Democrat Agora Blogs Archive

Tag: educació democràtica

  • Democràcia més enllà de la raó: com l’afecte emmotlla la vida política

     

    El Projecte DEMOCRAT ha entrat en una fase de reflexió sobre els resultats de les seves activitats de recerca i innovació. En el desenvolupament de l’esquema del Currículum Europeu per a l’Educació Democràtica, la importància de les emocions en el procés d’aprenentatge ja havia estat identificada i posteriorment validada per programes pilot.

    La importància de les emocions en el context de l’aprenentatge ha estat objecte d’un considerable debat dins l’àmbit educatiu. Això és anàleg al discurs sobre la importància de les emocions en els processos democràtics. Això desafia l’argument que la democràcia és un projecte de la Il·lustració basat exclusivament en la raó, guiat per una racionalitat comunicativa que intercanvia arguments. A la llum d’experiències passades (per exemple, dues guerres mundials o règims feixistes governant països), les emocions polítiques han estat i es consideren perilloses perquè bloquegen els processos de reflexió basats en la raó, dificulten un possible consens social i fomenten la polarització social.

    Per contra, és àmpliament reconegut que els processos de participació política i de la societat civil tenen un component emocional. La decisió d’unir-se a un partit polític, moviment social o organització de la societat civil, com la Creu Roja, Caritas, Greenpeace o Fridays for Future, rara vegada es basa únicament en motius racionals. A més, els votants no estan obligats a proporcionar una justificació per a les seves decisions de vot. Aquest principi és igualment aplicable als procediments parlamentaris, en els quals els membres dels parlaments no estan obligats a justificar les seves decisions, especialment en el context de votacions secretes. A més, les campanyes electorals invariablement apel·len a les emocions dels votants.

    L’aparició de partits populistes de dretes a Europa, juntament amb l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units, caracteritzada per una retòrica carregada d’emoció, subratlla el paper fonamental que exerceixen les emocions en els processos polítics. No obstant, aquest fenomen no és una cosa sense precedents en els anals de la història democràtica. A més, la investigació sobre el trànsit a internet demostra de manera similar que la informació emocional i moral —sigui veritable o falsa— es difon més ràpidament que altres tipus d’informació (Bardy et al 2020)[1].

    Els elements no racionals exerceixen un paper important en la deliberació democràtica. El llenguatge corporal i la vestimenta juguen un paper important en la deliberació cara a cara i en els debats polítics televisats. En la comunicació online, la informació emocional-moral exerceix un paper important.

    AECED i Critical Change Lab, dos projectes germans de DEMOCRAT, destaquen la rellevància de la comunicació no verbal per als processos democràtics i l’educació democràtica. La primera examina la importància de l’aprenentatge incorporat per a l’educació democràtica, mentre que la segona se centra en el costat artístic. Diversos projectes pilot realitzats dins de DEMOCRAT també es van centrar en aspectes artístics en forma de teatre com a mitjà per aprendre sobre la democràcia.

    La investigació sanitària demostra clarament que suprimir les emocions pot provocar danys psicològics i físics, però els casos de violència domèstica demostren les greus conseqüències de la falta de control emocional. Es pot suposar que suprimir les emocions, així com la falta de control emocional, afecta els processos democràtics.

    Això posa en dubte la idea d’una democràcia basada exclusivament en la racionalitat. Lies & Slaby (2023)[2] assenyalen que això ha estat debatut des de perspectives neo-republicanes (vegeu Quentin Skinner, Cass Sunstein, Philip Pettit i Rainer Forst), radicalment democràtiques (Ernesto Laclau, Chantal Mouffe i Jacques Rancière), liberals i liberals deliberatives (Amy Gutmann, Dennis Thompson, Sharon Krause, Michael Morrell i Martha Nussbaum). En aquest sentit, el procés de reflexió del projecte DEMOCRAT pretén incorporar aquests debats sobre les emocions en la seva visió de l’educació democràtica.

     

    [1] Brady W.J.; Crockett M.J. & Van Bavel JJ (2020) The MAD model of moral contagion: the role of motivation, attention, and design in the spread of moralized content online. Perspectives on Psychological Science. 2020, 15:978–1010, https://doi.org/ 10.1177/1745691620917336.
    [2] Liese, P. & Slaby, J. (2023) Emotionen der Demokratie – Ein unerschlossenes Potential in krisenhaften Zeiten. Philosophische Rundschau (PhR) 70/4:  382-406. DOI 10.1628/phr-2023-0034.

  • Fent memòria: Tot el que he après al llarg d’aquest intens curs amb l’alumnat de secundària

    Per María Esther Gutiérrez Expósito

     

    Tanquem un nou curs. És moment de fer memòria. Són molts cursos ja, molts viatges Què ha fet que aquest sigui tan especial, tan memorable? Sens dubte, tot el viscut a l’aula Quantes vegades ens hem repetit: “Això que succeeix al nostre món s’aprèn a l’escola…”!

    Hem viscut com el soroll i la tensió baixen quan tots saben que hi ha un moment perquè s’escoltin totes les veus, quan s’obren espais per al diàleg (això és literal, perquè fem forat al centre de l’aula empenyent tot el mobiliari cap als extrems) i ens asseiem en cercle, com a les tribus ancestrals al voltant del foc,  i anem parlant mentre cuidem per torns d’una petita planta que va passant de mà en mà i de veu en veu. És relat de vida.

    Ens hem donat l’oportunitat de preguntar-nos sobre els reptes i desafiaments del món actual: Què ens sembla? Com ho veiem? Com podríem millorar aquesta situació? Què està a les nostres mans fer?

    Hem analitzat el nostre progrés, les nostres iniciatives, posant-les en valor: tres estrelles-per al que millor hem realitzat-, tres llavors -perquè algunes es van quedar en projecte, però volem donar-los continuïtat-, un desig -un nou projecte a emprendre-

    Hi ha hagut temps per entendre que de tots i amb totes podem aprendre, fins i tot amb el que acaba d’eixir per la nostra classe ¡és tanta l’escola de vida que guarda a la seua motxilla! La millor de les acollides és fer i construir junts. Podem dansar junts, parlar d’un llibre que estem llegint, i que ens acosta a somnis d’altres temps que són els nostres, interpretar peces de música, versionar obres d’art i amb totes elles, muntar la nostra pròpia exposició. Tots i cadascun de nosaltres, som una obra mestra. La nostra escola es fa escola dels vincles.

    Tenim dret a participar… de vegades les institucions ens resulten llunyanes. Per les nostres classes han passat persones que treballen des d’elles per obrir processos de pau, garantir el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, i avançar en el compliment dels Drets Humans: Apropar les institucions, visibilitzar els espais de participació amb els quals comptem, conèixer exemples d’activistes que al llarg de la història i des dels seus territoris teixeixen el bé comú.

    Tenim dret a saber, a estar ben informats. Què cal estar atents i centrats en els reptes i desafiaments clau! Quin important escudar les fonts d’informació! Viure molt conscients

    Ens hem cuidat. Sabem de la importància i necessitat de saludar-nos, reconèixer-nos, preguntar-nos, agrair-nos i abraçar-nos. Cuidar-nos, cuidar dels altres i dels espais pels quals transitem i visibilitzar el nostre deute de cures.

    I així, entrellaçats, armant vincles, sabem que serà més fàcil viure en emergència i incertesa amb la responsabilitat de donar resposta a la realitat que ens interpel·la. A implicar-se, com a tantes altres coses, s’aprèn a l’escola.

    “He vingut a demanar disculpes…” Quin diferent transcorreria la nostra història que és part de la gran Història des d’aquest exercici de reconeixement del que no va estar encertat! Aprendre a comunicar el que pensem, sentim, fem i som. Aprendre a reconèixer les nostres emocions. La vida i les persona al centre de la nostra atenció.

    Ens portem tres claus a tall de rúbrica final per prendre decisions ¿Em deixo algú fora? Això ¿se sostindrà en el temps? té en compte els que encara no hi són, però vindran i estic decidint per ells? Quin impacte global, a més del local que ja veig, tindrà?

    Tot això s’aprèn a l’escola. De la ciutadania a la ciutadania, cap al bé comú.

  • Educació Geogràfica Essencial a Primària: una poderosa eina per a la democràcia

     

    Per Benjamin Mallon

    Introducció

    L’educació en geografia és reconeguda com un vehicle perquè els estudiants tinguin sentit del món que els envolta (Lambert, 2018) i per explorar i participar en solucions per abordar els reptes globals (Dolan 2020). De fet, hi ha un creixent argument que l’educació geogràfica té un paper important en la contribució a l’educació democràtica i a les pràctiques més àmplies de la democràcia (Gaudelli i Heilman, 2009; Williams, 2004). En particular, a nivell de primària, la investigació geogràfica és una pedagogia de referència per a l’ensenyament de la geografia (per exemple, Usher i Mallon, 2023), que es dirigeix a preguntes, implica la recerca de proves, que requereix que els estudiants pensin geogràficament, i que inclou un component de reflexió (Roberts, 2013). Aquesta Entrada de blog considera el potencial de l’Ensenyament de Geografia a Primària (i específicament la investigació geogràfica) en el context irlandès per donar suport a l’educació democràtica, a través de la lent del marc CDR del Projecte  DEMOCRAT.

    Un marc per a les competències democràtiques responsables

    Com a resultat del projecte DEMOCRAT, s’ha desenvolupat recentment un marc de Competències Democràtiques Responsables (2024), que presenta quatre competències centrals (amb les dimensions corresponents de coneixements, capacitats i actituds): participació solidària; deliberació; judici crític; resiliència democràtica. Aquest article examina com aquest marc de Ciutadania Democràtica Responsable podria funcionar juntament amb un marc de Recerca Geogràfica (i una pràctica més àmplia de l’ensenyament educatiu), per donar suport tant a la promoció de l’Educació per a la Democràcia com l’Ensenyament Geogràfic.

    L’ article analitzarà cadascun dels quatre aspectes del Marc CDR juntament amb diferents fases de Recerca Geogràfica, considerarà els punts de sinergia potencial entre aquests marcs, abans de suggerir una sèrie de preguntes reflexives per a aquelles persones que tracten de promoure l’ educació democràtica a través de la seva pràctica d’educació geogràfica.

    Solidaritat  Participació

    Aquest aspecte del marc de CDR, «Solidaritat i Participació», fa referència a la competència relacionada amb la participació educativa i social, però també al sentit de solidaritat amb aquells que podrien ser exclosos o marginats. En resum, les principals preocupacions en relació amb aquesta competència se centren a garantir que s’escolti la veu dels i les estudiants en el procés educatiu i més enllà i que se’ls animi i doni suport perquè potenciïn la veu dels altres.

    Una anàlisi de contingut del currículum escolar irlandès que està duent a terme la Universitat de la Ciutat de Dublín com a part del Projecte DEMOCRAT ha revelat diversos aspectes del pla d’estudis on la democràcia s’aborda directament o indirectament. En el pla d’estudis de geografia primària i post primària no hi ha una referència directa a la «democràcia», però hi ha múltiples components dels plans d’estudi en tots dos nivells que tenen el potencial de fer una contribució important a l’Educació per a la Democràcia. Tenint en compte l’enfocament d’aquest article sobre l’Educació Primària de Geografia, l’anàlisi suggereix que ‘Solidaritat i Participació’ es recolza en aquest nivell del pla d’estudis:

    La geografia anima els nens a apreciar la interdependència d’individus, grups i comunitats. Promou la comprensió i el respecte de les cultures i les formes de vida dels pobles de tot el món i fomenta un sentit informat de la responsabilitat individual i comunitària per la cura del medi ambient. (Govern d’Irlanda, 1999, p. 6)

    Simon Catling (2017) i altres, han reconegut la importància d’assegurar que els infants i els joves tinguin l’oportunitat d’expressar opinions en assumptes geogràfics que els afecten. En l’àmbit educatiu més ampli, el treball de Laura Lundy (2007) ha proporcionat un marc molt valuós per considerar com aquesta expressió d’opinions  pot ser recolzada: la provisió d’espai per a l’intercanvi d’idees i perspectives, la bastida de suport a la veu, el compromís amb el públic, i la recerca d’acció, com a influència.

    El Currículum Irlandès de Geografía a Primaria una vegada més dona suport rotundament a aquestes idees, i suggereix que el professorat pot observar: “la participació de l’infant en els esforços per millorar el medi ambient i resoldre problemes ambientals” (Govern d’Irlanda, 1999, pàg. 93).

    En el context de la investigació geogràfica, un aspecte clau del marc d’investigació seria que els i les estudiants tinguin l’oportunitat de desenvolupar les seves pròpies preguntes d’investigació, en resposta a les qüestions geogràfiques que els afecten (per exemple, Dolan, 2020). Els enfocaments pedagògics i les estratègies d’aula que emmarquen la resta de la investigació geogràfica haurien de donar suport a l’alumnat a desenvolupar la seva veu en relació amb les perspectives sobre la informació geogràfica i dins de la presa de decisions geogràfiques, i a aportar les seves pròpies comprensions i perspectives (per exemple, Martin, 2005).

    A més, hi ha oportunitats significatives perquè els y les estudiants es comprometin amb un públic més ampli en la presentació dels seus resultats i, quan sigui possible, emprenguin accions influents com a resultat o fins i tot com a part d’una investigació geogràfica. Aquestes accions poden servir per contribuir a fer front a les desigualtats socials existents (Usher i Moynihan, 2022).

    La competència de ‘Solidaritat i Participació’ no només s’ocupa de la participació individual de cada alumne. Considera també com es pot donar suport als estudiants per interactuar amb les veus dels altres, i fomentar la inclusió dels altres en els processos de presa de decisions. Un cop més, el currículum de geografia primària irlandesa ofereix potencial en aquest sentit:

    En explorar les vides de les persones de la localitat i contextos més amplis, els nens haurien de valorar la contribució de les persones d’una diversitat d’entorns culturals, ètnics, socials i religiosos. (Govern d’Irlanda, 1999, p. 7)

    En el nivell més bàsic, aquesta competència podria ser recolzada assegurant que els valors d’inclusió siguin centrals dins de l’aula d’educació de geografia primària, animant a l’alumnat a assegurar-se que tots els companys de classe estiguin inclosos a l’aula i a les activitats d’aprenentatge que donen suport a la investigació geogràfica. Més enllà d’aquestes relacions individuals, també hi ha una oportunitat perquè la investigació geogràfica consideri com diferents grups de persones poden tenir diferents perspectives sobre un tema (per exemple, grups d’interès), poden veure’s afectats per problemes de diferents maneres (per exemple, depenent d’aspectes d’identitat o ubicació geogràfica) (per exemple, Usher, 2021), o de fet poden veure’s afectats per possibles solucions a problemes de maneres diferents (i potencialment desiguals).

    També podria haver-hi la qüestió de quins grups s’inclouen (o s’exclouen) dels processos de presa de decisions, una qüestió de la qual els mateixos joves poden ser molt conscients a la llum de l’experiència comuna.

    Pel que fa a la competència de participació i solidaritat, algunes preguntes reflexives per al professorat que faciliti la consulta geogràfica podrien ser:

    ¿M’estic assegurant que tots els membres del meu grup/classe tinguin l’oportunitat de participar significativament en cada aspecte d’aquesta investigació geogràfica, inclosa la selecció o la formulació de preguntes clau d’investigació? L’alumnat té l’oportunitat de compartir les seves pròpies experiències i perspectives sobre qüestions geogràfiques? Els estic oferint l’oportunitat d’interactuar amb múltiples perspectives sobre un tema i de considerar com els diferents grups poden experimentar o percebre un problema de manera diferent? El meu ensenyament subratlla els valors de la inclusió i proporciona a l’alumnat les habilitats per facilitar la presa de decisions inclusives? L’alumnat té  l’oportunitat de considerar com els diferents grups poden veure’s afectats per l’impacte de les possibles solucions? Com es pot emmarcar la investigació geogràfica de manera que ofereixi l’oportunitat de contribuir a abordar les desigualtats socials?

    Deliberació

    La segona competència dins del marc CDR és la «deliberació». Això fa referència al desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds que donin suport a la participació en l’intercanvi d’idees, la gestió de conflictes, cap a la presa de decisions col·lectiva. Un cop més, el currículum de geografia primària irlandès ofereix espai per al desenvolupament d’aquesta competència, particularment en la línia de “Consciència i cura del medi ambient”:

    L’apartat Consciència i cura del medi ambient proporciona oportunitats perquè els infants desenvolupin i apliquin coneixements i habilitats per contribuir de manera significativa a la discussió i resolució de problemes ambientals. (Govern d’Irlanda, p. 9)

    De fet, una educació primària eficaç pot proporcionar un espai important per al debat (Catling, 2003). Quan l’educació geogràfica se centra en temes de sostenibilitat en particular, el debat i l’argumentació es reconeixen com a enfocaments pedagògics valuosos (Yli-Panula et al., 2019). D’especial importància pel que fa a la recerca geogràfica, aquesta competència dona suport a la presa de decisions, fins i tot en relació amb els problemes del món real (Dolan, 2020).

    Pel que fa a la competència de la ‘deliberació’, algunes preguntes reflexives per als professors que faciliten la consulta geogràfica podrien ser:

    La meva docència permet als estudiants reconèixer que els punts de vista i perspectives (inclosos els propis) estan influenciats per valors, preferències i interessos? La meva docència dona suport al desenvolupament d’habilitats comunicatives per permetre que els estudiants articulin les seves pròpies opinions i escoltin les opinions dels altres? Es dona als estudiants espai per entrar en diàleg, per interactuar amb les perspectives dels altres i per canviar d’opinió quan se’ls presenta evidències o arguments convincenst? Dono suport als estudiants per explorar els mitjans democràtics de presa de decisions?

    Judici crític

    La competència de «Judici crític» se centra en la capacitat dels individus per emetre judicis ben raonats, mitjançant la consideració crítica de la informació i el coneixement. Aquest enfocament es pot considerar una habilitat geogràfica clau en el currículum de geografia primària irlandès:

    El registre, la comunicació i la interpretació d’informació espacial mitjançant l’ús de mapes, plànols, diagrames, fotografies, models, globus terraqüis i altres mitjans és una habilitat addicional i molt distintiva que s’ha de desenvolupar en el currículum de geografia (Govern d’Irlanda, 1999, p. 10)

    La consulta d’informació es pot dur a terme a les aules de primària (Willey i Catling, 2018), i la recerca sobre l’educació geogràfica primària demostra la creixent gamma d’informació geogràfica (inclosa l’àmbit digital) a la qual l’alumnat té accés i amb la qual poden afrontar les seves classes de geografia. Usher i Mallon (2022) van assenyalar el potencial de l’educació geogràfica per donar suport a les habilitats cartogràfiques i l’alfabetització visual, i en fer-ho destaquen el potencial de la matèria per ajudar l’alumnat  en la seva avaluació de dades i la seva capacitat per jutjar la fiabilitat. Pel que fa a la competència de “judici”, algunes preguntes reflexives per al professorat que faciliten la investigació geogràfica podrien ser:

    Ajudo l’alumnat a comprendre les diferents maneres en què es pot representar la informació geogràfica? Ofereixo a l’alumnat oportunitats per considerar la veracitat d’una gamma de diferents tipus d’informació? Ajudo l’alumnat a explorar com els diferents punts de vista poden donar forma a la manera com es presenta la informació?

    Resiliència democràtica

    La resiliència democràtica es refereix a la capacitat de les persones o comunitats per “resistir i adaptar-se als reptes, les crisis o les situacions adverses sense comprometre els seus valors o objectius fonamentals” (Marc CDR DEMOCRAT, 2024). Pel que fa a les normes i valors democràtics, els drets humans es reconeixen com un marc cada vegada més important al voltant del qual es recolza l’educació democràtica. Yli-Panula et al. (2019) suggereixen que l’educació geogràfica pot donar suport a la comprensió dels estudiants dels seus drets i responsabilitats, amb Catling (2003) i Hammond (2020) reconeixent que l’educació geogràfica pot donar suport al coneixement i l’experiència dels estudiants sobre els drets. Aquest marc de drets ofereix un potencial especialment a l’hora d’abordar qüestions complexes o controvertides, com les plantejades pel currículum de geografia primària irlandès

    L’eix de Consciència i cura del medi ambient ofereix a l’infant oportunitats per desenvolupar i aplicar coneixements i habilitats per contribuir de manera significativa a la discussió i resolució de problemes ambientals. Aquests problemes abastaran des de  qüestions d’interès local fins a problemes mediambientals globals (Govern d’Irlanda, 1999, p. 9)
    De fet, a través d’un enfocament en els problemes del món real (Usher, 2020), hi ha nombroses oportunitats per a l’educació geogràfica (i la investigació geogràfica) per ajudar l’alumnat a conèixer els seus drets, a experimentar-los i, en algunes situacions  a prendre mesures per abordar problemes concrets.

    Finalment, en relació amb la competència de «Resiliència democràtica», algunes preguntes de reflexió per al professorat podrien incloure: L’alumnat entén els seus drets? L’alumnat experimenta aquests drets a l’aula i a l’escola? L’alumnat entén les situacions en què es vulneren els drets o estan en risc? El meu ensenyament ajuda l’alumnat a abordar temes complexos i controvertits? L’alumnat  té l’oportunitat d’explorar una sèrie de solucions a aquests problemes i participar en els processos de presa de decisions sobre aquests assumptes?

    Resum

    Aquesta Entrada de blog ha volgut oferir una reflexió sobre els espais dins del currículum de geografia primària irlandès que podrien donar suport a la promulgació del Marc DEMOCRAT CDR  i les competències associades que poden sustentar l’educació democràtica. Els quatre aspectes del marc es recolzen en certa mesura amb el currículum, i un conjunt creixent de recerques suggereix que l’educació en geografia pot ser un lloc valuós per al desenvolupament de competències democràtiques. El  currículum de primària  irlandès es troba actualment en una fase de reforma: s’espera que el nou currículum continuï donant suport igualment als coneixements, habilitats i actituds que representen l’educació democràtica.

     

    Referències

    Catling, S. (2003). Curriculum contested: Primary geography and social justice. Geography, 88(3), 164-210.

    Catling, S. (2017). Giving younger children voice in primary geography: empowering pedagogy–a personal perspective. In Research and Debate in Primary Geography (pp. 229-252). Routledge.

    Dolan, A. M. (2020). Powerful Primary Geography: A toolkit for 21st century learning.

    Routledge.

    Gaudelli, W., & Heilman, E. (2009). Reconceptualizing geography as democratic global citizenship education. Teachers College Record, 111(11), 2647-2677.

    Government of Ireland (1999). Geography. https://www.curriculumonline.ie/getmedia/6e999e7b-556a-4266-9e30-76d98c277436/psec03b_geography_curriculum.pdf

    Hammond, L. E. (2020). An investigation into children’s geographies and their value to geography education in schools (Doctoral dissertation, UCL (University College London)).

    Lambert, D. (2018). Geography, capabilities, and the educated person. In Spatial Citizenship Education (pp. 22-40). Routledge.

    Roberts, M. (2013). The Challenge of Enquiry-based Learning. Teaching Geography, 38(2), 50.

    Usher, J. (2021). How is geography taught in Irish primary schools? A large-scale nationwide study. International Research in Geographical and Environmental Education, 31(4), 337–354.

    Usher, J. (2020). Is geography lost? Curriculum policy analysis: Finding a place for geography within a changing primary school curriculum in the republic of Ireland. Irish Educational Studies, 39(4), 411–437.

    Usher, J. & Mallon, B. (2023). Geography – Social and Environmental Education:

    A Review of Research and Scholarship in Geography, History and Education about Religions and Beliefs in the Context of the Redeveloped Irish Primary School Curriculum. https://ncca.ie/media/6401/literature-review-for-social-and-environmental-education.pdf

    Usher, J., & Moynihan, D. (2022). The future is mine: primary geography and Minecraft education. Primary Geography, 136(2), pp.32-35.

    Williams, M. (2001). Citizenship and democracy education. Citizenship through secondary geography, 31-41.

    Willy, T., & Catling, S. (2018). Geography at the heart of the primary curriculum. Impact (2514-6955), 4, 52–55.

    Yli-Panula, E., Jeronen, E., & Lemmetty, P. (2020). Teaching and learning methods in

    geography promoting sustainability. Education Sciences, 10(1), 1–18.

  • Tercer Taller Nacional: Presentació projectes pilot locals

    Per Alba Molas

    El passat 15 de maig, des del projecte DEMOCRAT vam organitzar el 1r Taller de Formació del Professorat en col·laboració amb l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP/ICE). Aquest taller, realitzat de manera telemàtica, va reunir al voltant de 20 persones de diferents comunitats educatives de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica.

    Els objectius de la sessió eren reflexionar sobre els principis de l’educació democràtica, debatre enfocaments transformadors, fomentar l’intercanvi d’experiències entre el professorat i presentar els projectes pilot dels centres educatius que formen part del projecte europeu DEMOCRAT.

    Durant el taller, es va ressaltar la importància fonamental de l’educació en valors democràtics per a la formació d’estudiants com a ciutadans actius, crítics i compromesos amb la societat. Avui dia la democràcia enfronta serioses amenaces a causa de la desconfiança en les institucions, la desinformació, el negacionisme científic i el discurs d’odi. En aquest context, l’educació per a la democràcia es presenta com una mesura crucial per a mitigar aquests riscos. Entenem la democràcia no només com un sistema polític, sinó com una forma de vida basada en el respecte mutu, la participació activa i el compromís amb els valors de llibertat, igualtat i justícia.

    El nostre enfocament en l’educació per a la democràcia és dinàmic i adaptable, es construeix i evoluciona a través de l’experiència amb la comunitat educativa. Creiem fermament que les escoles són la base sobre la qual es construeix la societat futura i que poden funcionar com a laboratoris de pràctica democràtica, connectades amb l’entorn local, global i digital.

    Tenint presents aquests principis, centrem l’atenció en els projectes pilot que es duran a terme en cinc centres educatius de Catalunya. Aquests projectes tenen com a objectiu desenvolupar intervencions educatives que integrin les competències definides en el marc del projecte DEMOCRAT, enfortint així la capacitat de les escoles per a fomentar una cultura democràtica autèntica i sostenible.

    Reptes i propòsits dels projectes pilot:

    • Projecte “Read Right, Read Rights: Valors democràtics a través de la lectura”

    Aquest projecte tracta temes socials, de respecte i sobre minories, que es treballen a les aules a través dels contes. En aquesta direcció, l’escola primària que desenvolupa aquesta iniciativa proposa organitzar tertúlies democràtiques sistematitzades com a part d’aquest projecte educatiu. El seu objectiu és aprofundir en els drets i deures de la infància, incentivant la lectura individual i col·lectiva, així com l’educació en valors de caràcter ètic-cívics. Basat en els set principis de l’aprenentatge dialògic (diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències), aquestes tertúlies tenen l’objectiu de reflexionar i dialogar sobre valors democràtics a partir de lectures literàries i no literàries.

    • Projecte “Consell d’Infància i Adolescència”

    Aquest projecte parteix de la idea que és a l’escola on l’alumnat aprèn a viure i a conviure amb els altres, a dialogar, etc. i del reconeixement que la convivència en societat a vegades no és senzilla, especialment entre comunitats amb diferents cultures i maneres de pensar. Per això, amb l’objectiu de fomentar la cohesió, el sentit d’arrelament i de comunitat, l’escola d’un petit poble rural planteja, juntament amb el govern del municipi, la creació d’un Consell de la Infància i Adolescència: un espai de participació on l’alumnat, a través del diàleg i l’escolta, pugui exercir el seu dret a reflexionar, expressar la seva opinió, debatre, prendre decisions i elevar al Plenari Municipal les seves propostes, per tal de contribuir a millorar el seu poble. El Consell de la Infància té el repte de reunir-se periòdicament per a exposar els problemes i fer propostes a nivell d’escola/municipi.

    • Projecte “Participació democràtica de l’alumnat”

    Partint de la convicció que la democràcia comença a l’aula, sorgeix en un institut de secundària un projecte de participació de l’alumnat en les sessions d’avaluació i la valoració de les metodologies i actituds del professorat, en el qual porten treballant des de fa molts anys. La finalitat és millorar la practica tutorial i docent a través de la millora de les habilitats comunicatives i les competències emocionals del professorat i l’alumnat. Es tracta d’escoltar les opinions i demandes de l’alumnat, establint un diàleg amb el professorat per a millorar la convivència i el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’alumnat té molt pes tant en la sessió d’avaluació com en les metodologies docents perquè constantment estan interactuant.

    • Projecte “KAOS”

     Aquest projecte interdisciplinari té l’objectiu de fomentar l’esperit crític enfront de situacions polítiques, socials, econòmiques i culturals antidemocràtiques, perquè considera que és més necessari que mai en el clima actual. És per això que treballa en els valors democràtics de justícia, igualtat i solidaritat, donant a conèixer situacions de crueltat humana en el segle XX i en l’actualitat. Al seu torn, l’alumnat treballa la ciutadania responsable participant i prenent consciència davant d’un problema global o local, comprometent-se en diverses activitats vinculades amb la memòria històrica, compartint aquest coneixement amb la ciutadania, obrint l’escola al barri, a les entitats i realitzant xerrades amb les associacions. En resum, es promouen actituds i ideals democràtics en relacionar el coneixement adquirit a la pràctica dins i fora de l’escola.

    • Projecte “Memòria històrica”

    Com alguns professionals docents apunten, les “actituds antidemocràtiques, que s’observen entre l’alumnat en bona part es deuen al desconeixement que tenen sobre el passat”. És per això que el centre de secundària que lidera el projecte va implementar fa anys un procés d’adquisició de la memòria històrica a través de la memòria oral i les generacions del franquisme, i l’ètica, cultura i valors des de la filosofia. Ara volen fer un pas més enllà amb aquest treball que s’ha anat realitzant des de les tutories, impregnant tot el centre perquè l’alumnat participi de manera activa en la transmissió del coneixement adquirit i la pròpia experiència en valors democràtics i el comparteixi amb la resta de la comunitat.
    Per a donar suport i afermar el projecte sobre memòria històrica, i que no depengui del major o menor grau d’interès i compromís del (equipo directiu o professorat), s’ha buscat la complicitat i l’aliança amb altres centres educatius del municipi, amb persones expertes en aquest tema, amb associacions i entitats, a fi de divulgar experiències i fer visibles fenòmens democratitzadors a tota la ciutadania

    • Projecte “Delegats mediambientals”

    Hi ha un nexe d’unió entre democràcia i sostenibilitat, la democràcia és participativa i cooperativa i pot afavorir el procés cap a la societat sostenible, adoptant un estil de vida sostenible i ecosocialment responsable.

    A això vol contribuir l’alumnat d’un institut de secundària a través de la figura dels delegats mediambientals, fomentant el compromís i la responsabilitat prenent decisions sobre com actuar ara i en el futur davant els grans desafiaments mediambientals i analitzar aquesta resposta. Les experiències sobre les diverses actuacions que es duen a terme tant en el centre educatiu com en el municipi, es presenten en Fòrums intercentres organitzats per l’Agenda 21 i la Xarxa d’Escoles Sostenibles de Catalunya  (XESC).

    En conclusió, davant d’un escenari preocupant, de situacions antidemocràtiques, injustícia social, violació dels drets humans, i el canvi climàtic, entre altres desafiaments, l’aprenentatge de valors democràtics i el compromís cívic entre els estudiants és molt necessari. En aquest sentit les propostes presentades en aquest taller van dirigides a fomentar la participació de l’alumnat, el pensament crític i el compromís comunitari dins i fora de l’escola, perquè la democràcia s’aprèn practicant-la en el dia a dia i és a través de l’experiència com els i les estudiants poden experimentar l’impacte de les seves accions.

    En el rerefons de les accions hi ha formar ciutadans i ciutadanes actius i compromesos amb les seves comunitats i més enllà, aprenent drets i deures de la infància a través de la lectura, participant democràticament en l’aula, valorant el propi procés d’ensenyament-aprenentatge, creant un consell de la infància com a espai de trobada entre diferents comunitats, coneixent i valorant de manera crítica el passat per a canviar actituds antidemocràtiques i considerant la connexió que hi ha entre democràcia i sostenibilitat per a abordar els desafiaments ambientals de manera responsable.

    En els pròxims mesos es planificaran nous tallers en els quals es mostraran els avanços i els resultats d’aquests projectes. A més, es presentaran altres projectes pilot que s’estan desenvolupant en els altres cinc països en els quals DEMOCRAT està treballant en el foment de l’Educació per a la Democràcia.