Tranquil·litat, bon temps i verdor un 6 de juny de 2024, dins el All Hallows de la Dublin City University. En hores, allà reviuríem una autèntica Àgora grega, amb intercanvi d’idees, dubtes, coneixements, experiències, projectes, fraternitat i saviesa vingudes d’arreu d’Europa. Vaig aguditzar els sentits al llarg de tots els moments viscuts. Una companya de l’equip impulsor em va recomanar que no em perdés cap detall de la vivència, i així ho vaig intentar fer. Per a mi era un repte i una responsabilitat defensar el projecte de l’escola, a l’hora que fer vincles amb centres educatius d’arreu d’Europa. Les persones de l’equip Notus-Spain van ser autèntics ambaixadors de la trobada, facilitant al màxim que els tres mestres-professors de Catalunya que presentàvem projecte ens sentíssim partícips en tot moment del que s’anava esdevenint. Moltes gràcies Karsten, Daniel, Joan Antoni i Alba. I moltes gràcies a tot l’equip Democrat de Dublín, organitzador de l’event: Ben, Justin, John, Ebru.
Després de la benvinguda inicial, tocava el torn als livinglabs en petit format. Vaig tenir el plaer de compartir temps i projectes amb Polònia, Estònia i Irlanda, així com també de les valuoses aportacions de la Carme i la Maria de l’equip Eucen, entre d’altres. Deu minuts d’explicació de projecte i deu minuts més de debat amb els presents per la millora de certs aspectes del projecte. Aquí és on es posava de relleu tots els punts forts i les potencialitats del projecte “Read Right-Read Rights”: sorgeix d’un projecte comú d’escola on tothom hi participa, està vinculat amb el Pla Lector de l’escola, el nou currículum i les aportacions de la Xarxa de Comprensió Lectora del Departament d’Educació de Catalunya, promou xarxa a través d’escola-família-entorn,….
La posada en comú en gran grup, on s’hi va afegir Finlàndia, Holanda, Grècia, Portugal, Quebec… va ajudar a refermar la finalitat de la trobada: que ens coneguéssim un xic més, i refinar tots els projectes exposats. La cloenda amb les dues conferències va donar altíssima rellevància al Workshop. Et senties partícip de quelcom molt valuós a nivell educatiu, cada aportació ajudava a ampliar mirades i a visibilitzar nous horitzons. Sacsejada democràtica. Una nova Àgora havia nascut per a mi i per a l’Escola Carrilet.
(∗) Clàudia Soler i Laborda és directora de l’Escola Carrilet de Palafrugell, Catalunya
Els passats dies 6 i 7 de juny de 2024 va tenir lloc a la Dublin City University (DCU) el taller transnacional DEMOCRAT, l’objectiu del qual era millorar l’educació per a la democràcia a Europa reunint educadors, investigadors i responsables polítics per a debatre i refinar estratègies per a promoure la democràcia a través de l’educació.
Aquest taller finançat per les Accions de Coordinació i suport del programa Horizon Europe de la Unió Europea, en virtut de l’Acord de Subvenció núm 101095106, va presentar enfocaments innovadors i va fomentar la col·laboració per a millorar les competències democràtiques en entorns educatius.
Resum del dia 1: dijous 6 de juny
Sessions innovadores sobre educació democràtica
El primer dia va estar ple de sessions centrades en el foment de l’educació democràtica a través de diversos enfocaments innovadors. L’esdeveniment va començar amb un càlid discurs de benvinguda a càrrec de la professora Charlotte Holland, vicedegana de l’Institut d’Educació de la DCU. Tot seguit, l’equip irlandès va presentar l’agenda del dia, assegurant-se que els participants estiguessin ben preparats per a les sessions de col·laboració següents.
El matí es va estructurar en tres sessions de grups paral·leles, cadascuna centrada en diferents aspectes de l’educació democràtica:
Grup 1: Formació de professors i Educació mediambiental
Formació de professors: Emma Kostiainen, Saara Tujula y Matti Rautiainen, de la Universitat de Jyväskylä (Finlàndia), van debatre sobre mètodes innovadors en la formació de professors.
No hi ha democràcia sense…: Piotr Walda va presentar els elements fonamentals necessaris per a la democràcia.
Delegats mediambientals: Joan Martorell Masó, de l’institut Dolors Mallafrè i Ros (Vilanova i la Geltrú), va destacar el paper de l’educació mediambiental en el foment dels valors democràtics.
Una educació que dona suport a la democràcia: una presentació en vídeo de la Universitat de Tallin (Estònia) va mostrar diverses perspectives sobre la integració dels principis democràtics en l’educació.
Grup 2: Alfabetització i drets humans en l’educació
Llegir bé, llegir drets: Claudia Soler Laborda, de l’escola Carrilet (Palafrugell), va destacar l’alfabetització com a pedra angular del compromís democràtic.
Drets humans i democràcia: Olga Klotz va parlar sobre la intersecció entre l’educació en drets humans i la participació democràtica.
I la historia és…: Graham Carroll i l’equip irlandès van parlar de tècniques narratives en l’ensenyament de la democràcia.
Un exemple d’aprenentatge basat en projectes des d’Estònia: Maarja Hallik, de la Universitat de Tallin, va compartir un exemple pràctic d’aprenentatge basat en projectes que dona suport a l’educació democràtica.
Gruo 3: Enfocaments interdisciplinaris de la democràcia
Projecte interdisciplinari KAOS: Gemma Saladrigues Roselló, del col·legi El Carme (Lleida), va explorar enfocaments interdisciplinaris de l’educació per a la democràcia.
Pressupostos participatius escolars: Anna Dela va analitzar como els pressupostos participatius a les escoles poden ensenyar-nos processos democràtics.
Empatia en acció: Derek Cleary i l’equip irlandès van exposar la importància de l’empatia en l’educació democràtica.
“Línia d’opinió”: Maarit Jõemägi, de la Universitat de Tallin, va presentar una plataforma per a les opinions dels estudiants i la participació democràtica.
Activitats de tarda: Millorar els projectes d’educació democràtica
La tarda es va dedicar a perfeccionar els projectes que fomenten l’educació democràtica. Després d’una pausa per a prendre cafè, els participants es van reunir en els seus grups paral·lels per a afinar els seus projectes. Aquesta sessió va permetre aprofundir en els debats i perfeccionar les idees, garantint que cada projecte estigués ben desenvolupat i llest per a la seva presentació.
Presentació de projectes i retroalimentació
Els participants van presentar els projectes orientats a fomentar l’educació democràtica. Després del dinar, el portaveu de cada grup va presentar el seu projecte davant de tota l’assemblea. Aquestes presentacions es van dividir en dues sessions, amb retroalimentació dels ponents per a millorar el procés col·laboratiu.
Primera sessió: es van presentar i discutir els sis primers projectes.
Segona sessió: es van compartir els projectes restants, seguit d’una sessió de retroalimentació.
Reflexions clau sobre educació democràtica
Els oradors principals van destacar la importància d’integrar l’educació democràtica a les escoles. La jornada va concloure amb un interessant debat dirigit pel Dr. Aidan Clifford, que va relacionar els projectes amb el Marc de Competències Democràtiques del Consell d’Europa. Tot seguit, la Professora Amelia Lopes, assessora internacional del projecte DEMOCRAT, va compartir els seus coneixements sobre educació cívica i reforma educativa a Portugal.
Esdeveniments socials i networking
A la nit, els participants van tenir l’oportunitat de relaxar-se i fer contactes durant un sopar optatiu en un restaurant local, seguit d’una copa en un pub pròxim.
Perspectives de futur
El taller transnacional DEMOCRAT celebrat a Dublín va proporcionar una rica plataforma per a l’intercanvi i la col·laboració. Va subratllar la importància d’integrar els principis democràtics en l’educació i va mostrar una varietat d’enfocaments innovadors de tota Europa. A mesura que els projectes continuen evolucionant, mantenen la promesa de fomentar comunitats més democràtiques, inclusives i compromeses.
Los días 6 y 7 de junio de 2024 se celebró en la Dublin City University (DCU) el taller transnacional Democrat, cuyo objetivo era mejorar la educación democrática en Europa reuniendo a educadores, investigadores y responsables políticos para debatir y perfeccionar estrategias de promoción de la democracia a través de la educación. Este taller, financiado por las Acciones de Coordinación y Apoyo del programa Horizonte Europa de la Unión Europea, en virtud del Acuerdo de Subvención N.º 101095106, presentó enfoques innovadores y fomentó la colaboración para mejorar las competencias democráticas en los entornos educativos.
Resumen del día 1: jueves 6 de junio
Sesiones innovadoras sobre educación democrática
El primer día estuvo repleto de sesiones centradas en el fomento de la educación democrática a través de diversos enfoques innovadores. El evento comenzó con un cálido discurso de bienvenida a cargo de la profesora Charlotte Holland, vicedecana del Instituto de Educación de la DCU. A continuación, el equipo irlandés presentó la agenda del día, asegurándose de que los participantes estuvieran bien preparados para las sesiones colaborativas que se avecinaban.
La mañana se estructuró en tres sesiones grupales paralelas, cada una centrada en diferentes aspectos de la educación democrática:
Grupo 1: Formación de profesores y Educación medioambiental
• Formación de profesores: Emma Kostiainen, Saara Tujula y Matti Rautiainen, de la Universidad de Jyväskylä (Finlandia), hablaron sobre métodos innovadores en la formación de profesores.
• No hay democracia sin…: Piotr Walda presentó los elementos fundamentales necesarios para la democracia.
• Delegados medioambientales: Joan Martorell Masó, del instituto Dolors Mallafrè i Ros (Villanueva y Geltrú), y Notus, también de España, destacaron el papel de la educación medioambiental en el fomento de los valores democráticos.
• Una educación que apoya la democracia: una presentación en vídeo de la Universidad de Tallin (Estonia) mostró diversas perspectivas sobre la integración de los principios democráticos en la educación.
Grupo 2: Alfabetización y derechos humanos en la educación
• Leer bien, leer derechos: Claudia Soler Laborda, de la escuela Carrilet (Palafrugell), y Notus hicieron énfasis en la alfabetización como piedra angular del compromiso democrático.
• Derechos humanos y democracia: Olga Klotz habló sobre la intersección de la educación en derechos humanos y la participación democrática.
• Y la historia es…: Graham Carroll y el equipo irlandés discutieron técnicas narrativas en la enseñanza de la democracia.
• Un ejemplo de aprendizaje basado en proyectos desde Estonia: Maarja Hallik, de la Universidad de Tallin, compartió un ejemplo práctico de aprendizaje basado en proyectos que apoya la educación democrática.
Grupo 3: Enfoques interdisciplinares de la democracia
• Proyecto interdisciplinar KAOS: Gemma Saladrigues Roselló, del colegio El Carme (Lérida), y Notus exploraron los enfoques interdisciplinares de la educación para la democracia.
• Presupuestos participativos escolares: Anna Dela analizó cómo los presupuestos participativos en las escuelas pueden enseñarnos procesos democráticos.
• Empatía en acción: Derek Cleary y el equipo irlandés presentaron la importancia de la empatía en la educación democrática.
• “Línea de opinión”: Maarit Jõemägi, de la Universidad de Tallin, presentó una plataforma para las opiniones de los estudiantes y la participación democrática.
Actividades vespertinas: Mejorar los proyectos de educación democrática
La tarde se dedicó a perfeccionar los proyectos de promoción de la educación democrática. Después de una pausa para tomar café, los participantes se reunieron en sus grupos paralelos para afinar sus proyectos. Esta sesión permitió profundizar en los debates y perfeccionar las ideas, garantizando que cada proyecto estuviera bien desarrollado y listo para su presentación.
Presentación de proyectos y retroalimentación
Los participantes presentaron sus proyectos destinados a fomentar la educación democrática. Tras el almuerzo, la persona a cargo de cada grupo presentó su proyecto ante toda la asamblea. Estas presentaciones se dividieron en dos sesiones, con retroalimentación de los ponentes para mejorar el proceso colaborativo.
• Primera sesión: se presentaron y discutieron los primeros seis proyectos.
• Segunda sesión: se compartieron los proyectos restantes, seguidos de una sesión de retroalimentación.
Reflexiones clave sobre educación democrática
Los ponentes principales destacaron la importancia de integrar la educación democrática en las escuelas. La jornada concluyó con interesantes debates dirigidos por el Dr. Aidan Clifford, que relacionó los proyectos con el Marco de Competencias Democráticas del Consejo de Europa. A continuación, la profesora Amelia Lopes, asesora internacional del proyecto Democrat, ofreció una charla en la que compartió su experiencia sobre educación cívica y reforma educativa en Portugal.
Eventos sociales y networking
Por la noche, los participantes tuvieron la oportunidad de relajarse y hacer contactos durante una cena optativa en un restaurante local, seguida de una copa en un pub cercano.
Perspectivas de futuro
El taller transnacional Democrat celebrado en Dublín proporcionó una rica plataforma para el intercambio y la colaboración. Subrayó la importancia de integrar los principios democráticos en la educación y mostró una variedad de enfoques innovadores de toda Europa. A medida que los proyectos continúan evolucionando, mantienen la promesa de fomentar comunidades más democráticas, inclusivas y comprometidas.
En un món que canvia tan de pressa, fomentar els valors democràtics i el compromís cívic entre els joves és més important que mai. A mesura que les societats enfronten desafiaments complexos, com el canvi climàtic, la pobresa, les violacions de drets humans, les amenaces a la ciberseguretat, les desigualtats educatives, l’augment de la població i la contaminació, les crisis migratòries i de refugiats, la inestabilitat i els conflictes polítics, les pandèmies, la intel·ligència artificial, la pèrdua de biodiversitat i altres, resulta vital dotar a les persones, especialment a les joves, d’eines per a participar activament en la democràcia. Els laboratoris vivents (living labs) són un mètode prometedor. Però, què són i com poden promoure l’educació democràtica? Explorem aquest concepte i el paper que poden exercir a Irlanda.
Entenent els laboratoris vivents
Els laboratoris vivents són plataformes dinàmiques per a la innovació i la resolució col·laborativa de problemes. Aborden entorns del món real en els quals diverses parts interessades treballen juntes per a desenvolupar, provar i millorar solucions a desafiaments complexos. Aquests entorns actuen com a laboratoris vius, permetent l’aplicació pràctica d’idees, fomentant l’aprenentatge mutu i permetent la millora contínua.
En el context de l’educació, els laboratoris vivents ofereixen una oportunitat única per a reinventar l’experiència d’aprenentatge i conrear valors democràtics entre els estudiants. En reunir experts, professionals i joves, aquests laboratoris faciliten el diàleg, la col·laboració i la innovació. Els participants poden involucrar-se en activitats pràctiques, intercanviar idees, explorar nous enfocaments pedagògics i reflexionar sobre els seus rols com a ciutadans actius en una societat democràtica.
El context irlandès: un pla per als laboratoris vivents
La Dublin City University es el soci irlandès del projecte “DEMOCRAT: Educació per a una ciutadania democràtica responsable” (finançat pel programa Horizon Europe), que explora la integració de la “Educació per a la democràcia” en els sistemes educatius de la UE. Com a part del projecte, s’ha creat un laboratori vivent irlandès en la Dublin City University. El projecte, que es desenvoluparà entre 2023 i 2026, durà a terme sis tallers de tipus laboratori vivent centrats en diferents aspectes de l’educació per a la democràcia. Aquests tallers brinden una plataforma perquè els experts identifiquin desafiaments, desenvolupin solucions i realitzin recerques per a la creació d’un marc conceptual d’educació per a la democràcia. El laboratori vivent irlandès involucra a diverses parts, inclosos personal docent, formadors de docents, personal investigador, responsables polítics i joves. Aquest enfocament inclusiu fomenta la col·laboració i la cocreació, promovent un sentit de propietat i responsabilitat col·lectiva.
El nucli de la iniciativa laboratoris vivents és la creació conjunta d’un marc conceptual d’educació per a la democràcia que abasti conceptes com “democràcia”, “participació política”, “desenvolupament sostenible” i “ciutadania responsable”. A través de la col·laboració multidisciplinària, les parts interessades desenvoluparan un marc sòlid conceptual que orienti el disseny curricular i les pràctiques d’ensenyament. A més, els laboratoris vivents serviran com a plataforma de recerca per a comprendre les experiències dels participants i l’impacte de les iniciatives d’educació democràtica. Aquesta recerca definirà estratègies efectives per promoure els valors democràtics i el compromís cívic entre els joves. A més de la recerca, els laboratoris vivents posaran en marxa projectes pilot locals, que permetran als estudiants participar en activitats pràctiques que promoguin els valors democràtics i la ciutadania activa. Aquests projectes adaptaran el pla d’ estudis als contextos locals i incorporaran mètodes d’ensenyament innovadors.
En conclusió, els laboratoris vivents ofereixen un enfocament prometedor per a l’educació democràtica, proporcionant una plataforma per a la col·laboració i la innovació. A través de la participació i la recerca inclusives, aquests laboratoris tenen el potencial de donar forma al futur de l’educació democràtica, empoderant als joves perquè siguin ciutadans actius i compromesos en les seves comunitats i més enllà d’aquestes.
En un mundo que cambia tan deprisa, fomentar los valores democráticos y el compromiso cívico entre los jóvenes es más importante que nunca. A medida que las sociedades enfrentan desafíos complejos, como el cambio climático, la pobreza, las violaciones de derechos humanos, las amenazas a la ciberseguridad, las desigualdades educativas, el aumento de la población y la contaminación, las crisis migratorias y de refugiados, la inestabilidad y los conflictos políticos, las pandemias, la inteligencia artificial, la pérdida de biodiversidad y otras, resulta vital dotar a las personas, especialmente a las jóvenes, de herramientas para participar activamente en la democracia. Los laboratorios vivientes (living labs) son un método prometedor. Pero ¿qué son y cómo pueden promover la educación democrática? Exploremos este concepto y el papel que pueden desempeñar en Irlanda.
Entendiendo los laboratorios vivientes
Los laboratorios vivientes son plataformas dinámicas para la innovación y la resolución colaborativa de problemas. Abordan entornos del mundo real en los que diversas partes interesadas trabajan juntas para desarrollar, probar y mejorar soluciones a desafíos complejos. Estos entornos actúan como laboratorios vivos, permitiendo la aplicación práctica de ideas, fomentando el aprendizaje mutuo y permitiendo la mejora continua.
En el contexto de la educación, los laboratorios vivientes ofrecen una oportunidad única para reinventar la experiencia de aprendizaje y cultivar valores democráticos entre los estudiantes. Al reunir a expertos, profesionales y jóvenes, estos laboratorios facilitan el diálogo, la colaboración y la innovación. Los participantes pueden involucrarse en actividades prácticas, intercambiar ideas, explorar nuevos enfoques pedagógicos y reflexionar sobre sus roles como ciudadanos activos en una sociedad democrática.
El contexto irlandés: un plan para los laboratorios vivientes
La Dublin City University es el socio irlandés del proyecto “Democrat: Educación para una ciudadanía democrática responsable” (financiado por el programa Horizonte Europa), que explora la integración de la “Educación para la democracia” en los sistemas educativos de la UE. Como parte del proyecto, se ha creado un laboratorio viviente irlandés en la Dublin City University. El proyecto, que se desarrollará entre 2023 y 2026, llevará a cabo seis talleres de tipo laboratorio viviente centrados en diferentes aspectos de la educación para la democracia. Estos talleres brindan una plataforma para que los expertos identifiquen desafíos, desarrollen soluciones y realicen investigaciones para la creación de un marco conceptual de educación para la democracia. El laboratorio viviente irlandés involucra a diversas partes, incluidos docentes, formadores de docentes, investigadores, responsables políticos y jóvenes. Este enfoque inclusivo fomenta la colaboración y la cocreación, promoviendo un sentido de propiedad y responsabilidad colectiva.
El núcleo de la iniciativa laboratorios vivientes es la creación conjunta de un marco conceptual de educación para la democracia que abarque conceptos como “democracia”, “participación política”, “desarrollo sostenible” y “ciudadanía responsable”. A través de la colaboración multidisciplinaria, las partes interesadas desarrollarán un sólido marco conceptual que oriente el diseño curricular y las prácticas de enseñanza. Además, los laboratorios vivientes servirán como plataforma de investigación para comprender las experiencias de los participantes y el impacto de las iniciativas de educación democrática. Esta investigación definirá estrategias efectivas para promover los valores democráticos y el compromiso cívico entre los jóvenes. Además de la investigación, los laboratorios vivientes pondrán en marcha proyectos piloto locales, que permitirán a los estudiantes participar en actividades prácticas que promuevan los valores democráticos y la ciudadanía activa. Estos proyectos adaptarán el plan de estudios a los contextos locales e incorporarán métodos de enseñanza innovadores.
En conclusión, los laboratorios vivientes ofrecen un enfoque prometedor para la educación democrática, proporcionando una plataforma para la colaboración y la innovación. A través de la participación y la investigación inclusivas, estos laboratorios tienen el potencial de dar forma al futuro de la educación democrática, empoderando a los jóvenes para que sean ciudadanos activos y comprometidos en sus comunidades y más allá de ellas.
