Per Alba Molas
Emmarcat en la idea central d’educació per a la democràcia, el taller va oferir al personal docent un espai de reflexió i aprenentatge sobre eines per a avaluar les 4 competències clau de Ciutadania Democràtica Responsable (CDR), definides en el DEMOCRATt (participació solidaria, deliberació, jutjar críticament, i resiliència democràtica)
L’objectiu principal de la sessió era aprofundir sobre la implementació dels qüestionaris d’avaluació de competències democràtiques en els diferents nivells educatius.
La primera reflexió girava entorn de la necessitat d’adaptar els qüestionaris als diferents nivells educatius per tal de fer-los més accessibles a estudiants de primària i als primers cursos de l’etapa secundaria. Es va fer incidència en la importància d’adaptar els qüestionaris d’avaluació de les CDR a aquesta etapa educativa, abordant els desafiaments d’implementació i suggeriments per fer els instruments més accessibles.
La directora de l’escola rural de primària Josep Nin de Salomó, va presentar el seu projecte pilot “Consell de la Infància i Adolescència”, explicant como s’hi van involucrar els estudiants proposant iniciatives per al seu municipi, en temes como ara , l’esport, civisme i medi ambient. També va explicar com van adaptar els qüestionaris al nivell de primària per a fer-lo més pràctic i entenedor. Diversos docents van compartir també la seva experiència al simplificar el qüestionari original per fer-lo accessible a aquesta etapa educativa.
Punts clau del taller: Avaluació i adaptació dels qüestionaris:
Per l’etapa de primària, es comenta que els qüestionaris no s’haurien d’enviar directament a l’alumnat, sinó que caldria administrar-los amb supervisió directa del professorat, per tal de donar suport i que es puguin treballar en profunditat. També s’assenyala la necessitat de fer adaptacions més visuals i de llenguatge per a alinear millor el contingut amb les capacitats específiques dels i les estudiants de primària.
En aquest sentit, la inclusió d’elements visuals en els qüestionaris es considera important per ajudar als i les estudiants a comprendre millor els conceptes, especialment en centres amb un alt percentatge d’alumnat amb necessitats educatives especials. Es menciona una pàgina anomenada ARASAAC amb pictogrames per resumir accions relacionades amb l’escola i el menjar, cosa que resulta útil per a infants amb trastorns d’atenció o dificultats de lectura. Algun docent va expressar la seva preferència per mantenir un marc genèric que permeti al professorat adaptar el treball previ segons les seves necessitats específiques, tot i que va reconèixer la importància d’oferir opcions visuals addicionals.
Quant a les eines digitals a l’aula, els qüestionaris en format Google per bé que es consideren més àgils que el format en paper, en el cas d’estudiants de la primera etapa de la ESO resulten massa complexes i es veu necessari adaptar-los amb exemples concrets i respostes més curtes, sobretot per a estudiants de primer i segon curs de la ESO. Pel que fa a estudiants de tercer i quart de la ESO el qüestionari es considera adequat al seu nivell.
En opinió d’algun docent, es podria crear tres nivells de propostes amb diferents graus d’adaptació per a facilitar l’aplicació per part dels i les docents, donada la limitada disponibilitat de temps per a la coordinació. Un altra docent expressa que els instruments proporcionats son adequats i que, en tot cas, la adaptació hauria de ser responsabilitat de cada grup de professors i professores, segons les seves metodologies i projectes específics.
Es valora també la possibilitat que es comparteixin les adaptacions realitzades en diferents centres i que es mantinguin els quatre eixos fonamentals de competència quan es desenvolupin projectes. En aquest sentit, l’equip del DEMOCRAT explica que la caixa d’eines està dissenyada justament per a l’intercanvi d’experiències entre escoles i professorat, i que inclou funcions per avaluar tant l’èxit dels projectes com les competències democràtiques dels estudiants. Alguns participants van manifestar que l’avaluació hauria de ser formativa i contínua, incloent-hi una avaluació inicial, intermèdia i final, i alguns docents van suggerir realitzar avaluacions a meitat del curs per mesurar el progrés.
Així mateix es va proposar, que l’eina d’avaluació de competències democràtiques s’inclogués en la programació general anual dels centres educatius i fos utilitzada durant tot el curs per a mesurar el progrés dels estudiants. També es va mencionar que les tutories són un espai adequat per avaluar aquestes competències i es subratlla que l’impacte és més gran quan el centre i l’equip directiu donen suport al projecte. Es va posar èmfasi en el Servei Comunitari com a bona eina per valorar si s’han adquirit les competències CDR i també es va posar en valor, l’autoavaluació i coavaluació de l’alumnat per a mesurar el desenvolupament d’aquestes competències.
Finalment, es va explicar el progrés del projecte DEMOCRAT implementat també en sis països europeus (Alemanya, Finlàndia, Estònia, Irlanda, Polònia, España) amb 34 projectes pilot en total, pel que fa al desenvolupament de les quatre competències clau i les eines d’ avaluació corresponents.
Per compartir les experiències i els aprenentatges aconseguits es va convidar als i les participants a la conferència final del projecte DEMOCRAT programada pels dies 20 i 21 de novembre de 2025, que inclou la presentació de tres projectes: el DEMOCRAT, l’AECED (enfocat en l‘aprenentatge corporal) i el Critical ChangeLab (enfocat en l’ensenyança artística i l’aprenentatge democràtic). Aquest esdeveniment, constarà de sessions acadèmiques i paral·leles, i es presentaran els projectes pilots de les escoles que participen en el DEMOCRAT.
