Tag: Educació Cívica i Ciutadana

  • Educació per a la Democràcia: Un Compromís amb el Futur

    Per Escola Josep Nin

    L’educació per a la democràcia és un pilar fonamental per construir societats més justes, equitatives i participatives. Aquest enfocament educatiu no només es limita a la transmissió de coneixements sobre els sistemes polítics i els processos electorals, sinó que també inclou la promoció de valors democràtics com la tolerància, la responsabilitat i la participació activa en la vida comunitària. A continuació, explorarem alguns aspectes clau de l’educació per a la democràcia que són essencials per a formar ciutadans crítics i compromesos.

    Pensament Crític i Diàleg

    L’educació per a la democràcia fomenta el desenvolupament del pensament crític. Això implica ensenyar als estudiants a analitzar i avaluar la informació des de diferents perspectives, qüestionant les fonts i els continguts. Els docents han de crear un ambient de diàleg obert i respectuós on els alumnes se sentin còmodes per expressar les seves opinions i debatre sobre temes controvertits. Aquest intercanvi d’idees no només enriqueix la comprensió dels estudiants, sinó que també els prepara per a participar de manera informada i crítica en la vida democràtica.

    Participació Comunitària

    Un aspecte essencial de l’educació per a la democràcia és la participació activa dels estudiants en la seva comunitat. Això es pot aconseguir a través de projectes que abordin problemes locals i que animin els alumnes a cercar solucions col·lectives. Participar en activitats comunitàries ajuda els joves a desenvolupar un sentit de responsabilitat social i a comprendre la importància de la seva contribució en la societat. A més, aquestes experiències pràctiques reforcen els aprenentatges teòrics i fomenten la implicació cívica.

    Valors Democràtics

    Ensenyar valors democràtics com la justícia, la igualtat i el respecte pels drets humans és crucial en totes les etapes educatives. Aquests valors han d’estar presents en totes les àrees del currículum, integrant-se de manera transversal. Així, es promou una cultura democràtica que impregna la vida diària de l’escola i s’estén a la comunitat en general. Quan els estudiants interioritzen aquests valors, estan millor preparats per defensar-los i per actuar d’acord amb ells en el futur.

    Empatia i Comprensió Intercultural

    Vivim en societats cada vegada més diverses, i és fonamental que els estudiants aprenguin a valorar i respectar les diferències. L’educació per a la democràcia inclou la promoció de l’empatia i la comprensió intercultural. Programes d’intercanvi cultural i l’aprenentatge de diferents idiomes són eines efectives per construir ponts entre comunitats diverses i fomentar una convivència pacífica i respectuosa.

    En conclusió, l’educació per a la democràcia és una inversió essencial per al futur de les nostres societats. Formar ciutadans conscients, crítics i compromesos és la clau per construir un món més just i participatiu. Les escoles tenen la responsabilitat i la capacitat de liderar aquest canvi, proporcionant als estudiants les eines necessàries per convertir-se en agents actius de la democràcia. Amb una educació que integri el pensament crític, la participació comunitària, els valors democràtics i la comprensió intercultural, estem preparant les noves generacions per afrontar els reptes del futur amb èxit i responsabilitat.

  • Enfortint la Democràcia a través de l’Educació: DEMOCRAT News

    Per DEMOCRAT

    La democràcia és un pilar fonamental de la identitat europea, però enfronta desafiaments com la polarització, la digitalització i la crisi climàtica. En aquest context, el projecte DEMOCRAT sorgeix com una iniciativa innovadora que aposta per l’educació per a enfortir el compromís ciutadà i la resiliència democràtica.

    En el DEMOCRAT News explorem les principals troballes del projecte, incloent-hi el desenvolupament d’un marc de competències ciutadanes, la creació de Living Labs en diferents països de la UE i la implementació de projectes pilot en escoles. A més, es presenten recomanacions polítiques clau per a integrar l’educació per a la democràcia en els sistemes educatius europeus.

    Et convidem a llegir el DEMOCRAT News i descobrir com l’educació transformadora pot ser la clau per a consolidar una ciutadania activa i compromesa amb els valors democràtics:

    DEMOCRAT News 1 CAT

  • Quart taller nacional del projecte Democrat: Presentació d’eines d’avaluació de Competències de Ciutadania Democràtica Responsable.

    Per Alba Molas

     

    Impartit per l’equip del projecte Democrat en col·laboració amb l’IDP (Institut de Desenvolupament Professional), el dia 26 de novembre de 2024 es va realitzar en format telemàtic el segon taller de formació. El taller que anava dirigit al professorat interessat en Educació Cívica i Educació per a la democràcia (primària i secundària) va comptar amb l’assistència de 22 persones (de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica), procedents de centres educatius de primària, secundària, universitats i associacions educatives.

    Gràfic 1. Les quatre competències de Ciutadania Democràtica Responsable (CDR)

     

    Els objectius del taller eren, d’una banda, presentar les eines per a avaluar l’acompliment de l’alumnat en 4 àrees clau de competències de Ciutadania Democràtica Responsable, descrites en el projecte DEMOCRAT: participació solidària, deliberació, judici i pensament crític i resiliència democràtica (Gràfic 1). I, especialment, fomentar el debat entre els i les participants i intercanviar opinions sobre les eines presentades

    Es va destacar la importància de la participació dels centres educatius per al projecte DEMOCRAT. Les escoles són fonamentals per a treballar nous enfocaments d’educació per a la democràcia. Actualment, hi ha més de 30 escoles que estan col·laborant amb el projecte entre tots els països del consorci. A Espanya concretament, hi participen 7 centres educatius de Catalunya, una escola de la Comunitat Valenciana i un altre centre educatiu de Madrid.

    Aquestes trobades, ofereixen la possibilitat de compartir idees, experiències i metodologies utilitzades a l’aula. En aquesta ocasió es va posar el focus a analitzar i comentar les eines d’Avaluació de Competències CDR (vegeu Gràfic 2), i com es poden afinar i adaptar als diferents nivells escolars.

    Gràfic 2.Els nivells de competències i els aspectes de les competències: perspectiva, coneixement / comprensió conceptual, agencia / autodirecció i entorn / aplicació d’aprenentatge.

     

    Les eines d’avaluació de competències CDR es basen en dos qüestionaris:

    1. Eina d’avaluació del professorat: Aquesta part esta dissenyada per a ajudar a les i els educadors a avaluar les competències CDR de l’alumnat a nivell de classe o grup i, opcionalment, a nivell individual.
    2. Eina d’autoavaluació de l’estudiant: Aquesta secció proporciona a les i els estudiants una eina d’autoavaluació per a avaluar els seus nivells de competència.

    Aquestes eines no són definitives, estan en progrés constant i es van adaptant i modificant a través del diàleg i la col·laboració amb la comunitat educativa. L’experiència i les opinions del professorat són necessàries per a desenvolupar i afinar la metodologia d’avaluació i valorar la seva eficàcia per a aconseguir els resultats desitjats. Si hi ha suggeriments de millora o simplificació s’obre el ventall de les propostes que es poden facilitar a la comunitat educativa, perquè l’objectiu és, que aquesta eina sigui flexible i adaptable a les escoles i que serveixi realment per a mesurar el seu progrés en la transmissió de les competències.

    El taller va combinar exposicions teòriques amb dinàmiques grupals. Els participants van treballar separats en dos grups: un grup d’educació primària i un altre d’educació secundària, per a valorar i comentar la metodologia i les eines presentades.

     

    En aquest sentit i, seguint amb l’estratègia de cocreació  del projecte DEMOCRAT, es va convidar als i les participants a expressar les seves opinions sobre els qüestionaris, formulant preguntes sobre: “La utilitat de l’eina d’avaluació de les competències per a l’alumnat” “Problemes i obstacles per a implementar l’eina d’avaluació de competències” o “El paper de l’alumnat en l’autoavaluació de les seves pròpies competències”

    De la posada en comú del treball en grups, es desprèn que l’avaluació de les competències democràtiques de l’alumnat no és senzilla. Implica enfocaments diferents, especialment quant al contingut i la manera de dur a terme l’avaluació i el nivell educatiu al qual s’avalua.

    Valoració de l’eina per part del grup de nivell de primària

    L’eina d’avaluació presentada per  DEMOCRAT es considera massa extensa i complexa per a l’alumnat de primària. Per això, es veu necessari simplificar i adaptar el qüestionari a aquest nivell. Es va posar com a exemple, la proposta d’una escola d’infantil i primària que adapta l’eina d’avaluació a cada etapa educativa del seu alumnat. Per exemple, a infantil es fan servir cartellets amb emoticones de “si” “no” i a primària qüestionaris molt senzills i visuals.
    Sobre aquesta proposta sorgeixen comentaris en relació amb el disseny dels qüestionaris i la importància de la visualització. Utilitzar símbols (per exemple, cares) pot condicionar les respostes; o els colors que dificulten l’identificar-se amb les emocions. Una idea interessant que sorgeix és implicar l’alumnat en l’elaboració del qüestionari, dialogar i reflexionar sobre les seves necessitats.

    Es posa en relleu que, els qüestionaris a més de ser una eina d’avaluació, poden ser útils com a eina de treball dins de l’aula, per a discutir temes relacionats amb la democràcia. Es considera una eina ambivalent quant a que té la capacitat per a recollir dades, però també per a fomentar la reflexió entre l’alumnat. Es tracta d’una eina flexible que, com una fotografia mostra la situació de l’alumnat en un moment determinat, és un punt de partida, és només una petita part de tota l’avaluació.

    Algunes persones opinen que per a valorar realment les intervencions que realitzen a les seves escoles és necessari tenir en compte l’opinió d’entitats que col·laboren amb elles o, per exemple, fer qüestionaris de satisfacció de les famílies. Això obre un ventall de possibles eines d’avaluació adaptades a la temàtica que treballa cada centre educatiu. Encara que, per a comparar les diferents intervencions, entre totes les escoles, es necessita una certa homogeneïtat quant a aquestes eines.

    Valoració de l’eina per part del grup de secundària:

    L’anàlisi de l’eina es va centrar en diferents qüestions. D’una banda, es considera que el plantejament dels nivells de competència és massa seqüencial, del nivell més baix al nivell més alt i es proposa desordenar les opcions per a evitar respostes automàtiques, sabent que l’última opció és la millor. D’altra banda, es va suggerir utilitzar un vocabulari més pròxim a l’alumnat.

    Una aportació comuna amb el grup de primària, va ser considerar que la pròpia eina d’avaluació pot ser part del procés d’aprenentatge; preguntant a l’alumnat per la seva opinió, i suggeriments de millora. Sent així que el propi grup objectiu es converteix al seu torn en codissenyador de les eines d’avaluació.

    Com a eina d’aprenentatge alternativa o complementaria als qüestionaris, una persona proposa fer una consulta a l’alumnat que contingui  totes les qüestions que es volen tractar en relació a la democràcia, per a generar alguna cosa que sigui col·lectiva, en grup, i no tan individual.

     Principals conclusions del taller:

    De la posada en comú del treball en grups, es desprèn que l’avaluació de les competències democràtiques de l’alumnat no és senzilla. Implica enfocaments diferents, especialment quant al contingut i la manera de dur a terme l’avaluació i el nivell educatiu al qual s’avalua.

    Una primera conclusió del grup de primària, és la necessitat de simplificar i adaptar el qüestionari a l’alumnat de primària i centrar les preguntes, en la mesura que sigui possible, al projecte que duu a terme cada centre educatiu. Així mateix, la visualització és important perquè l’alumnat se senti identificat i d’altra banda el llenguatge hauria de ser senzill i adaptat a les característiques de l’alumnat.

    Des del grup de secundària, es proposa desordenar les opcions i nivells de resposta del qüestionari per a evitar respostes automàtiques i afavorir la reflexió de l’alumnat.

    També, es proposa implicar l’alumnat i a les famílies en l’elaboració del qüestionari per a facilitar el dialogo i la reflexió, fent-los codisenyadors de les eines d’avaluació. Això permetria avaluar el nivell de complexitat i la familiaritat amb el llenguatge de l’eina.

    Una idea que destaca entre els diferents grups, és considerar el qüestionari en si mateix com una eina d’aprenentatge de discussió amb l’alumnat sobre la democràcia, que es treballa i evoluciona al llarg de la intervenció. Això planteja la qüestió sobre la flexibilitat de l’eina que pot canviar i progressar constantment. No obstant això, una certa homogeneïtat del qüestionari és necessària per a fer una comparativa de les intervencions de les diferents escoles que participen en el projecte.

    Algunes escoles plantegen la necessitat de realitzar avaluacions complementàries, per exemple, a les famílies i entitats que col·laboren en el seu projecte local, per a valorar el funcionament real de les intervencions. Sens dubte, aquest treball que realitzen aquestes escoles seria molt beneficiós per al projecte DEMOCRAT i la caixa d’eines final.

    Una altra aportació al debat va ser la idea que, talment com en les democràcies participatives, s’ha de tendir a l’avaluació conjunta, on l’alumnat treballa i aprèn en grup. Un exemple seria realitzar una consulta col·lectiva en lloc dels qüestionaris que són més individuals.

  • Tercer Taller Nacional: Presentació projectes pilot locals

    Per Alba Molas

    El passat 15 de maig, des del projecte DEMOCRAT vam organitzar el 1r Taller de Formació del Professorat en col·laboració amb l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP/ICE). Aquest taller, realitzat de manera telemàtica, va reunir al voltant de 20 persones de diferents comunitats educatives de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica.

    Els objectius de la sessió eren reflexionar sobre els principis de l’educació democràtica, debatre enfocaments transformadors, fomentar l’intercanvi d’experiències entre el professorat i presentar els projectes pilot dels centres educatius que formen part del projecte europeu DEMOCRAT.

    Durant el taller, es va ressaltar la importància fonamental de l’educació en valors democràtics per a la formació d’estudiants com a ciutadans actius, crítics i compromesos amb la societat. Avui dia la democràcia enfronta serioses amenaces a causa de la desconfiança en les institucions, la desinformació, el negacionisme científic i el discurs d’odi. En aquest context, l’educació per a la democràcia es presenta com una mesura crucial per a mitigar aquests riscos. Entenem la democràcia no només com un sistema polític, sinó com una forma de vida basada en el respecte mutu, la participació activa i el compromís amb els valors de llibertat, igualtat i justícia.

    El nostre enfocament en l’educació per a la democràcia és dinàmic i adaptable, es construeix i evoluciona a través de l’experiència amb la comunitat educativa. Creiem fermament que les escoles són la base sobre la qual es construeix la societat futura i que poden funcionar com a laboratoris de pràctica democràtica, connectades amb l’entorn local, global i digital.

    Tenint presents aquests principis, centrem l’atenció en els projectes pilot que es duran a terme en cinc centres educatius de Catalunya. Aquests projectes tenen com a objectiu desenvolupar intervencions educatives que integrin les competències definides en el marc del projecte DEMOCRAT, enfortint així la capacitat de les escoles per a fomentar una cultura democràtica autèntica i sostenible.

    Reptes i propòsits dels projectes pilot:

    • Projecte “Read Right, Read Rights: Valors democràtics a través de la lectura”

    Aquest projecte tracta temes socials, de respecte i sobre minories, que es treballen a les aules a través dels contes. En aquesta direcció, l’escola primària que desenvolupa aquesta iniciativa proposa organitzar tertúlies democràtiques sistematitzades com a part d’aquest projecte educatiu. El seu objectiu és aprofundir en els drets i deures de la infància, incentivant la lectura individual i col·lectiva, així com l’educació en valors de caràcter ètic-cívics. Basat en els set principis de l’aprenentatge dialògic (diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències), aquestes tertúlies tenen l’objectiu de reflexionar i dialogar sobre valors democràtics a partir de lectures literàries i no literàries.

    • Projecte “Consell d’Infància i Adolescència”

    Aquest projecte parteix de la idea que és a l’escola on l’alumnat aprèn a viure i a conviure amb els altres, a dialogar, etc. i del reconeixement que la convivència en societat a vegades no és senzilla, especialment entre comunitats amb diferents cultures i maneres de pensar. Per això, amb l’objectiu de fomentar la cohesió, el sentit d’arrelament i de comunitat, l’escola d’un petit poble rural planteja, juntament amb el govern del municipi, la creació d’un Consell de la Infància i Adolescència: un espai de participació on l’alumnat, a través del diàleg i l’escolta, pugui exercir el seu dret a reflexionar, expressar la seva opinió, debatre, prendre decisions i elevar al Plenari Municipal les seves propostes, per tal de contribuir a millorar el seu poble. El Consell de la Infància té el repte de reunir-se periòdicament per a exposar els problemes i fer propostes a nivell d’escola/municipi.

    • Projecte “Participació democràtica de l’alumnat”

    Partint de la convicció que la democràcia comença a l’aula, sorgeix en un institut de secundària un projecte de participació de l’alumnat en les sessions d’avaluació i la valoració de les metodologies i actituds del professorat, en el qual porten treballant des de fa molts anys. La finalitat és millorar la practica tutorial i docent a través de la millora de les habilitats comunicatives i les competències emocionals del professorat i l’alumnat. Es tracta d’escoltar les opinions i demandes de l’alumnat, establint un diàleg amb el professorat per a millorar la convivència i el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’alumnat té molt pes tant en la sessió d’avaluació com en les metodologies docents perquè constantment estan interactuant.

    • Projecte “KAOS”

     Aquest projecte interdisciplinari té l’objectiu de fomentar l’esperit crític enfront de situacions polítiques, socials, econòmiques i culturals antidemocràtiques, perquè considera que és més necessari que mai en el clima actual. És per això que treballa en els valors democràtics de justícia, igualtat i solidaritat, donant a conèixer situacions de crueltat humana en el segle XX i en l’actualitat. Al seu torn, l’alumnat treballa la ciutadania responsable participant i prenent consciència davant d’un problema global o local, comprometent-se en diverses activitats vinculades amb la memòria històrica, compartint aquest coneixement amb la ciutadania, obrint l’escola al barri, a les entitats i realitzant xerrades amb les associacions. En resum, es promouen actituds i ideals democràtics en relacionar el coneixement adquirit a la pràctica dins i fora de l’escola.

    • Projecte “Memòria històrica”

    Com alguns professionals docents apunten, les “actituds antidemocràtiques, que s’observen entre l’alumnat en bona part es deuen al desconeixement que tenen sobre el passat”. És per això que el centre de secundària que lidera el projecte va implementar fa anys un procés d’adquisició de la memòria històrica a través de la memòria oral i les generacions del franquisme, i l’ètica, cultura i valors des de la filosofia. Ara volen fer un pas més enllà amb aquest treball que s’ha anat realitzant des de les tutories, impregnant tot el centre perquè l’alumnat participi de manera activa en la transmissió del coneixement adquirit i la pròpia experiència en valors democràtics i el comparteixi amb la resta de la comunitat.
    Per a donar suport i afermar el projecte sobre memòria històrica, i que no depengui del major o menor grau d’interès i compromís del (equipo directiu o professorat), s’ha buscat la complicitat i l’aliança amb altres centres educatius del municipi, amb persones expertes en aquest tema, amb associacions i entitats, a fi de divulgar experiències i fer visibles fenòmens democratitzadors a tota la ciutadania

    • Projecte “Delegats mediambientals”

    Hi ha un nexe d’unió entre democràcia i sostenibilitat, la democràcia és participativa i cooperativa i pot afavorir el procés cap a la societat sostenible, adoptant un estil de vida sostenible i ecosocialment responsable.

    A això vol contribuir l’alumnat d’un institut de secundària a través de la figura dels delegats mediambientals, fomentant el compromís i la responsabilitat prenent decisions sobre com actuar ara i en el futur davant els grans desafiaments mediambientals i analitzar aquesta resposta. Les experiències sobre les diverses actuacions que es duen a terme tant en el centre educatiu com en el municipi, es presenten en Fòrums intercentres organitzats per l’Agenda 21 i la Xarxa d’Escoles Sostenibles de Catalunya  (XESC).

    En conclusió, davant d’un escenari preocupant, de situacions antidemocràtiques, injustícia social, violació dels drets humans, i el canvi climàtic, entre altres desafiaments, l’aprenentatge de valors democràtics i el compromís cívic entre els estudiants és molt necessari. En aquest sentit les propostes presentades en aquest taller van dirigides a fomentar la participació de l’alumnat, el pensament crític i el compromís comunitari dins i fora de l’escola, perquè la democràcia s’aprèn practicant-la en el dia a dia i és a través de l’experiència com els i les estudiants poden experimentar l’impacte de les seves accions.

    En el rerefons de les accions hi ha formar ciutadans i ciutadanes actius i compromesos amb les seves comunitats i més enllà, aprenent drets i deures de la infància a través de la lectura, participant democràticament en l’aula, valorant el propi procés d’ensenyament-aprenentatge, creant un consell de la infància com a espai de trobada entre diferents comunitats, coneixent i valorant de manera crítica el passat per a canviar actituds antidemocràtiques i considerant la connexió que hi ha entre democràcia i sostenibilitat per a abordar els desafiaments ambientals de manera responsable.

    En els pròxims mesos es planificaran nous tallers en els quals es mostraran els avanços i els resultats d’aquests projectes. A més, es presentaran altres projectes pilot que s’estan desenvolupant en els altres cinc països en els quals DEMOCRAT està treballant en el foment de l’Educació per a la Democràcia.

  • L’Informe ICCS

    L’Informe ICCS

    El 28 de novembre es van publicar els resultats del cicle 2022 de l’Estudi Internacional sobre Educació Cívica i Ciutadana (ICCS) [https://www.iea.nl/sites/default/files/2023-12/ICCS-2022-International-Report.pdf], un estudi dut a terme a 22 països i dues regions de referència alemanyes. A la mostra s’inclouen 19 països: 16 de la Unió Europea, 2 de Sud-amèrica i 1 d’Àsia.

    Només 3 països del projecte DEMOCRAT van ser inclosos en l’estudi. La regió de Renània del nord-westfalià, una regió en la qual opera DEMOCRAT, és una de les dues regions referents d’Alemanya. En l’enquesta del 2016 també hi van participar 14 països i 13 en la de l’any 2009. Entre ells, trobem amb ESTÒNIA només un país DEMOCRAT.

    Els contextos nacionals dels països varien enormement en les seves característiques educatives, polítiques i econòmiques, així com en la seva posició en l‘Índex de Democràcia Liberal i l‘Índex de Percepció de la Corrupció. També s’observen diferències en el grau d’autonomia de les escoles i en els enfocaments de l’educació cívica.

    De manera resumida i sense entrar en el seu detall, alguns dels principals resultats de l’estudi són:

    1. En la majoria dels països, els tres objectius més importants de l’educació cívica i ciutadana són:
      1. La promoció del pensament crític i independent de l’alumnat.
      1. La promoció del coneixement de l’alumnat sobre els drets i responsabilitats de la ciutadania.
      1. La promoció del respecte i la protecció del medi ambient per part de l’alumnat.
    2. El coneixement cívic de l’alumnat va augmentar entre els anys 2009 i 2016; després va disminuir.
    3. La percepció d’haver après sobre qüestions cíviques a l’ escola tendeix a associar-se negativament amb el coneixement cívic de l’ alumnat en molts països.
    4. Només hi ha una feblesa entre el compromís cívic i el coneixement cívic, i una associació moderada amb l’interès cívic.
    5. Les dones mostren nivells més alts de coneixements cívics, però la seva participació política activa esperada és lleugerament inferior a la dels homes.
    6. Els estudiants amb un estatus socioeconòmic patern més alt mostren un major coneixement cívic.
    7. Un clima d’aula oberta al debat i les experiències de l’alumnat amb la votació al col·legi tendeixen a relacionar-se positivament amb l’aprenentatge cívic i la participació prevista en la societat.

    Aquestes conclusions són rellevants per a DEMOCRAT i el seu concepte d’ Educació per a la Democràcia, ja que demostren que:

    1. L’adquisició de coneixements cívics no condueix necessàriament a un compromís cívic positiu.
    2. És més probable que el compromís cívic positiu sigui promogut per l’experiència cívica a les aules i escoles que per l’adquisició de coneixements.