Per Joan Antoni Serra
En els darrers anys, diversos estudis internacionals han alertat sobre una preocupant tendència: les noves generacions mostren una creixent desconfiança cap als sistemes democràtics. Aquesta situació reflecteix un nivell rècord d’insatisfacció amb la democràcia en molts països, especialment entre la població jove, la qual cosa planteja un desafiament urgent per al sistema educatiu. Davant d’aquesta realitat, sorgeix la pregunta: quin és el paper de l’escola en la formació de ciutadans democràtics compromesos i conscients?
Aquest text realitza una breu revisió crítica de les dades més rellevants provinents d’investigacions recents i reflexiona sobre les implicacions pedagògiques per a docents d’educació primària i secundària. L’ objectiu és contribuir a la promoció d’una educació per a la democràcia que sigui crítica, transformadora i eficaç, capaç de respondre als reptes actuals i enfortir el compromís cívic de les noves generacions.
Comprendre el problema
Com s’ha comentat, diferents investigacions internacionals estan alertant de la creixent desconfiança cap a la democràcia, especialment entre la població més jove. Aquesta preocupació no és només a nivell acadèmic, sinó que la premsa també s’està fent ressò. En aquest sentit, en el darrer any a la premsa espanyola s’han publicat diferents articles fent referència a estudis internacionals i nacionals. En aquests articles a més de presentar les dades més rellevants de les investigacions, també es recullen reflexions del professorat sobre el que veuen a diari a les aules.
Entre els estudis que il·lustren el declivi de la confiança democràtica entre els joves, destaca l’elaborat pel Pew Research Center (2024, febrer 28). Aquest estudi revela que en una mostra de 24 països, una mitjana del 59 % de la ciutadania expressa insatisfacció amb el funcionament de la democràcia. Aquest descontentament és especialment elevat en països com França, Grècia i Espanya, i s’ha intensificat des del 2017. Aquest descontentament és especialment elevat en països com França (66 %), Grècia (74 %) i Espanya (68 %), i s’ha intensificat des del 2017.
La percepció negativa és més accentuada entre els qui consideren que l’economia del seu país funciona malament, cosa que demostra la relació entre estabilitat econòmica i legitimitat democràtica. A Alemanya, el 57 % de la població es declara insatisfeta amb el funcionament de la democràcia, mentre que a Polònia la xifra ascendeix al 63 %. A Estònia i Finlàndia, la insatisfacció és menor (34 % i 29 % respectivament), cosa que suggereix que la confiança democràtica es manté més ferma en contextos on la qualitat institucional i econòmica és més robusta. A Irlanda, la insatisfacció assoleix el 44 %, una xifra moderada en comparació amb altres països europeus. A més, l’informe del Pew Research Center (2024, març 13) assenyala que existeix un ampli suport cap a la reforma del sistema democràtic mitjançant eines de participació directa: el 76 % de les persones enquestades als 24 països donarà suport als referèndums vinculants com a via de decisió, i un 68 % dona suport als pressupostos participatius. Aquesta evidència reforçaria la hipòtesi que, tot i que el descontentament amb la democràcia representativa és alt, hi ha una voluntat significativa de millorar-la més que d’abandonar-la.
Aquest patró no és exclusiu d’Europa. A Amèrica Llatina, segons el Llatinobaròmetre (2023), el 48 % de la població dona suport a la democràcia, però el 70 % es declara insatisfet amb el seu funcionament. Als Estats Units, el Pew Research Center (2024, febrer 28) assenyala que el 58 % dels joves entre 18 i 29 anys se senten “poc o gens satisfets” amb la democràcia, tot i que una majoria continua considerant preferible aquest sistema davant qualsevol altre. Això reforça la idea que el malestar és global i que els joves no rebutgen la democràcia en si, sinó les seves formes actuals d’exercici.
Un altre estudi fonamental és el Global Satisfaction with Democracy Report del Centre per al Futur de la Democràcia de la Universitat de Cambridge (Foa et al., 2020). Aquest informe analitza dades de gairebé 4 milions de persones des del 1973 i mostra un creixement sostingut de la insatisfacció democràtica a tot el món, assolint el 57,5 % el 2019. La tendència és particularment alarmant entre els joves de 18 a 34 anys, la desafecció dels quals ha crescut més que en qualsevol altre grup d’edat. La investigació assenyala com a factors determinants la precarietat laboral, la falta de mobilitat social i la percepció que el sistema polític no respon a les seves necessitats. En altres paraules, el sistema democràtic no sembla resoldre els problemes als quals s’enfronten.
L’estudi també apunta que en països on han emergit governs populistes, s’ha observat un augment temporal en la satisfacció amb la democràcia entre els joves. No obstant això, aquest efecte sol ser efímer i no resol els problemes estructurals subjacents, cosa que planteja interrogants sobre la sostenibilitat d’aquests models polítics.
Una tercera clau és la pèrdua de l’estigma associat a l’autoritarisme i a l’extrema dreta. La memòria històrica sobre els règims dictatorials sembla debilitar-se en les noves generacions, cosa que comporta una menor resistència simbòlica enfront de discursos iliberals. Aquesta normalització de l’ extremisme representa un risc real per a l’ estabilitat democràtica a llarg termini.
Serveix com a exemple, dades de l’última enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), que des del 1989 analitza ininterrompudament l’opinió del cens català a través d’entrevistes domiciliàries a Catalunya (Espanya). L’enquesta ha estat recollida en diversos articles de premsa: Pérez (2025), Lamor (2025) o Hinajosa (2025). Les dades revelen que un 35 % de joves catalans d’entre 18 i 24 anys acceptaria una dictadura “en determinades circumstàncies”, mentre que un 16 % dels homes menors de 25 anys preferiria un règim autoritari. Una dada reveladora en un país com Espanya que el pròxim mes novembre es complirà 40 anys de la fi de la seva dictadura. Les dades mostren que l’atracció per alternatives no democràtiques no és marginal, i estan vinculades a la frustració generada per la precarietat, l’exclusió social i la sensació que el sistema no garanteix benestar ni representació.
A més, el fenomen s’amplifica en l’entorn digital. Segons l’última Youth Survey (2025), el 42% dels europeus d’entre 16 i 30 anys confia principalment en plataformes com TikTok, Instagram i YouTube per accedir a notícies sobre política i assumptes socials, cosa que els exposa a desinformació i càmeres de ressò que distorsionen el debat democràtic. La Fundació BBVA (2025) també ha assenyalat que les plataformes com TikTok, X i Instagram generen una alta desconfiança fins i tot entre els qui més les fan servir, cosa que revela una contradicció que no ajuda a enfortir la cultura cívica.
Finalment, Lamor (2025) indica entre els conceptes considerats com una amenaça per a la democràcia, els tres que més preocupen el total de la població són les fake news (83,7%), l’extrema dreta (81,7%), i les desigualtats econòmiques (79,2%). Aquestes dades són extretes de l’última enquesta de l’ICPS.
En aquest context, l’article en el.Diario.es de González (2024) inclou valuoses reflexions de docents espanyols que donen compte de com aquestes tendències es manifesten a les aules. Els docents entrevistats assenyalen que molts estudiants mostren una creixent indiferència o apatia cap als continguts tradicionals sobre democràcia i política, evidenciant una desconnexió entre el que s’ensenya i les experiències que viuen. Segons un professor de secundària, “l’alumnat arriba amb idees preconcebudes, sovint amb frustració o desil·lusió, que no es resolen només amb la teoria”. A més, aquests docents alerten sobre la dificultat de contrarestar la influència de discursos polaritzats i desinformació presents a les xarxes socials, que minen el desenvolupament d’un pensament crític sòlid. Aquestes reflexions, coincideixen amb la d’altres educadors que hem dialogat a través d’entrevistes i tallers realitzats en el marc del projecte DEMOCRAT.
D’aquesta manera el professorat subratlla la necessitat de renovar les pràctiques educatives per fer-les més significatives i connectades amb la realitat de l’alumnat, afavorint el diàleg obert, la reflexió crítica i la participació activa com a pilars per enfortir l’educació democràtica.
Per què està ocorrent?
La desafecció democràtica entre els joves no és un fenomen casual, sinó el resultat de processos estructurals. En primer lloc, les crisis econòmiques de 2008 i 2020 (COVID-19) han deixat una empremta profunda en la joventut, generant inseguretat laboral, frustració davant la falta d’oportunitats i desconfiança cap a les institucions. També identifiquen la desigualtat social i la corrupció com les principals amenaces a la democràcia com a factors que erosionen la confiança democràtica. Aquesta experiència vital mina la percepció que la democràcia pot oferir solucions reals.
En segon lloc, l’auge de les xarxes socials ha modificat les maneres d’informar-se i participar. La sobreexposició a discursos polaritzats, la desinformació i la banalització dels debats polítics contribueixen a una visió superficial o cínica de la democràcia. A més, l’entorn digital reforça bombolles ideològiques que dificulten el desenvolupament d’una ciutadania crítica i dialogant.
Tercer, com assenyalen diversos docents entrevistats a elDiario.es, aquesta desafecció es manifesta ja a les aules: l’interès per la política institucional és baix, i quan s’aborda a classe, sol percebre’s com una cosa aliena o fins i tot sospitosa. Molts estudiants associen la política amb corrupció, ineficàcia o imposició, i manifesten una manca de fe en què la seva participació pugui influir en les decisions públiques. Aquesta percepció genera una distància emocional que fa més difícil mobilitzar els joves en clau cívica. El professorat, per la seva banda, expressa preocupació per la dificultat de generar debats plurals i respectuosos, i per la influència que exerceixen discursos simplistes que circulen en xarxes socials.
Des d’una perspectiva educativa, aquest context exigeix una reacció clara. Si l’escola no reforça el sentit i els valors de la democràcia, altres discursos poden ocupar aquest espai amb propostes autoritàries o excloents. Educar per a la democràcia no es pot limitar a continguts curriculars; ha d’implicar pràctiques quotidianes, experiències significatives i una cultura escolar coherent amb els principis democràtics.
Què es pot fer des de l’aula? Quatre propostes pràctiques
Els testimonis dels professors recollits, tant per l’equip DEMOCRAT a Espanya com a González (2024) reflecteixen que la desafecció i la desconnexió dels estudiants amb els continguts democràtics no es resolen només amb explicacions teòriques, sinó que requereixen un enfocament pedagògic renovat, que dialogui amb les seves experiències i emocions. Per això, a partir d’aquestes reflexions, es plantegen les següents propostes pràctiques perquè l’educació per a la democràcia sigui més efectiva i significativa:
- Treballar la memòria històrica i la contextualització del present.
Como assenyalen els docents, molts estudiants desconeixen la importància i el valor de la democràcia històrica. Integrar testimonis directes, documentals, visites a espais de memòria o anàlisi dels totalitarismes del segle XX pot ajudar a construir una consciència crítica i un compromís amb els valors democràtics. La contextualització ha d’incloure també problemàtiques actuals com la desigualtat o el discurs d’odi, perquè els estudiants connectin passat i present.
- Fomentar el debat argumentat i el respecte per la diversitat d’opinions
Les veus docents alerten sobre les dificultats per contrarestar les idees preconcebudes i la frustració de l’alumnat. Crear espais regulars de debat, assemblees i projectes col·laboratius que promoguin l’escolta activa i el diàleg respectuós és fonamental per desenvolupar habilitats cíviques i emocionals que ajudin a construir confiança i responsabilitat democràtica.
- Educar en pensament crític i alfabetització mediàtica.
L’impacte de la desinformació i les càmeres de ressò digitals, esmentat pels professors, fa imprescindible que l’alfabetització mediàtica sigui un eix transversal en el currículum. Ensenyar els estudiants a identificar bulos, biaixos i manipulació fomenta l’autonomia intel·lectual i una participació més informada i reflexiva.
- Impulsar experiències de participació real.
Els docents subratllen que la teoria per si sola no n’hi ha prou; cal que els estudiants visquin experiències democràtiques reals en l’ entorn escolar i comunitari. La participació en consells escolars, projectes solidaris, pressupostos participatius o voluntariats permet als joves experimentar la democràcia com a pràctica, reforçant el sentit de pertinença i apoderament.
Aquestes propostes, alineades amb les veus del professorat, mostren que l’educació per a la democràcia ha de ser activa, crítica i connectada amb la vida quotidiana de l’alumnat per enfrontar els reptes que planteja la desconfiança creixent. Convé indicar que algunes d’aquestes propostes s’estan testant a les aules a través dels projectes pilot del DEMOCRAT.
Conclusió
La creixent desafecció democràtica entre les noves generacions no és un fenomen aïllat ni passatger, sinó un símptoma d’una crisi política, social i econòmica molt més profunda. Les dades recollides en estudis internacionals i nacionals, així com les veus dels docents a les aules, ens mostren que aquesta situació ha de ser afrontada amb urgència i responsabilitat des de tots els àmbits, especialment des de l’educació.
Lluny de resignar-nos davant d’aquests desafiaments, hi hem de reconèixer una oportunitat per repensar i revitalitzar el paper de l’escola com a espai de formació ciutadana. Educar per a la democràcia avui implica molt més que transmetre coneixements formals sobre institucions i drets; requereix construir una experiència educativa que faci tangible la justícia, la participació, el respecte i la convivència democràtica en la vida diària dels estudiants.
Les reflexions dels professors evidencien que l’alumnat arriba a l’aula amb inquietuds, frustracions i, en molts casos, desconfiança cap al sistema polític. Per això, el compromís docent ha d’incloure no només la transmissió de continguts, sinó també la creació d’espais segurs per al diàleg crític, la reflexió col·lectiva i l’acció participativa. Només així es podrà connectar l’educació democràtica amb les realitats que viuen els joves i les seves aspiracions.
A més, l’alfabetització mediàtica i el pensament crític han d’ocupar un lloc central en aquesta tasca educativa. La capacitat per discernir informació fiable i per analitzar de forma crítica el discurs públic és clau per contrarestar la desinformació i el populisme que amenacen l’estabilitat democràtica.
Finalment, és imprescindible fomentar experiències reals de participació que permetin als estudiants experimentar el valor i la força de la democràcia en primera persona, superant la mera teoria i construint confiança en les seves possibilitats com a ciutadans actius.
Des de DEMOCRAT s’està treballant en la recol·lecció de diferents eines que ajudin als educadors afrontar aquests reptes i formar generacions conscients, crítiques i compromeses, capaces de sostenir i renovar la democràcia en el futur. En temps d’incertesa democràtica, l’escola pot i ha de ser un far d’esperança, diàleg i transformació social.
Referències
Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). (2024). Estudio nº 3490: Participación Política en España. Madrid: CIS.
Corporación Latinobarómetro. (2023). Informe Latinobarómetro 2023: La recesión democrática de América Latina. Santiago de Chile: Corporación Latinobarómetro. https://latinobarometro.org/lat.jsp
Foa, R. S., Klassen, A., Slade, M., Rand, A., & Collins, R. (2020). The Global Satisfaction with Democracy Report 2020. Centre for the Future of Democracy, University of Cambridge.
Foa, R. S., Klassen, A., Wenger, D., Rand, A. & Slade, M. (2020, octubre). Youth and Satisfaction with Democracy: Reversing the Democratic Disconnect? Cambridge Centre for the Future of Democracy.
Fundación BBVA. (2025). Estudio sobre confianza social y redes digitales. https://www.fbbva.es
González, I. (2024, junio 21). ¿Los jóvenes ya no temen una dictadura? Claves del declive de la confianza en la democracia en las nuevas generaciones. elDiario.es. https://www.eldiario.es/politica/jovenes-no-temen-dictadura-claves-declive-confianza-democracia-nuevas-generaciones_1_12131368.html
Hinojosa, S. (2025, 16 de febrero). Jóvenes desencantados con la democracia. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/politica/20250216/10384481/jovenes-desencantados-democracia.html
Lamor, M. (2025, 12 de febrero). Desapego con la democracia y más límites a la inmigración: los valores de extrema derecha crecen entre los hombres catalanes menores de 25 años. El País. https://elpais.com/espana/catalunya/2025-02-12/desapego-con-la-democracia-y-mas-limites-a-la-inmigracion-los-valores-de-extrema-derecha-crecen-entre-los-hombres-catalanes-menores-de-25-anos.html
Pew Research Center. (2024, febrero 28). Representative Democracy Remains a Popular Ideal, but People Around the World Are Critical of How It’s Working. https://www.pewresearch.org/global/2024/02/28/global-public-opinion-in-a-time-of-democratic-uncertainty/
Silver, L., Fagan, M., Huang, C., Clancy, L., Chavda, J., & Mandapat, J. C. (2024, marzo 13). How People in 24 Countries Think Democracy Can Improve. Pew Research Center. https://www.pewresearch.org/global/2024/03/13/how-people-in-24-countries-think-democracy-can-improve/
Pérez, M. (2025, febrero 16). La tentación autoritaria atrapa a los jóvenes. El País. https://elpais.com/espana/catalunya/2025-02-16/la-tentacion-autoritaria-atrapa-a-los-jovenes-mas-del-35-de-los-catalanes-de-entre-18-y-24-anos-aceptaria-una-dictadura.html
European Commission. (2024). EP Youth Survey 2024. Standard Eurobarometer 102: Public Opinion in the European Union. https://europa.eu/eurobarometer/api/deliverable/download/file?deliverableId=96862
