat realitzant diversos vídeos explicant els sis vectors que han d’ajudar al desplegament d’aquest nou currículum. Aquests vectors són elements de caràcter transversal que s’han de tenir presents com a instrument del model educatiu per aconseguir una societat més justa i democràtica, cohesionada, inclusiva que contempli totes les persones i on sigui possible la igualtat d’ oportunitats i la igualtat real i efectiva.

    Una societat fonamentada en una ciutadania crítica, activa i constructiva, que doni resposta a les aspiracions personals i col·lectives, sostenible, digitalitzada, més equitativa, més verda, més feminista, més cohesionada, sense desigualtats socioeconòmiques i més democràtic.

    El Departament d’Educació col·labora amb el projecte DEMOCRAT. A continuació, es presenten alguns vídeos relacionats amb el vector de la promoció d’una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència. Aquest vector està estretament relacionat amb DEMOCRAT.

    Indicar que en aquest post s’indiquen els enllaços al compte oficial de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya on està publicats.

     

    Vector de ciutadania. Persones expertes i experiències de centre

    El vídeo titulat “Vector de ciutadania. Persones expertes i experiències de centre” aborda la promoció d’ una ciutadania democràtica, crítica, compromesa i amb consciència global. A través de la participació d’experts i la presentació d’experiències en centres educatius, es comparteixen perspectives que busquen desmantellar prejudicis i fomentar una societat més inclusiva i participativa.

    Pots veure el vídeo complet aquí:

    Vector de ciutadania. Persones expertes i experiències de centre

     

    El rol transformador de l’escola per crear una ciutadania crítica i activa

    El vídeo titulat “El rol transformador de l’escola per crear una ciutadania crítica i activa” compta amb la participació de Clara Massip, responsable de projectes d’Edualter, i Cécile Barbeito, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. En aquesta xerrada, s’aborda com l’educació pot ser una eina poderosa per formar ciutadans crítics i compromesos. Es discuteixen estratègies i enfocaments pedagògics que promouen la participació activa dels estudiants en la societat, ressaltant la importància d’ una educació que fomenti el pensament crític i la responsabilitat social.

    Pots veure el vídeo complet aquí:

    El rol transformador de l’escola per crear una ciutadania crítica i activa

     

    Ciutadania a l’aula. Una mirada des de les ciències socials

    El vídeo titulat “Ciutadania a l’aula. Una mirada des de les ciències socials” presenta Neus González Montfort, professora de didàctica de les ciències socials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En aquesta presentació, González Montfort ofereix una perspectiva des de les ciències socials sobre com abordar la ciutadania a l’aula, explorant metodologies i enfocaments pedagògics que promoguin una comprensió crítica i activa de la ciutadania entre els estudiants.

    Pots veure el vídeo complet aquí:

    Ciutadania a l’aula. Una mirada des de les ciències socials

     

  • La importància de les assemblees escolars com a eina per a promoure la democràcia i el desenvolupament afectiu

    Per Elia Romero

    L’educació no sols té la responsabilitat de transmetre coneixements acadèmics, sinó també de formar ciutadans compromesos i conscients del seu paper en la societat. Un dels pilars fonamentals d’una democràcia sana és la participació activa i el respecte a la diversitat d’opinions. En aquest context, les assemblees escolars sorgeixen com una estratègia educativa essencial per a inculcar valors democràtics des de primerenca edat, permetent als estudiants reflexionar, expressar les seves idees i aprendre a conviure en comunitat. Qualsevol conflicte és bo per a desenvolupar emocions i, amb el diàleg adequat, proporciona eines per a discutir i expressar els propis sentiments. Crec que les assemblees ciutadanes són una eina poderosa perquè permeten l’expressió personal de les idees.

    A l’escola, la celebració d’una assemblea proporciona un temps de reflexió i expressió, on s’escolten el diàleg i les contribucions, i es comparteixen opinions constructives sobre elles. Tenir un moment diari per a això, ja sigui al principi o al final del dia, assegura que tots els estudiants se sentin inclosos. No es pot parlar de democràcia sense tenir en compte a tots en el procés, i en l’educació, l’aspecte emocional és clau per a garantir que els estudiants siguin receptius a l’aprenentatge.
    En les etapes d’educació infantil i primària, els nens van experimentant i descobrint la seva personalitat, explorant el que els agrada i el que no els agrada. Mentre desenvolupen una cosa tan important com la seva personalitat i emocions, el mestre ha d’ajudar-los a nomenar i verbalitzar el que està succeint. La família també juga un paper clau. Però, vivim en una democràcia?
    Si ensenyem als estudiants a desenvolupar-se participant en les activitats de l’aula i inculcant-los valors cívics, els ensenyem democràcia participativa. D’aquesta manera, desenvolupen habilitats per a viure en societat, comunicar-se de manera assertiva i respectar als altres. Per tant, tenir una assemblea diària de 30 minuts a les escoles els permet créixer emocionalment i participar en el seu entorn immediat, que és l’aula on aprenen.

    Les assemblees escolars, especialment en les primeres etapes de l’educació, són molt més que un espai de diàleg: són una eina poderosa per a promoure el respecte, la inclusió i la participació activa. En ensenyar democràcia des de la infància, no sols contribuïm a formar futurs ciutadans responsables, sinó que també fomentem un ambient educatiu on les emocions, la comunicació assertiva i el respecte mutu ocupen un lloc central. Incorporar una assemblea diària a les aules no sols beneficia el desenvolupament individual dels estudiants, sinó que també enforteix els valors necessaris per a construir una societat més justa i democràtica.

     

     

     

    ________________________________________________________________________________________________

    Elia Romero Salón és professora d’educació infantil, educació primària i castellà

  • Disseny de Projectes Pilot Locals: una pedra angular del projecte Democrat

    Disseny de Projectes Pilot Locals: una pedra angular del projecte Democrat

    Introducció

    El disseny de projectes pilot locals (LPP, per les seves sigles en anglès), un dels eixos del projecte Democrat, se centra en la creació d’intervencions educatives que enforteixin les competències cíviques democràtiques. Aquests pilots són crucials perquè tenen com a objectiu capacitar estudiants i educadors de sis països de la UE (Estònia, Finlàndia, Alemanya, Irlanda, Polònia i Espanya) perquè participin activament en processos democràtics. En el marc més ampli de l’ educació per a la democràcia, aquests projectes pilot ofereixen solucions pràctiques i escalables per millorar l’ educació cívica. Mitjançant la incorporació de pràctiques democràtiques a les escoles, el resultat busca tancar la bretxa entre la teoria i la pràctica, fomentant una nova generació de ciutadans i ciutadanes democràtics responsables.

    Desenvolupament i implementació de projectes pilot locals

    Els LPP estan dissenyats per crear intervencions educatives en el món real que promoguin l’agència democràtica. Cada país participant té la tasca de desenvolupar diverses intervencions, adaptades a les necessitats específiques dels seus sistemes educatius. Els pilots impliquen a una gran varietat d’actors, entre els quals, professorat, estudiants, pares i mares, ONG i funcionaris públics, per garantir una àmplia base de suport i perspectives diverses.

    Els components clau del disseny dels LPP inclouen:

    • Xarxes específiques de cada país: cada projecte pilot requereix el desenvolupament d’una xarxa local, que reuneixi les parts interessades que col·laboraran per a dissenyar i implementar les intervencions.
    • Selecció i desenvolupament d’intervencions: els projectes pilot se seleccionen en funció de la seva rellevància per al context específic del país i les competències descrites en el marc conceptual del projecte Democrat. Aquestes competències se centren en la ciutadania democràtica responsable, la participació solidària, la deliberació, el judici crític i la resiliència democràtica.
    • Avaluació i ampliació: cada intervenció s’avalua en funció de la seva eficàcia per a desenvolupar competències cíviques, i els projectes pilot reeixits estan dissenyats per a poder ampliar-se per a la seva implementació en tota la UE.

     

    Competències bàsiques i nivells educatius

    Els projectes pilot estan dirigits a estudiants d’entre 8 i 16 anys, però alguns projectes pilot es poden estendre a estudiants més joves o grans, segons les necessitats del país. Les intervencions s’ emmarquen al voltant de competències democràtiques clau:

    • Participació solidària: encoratjar l’alumnat a participar en processos democràtics i advocar per la inclusió de grups marginats
    • Deliberació: desenvolupar la capacitat de participar en un diàleg reflexiu i respectuós sobre qüestions polítiques i socials.
    • Judici: cultivar habilitats de pensament crític per valorar la credibilitat de la informació, especialment en l’era digital.
    • Resiliència democràtica: desenvolupar la capacitat de respondre als desafiaments sense abandonar les normes i valors democràtics, especialment en temps de crisis.

    Aquestes competències són fonamentals per formar ciutadans responsables que puguin desenvolupar-se i contribuir als sistemes democràtics de manera eficaç. Els projectes pilot fomenten enfocaments educatius innovadors, com ara l’aprenentatge en acció i els mètodes creatius del sector cultural, inclosos el multimèdia i el teatre.

    Marc d’avaluació i valoració

    L’avaluació té un paper crucial en l’èxit dels LPP. El procés d’avaluació és multifacètic, centrant-se en:

    • Desenvolupament de les competències dels estudiants: el professorat avalua el progrés de l’alumnat en el desenvolupament de les competències democràtiques específiques. Les avaluacions prèvies i posteriors a la intervenció mesuren l’eficàcia de les intervencions..
    • Eficàcia de la intervenció: els professorat i els equips nacionals col·laboren per avaluar l’èxit global de la intervenció, incloent-hi la seva rellevància, mètodes i recepció dels estudiants.
    • Reflexió docent: els educadors també avaluen les seves pròpies pràctiques, identificant àrees per al desenvolupament i la formació.

    Els resultats d’aquestes avaluacions alimenten una anàlisi més àmplia, que ajuda a refinar les intervencions i orientar els futurs esforços d’ampliació. Es recomanen les avaluacions basades en grups de control, que proporcionen una visió comparativa de l’impacte de les intervencions.

    Conclusió

    El disseny de projectes pilot locals és una pedra angular del projecte Democrat, que ofereix un enfocament estructurat per integrar l’educació per a la democràcia en els diferents sistemes educatius de la UE. En centrar-se en competències democràtiques fonamentals, com la participació solidària, el pensament crític i la resiliència, els LPP proporcionen un marc pràctic per generar ciutadans responsables. El procés d’ avaluació i valoració integral garanteix que les intervencions reeixides es puguin adaptar i escalar, reforçant els valors democràtics en tot Europa. A mesura que el projecte Democrat avanci, aquests projectes pilot exerciran un paper fonamental en la configuració del futur de l’educació cívica i empoderament de la pròxima generació de ciutadans democràtics.

    Vol saber-ne més? Consulti el document 5.1