Democrat Agora Blogs Archive

Tag: Competències de Ciutadanía Democràtica Responsable

  • Resultats finals de DEMOCRAT ja disponibles: Eines per fomentar una ciutadania responsable

    Per DEMOCRAT

    Després de tres anys de treball conjunt en el projecte DEMOCRAT, s’arriba al tancament oficial d’aquesta etapa el 28 de febrer. Durant aquest temps, l’Àgora ha estat un espai de trobada on compartir amb la comunitat educativa els fruits d’aquesta recerca i acció col·lectiva.

    Des de l’equip de DEMOCRAT, com a responsables de la dinamització d’aquest espai en castellà i català, us convidem a explorar la biblioteca completa de lliurables que ja estan publicats al web oficial del projecte.

    Quins recursos pots trobar?

    Per facilitar-vos la navegació pels resultats, aquí us resumim els blocs de materials més destacats:

    • Marc de Competències RDC (Responsible Democratic Citizenship): El nucli teòric del projecte que defineix quines competències necessiten els joves avui per ser ciutadans actius.
    • Informes de Recerca i Avaluació:
      • Anàlisi sobre com les desigualtats socioeducatives afecten la democràcia.
      • Avaluació dels Projectes Pilot (Living Labs) realitzats a 6 països, on s’analitzen quines metodologies van funcionar millor a les escoles i els resultats obtinguts.
    • Recomanacions de Polítiques Públiques: Documents estratègics destinats a gestors i administracions per integrar l’ educació democràtica en els currículums europeus.
    • La DEMOCRAT Toolbox (Caixa d’Eines – https://agora.democrat-horizon.eu/toolbox.php): Una selecció de recursos pràctics, guies per a docents i unitats didàctiques llistes per ser aplicades a l’aula o en entorns d’educació no formal.

     

    Accés directe als materials

    Podeu consultar i descarregar tots els documents en el següent enllaç:

    👉 Resultats i Lliuraments DEMOCRAT

    Una eina que ha estat de molta utilitat durant el projecte oferint un espai de comunicació entre DEMOCRAT i la comunitat educativa ha estat l’Àgora (https://agora.democrat-horizon.eu).  Aquest espai en castellà, català, i anglès, seguirà obert en els propers anys oferint blogs, material educatiu i l’accés a la toolbox.

    Des de l’equip de DEMOCRAT, volem agrair la vostra participació en els debats, tallers i entrevistes que han donat vida a aquesta Àgora. La vostra visió a peu d’aula i d’entitat

  • Laboratoris escolars

     

    Per equip DEMOCRAT de la Hochschule Düsseldorf – University of Applied Sciences

     

    Els Laboratoris escolars (School-Labs) ofereixen un format pràctic i pràctic per integrar Educació per a la Democràcia en els horaris escolars tan ocupats.

    Els horaris escolars estan plens i planificats amb antelació: com podem encaixar EfD Està continguda en l’horari? Amb laboratoris escolars!

    Aquest article conté una explicació de…

    • Quin tipus de projecte és un laboratori escolar?
    • Com està configurat (basat en un exemple) i
    • Quines condicions són necessàries per a això.

    Laboratori escolar – què és?

    Els laboratoris escolars són projectes curts que permeten la implicació pràctica i mètodes “pràctics” en un determinat tema especialitzat. La durada pot anar des d’ un dia fins a diversos dies, fins a una setmana de projectes de laboratori escolar. Depèn de quant temps se’ls permeti absència als estudiants de les seves classes habituals. Els laboratoris escolars ofereixen grans oportunitats perquè els estudiants surtin de les rutines habituals i experimentin una cosa nova. El nucli del format de laboratori és permetre espai per experimentar coses. Alumnes i estudiants poden esbrinar les coses per si mateixos en lloc que els diguin com són les coses.

    Com muntar un laboratori escolar? Un exemple

    En primer lloc, hi ha d’haver un tema en una idea i un soci interessat a dur-lo a terme com un enfocament participatiu, perquè el desenvolupament del laboratori escolar pugui adaptar-se al grup i a les seves necessitats (edat, idioma, coneixements i mida del grup). En aquest exemple d’Educació per a la Democràcia, es va buscar una oferta de laboratori escolar amb un marc de durada d’un dia per a estudiants de 14 a 17 anys. Les competències de deliberació i resiliència democràtica estan en el focus d’ aquest projecte.

    Un equip d’educadors discutirà un esquema general del laboratori escolar i la seva varietat de temes, i els mètodes didàctics s’ ajustaran al rang d’ edat. Després hi haurà pre-proves com a primer pas. Es provarà el material del laboratori escolar i s’ afegiran més idees. Com pot ser això quant a contingut?

    L’exemple d’un laboratori escolar que ja s’ha provat servirà ara per donar una impressió més detallada de com muntar un projecte així:

    El programa “Fundant una nova societat” és una combinació de jocs de simulació i pedagogia teatral; els participants passen per fases plenàries i en grups petits en què apliquen habilitats democràtiques. En la sessió plenària, cada participant es posiciona pel seu nom i un moviment característic. En els jocs en cercle, els participants aprenen sobre les similituds i diferències dins del grup. En la primera fase de grups petits, els participants acorden un principi de presa de decisions (majoria/consens). Defineixen els tres valors més importants en la seva nova societat.

    La selecció de cartes de recursos crea una situació socioeconòmica específica. Cada grup desenvolupa un tableau que representa la societat amb els seus valors i possibilitats. Després de presentar aquestes societats en una sessió plenària, s’extreuen cartes d’acció per enfrontar cada societat a una situació desafiant específica, com una pandèmia, amenaces d’un estat veí o una font d’energia il·limitada i sostenible, etc. Utilitzant els seus recursos i debatent els seus valors, els participants en els seus petits grups creen un altre quadre que expressa el conflicte social.

    En la sessió plenària es presenta una conferència internacional basada en la solidaritat, situacions socials específiques i es desenvolupen solucions alternatives i cursos d’ acció utilitzant elements del teatre fòrum. Després de la part activa, els participants reflexionen sobre el procés. Les seves experiències es classifiquen segons els aspectes de facilitat i resistència en funció de les habilitats democràtiques de participació, judici, deliberació i resiliència democràtica basades en la solidaritat.

    A més d’aquest contingut i considerant els seus temes relacionats, també s’han de tenir en compte els aspectes organitzatius. Cap projecte es pot dur a terme sense que algunes persones se sentin responsables, creant les condicions i l’ambient adequats perquè es dugui a terme. Això s’analitzarà en el següent passatge.

    Les condicions favorables

    Quines condicions ho fan més difícil i quines són necessàries per muntar un laboratori escolar?

    Els estudis del projecte DEMOCRAT han demostrat que existeixen certs factors que dificulten i acullen a l’hora de realitzar els laboratoris escolars de forma pràctica. Alguns d’ells es llistaran aquí per oferir una visió general del que s’ ha de considerar en començar un projecte de laboratori escolar:

    •  Horari escolar estricte: els horaris estrictes amb contingut obligatori dificulten afegir contingut nou al currículum habitual.
    • Manca de temps de professors/educadors: els professionals ja estan molt ocupats i estressats per totes les tasques que tenen, per la qual cosa és difícil convèncer-los fins i tot de fer coses addicionals com un nou projecte. Tot i que pensen en EfD com una cosa important, no tothom aconsegueix trobar un buit.
    • Dependència del director d’escola: Només si el director està convençut o pot ser convençut, el projecte es pot dur a terme i aconseguir temps lliure. El tema d’una “assignació” pot fer que sigui molt més difícil i prolongat planificar-la. Sempre existeix aquesta dependència dels altres.
    • Fi de curs: nou trimestre, nous estudiants o una nova constel·lació de grups pot complicar-ho
    • Cooperació: si hi ha massa socis involucrats, es pot complicar i crear una sobrecàrrega de planificació a causa de la gran necessitat de comunicació.
    • Responsabilitat d’ una persona: si només hi ha una persona per organitzar tot, no hi ha suport i aquesta persona requereix un gran esforç. Té sentit treballar en tàndem.

    Factors acollidors, que faciliten la seva implementació

    • Persones motivades al comandament: Si les persones es comprometen voluntàriament a implementar projectes, l’èxit és molt més gran.
    • Participants motivats: Si els infants o estudiants decideixen formar part del projecte, hi posen més esforç (si és possible, sempre hi hauria d’haver opció entre diferents projectes)
    • Contactes existents: Si hi ha una bona relació entre socis/organitzacions de la xarxa i col·legues, és molt útil per facilitar la comunicació i per tirar endavant projectes
    • Projectes entre parells: hi ha més sostenibilitat en un projecte si el coneixement es pot compartir entre diferents generacions i transmetre’s dels estudiants a altres estudiants
    • Co-Creació: connectar amb els socis locals de la regió és útil. Els estudiants poden conèixer altres persones a més dels seus professors o docents i conèixer nous llocs. Això converteix l’experiència en una experiència diferent i és important ampliar l’horitzó i veure altres ‘Lebenswelt’.
    • Participació: si es demana als estudiants que aportin els seus propis temes, estan desitjant unir-se i treballar amb més entusiasme.

     

  • Cinquè taller nacional del projecte DEMOCRAT: Proposta d’eina d’avaluació de competències de Ciutadania Democràtica Responsable

    Per Alba Molas

    Emmarcat en la idea central d’educació per a la democràcia, el taller va oferir al personal docent un espai de reflexió i aprenentatge sobre eines per a avaluar les 4 competències clau de Ciutadania Democràtica Responsable (CDR), definides en el DEMOCRATt (participació solidaria, deliberació, jutjar críticament, i resiliència democràtica)

    L’objectiu principal de la sessió era aprofundir sobre la implementació dels qüestionaris d’avaluació de competències democràtiques en els diferents nivells educatius.

    La primera reflexió girava entorn de la necessitat d’adaptar els qüestionaris als diferents nivells educatius per tal de fer-los més accessibles a estudiants de primària i als primers cursos de l’etapa secundaria. Es va fer incidència en la importància d’adaptar els qüestionaris d’avaluació de les CDR a aquesta etapa educativa, abordant els desafiaments d’implementació i suggeriments per fer els instruments més accessibles.

    La directora de l’escola rural de primària Josep Nin de Salomó, va presentar el seu projecte pilot “Consell de la Infància i Adolescència”, explicant como s’hi van involucrar els estudiants proposant iniciatives per al seu municipi, en temes como ara , l’esport, civisme i medi ambient. També va explicar com van adaptar els qüestionaris al nivell de primària per a fer-lo més pràctic i entenedor. Diversos docents van compartir també la seva experiència al simplificar el qüestionari original per fer-lo accessible a aquesta etapa educativa.

     

    Punts clau del taller: Avaluació i adaptació dels qüestionaris:

    Per l’etapa de primària, es comenta que els qüestionaris  no s’haurien d’enviar directament a l’alumnat, sinó que caldria administrar-los amb supervisió directa del professorat, per tal de donar suport i que es puguin treballar en profunditat. També s’assenyala la necessitat de fer adaptacions més visuals i de llenguatge per a alinear millor el contingut amb les capacitats específiques dels i les estudiants de primària.

    En aquest sentit, la inclusió d’elements visuals en els qüestionaris es considera important per ajudar als i les estudiants a comprendre millor els conceptes, especialment en centres amb un alt percentatge d’alumnat amb necessitats educatives especials. Es menciona una pàgina anomenada ARASAAC amb pictogrames per resumir accions relacionades amb l’escola i el menjar, cosa que resulta útil per a infants amb trastorns d’atenció o dificultats de lectura. Algun docent va expressar la seva preferència per mantenir un marc genèric que permeti al professorat adaptar el treball previ segons les seves necessitats específiques, tot i que va reconèixer la importància d’oferir opcions visuals addicionals.

    Quant a les eines digitals a l’aula, els qüestionaris en format Google per bé que es consideren més àgils que el format en paper, en el cas d’estudiants de la primera etapa de la ESO resulten massa complexes i es veu necessari adaptar-los amb exemples concrets i respostes més curtes, sobretot per a estudiants de primer i segon curs de la ESO. Pel que fa a estudiants de tercer i quart de la ESO el qüestionari es considera adequat al seu nivell.

    En opinió d’algun docent, es podria crear tres nivells de propostes amb diferents graus d’adaptació per a facilitar l’aplicació per part dels  i les docents, donada la limitada disponibilitat de temps per a la coordinació. Un altra docent expressa que els instruments proporcionats son adequats i que, en tot cas, la adaptació hauria de ser responsabilitat de cada grup de professors i professores, segons les seves metodologies i projectes específics.

    Es valora també la possibilitat que es comparteixin les adaptacions realitzades en diferents centres i que es mantinguin els quatre eixos fonamentals de competència quan es desenvolupin projectes. En aquest sentit, l’equip del DEMOCRAT explica que la caixa d’eines està dissenyada justament per a l’intercanvi d’experiències entre escoles i professorat, i que inclou funcions per avaluar tant l’èxit dels projectes com les competències democràtiques dels estudiants. Alguns  participants van manifestar que l’avaluació hauria de ser formativa i contínua, incloent-hi una avaluació inicial, intermèdia i final, i alguns docents van suggerir realitzar avaluacions a meitat del curs per mesurar el progrés.

    Així mateix es va proposar, que l’eina d’avaluació de competències democràtiques s’inclogués  en la programació general anual dels centres educatius i fos utilitzada durant tot el curs per a mesurar el progrés dels estudiants. També es va mencionar que les tutories són un espai adequat per avaluar aquestes competències i es subratlla que  l’impacte és més gran quan el centre i l’equip directiu donen suport al projecte. Es va posar èmfasi en el Servei Comunitari com a bona eina per valorar si s’han adquirit les competències CDR i també es va posar en valor, l’autoavaluació i coavaluació de l’alumnat per a mesurar el desenvolupament d’aquestes competències.

    Finalment, es va explicar el progrés del projecte DEMOCRAT implementat també en sis països europeus (Alemanya, Finlàndia, Estònia, Irlanda,  Polònia, España) amb 34 projectes pilot en total,  pel que fa al desenvolupament de les quatre competències clau i les eines d’ avaluació corresponents.

    Per compartir les experiències i els aprenentatges aconseguits es va convidar als i les participants a la conferència final del projecte DEMOCRAT programada pels dies 20 i 21 de novembre de 2025, que inclou la presentació de tres projectes: el DEMOCRAT, l’AECED (enfocat en l‘aprenentatge corporal) i el Critical ChangeLab (enfocat en l’ensenyança artística i l’aprenentatge democràtic). Aquest esdeveniment, constarà de sessions acadèmiques i paral·leles, i  es presentaran els projectes pilots de les escoles que participen en el DEMOCRAT.

  • Fent memòria: Tot el que he après al llarg d’aquest intens curs amb l’alumnat de secundària

    Per María Esther Gutiérrez Expósito

     

    Tanquem un nou curs. És moment de fer memòria. Són molts cursos ja, molts viatges Què ha fet que aquest sigui tan especial, tan memorable? Sens dubte, tot el viscut a l’aula Quantes vegades ens hem repetit: “Això que succeeix al nostre món s’aprèn a l’escola…”!

    Hem viscut com el soroll i la tensió baixen quan tots saben que hi ha un moment perquè s’escoltin totes les veus, quan s’obren espais per al diàleg (això és literal, perquè fem forat al centre de l’aula empenyent tot el mobiliari cap als extrems) i ens asseiem en cercle, com a les tribus ancestrals al voltant del foc,  i anem parlant mentre cuidem per torns d’una petita planta que va passant de mà en mà i de veu en veu. És relat de vida.

    Ens hem donat l’oportunitat de preguntar-nos sobre els reptes i desafiaments del món actual: Què ens sembla? Com ho veiem? Com podríem millorar aquesta situació? Què està a les nostres mans fer?

    Hem analitzat el nostre progrés, les nostres iniciatives, posant-les en valor: tres estrelles-per al que millor hem realitzat-, tres llavors -perquè algunes es van quedar en projecte, però volem donar-los continuïtat-, un desig -un nou projecte a emprendre-

    Hi ha hagut temps per entendre que de tots i amb totes podem aprendre, fins i tot amb el que acaba d’eixir per la nostra classe ¡és tanta l’escola de vida que guarda a la seua motxilla! La millor de les acollides és fer i construir junts. Podem dansar junts, parlar d’un llibre que estem llegint, i que ens acosta a somnis d’altres temps que són els nostres, interpretar peces de música, versionar obres d’art i amb totes elles, muntar la nostra pròpia exposició. Tots i cadascun de nosaltres, som una obra mestra. La nostra escola es fa escola dels vincles.

    Tenim dret a participar… de vegades les institucions ens resulten llunyanes. Per les nostres classes han passat persones que treballen des d’elles per obrir processos de pau, garantir el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, i avançar en el compliment dels Drets Humans: Apropar les institucions, visibilitzar els espais de participació amb els quals comptem, conèixer exemples d’activistes que al llarg de la història i des dels seus territoris teixeixen el bé comú.

    Tenim dret a saber, a estar ben informats. Què cal estar atents i centrats en els reptes i desafiaments clau! Quin important escudar les fonts d’informació! Viure molt conscients

    Ens hem cuidat. Sabem de la importància i necessitat de saludar-nos, reconèixer-nos, preguntar-nos, agrair-nos i abraçar-nos. Cuidar-nos, cuidar dels altres i dels espais pels quals transitem i visibilitzar el nostre deute de cures.

    I així, entrellaçats, armant vincles, sabem que serà més fàcil viure en emergència i incertesa amb la responsabilitat de donar resposta a la realitat que ens interpel·la. A implicar-se, com a tantes altres coses, s’aprèn a l’escola.

    “He vingut a demanar disculpes…” Quin diferent transcorreria la nostra història que és part de la gran Història des d’aquest exercici de reconeixement del que no va estar encertat! Aprendre a comunicar el que pensem, sentim, fem i som. Aprendre a reconèixer les nostres emocions. La vida i les persona al centre de la nostra atenció.

    Ens portem tres claus a tall de rúbrica final per prendre decisions ¿Em deixo algú fora? Això ¿se sostindrà en el temps? té en compte els que encara no hi són, però vindran i estic decidint per ells? Quin impacte global, a més del local que ja veig, tindrà?

    Tot això s’aprèn a l’escola. De la ciutadania a la ciutadania, cap al bé comú.

  • Reforçar la democràcia liberal a través de l’aprenentatge permanent en les universitats: El projecte Democrat Horitzó com a model de bones pràctiques

    A university campus with students and educators engaged in discussions, symbolizing the role of lifelong learning in strengthening liberal democracy

    Per Carmen Royo i Diana Treviño-Eberhard

     

    Carme Royo (directora executiva) i Diana Treviño-Eberhard (directora del projecte) de eucen, juntament amb els socis del projecte DEMOCRAT han publicat recentment un document pràctic innovador a l’European Journal of University Lifelong Learning (vol. 8, núm. 2, 2024). El seu treball destaca el paper crític de les universitats en la promoció de la democràcia liberal i el foment d’una societat responsable i justa. El projecte Democrat serveix de model de bones pràctiques en aquest àmbit.

     

    Educació per a la democràcia a través de l’Aprenentatge Permanent Universitari per a la Democràcia Liberal

    Les universitats exerceixen un paper fonamental en l’enfortiment de la democràcia liberal a través d’iniciatives d’aprenentatge permanent. En integrar els principis democràtics en l’educació, les Institucions d’Educació Superior (IES) poden contribuir a una societat més justa i responsable.

    El projecte Democrat finançat pel programa Horitzó de la Comissió Europea, és un exemple de com l’aprenentatge permanent universitari per a la democràcia liberal pot fomentar les competències democràtiques. Aquest article explora les pràctiques innovadores del projecte Democrat i com els seus resultats proporcionen un enfocament d’avantguarda per a integrar els valors democràtics en els marcs d’aprenentatge permanent en l’educació superior.

     

    Enfocaments innovadors del projecte Democrat

    El projecte Democrat posa l’accent en el redisseny participatiu del pla d’estudis i en mètodes d’ensenyament innovadors per a enfortir la ciutadania democràtica responsable (CDR). Els seus objectius inclouen:

    1. Integrar els valors democràtics en els marcs educatius
      • El projecte Democrat ofereix un enfocament estructurat per a integrar els valors democràtics en els plans d’estudis universitaris d’aprenentatge permanent.
      • Les institucions d’educació superior que adoptin la seva metodologia poden promoure activament el compromís democràtic i la responsabilitat cívica.
    2. Ampliar l’Abast de l’Aprenentatge Permanent Universitari.
      • Les pràctiques del projecte Democrat amplien l’abast de l’Aprenentatge Permanent Universitari més enllà dels estudiants a educadors, legisladors i parts interessades de la comunitat.
      • Aquest enfocament fomenta una cultura de ciutadania compromesa i responsable.
    3. Sostenir la democràcia liberal a través de l’educació
      • El projecte Democrat s’alinea amb els esforços globals per a sostenir la democràcia liberal, donant suport a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
      • Les universitats poden funcionar com a incubadores de valors democràtics integrant-los en la formació del professorat, el disseny de plans d’estudis i les iniciatives comunitàries

     

    Aplicació dels resultats del Projecte Democrat a l’Aprenentatge Universitari al Llarg de Tota la Vida

    Els programes de l’Aprenentatge Permanent que incorporen les metodologies del projecte Democrat poden millorar significativament el paper de les institucions d’educació superior en l’educació democràtica.

    Les àrees clau d’aplicació inclouen:

    • Integració del marc de competències de la CDR
      • La integració dels principis de la CDR en els plans d’estudis d’Aprenentatge Permanent garanteix que aquest se centri en la ciutadania activa, els drets humans i la responsabilitat social.
      • Aquest marc fomenta el pensament crític i el compromís cívic entre estudiants i educadors.
    • Programes de formació per a educadors
      • El projecte Democrat subratlla la necessitat de dotar als educadors de les competències necessàries per a ensenyar valors democràtics
      • Utilitzant el marc de competències de les CDR y el currículum europeu de la EpD, les IES poden dissenyar programes de formació integrals per a entorns d’aprenentatge democràtics.
    • Eines d’avaluació de l’educació democràtica
      • El desenvolupament d’eines d’avaluació de CDR permet a les universitats mesurar l’eficàcia de l’educació democràtica.
      • Aquestes eines ajuden a perfeccionar els plans d’estudis i les estratègies d’ensenyament per a maximitzar la seva contribució a la resiliència democràtica.
    • Creació de xarxes de col·laboració
      • Les universitats poden fomentar associacions amb les autoritats públiques, les ONG i les arts interessades de la comunitat.
      • Aquestes col·laboracions milloren l’intercanvi de millors practiques, reforçant l’eficàcia dels programes d’aprenentatge Permanent Universitari

     

    Conclusió: El projecte Democrat com a font d’inspiració

    El projecte Democrat demostra com l’aprenentatge permanent universitari per a la democràcia liberal pot reforçar el compromís cívic. En integrar els resultats del projecte Democrat, les universitats poden capacitar a estudiants i educadors per a convertir-se en ciutadans responsables, impulsant el progrés de la societat.

    Perquè aquestes estratègies innovadores tinguin èxit, les IES han de reconèixer el seu valor i donar suport a la seva adopció. A més, els governs nacionals i els marcs jurídics exerceixen un paper crucial en la configuració del compromís de les universitats amb l’educació democràtica.

    En reduir la bretxa entre la recerca i la pràctica, els programes d’Aprenentatge Permanent Universitari inspirats en el projecte Democrat poden cultivar ecosistemes d’innovació que millorin la competència democràtica. Mitjançant la integració contínua dels principis democràtics, les universitats poden consolidar el seu paper com a pilars de la democràcia, la justícia social i el desenvolupament sostenible

     

    ➡ ¡Llegiu l’article complet aquí!

  • Educació Geogràfica Essencial a Primària: una poderosa eina per a la democràcia

     

    Per Benjamin Mallon

    Introducció

    L’educació en geografia és reconeguda com un vehicle perquè els estudiants tinguin sentit del món que els envolta (Lambert, 2018) i per explorar i participar en solucions per abordar els reptes globals (Dolan 2020). De fet, hi ha un creixent argument que l’educació geogràfica té un paper important en la contribució a l’educació democràtica i a les pràctiques més àmplies de la democràcia (Gaudelli i Heilman, 2009; Williams, 2004). En particular, a nivell de primària, la investigació geogràfica és una pedagogia de referència per a l’ensenyament de la geografia (per exemple, Usher i Mallon, 2023), que es dirigeix a preguntes, implica la recerca de proves, que requereix que els estudiants pensin geogràficament, i que inclou un component de reflexió (Roberts, 2013). Aquesta Entrada de blog considera el potencial de l’Ensenyament de Geografia a Primària (i específicament la investigació geogràfica) en el context irlandès per donar suport a l’educació democràtica, a través de la lent del marc CDR del Projecte  DEMOCRAT.

    Un marc per a les competències democràtiques responsables

    Com a resultat del projecte DEMOCRAT, s’ha desenvolupat recentment un marc de Competències Democràtiques Responsables (2024), que presenta quatre competències centrals (amb les dimensions corresponents de coneixements, capacitats i actituds): participació solidària; deliberació; judici crític; resiliència democràtica. Aquest article examina com aquest marc de Ciutadania Democràtica Responsable podria funcionar juntament amb un marc de Recerca Geogràfica (i una pràctica més àmplia de l’ensenyament educatiu), per donar suport tant a la promoció de l’Educació per a la Democràcia com l’Ensenyament Geogràfic.

    L’ article analitzarà cadascun dels quatre aspectes del Marc CDR juntament amb diferents fases de Recerca Geogràfica, considerarà els punts de sinergia potencial entre aquests marcs, abans de suggerir una sèrie de preguntes reflexives per a aquelles persones que tracten de promoure l’ educació democràtica a través de la seva pràctica d’educació geogràfica.

    Solidaritat  Participació

    Aquest aspecte del marc de CDR, «Solidaritat i Participació», fa referència a la competència relacionada amb la participació educativa i social, però també al sentit de solidaritat amb aquells que podrien ser exclosos o marginats. En resum, les principals preocupacions en relació amb aquesta competència se centren a garantir que s’escolti la veu dels i les estudiants en el procés educatiu i més enllà i que se’ls animi i doni suport perquè potenciïn la veu dels altres.

    Una anàlisi de contingut del currículum escolar irlandès que està duent a terme la Universitat de la Ciutat de Dublín com a part del Projecte DEMOCRAT ha revelat diversos aspectes del pla d’estudis on la democràcia s’aborda directament o indirectament. En el pla d’estudis de geografia primària i post primària no hi ha una referència directa a la «democràcia», però hi ha múltiples components dels plans d’estudi en tots dos nivells que tenen el potencial de fer una contribució important a l’Educació per a la Democràcia. Tenint en compte l’enfocament d’aquest article sobre l’Educació Primària de Geografia, l’anàlisi suggereix que ‘Solidaritat i Participació’ es recolza en aquest nivell del pla d’estudis:

    La geografia anima els nens a apreciar la interdependència d’individus, grups i comunitats. Promou la comprensió i el respecte de les cultures i les formes de vida dels pobles de tot el món i fomenta un sentit informat de la responsabilitat individual i comunitària per la cura del medi ambient. (Govern d’Irlanda, 1999, p. 6)

    Simon Catling (2017) i altres, han reconegut la importància d’assegurar que els infants i els joves tinguin l’oportunitat d’expressar opinions en assumptes geogràfics que els afecten. En l’àmbit educatiu més ampli, el treball de Laura Lundy (2007) ha proporcionat un marc molt valuós per considerar com aquesta expressió d’opinions  pot ser recolzada: la provisió d’espai per a l’intercanvi d’idees i perspectives, la bastida de suport a la veu, el compromís amb el públic, i la recerca d’acció, com a influència.

    El Currículum Irlandès de Geografía a Primaria una vegada més dona suport rotundament a aquestes idees, i suggereix que el professorat pot observar: “la participació de l’infant en els esforços per millorar el medi ambient i resoldre problemes ambientals” (Govern d’Irlanda, 1999, pàg. 93).

    En el context de la investigació geogràfica, un aspecte clau del marc d’investigació seria que els i les estudiants tinguin l’oportunitat de desenvolupar les seves pròpies preguntes d’investigació, en resposta a les qüestions geogràfiques que els afecten (per exemple, Dolan, 2020). Els enfocaments pedagògics i les estratègies d’aula que emmarquen la resta de la investigació geogràfica haurien de donar suport a l’alumnat a desenvolupar la seva veu en relació amb les perspectives sobre la informació geogràfica i dins de la presa de decisions geogràfiques, i a aportar les seves pròpies comprensions i perspectives (per exemple, Martin, 2005).

    A més, hi ha oportunitats significatives perquè els y les estudiants es comprometin amb un públic més ampli en la presentació dels seus resultats i, quan sigui possible, emprenguin accions influents com a resultat o fins i tot com a part d’una investigació geogràfica. Aquestes accions poden servir per contribuir a fer front a les desigualtats socials existents (Usher i Moynihan, 2022).

    La competència de ‘Solidaritat i Participació’ no només s’ocupa de la participació individual de cada alumne. Considera també com es pot donar suport als estudiants per interactuar amb les veus dels altres, i fomentar la inclusió dels altres en els processos de presa de decisions. Un cop més, el currículum de geografia primària irlandesa ofereix potencial en aquest sentit:

    En explorar les vides de les persones de la localitat i contextos més amplis, els nens haurien de valorar la contribució de les persones d’una diversitat d’entorns culturals, ètnics, socials i religiosos. (Govern d’Irlanda, 1999, p. 7)

    En el nivell més bàsic, aquesta competència podria ser recolzada assegurant que els valors d’inclusió siguin centrals dins de l’aula d’educació de geografia primària, animant a l’alumnat a assegurar-se que tots els companys de classe estiguin inclosos a l’aula i a les activitats d’aprenentatge que donen suport a la investigació geogràfica. Més enllà d’aquestes relacions individuals, també hi ha una oportunitat perquè la investigació geogràfica consideri com diferents grups de persones poden tenir diferents perspectives sobre un tema (per exemple, grups d’interès), poden veure’s afectats per problemes de diferents maneres (per exemple, depenent d’aspectes d’identitat o ubicació geogràfica) (per exemple, Usher, 2021), o de fet poden veure’s afectats per possibles solucions a problemes de maneres diferents (i potencialment desiguals).

    També podria haver-hi la qüestió de quins grups s’inclouen (o s’exclouen) dels processos de presa de decisions, una qüestió de la qual els mateixos joves poden ser molt conscients a la llum de l’experiència comuna.

    Pel que fa a la competència de participació i solidaritat, algunes preguntes reflexives per al professorat que faciliti la consulta geogràfica podrien ser:

    ¿M’estic assegurant que tots els membres del meu grup/classe tinguin l’oportunitat de participar significativament en cada aspecte d’aquesta investigació geogràfica, inclosa la selecció o la formulació de preguntes clau d’investigació? L’alumnat té l’oportunitat de compartir les seves pròpies experiències i perspectives sobre qüestions geogràfiques? Els estic oferint l’oportunitat d’interactuar amb múltiples perspectives sobre un tema i de considerar com els diferents grups poden experimentar o percebre un problema de manera diferent? El meu ensenyament subratlla els valors de la inclusió i proporciona a l’alumnat les habilitats per facilitar la presa de decisions inclusives? L’alumnat té  l’oportunitat de considerar com els diferents grups poden veure’s afectats per l’impacte de les possibles solucions? Com es pot emmarcar la investigació geogràfica de manera que ofereixi l’oportunitat de contribuir a abordar les desigualtats socials?

    Deliberació

    La segona competència dins del marc CDR és la «deliberació». Això fa referència al desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds que donin suport a la participació en l’intercanvi d’idees, la gestió de conflictes, cap a la presa de decisions col·lectiva. Un cop més, el currículum de geografia primària irlandès ofereix espai per al desenvolupament d’aquesta competència, particularment en la línia de “Consciència i cura del medi ambient”:

    L’apartat Consciència i cura del medi ambient proporciona oportunitats perquè els infants desenvolupin i apliquin coneixements i habilitats per contribuir de manera significativa a la discussió i resolució de problemes ambientals. (Govern d’Irlanda, p. 9)

    De fet, una educació primària eficaç pot proporcionar un espai important per al debat (Catling, 2003). Quan l’educació geogràfica se centra en temes de sostenibilitat en particular, el debat i l’argumentació es reconeixen com a enfocaments pedagògics valuosos (Yli-Panula et al., 2019). D’especial importància pel que fa a la recerca geogràfica, aquesta competència dona suport a la presa de decisions, fins i tot en relació amb els problemes del món real (Dolan, 2020).

    Pel que fa a la competència de la ‘deliberació’, algunes preguntes reflexives per als professors que faciliten la consulta geogràfica podrien ser:

    La meva docència permet als estudiants reconèixer que els punts de vista i perspectives (inclosos els propis) estan influenciats per valors, preferències i interessos? La meva docència dona suport al desenvolupament d’habilitats comunicatives per permetre que els estudiants articulin les seves pròpies opinions i escoltin les opinions dels altres? Es dona als estudiants espai per entrar en diàleg, per interactuar amb les perspectives dels altres i per canviar d’opinió quan se’ls presenta evidències o arguments convincenst? Dono suport als estudiants per explorar els mitjans democràtics de presa de decisions?

    Judici crític

    La competència de «Judici crític» se centra en la capacitat dels individus per emetre judicis ben raonats, mitjançant la consideració crítica de la informació i el coneixement. Aquest enfocament es pot considerar una habilitat geogràfica clau en el currículum de geografia primària irlandès:

    El registre, la comunicació i la interpretació d’informació espacial mitjançant l’ús de mapes, plànols, diagrames, fotografies, models, globus terraqüis i altres mitjans és una habilitat addicional i molt distintiva que s’ha de desenvolupar en el currículum de geografia (Govern d’Irlanda, 1999, p. 10)

    La consulta d’informació es pot dur a terme a les aules de primària (Willey i Catling, 2018), i la recerca sobre l’educació geogràfica primària demostra la creixent gamma d’informació geogràfica (inclosa l’àmbit digital) a la qual l’alumnat té accés i amb la qual poden afrontar les seves classes de geografia. Usher i Mallon (2022) van assenyalar el potencial de l’educació geogràfica per donar suport a les habilitats cartogràfiques i l’alfabetització visual, i en fer-ho destaquen el potencial de la matèria per ajudar l’alumnat  en la seva avaluació de dades i la seva capacitat per jutjar la fiabilitat. Pel que fa a la competència de “judici”, algunes preguntes reflexives per al professorat que faciliten la investigació geogràfica podrien ser:

    Ajudo l’alumnat a comprendre les diferents maneres en què es pot representar la informació geogràfica? Ofereixo a l’alumnat oportunitats per considerar la veracitat d’una gamma de diferents tipus d’informació? Ajudo l’alumnat a explorar com els diferents punts de vista poden donar forma a la manera com es presenta la informació?

    Resiliència democràtica

    La resiliència democràtica es refereix a la capacitat de les persones o comunitats per “resistir i adaptar-se als reptes, les crisis o les situacions adverses sense comprometre els seus valors o objectius fonamentals” (Marc CDR DEMOCRAT, 2024). Pel que fa a les normes i valors democràtics, els drets humans es reconeixen com un marc cada vegada més important al voltant del qual es recolza l’educació democràtica. Yli-Panula et al. (2019) suggereixen que l’educació geogràfica pot donar suport a la comprensió dels estudiants dels seus drets i responsabilitats, amb Catling (2003) i Hammond (2020) reconeixent que l’educació geogràfica pot donar suport al coneixement i l’experiència dels estudiants sobre els drets. Aquest marc de drets ofereix un potencial especialment a l’hora d’abordar qüestions complexes o controvertides, com les plantejades pel currículum de geografia primària irlandès

    L’eix de Consciència i cura del medi ambient ofereix a l’infant oportunitats per desenvolupar i aplicar coneixements i habilitats per contribuir de manera significativa a la discussió i resolució de problemes ambientals. Aquests problemes abastaran des de  qüestions d’interès local fins a problemes mediambientals globals (Govern d’Irlanda, 1999, p. 9)
    De fet, a través d’un enfocament en els problemes del món real (Usher, 2020), hi ha nombroses oportunitats per a l’educació geogràfica (i la investigació geogràfica) per ajudar l’alumnat a conèixer els seus drets, a experimentar-los i, en algunes situacions  a prendre mesures per abordar problemes concrets.

    Finalment, en relació amb la competència de «Resiliència democràtica», algunes preguntes de reflexió per al professorat podrien incloure: L’alumnat entén els seus drets? L’alumnat experimenta aquests drets a l’aula i a l’escola? L’alumnat entén les situacions en què es vulneren els drets o estan en risc? El meu ensenyament ajuda l’alumnat a abordar temes complexos i controvertits? L’alumnat  té l’oportunitat d’explorar una sèrie de solucions a aquests problemes i participar en els processos de presa de decisions sobre aquests assumptes?

    Resum

    Aquesta Entrada de blog ha volgut oferir una reflexió sobre els espais dins del currículum de geografia primària irlandès que podrien donar suport a la promulgació del Marc DEMOCRAT CDR  i les competències associades que poden sustentar l’educació democràtica. Els quatre aspectes del marc es recolzen en certa mesura amb el currículum, i un conjunt creixent de recerques suggereix que l’educació en geografia pot ser un lloc valuós per al desenvolupament de competències democràtiques. El  currículum de primària  irlandès es troba actualment en una fase de reforma: s’espera que el nou currículum continuï donant suport igualment als coneixements, habilitats i actituds que representen l’educació democràtica.

     

    Referències

    Catling, S. (2003). Curriculum contested: Primary geography and social justice. Geography, 88(3), 164-210.

    Catling, S. (2017). Giving younger children voice in primary geography: empowering pedagogy–a personal perspective. In Research and Debate in Primary Geography (pp. 229-252). Routledge.

    Dolan, A. M. (2020). Powerful Primary Geography: A toolkit for 21st century learning.

    Routledge.

    Gaudelli, W., & Heilman, E. (2009). Reconceptualizing geography as democratic global citizenship education. Teachers College Record, 111(11), 2647-2677.

    Government of Ireland (1999). Geography. https://www.curriculumonline.ie/getmedia/6e999e7b-556a-4266-9e30-76d98c277436/psec03b_geography_curriculum.pdf

    Hammond, L. E. (2020). An investigation into children’s geographies and their value to geography education in schools (Doctoral dissertation, UCL (University College London)).

    Lambert, D. (2018). Geography, capabilities, and the educated person. In Spatial Citizenship Education (pp. 22-40). Routledge.

    Roberts, M. (2013). The Challenge of Enquiry-based Learning. Teaching Geography, 38(2), 50.

    Usher, J. (2021). How is geography taught in Irish primary schools? A large-scale nationwide study. International Research in Geographical and Environmental Education, 31(4), 337–354.

    Usher, J. (2020). Is geography lost? Curriculum policy analysis: Finding a place for geography within a changing primary school curriculum in the republic of Ireland. Irish Educational Studies, 39(4), 411–437.

    Usher, J. & Mallon, B. (2023). Geography – Social and Environmental Education:

    A Review of Research and Scholarship in Geography, History and Education about Religions and Beliefs in the Context of the Redeveloped Irish Primary School Curriculum. https://ncca.ie/media/6401/literature-review-for-social-and-environmental-education.pdf

    Usher, J., & Moynihan, D. (2022). The future is mine: primary geography and Minecraft education. Primary Geography, 136(2), pp.32-35.

    Williams, M. (2001). Citizenship and democracy education. Citizenship through secondary geography, 31-41.

    Willy, T., & Catling, S. (2018). Geography at the heart of the primary curriculum. Impact (2514-6955), 4, 52–55.

    Yli-Panula, E., Jeronen, E., & Lemmetty, P. (2020). Teaching and learning methods in

    geography promoting sustainability. Education Sciences, 10(1), 1–18.

  • Quart taller nacional del projecte Democrat: Presentació d’eines d’avaluació de Competències de Ciutadania Democràtica Responsable.

    Per Alba Molas

     

    Impartit per l’equip del projecte Democrat en col·laboració amb l’IDP (Institut de Desenvolupament Professional), el dia 26 de novembre de 2024 es va realitzar en format telemàtic el segon taller de formació. El taller que anava dirigit al professorat interessat en Educació Cívica i Educació per a la democràcia (primària i secundària) va comptar amb l’assistència de 22 persones (de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica), procedents de centres educatius de primària, secundària, universitats i associacions educatives.

    Gràfic 1. Les quatre competències de Ciutadania Democràtica Responsable (CDR)

     

    Els objectius del taller eren, d’una banda, presentar les eines per a avaluar l’acompliment de l’alumnat en 4 àrees clau de competències de Ciutadania Democràtica Responsable, descrites en el projecte DEMOCRAT: participació solidària, deliberació, judici i pensament crític i resiliència democràtica (Gràfic 1). I, especialment, fomentar el debat entre els i les participants i intercanviar opinions sobre les eines presentades

    Es va destacar la importància de la participació dels centres educatius per al projecte DEMOCRAT. Les escoles són fonamentals per a treballar nous enfocaments d’educació per a la democràcia. Actualment, hi ha més de 30 escoles que estan col·laborant amb el projecte entre tots els països del consorci. A Espanya concretament, hi participen 7 centres educatius de Catalunya, una escola de la Comunitat Valenciana i un altre centre educatiu de Madrid.

    Aquestes trobades, ofereixen la possibilitat de compartir idees, experiències i metodologies utilitzades a l’aula. En aquesta ocasió es va posar el focus a analitzar i comentar les eines d’Avaluació de Competències CDR (vegeu Gràfic 2), i com es poden afinar i adaptar als diferents nivells escolars.

    Gràfic 2.Els nivells de competències i els aspectes de les competències: perspectiva, coneixement / comprensió conceptual, agencia / autodirecció i entorn / aplicació d’aprenentatge.

     

    Les eines d’avaluació de competències CDR es basen en dos qüestionaris:

    1. Eina d’avaluació del professorat: Aquesta part esta dissenyada per a ajudar a les i els educadors a avaluar les competències CDR de l’alumnat a nivell de classe o grup i, opcionalment, a nivell individual.
    2. Eina d’autoavaluació de l’estudiant: Aquesta secció proporciona a les i els estudiants una eina d’autoavaluació per a avaluar els seus nivells de competència.

    Aquestes eines no són definitives, estan en progrés constant i es van adaptant i modificant a través del diàleg i la col·laboració amb la comunitat educativa. L’experiència i les opinions del professorat són necessàries per a desenvolupar i afinar la metodologia d’avaluació i valorar la seva eficàcia per a aconseguir els resultats desitjats. Si hi ha suggeriments de millora o simplificació s’obre el ventall de les propostes que es poden facilitar a la comunitat educativa, perquè l’objectiu és, que aquesta eina sigui flexible i adaptable a les escoles i que serveixi realment per a mesurar el seu progrés en la transmissió de les competències.

    El taller va combinar exposicions teòriques amb dinàmiques grupals. Els participants van treballar separats en dos grups: un grup d’educació primària i un altre d’educació secundària, per a valorar i comentar la metodologia i les eines presentades.

     

    En aquest sentit i, seguint amb l’estratègia de cocreació  del projecte DEMOCRAT, es va convidar als i les participants a expressar les seves opinions sobre els qüestionaris, formulant preguntes sobre: “La utilitat de l’eina d’avaluació de les competències per a l’alumnat” “Problemes i obstacles per a implementar l’eina d’avaluació de competències” o “El paper de l’alumnat en l’autoavaluació de les seves pròpies competències”

    De la posada en comú del treball en grups, es desprèn que l’avaluació de les competències democràtiques de l’alumnat no és senzilla. Implica enfocaments diferents, especialment quant al contingut i la manera de dur a terme l’avaluació i el nivell educatiu al qual s’avalua.

    Valoració de l’eina per part del grup de nivell de primària

    L’eina d’avaluació presentada per  DEMOCRAT es considera massa extensa i complexa per a l’alumnat de primària. Per això, es veu necessari simplificar i adaptar el qüestionari a aquest nivell. Es va posar com a exemple, la proposta d’una escola d’infantil i primària que adapta l’eina d’avaluació a cada etapa educativa del seu alumnat. Per exemple, a infantil es fan servir cartellets amb emoticones de “si” “no” i a primària qüestionaris molt senzills i visuals.
    Sobre aquesta proposta sorgeixen comentaris en relació amb el disseny dels qüestionaris i la importància de la visualització. Utilitzar símbols (per exemple, cares) pot condicionar les respostes; o els colors que dificulten l’identificar-se amb les emocions. Una idea interessant que sorgeix és implicar l’alumnat en l’elaboració del qüestionari, dialogar i reflexionar sobre les seves necessitats.

    Es posa en relleu que, els qüestionaris a més de ser una eina d’avaluació, poden ser útils com a eina de treball dins de l’aula, per a discutir temes relacionats amb la democràcia. Es considera una eina ambivalent quant a que té la capacitat per a recollir dades, però també per a fomentar la reflexió entre l’alumnat. Es tracta d’una eina flexible que, com una fotografia mostra la situació de l’alumnat en un moment determinat, és un punt de partida, és només una petita part de tota l’avaluació.

    Algunes persones opinen que per a valorar realment les intervencions que realitzen a les seves escoles és necessari tenir en compte l’opinió d’entitats que col·laboren amb elles o, per exemple, fer qüestionaris de satisfacció de les famílies. Això obre un ventall de possibles eines d’avaluació adaptades a la temàtica que treballa cada centre educatiu. Encara que, per a comparar les diferents intervencions, entre totes les escoles, es necessita una certa homogeneïtat quant a aquestes eines.

    Valoració de l’eina per part del grup de secundària:

    L’anàlisi de l’eina es va centrar en diferents qüestions. D’una banda, es considera que el plantejament dels nivells de competència és massa seqüencial, del nivell més baix al nivell més alt i es proposa desordenar les opcions per a evitar respostes automàtiques, sabent que l’última opció és la millor. D’altra banda, es va suggerir utilitzar un vocabulari més pròxim a l’alumnat.

    Una aportació comuna amb el grup de primària, va ser considerar que la pròpia eina d’avaluació pot ser part del procés d’aprenentatge; preguntant a l’alumnat per la seva opinió, i suggeriments de millora. Sent així que el propi grup objectiu es converteix al seu torn en codissenyador de les eines d’avaluació.

    Com a eina d’aprenentatge alternativa o complementaria als qüestionaris, una persona proposa fer una consulta a l’alumnat que contingui  totes les qüestions que es volen tractar en relació a la democràcia, per a generar alguna cosa que sigui col·lectiva, en grup, i no tan individual.

     Principals conclusions del taller:

    De la posada en comú del treball en grups, es desprèn que l’avaluació de les competències democràtiques de l’alumnat no és senzilla. Implica enfocaments diferents, especialment quant al contingut i la manera de dur a terme l’avaluació i el nivell educatiu al qual s’avalua.

    Una primera conclusió del grup de primària, és la necessitat de simplificar i adaptar el qüestionari a l’alumnat de primària i centrar les preguntes, en la mesura que sigui possible, al projecte que duu a terme cada centre educatiu. Així mateix, la visualització és important perquè l’alumnat se senti identificat i d’altra banda el llenguatge hauria de ser senzill i adaptat a les característiques de l’alumnat.

    Des del grup de secundària, es proposa desordenar les opcions i nivells de resposta del qüestionari per a evitar respostes automàtiques i afavorir la reflexió de l’alumnat.

    També, es proposa implicar l’alumnat i a les famílies en l’elaboració del qüestionari per a facilitar el dialogo i la reflexió, fent-los codisenyadors de les eines d’avaluació. Això permetria avaluar el nivell de complexitat i la familiaritat amb el llenguatge de l’eina.

    Una idea que destaca entre els diferents grups, és considerar el qüestionari en si mateix com una eina d’aprenentatge de discussió amb l’alumnat sobre la democràcia, que es treballa i evoluciona al llarg de la intervenció. Això planteja la qüestió sobre la flexibilitat de l’eina que pot canviar i progressar constantment. No obstant això, una certa homogeneïtat del qüestionari és necessària per a fer una comparativa de les intervencions de les diferents escoles que participen en el projecte.

    Algunes escoles plantegen la necessitat de realitzar avaluacions complementàries, per exemple, a les famílies i entitats que col·laboren en el seu projecte local, per a valorar el funcionament real de les intervencions. Sens dubte, aquest treball que realitzen aquestes escoles seria molt beneficiós per al projecte DEMOCRAT i la caixa d’eines final.

    Una altra aportació al debat va ser la idea que, talment com en les democràcies participatives, s’ha de tendir a l’avaluació conjunta, on l’alumnat treballa i aprèn en grup. Un exemple seria realitzar una consulta col·lectiva en lloc dels qüestionaris que són més individuals.

  • Tercer Taller Nacional: Presentació projectes pilot locals

    Per Alba Molas

    El passat 15 de maig, des del projecte DEMOCRAT vam organitzar el 1r Taller de Formació del Professorat en col·laboració amb l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP/ICE). Aquest taller, realitzat de manera telemàtica, va reunir al voltant de 20 persones de diferents comunitats educatives de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica.

    Els objectius de la sessió eren reflexionar sobre els principis de l’educació democràtica, debatre enfocaments transformadors, fomentar l’intercanvi d’experiències entre el professorat i presentar els projectes pilot dels centres educatius que formen part del projecte europeu DEMOCRAT.

    Durant el taller, es va ressaltar la importància fonamental de l’educació en valors democràtics per a la formació d’estudiants com a ciutadans actius, crítics i compromesos amb la societat. Avui dia la democràcia enfronta serioses amenaces a causa de la desconfiança en les institucions, la desinformació, el negacionisme científic i el discurs d’odi. En aquest context, l’educació per a la democràcia es presenta com una mesura crucial per a mitigar aquests riscos. Entenem la democràcia no només com un sistema polític, sinó com una forma de vida basada en el respecte mutu, la participació activa i el compromís amb els valors de llibertat, igualtat i justícia.

    El nostre enfocament en l’educació per a la democràcia és dinàmic i adaptable, es construeix i evoluciona a través de l’experiència amb la comunitat educativa. Creiem fermament que les escoles són la base sobre la qual es construeix la societat futura i que poden funcionar com a laboratoris de pràctica democràtica, connectades amb l’entorn local, global i digital.

    Tenint presents aquests principis, centrem l’atenció en els projectes pilot que es duran a terme en cinc centres educatius de Catalunya. Aquests projectes tenen com a objectiu desenvolupar intervencions educatives que integrin les competències definides en el marc del projecte DEMOCRAT, enfortint així la capacitat de les escoles per a fomentar una cultura democràtica autèntica i sostenible.

    Reptes i propòsits dels projectes pilot:

    • Projecte “Read Right, Read Rights: Valors democràtics a través de la lectura”

    Aquest projecte tracta temes socials, de respecte i sobre minories, que es treballen a les aules a través dels contes. En aquesta direcció, l’escola primària que desenvolupa aquesta iniciativa proposa organitzar tertúlies democràtiques sistematitzades com a part d’aquest projecte educatiu. El seu objectiu és aprofundir en els drets i deures de la infància, incentivant la lectura individual i col·lectiva, així com l’educació en valors de caràcter ètic-cívics. Basat en els set principis de l’aprenentatge dialògic (diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències), aquestes tertúlies tenen l’objectiu de reflexionar i dialogar sobre valors democràtics a partir de lectures literàries i no literàries.

    • Projecte “Consell d’Infància i Adolescència”

    Aquest projecte parteix de la idea que és a l’escola on l’alumnat aprèn a viure i a conviure amb els altres, a dialogar, etc. i del reconeixement que la convivència en societat a vegades no és senzilla, especialment entre comunitats amb diferents cultures i maneres de pensar. Per això, amb l’objectiu de fomentar la cohesió, el sentit d’arrelament i de comunitat, l’escola d’un petit poble rural planteja, juntament amb el govern del municipi, la creació d’un Consell de la Infància i Adolescència: un espai de participació on l’alumnat, a través del diàleg i l’escolta, pugui exercir el seu dret a reflexionar, expressar la seva opinió, debatre, prendre decisions i elevar al Plenari Municipal les seves propostes, per tal de contribuir a millorar el seu poble. El Consell de la Infància té el repte de reunir-se periòdicament per a exposar els problemes i fer propostes a nivell d’escola/municipi.

    • Projecte “Participació democràtica de l’alumnat”

    Partint de la convicció que la democràcia comença a l’aula, sorgeix en un institut de secundària un projecte de participació de l’alumnat en les sessions d’avaluació i la valoració de les metodologies i actituds del professorat, en el qual porten treballant des de fa molts anys. La finalitat és millorar la practica tutorial i docent a través de la millora de les habilitats comunicatives i les competències emocionals del professorat i l’alumnat. Es tracta d’escoltar les opinions i demandes de l’alumnat, establint un diàleg amb el professorat per a millorar la convivència i el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’alumnat té molt pes tant en la sessió d’avaluació com en les metodologies docents perquè constantment estan interactuant.

    • Projecte “KAOS”

     Aquest projecte interdisciplinari té l’objectiu de fomentar l’esperit crític enfront de situacions polítiques, socials, econòmiques i culturals antidemocràtiques, perquè considera que és més necessari que mai en el clima actual. És per això que treballa en els valors democràtics de justícia, igualtat i solidaritat, donant a conèixer situacions de crueltat humana en el segle XX i en l’actualitat. Al seu torn, l’alumnat treballa la ciutadania responsable participant i prenent consciència davant d’un problema global o local, comprometent-se en diverses activitats vinculades amb la memòria històrica, compartint aquest coneixement amb la ciutadania, obrint l’escola al barri, a les entitats i realitzant xerrades amb les associacions. En resum, es promouen actituds i ideals democràtics en relacionar el coneixement adquirit a la pràctica dins i fora de l’escola.

    • Projecte “Memòria històrica”

    Com alguns professionals docents apunten, les “actituds antidemocràtiques, que s’observen entre l’alumnat en bona part es deuen al desconeixement que tenen sobre el passat”. És per això que el centre de secundària que lidera el projecte va implementar fa anys un procés d’adquisició de la memòria històrica a través de la memòria oral i les generacions del franquisme, i l’ètica, cultura i valors des de la filosofia. Ara volen fer un pas més enllà amb aquest treball que s’ha anat realitzant des de les tutories, impregnant tot el centre perquè l’alumnat participi de manera activa en la transmissió del coneixement adquirit i la pròpia experiència en valors democràtics i el comparteixi amb la resta de la comunitat.
    Per a donar suport i afermar el projecte sobre memòria històrica, i que no depengui del major o menor grau d’interès i compromís del (equipo directiu o professorat), s’ha buscat la complicitat i l’aliança amb altres centres educatius del municipi, amb persones expertes en aquest tema, amb associacions i entitats, a fi de divulgar experiències i fer visibles fenòmens democratitzadors a tota la ciutadania

    • Projecte “Delegats mediambientals”

    Hi ha un nexe d’unió entre democràcia i sostenibilitat, la democràcia és participativa i cooperativa i pot afavorir el procés cap a la societat sostenible, adoptant un estil de vida sostenible i ecosocialment responsable.

    A això vol contribuir l’alumnat d’un institut de secundària a través de la figura dels delegats mediambientals, fomentant el compromís i la responsabilitat prenent decisions sobre com actuar ara i en el futur davant els grans desafiaments mediambientals i analitzar aquesta resposta. Les experiències sobre les diverses actuacions que es duen a terme tant en el centre educatiu com en el municipi, es presenten en Fòrums intercentres organitzats per l’Agenda 21 i la Xarxa d’Escoles Sostenibles de Catalunya  (XESC).

    En conclusió, davant d’un escenari preocupant, de situacions antidemocràtiques, injustícia social, violació dels drets humans, i el canvi climàtic, entre altres desafiaments, l’aprenentatge de valors democràtics i el compromís cívic entre els estudiants és molt necessari. En aquest sentit les propostes presentades en aquest taller van dirigides a fomentar la participació de l’alumnat, el pensament crític i el compromís comunitari dins i fora de l’escola, perquè la democràcia s’aprèn practicant-la en el dia a dia i és a través de l’experiència com els i les estudiants poden experimentar l’impacte de les seves accions.

    En el rerefons de les accions hi ha formar ciutadans i ciutadanes actius i compromesos amb les seves comunitats i més enllà, aprenent drets i deures de la infància a través de la lectura, participant democràticament en l’aula, valorant el propi procés d’ensenyament-aprenentatge, creant un consell de la infància com a espai de trobada entre diferents comunitats, coneixent i valorant de manera crítica el passat per a canviar actituds antidemocràtiques i considerant la connexió que hi ha entre democràcia i sostenibilitat per a abordar els desafiaments ambientals de manera responsable.

    En els pròxims mesos es planificaran nous tallers en els quals es mostraran els avanços i els resultats d’aquests projectes. A més, es presentaran altres projectes pilot que s’estan desenvolupant en els altres cinc països en els quals DEMOCRAT està treballant en el foment de l’Educació per a la Democràcia.