Democrat Agora Blogs Archive

Tag: participació democràtica

  • Obrint-nos camí cap a la democràcia

     

    Per Maija Hytti y Niclas Sandstörm

     

    Per què el treball emocional és al cor de l’educació

    Quan parlem de democràcia, sovint pensem en debat, participació i pensament crític — però què passa amb el sentiment? El nostre nou article, Treball emocional per una educació més holística i transformadora per a la democràcia, convida educadors, responsables polítics i líders escolars a aprofundir: a veure les emocions no com a efectes secundaris de l’aprenentatge, sinó com el propi motor que impulsa la transformació democràtica.

    La peça que faltava en l’educació per a la democràcia

    Durant dècades, Educació per a la Democràcia (EfD) s’ha centrat en les habilitats cognitives — raonament, anàlisi, debat. Tanmateix, com assenyalen Hytti i Sandström, la democràcia també és profundament emocional: “Les emocions emmotllen com pensem, ens relacionem i actuem.” Sense entendre com les emocions guien les nostres eleccions, reaccions i relacions, l’aprenentatge cívic continua sent incomplet.

    El nostre article proposa situar el treball emocional, és a dir, el compromís reflexiu i encarnat amb les emocions, al centre de l’EfD. Sostenim que la veritable transformació democràtica passa en els micro-moments d’aprenentatge, quan atenem i treballem les emocions en lloc de deixar-les de banda.

    Com és el treball emocional

    Les emocions no són externes a l’ aprenentatge, sinó part de la seva arquitectura interior: emmotllen l’ atenció, la interpretació i l’ acció. Reconèixer i relacionar-se amb les emocions a mesura que es desenvolupen permet als estudiants connectar el pensament i el sentiment com a dimensions interdependents de la comprensió. Quan els educadors ajuden els estudiants a identificar, sentir, processar, reflexionar i gestionar les emocions, el treball emocional esdevé una pràctica transformadora en lloc d’incidental.

    La pràctica reflexiva —per exemple, percebre, sentir i gestionar les emocions a mesura que sorgeixen en l’aprenentatge— pot fer que l’educació democràtica sigui més duradora, pràctica i humana. El treball emocional guiat i facilitat enforteix l’ empatia, el pensament crític i el comportament prosocial, totes competències clau per a la participació democràtica activa.

    Per portar això a les aules, suggerim:

    • crear espais segurs on la incomoditat assenyala aprenentatge en lloc d’amenaça,
    • utilitzant pràctiques incorporades — moviment, reflexió artística, pauses conscients — per aflorar i processar emocions,
    • negociar normes emocionals perquè veus diverses puguin participar amb respecte,
    • prioritzar la confiança i la cura juntament amb el rigor acadèmic, ja que la pertinença i la seguretat permeten un diàleg veritable.

    La ciència darrere d’això

    Basant-se en la visió de Dewey que l’emoció és fonamental per a l’experiència i el creixement, el nostre marc es basa en investigacions contemporànies que vinculen el treball emocional, la transformació i la competència democràtica. L’aprenentatge transformador, en estar estretament vinculat a l’educació cívica (Hoggan-Kloubert & Mabrey, 2022), proporciona la base per al nostre enfocament. Basant-nos en Carter & Nicolaides (2023) i Sánchez & Sebastián (2024), mostrem que el compromís encarnat amb les emocions és inseparable de la transformació genuïna en l’aprenentatge democràtic.

    Les emocions, des d’aquesta perspectiva, no estan separades de la cognició, sinó profundament entrellaçades amb ella — emmotllant la percepció, la motivació i la creació de significat al llarg del procés d’aprenentatge. Reconèixer, sentir, navegar i reflexionar sobre les emocions no són habilitats perifèriques, sinó vies centrals per desenvolupar les competències democràtiques.

    També sintetitzem estudis sobre incomoditat i emocions de vora (Zembylas, 2013; Mälkki, 2011, 2019; Mälkki, Mäkinen & Forsell, 2022), que destaquen que les emocions sovint percebudes com a desagradables poden marcar en realitat moments d’aprenentatge profund. Quan es recolza en bastides socials (Kong, Ding & Zhao, 2015), aquest compromís emocional pot catalitzar empatia, tolerància i la capacitat de manejar la complexitat en la vida democràtica (Caleon et al., 2019).

    I què?

    En un moment en què les societats democràtiques enfronten polarització, desinformació i erosió de la confiança, argumentem que aprendre a sentir democràticament és tan vital com aprendre a pensar críticament. L’alfabetització emocional és la capacitat de reflexionar i regular les emocions de forma col·lectiva, i enforteix la resiliència, la inclusió i la capacitat d’actuar junts pel bé comú.

    En resum: si la democràcia depèn de les persones, també ha de dependre dels seus mons emocionals.

    11

    L’article complet d’accés obert (Hytti & Sandström, 2025) està disponible aquí:
    https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/14681366.2025.2582164#abstract

  • Promovent la democràcia des de la infància: dues experiències en escoles de primària

    Per DEMOCRAT

    La finalitat essencial del projecte DEMOCRAT és promoure el coneixement i la pràctica dels valors democràtics. Amb aquest objectiu, treballa amb escoles de primària i secundària promovent intervencions educatives que enforteixin les competències democràtiques dels i les estudiants, per participar de manera activa i compromesa en tots els àmbits de la vida. Els i les alumnes esdevenen protagonistes de processos democràtics reals dins del centre educatiu i reflexionen sobre el seu paper com a membres d’ una societat plural.

    Aquí us presentem dues intervencions emmarcades en el projecte DEMOCRAT en escoles de primària a Catalunya (Espanya), on els i les alumnes practiquen des de ben petits la democràcia participativa. D’una banda, el projecte “Read Right, Read Rights” aprofundeix en els drets i deures de la infància a través de la lectura i les tertúlies democràtiques, seguint els principis de l’aprenentatge dialògic (diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat). La proposta també anima tota la comunitat educativa a consolidar la responsabilitat democràtica

    D’altra banda, el projecte de creació d’un Consell d’Infància i Adolescència, busca fomentar la participació d’infants i joves dins i fora de l’escola, col·laborant i expressant les seves opinions en temes del seu entorn que els afecten, creant espais de trobada de les diferents comunitats, per treballar junts, fomentant el compromís comunitari a l’escola i al seu entorn.

     

    Read Right, Read Rights

    El projecte: context, motivació i enfocament pedagògic

    A l’Escola Carrilet, un centre d’educació infantil i primària de Palafrugell, la lectura ha deixat de ser una activitat exclusivament instrumental per esdevenir una porta d’entrada a la ciutadania. El projecte “Read Right – Read Rights”, desenvolupat durant el curs 2023-2024 amb el suport del programa europeu DEMOCRAT, ha aconseguit integrar la lectura amb l’educació en valors i la participació democràtica, implicant tota la comunitat educativa: alumnat, docents, famílies i agents de l’entorn.

    La iniciativa neix d’un doble diagnòstic. D’ una banda, l’ escola va detectar la necessitat de millorar la competència lingüística de  l’alumnat, en particular la comprensió lectora. Aquesta preocupació va portar Carrilet a integrar-se a la Xarxa de Competència Lectora del Departament d’Educació, un espai de treball col·laboratiu entre centres per reforçar la lectura com a eix de l’aprenentatge. D’altra banda, el claustre es plantejava com donar contingut pràctic i transversal al vector “democràcia” del nou currículum de Catalunya. Com formar nens i nenes crítics, actius, respectuosos i conscients dels seus drets? Com fer-ho des d’edats tan primerenques com els tres anys?

    La resposta es va materialitzar en un projecte ambiciós, intergeneracional i transversal que connecta els drets i deures de la infància amb el Pla Lector de centre. Així, al llarg del curs, els 380 alumnes del centre —des d’I3 fins a 6è— van treballar textos relacionats amb els drets infantils mitjançant tertúlies dialògiques, treball cooperatiu, assemblees d’aula, jocs democràtics i projectes artístics, tot això sota un enfocament d’aprenentatge actiu i participatiu.

    La metodologia emprada parteix de la convicció que l’ aprenentatge significatiu requereix donar veu a l’ alumnat. Les tertúlies dialògiques, inspirades en l’aprenentatge dialògic i la pedagogia crítica, permeten que tots els nens i nenes —independentment de la seva edat, nivell o bagatge— participin activament en converses al voltant de temes com la igualtat, la justícia, el respecte o la diversitat. Aquest enfocament no només millora les habilitats comunicatives i de comprensió, sinó que també enforteix l’empatia, l’argumentació i la consciència col·lectiva.

    El projecte es va concebre amb una clara voluntat d’ alinear-se amb el currículum oficial, basant-se en les competències democràtiques definides per DEMOCRAT. D’aquesta manera es va seleccionar acuradament les competències, sabers i tipologies textuals pertinents a cada nivell. Així mateix, es va dissenyar un sistema d’avaluació de competències democràtiques, adaptat el model suggerit per DEMOCRAT a les diferents edats, per observar l’ impacte del projecte més enllà de l’ acadèmic.

    En definitiva, “Read Right – Read Rights” representa un esforç per fer de la lectura una eina de transformació: llegir per comprendre el món, llegir per exercir la ciutadania.

    De la idea a l’aula: activitats, dificultats i impacte

    La implementació del projecte ha estat tan rica com diversa. Cada grup classe va dissenyar una seqüència d’ activitats al voltant dels drets i deures dels infants, utilitzant com a punt de partida una selecció de llibres acuradament escollits. Aquests textos, procedents de la maleta pedagògica de la Fundació Rosa Sensat i altres recomanacions, van servir com a base per a les tertúlies i el treball reflexiu.

    Entre les activitats més destacades cal esmentar:

    • “Qui sóc jo?”: una proposta d’ autoconeixement i expressió emocional orientada a treballar l’ empatia, el respecte per les diferències i la identificació de drets bàsics.
    • “Descobrim els nostres drets”: lectura i anàlisi col·lectiva de textos vinculats a la Convenció dels Drets de l’Infant.
    • “El poder d’una cançó” i “Every child a song”: projectes musicals per abordar els drets des de l’art i la sensibilitat.
    • “El joc dels CarriDrets”: activitat gamificada per reforçar la comprensió dels deures i drets en situacions quotidianes.
    • “Molta merda!”: creació teatral protagonitzada per l’ alumnat de 6è, centrada en els conflictes i dilemes que sorgeixen quan els drets no es respecten.

    A més d’aquestes propostes, es van dissenyar dinàmiques per al pati, com jocs cooperatius i inclusius, o espais de deliberació més estructurats a través de les assemblees d’aula. Tot això es va desenvolupar sota unes normes de convivència construïdes col·lectivament i visibles a totes les aules.

    Una de les claus de l’èxit ha estat la implicació del claustre, que va rebre formació específica en educació democràtica gràcies a l’acompanyament de l’equip DEMOCRAT i la formació oferta per la XCL. Aquest aprenentatge es va traduir en l’adaptació del projecte a les diferents etapes educatives i en la revisió del Pla Lector amb perspectiva democràtica.

    No obstant això, el procés també va presentar desafiaments. El més assenyalat va ser el relleu parcial del claustre, que va obligar a dedicar esforços addicionals a la cohesió interna. També es va identificar la necessitat de disposar de més temps per sistematitzar l’avaluació, ja que no es van poder realitzar tots els mesuraments previstos.

    Malgrat això, els resultats han estat notables. En el pla lector, les avaluacions internes mostren una millora clara en la comprensió lectora. En el democràtic, es va observar una evolució positiva en les actituds de respecte, participació i escolta activa. L’alumnat va expressar sentir-se més escoltat i valorat, especialment en els cicles inicials. En els nivells superiors, es van detectar inquietuds més complexes, com la necessitat de més espais d’expressió entre iguals o el desig d’incidir en decisions col·lectives.

    L’avaluació de competències de ciutadania democràtica responsable (CDR), dissenyada amb formularis i recursos visuals adaptats a l’edat, va permetre recollir dades valuoses sobre com els infants viuen el respecte, la justícia, la participació i la cura mutu, tant a l’escola com a casa. Aquesta informació va servir per elaborar plans de millora adaptats a cada grup i detectar casos que requerien acompanyament emocional específic. Per la qual cosa les dades proporcionades van ajudar els professors a reflexionar sobre la seua intervenció a l’aula ajudant-los a millorar i adaptar millor a les necessitats de l’alumnat.

    Conclusions i aprenentatges

    Al llarg del curs, “Read Right – Read Rights” ha consolidat el seu valor com a projecte integrador, transformador i transferible. La seva principal fortalesa rau en la seva capacitat per alinear objectius acadèmics (competència lectora) amb objectius cívics (competència democràtica), partint d’una eina tan poderosa i accessible com la lectura.

    El projecte ha demostrat que treballar els drets i deures des d’edats primerenques no només és possible, sinó necessari. El fet que l’ alumnat se senti escoltat, segur, respectat i capaç d’expressar el que pensa i sent és el primer pas per construir una escola inclusiva i una societat més justa. Com es desprèn del treball a les aules, quan es creen espais de diàleg igualitari i es confia en la paraula de l’ infant, es generen processos de transformació personal, social i cultural.

    Entre els aprenentatges clau destaquen:

    • La importància d’unificar criteris metodològics i compartir bones pràctiques entre el professorat.
    • El valor del treball en xarxa amb altres centres i institucions.
    • La necessitat de formació docent específica en competències democràtiques, encara poc presents en l’oferta formativa habitual.
    • La utilitat de crear recursos propis (per exemple, una “caixa d’eines” amb materials i dinàmiques) per facilitar la implementació sostinguda del projecte.

    Pensant en la transferència a altres contextos, aquest projecte ofereix un model adaptable que es pot desenvolupar en diferents nivells educatius, matèries i entorns. L’essencial és mantenir l’enfocament dialògic, el protagonisme de l’ alumnat i la connexió amb el currículum i l’entorn local.

    Des de l’Escola Carrilet, el camí no s’atura aquí. La voluntat del centre és seguir consolidant el projecte.

    En paraules d’un dels docents implicats: “Si un nen aprèn a dir el que pensa, a escoltar amb respecte i a cuidar els altres, està aprenent a ser ciutadà. I això, al final, és també aprendre a viure”.

     

    Consell d’Infància de Salomó

    El projecte: context, motivació i enfocament pedagògic

    L’escola Josep Nin, és una escola rural ubicada a la petita població de Salomó que compta amb aproximadament 500 habitants, amb un elevat percentatge de població immigrant. Més de la meitat de les famílies del centre són de procedència estrangera, per la qual cosa la comunicació amb les famílies i la seva participació en la vida de l’escola i del municipi, de vegades es fa difícil. Per donar resposta a aquesta dificultat i afavorir la participació en la vida de l’escola i del municipi, la creació d’un consell d’Infància i Adolescència es presenta, doncs, com una eina clau i element de cohesió social.

    Els Consells d’Infància i adolescents són instruments a l’abast dels infants i joves, que els permet exercir el dret de ciutadania amb la participació infantil com a dret fonamental, implicar-se i actuar amb l’objectiu de transformar la seva pròpia ciutat o poble. En aquest sentit, la participació és una oportunitat perquè els infants aprofundeixin en els valors democràtics i puguin plantejar propostes als ens locals en decisions que afecten directament la seva vida a l’escola i al municipi.

    En aquesta iniciativa adreçada a l’alumnat de cicle superior de l’escola i dels dos primers cursos de l’ESO, hi han participat també altres alumnes de primària i també 5 docents.

    A través d’aquest espai de participació que és el Consell d’Infància i adolescència, els objectius principals que es planteja l’escola Josep Nin són:

    • Crear una estructura vàlida i estable de participació dels infants i de comunicació dels mateixos amb les autoritats municipals.
    • Fomentar el treball col·lectiu en pro d’un bé comú i comunitari.
    • Desenvolupar estratègies per treballar la democràcia participativa.
    • Aconseguir que els infants tinguin la possibilitat de manifestar i decidir com volen que sigui el seu poble, l’entorn més proper, la seva escola i en general tot el que els envolta en tant que en són part.
    • Aconseguir que les persones adultes reconeguin els drets dels infants, valorant i tenint en compte la seva opinió de forma real, escopint-los i posant en funcionament algunes de les seves propostes sempre que siguin reals i amb fonament.

    A partir d’aquí, es comença a dibuixar l’estructura del que serà el Consell d’Infància, des de les competències que es treballaran, els objectius, l’avaluació i el desenvolupament de totes les sessions d’aprenentatge.

    La metodologia que dóna suport a la intervenció es fonamenta en un aprenentatge basat en competències, cooperatiu i actiu, posant en pràctica habilitats i competències socioeducatives com la comunicació, la responsabilitat i el treball en equip. Aquestes competències s’entrenen a través d’activitats concretes, com ara: Debats i Assemblees, Projectes Comunitaris, Trobades amb representants de l’Ajuntament o altres institucions.

    El projecte té en compte el nou currículum oficial de Catalunya, especialment pel que fa al vector de Ciutadania democràtica i consciència global. Així, doncs, el Consell d’ infants s’integra en diverses àrees del currículum escolar i permet el desenvolupament de competències socials, la millora de les habilitats comunicatives, l’empatia i la consciència i el compromís amb el bé comú.

    Tenint en compte aquestes competències, a través del Consell d’Infància, l’alumnat pot millorar les habilitats lingüístiques participant en debats, redactant propostes, i abordant qüestions relacionades amb el seu entorn i proposant millores.

    Així mateix, conrear valors com la solidaritat, la justícia i el respecte als drets de tots els membres de la comunitat, es pot fer a través de la col·laboració, la resolució de conflictes i la responsabilitat social.

    De la teoria a l’acció: Activitats, dificultats i impacte

    La implementació de la proposta ha seguit una línia de treball tant amb l’alumnat de l’escola com de l’institut, perfectament pautada a través de sessions dutes a terme a l’aula durant el primer trimestre del curs escolar. En el segon trimestre es constitueix el Consell d’Infància en un acte a l’Ajuntament del municipi, i seguidament s’estableixen reunions regulars per presentar les propostes de l’alumnat i rebre la valoració de la seva viabilitat.

    En les sessions d’aprenentatge l’alumnat ha pogut conèixer, comprendre i reflexionar sobre temes com, per exemple, els valors de la societat democràtica, els drets i deures dels infants i els drets humans. Tot i que el coneixement teòric és molt necessari, és a la pràctica on s’aprèn la democràcia, com el camí que s’aprèn caminant.

    Per això, competències com la participació i la deliberació, s’aprenen fent activitats pràctiques com, debats i assemblees, projectes comunitaris, trobades amb representants de l’ajuntament o altres institucions. Pel que fa a les activitats més destacades que s’han realitzat durant el procés de creació del Consell d’Infància, cal esmentar:

    • El Parlament de la Classe: simulació d’una situació de democràcia i presa de decisions en grup, on els i les alumnes han de pensar propostes, debatre-les, reflexionar-hi i adquirir petits compromisos amb els valors democràtics
    • El semàfor dels drets: mitjançant cartolines de colors opinar respecte a situacions plantejades i treballar la diversitat d’opinions, el dret a decidir i la responsabilitat que implica prendre decisions.
    • Presentació dels candidats i candidates al Consell d’Infància i Adolescència: els alumnes s’encarreguen d’escollir els seus representants amb l’ajuda del/la professor/a
    • Aspectes que puc millorar del nostre poble: diagnòstic de quin és el problema que té la ciutat i propostes com: L’esport al municipi i a l’escola, respectar l’entorn, i civisme i responsabilitat com a membres d’una comunitat
    • Primera sessió plenària a l’Ajuntament: l’alcalde o alcaldessa fa la presentació del projecte i l’alumnat presenta propostes de millora del municipi.

    Amb aquesta iniciativa educativa, els nens i nenes han conegut com funcionen les Institucions Democràtiques, han desenvolupat el pensament crític, la capacitat de treballar en equip, i el sentit de la justícia i la responsabilitat social. Per avaluar el nivell d’assoliment d’aquestes competències s’ha dissenyat un sistema d’avaluació de competències democràtiques, a través de qüestionaris adaptats al model proposat per DEMOCRAT. Tot i que es reconeix la utilitat d’aquesta eina d’ avaluació, el contingut esdevé força complicat i la terminologia és difícil d’entendre per part de l’alumnat, per això ha estat necessari l’acompanyament del professorat per realitzar-la. L’avaluació, es va complementar amb l’alumnat i les reflexions que va aportar el professorat per la seva part.

    Dels resultats de l’avaluació, centrada en les competències DEMOCRAT, “participació solidària, deliberació, judici crític i resiliència”, en el seu conjunt i en certs aspectes més que en d’altres, l’alumnat manifesta un –sí- clar, en relació a “sentir-se part del grup o la comunitat”, “detectar les injustícies”, “respectar les opinions” i “coneixement dels drets humans i els drets dels infants”. Tot i així, gran part de l’alumnat considera que les seves pròpies opinions no són tingudes en compte.

    Tanmateix, en altres aspectes de competència ciutadana com “ajudar els altres” “aportar idees i resoldre problemes perquè tot funcioni millor”, responen molt sovint només –A vegades-. La qual cosa manifesta que aquests aspectes no els tenen tan assolits.

    Valors com la justícia o la igualtat la majoria de l’alumnat els defensa, però no hi ha consens que aquests valors ajudin a resoldre problemes. La majoria manifesta que necessita ajuda per resoldre els seus problemes i en general ajuda els altres quan en tenen.

    Pel que fa al pensament crític, com és normal tenint en compte l’edat de l’alumnat, bona part necessita ajuda per saber si la informació que reben és fiable o no.

    D’altra banda, només una part de l’alumnat ha desenvolupat el pensament crític quant a la informació rebuda a través de la tele, la ràdio, internet o les xarxes socials, i necessiten sovint ajuda per veure si és fiable o no, la qual cosa és normal tenint en compte l’edat de l’alumnat, però el que és preocupant és que una quarta part no té tampoc l’hàbit de contrastar la informació que li arriba.

    Conclusions i aprenentatges

    Inicialment, la recerca inicial sobre els Consells d’Infància arreu del país i especialment la visita a l’escola El Carrilet de Palafrugell per conèixer altres experiències va ser una font d’ inspiració per a l’escola Josep Nin, tant és així, que es plantegen en un futur, formar part d’una xarxa de suport entre consells per a l’intercanvi d’ experiències i bones pràctiques.

    En general l’experiència ha estat molt positiva i ha satisfet docents, alumnat i equip directiu i també les famílies. També ha tingut una gran implicació per part de l’Ajuntament. Tot i així, perquè la participació de l’alumnat sigui més efectiva, és necessària la implicació de tots els docents. Els adults, com els infants, necessiten formació, eines pedagògiques participatives i recursos per donar suport i tirar endavant amb seguretat el projecte i fomentar els valors democràtics a l’escola i a la societat.

    Els resultats d’aquesta iniciativa són molt estimulants quant a la implicació de l’alumnat que ha estat molt motivat en tot moment i content de participar i explicar tant a l’Ajuntament com a la resta dels companys la seva experiència del Consell d’Infància i Adolescència. Fet que demostra que desenvolupar models proactius, on els infants i adolescents liderin, decideixin i treballin temes significatius per a ells i elles, forma part d’una experiència educativa democràtica i transformadora.

    No obstant això, el procés presenta també algunes incerteses. D’una banda, hi ha certa preocupació pel que fa als resultats de les propostes de l’alumnat en el Consell d’Infància, respecte a la seva efectivitat, continuïtat i resolució en el futur. Pel que fa a la continuïtat de l’alumnat que ara forma part del Consell, i que canviarà de nivell, s’espera una resposta positiva i que en el proper curs segueixin implicats.

    Cal també que el Consell tingui veu al municipi i resposta formal per part de l’Ajuntament de manera continuada. Les reunions amb les entitats municipals són molt protocol·làries i cal un acostament per part de tothom. Els i les participants s’han de sentir còmodes per exposar les seves idees i sentir-se escoltats. És un aprenentatge col·lectiu en tant que els ajuntaments s’han d’acostumar també a fer política permetent que els infants i persones joves del municipi pugui dir la seva en coses que també els afecten i tenir en compte els seus punts de vista.

    En definitiva, a través del Consell d’Infància i Adolescència es vol donar veu als infants i adolescents, siguin de la procedència que siguin, per afavorir la participació activa de l’alumnat en la presa de decisions que afecten directament les seves vides.

    Conclusions

    A tall de síntesi, les experiències desenvolupades en el marc del projecte DEMOCRAT a les escoles Carrilet i Josep Nin mostren de forma clara que és possible promoure una educació per a la democràcia des d’edats primerenques. Ambdues iniciatives han aconseguit generar espais reals de participació, deliberació i reflexió crítica, oferint a l’ alumnat l’oportunitat d’exercir la seva ciutadania en contextos de la seva vida quotidiana.

    Read Right – Read Rights demostra com la lectura pot esdevenir una eina poderosa per fomentar valors democràtics, desenvolupar competències lectores i enfortir el sentit de comunitat dins del centre educatiu. La combinació de tertúlies dialògiques, jocs cooperatius, activitats artístiques i avaluació formativa ha permès un aprenentatge integral, que abasta tant el pla acadèmic com el personal i social. La implicació del claustre i de les famílies ha estat clau per a l’èxit d’aquesta experiència, així com l’alineament del projecte amb el currículum oficial i l’acompanyament metodològic del programa DEMOCRAT.

    Per la seva banda, el Consell d’Infància i Adolescència de Salomó posa en relleu la importància de crear estructures estables que reconeguin i potenciïn la veu de nens i nenes en la vida comunitària. Aquesta iniciativa ha contribuït a enfortir el teixit social en un context marcat per la diversitat cultural, a través de dinàmiques cooperatives i espais de deliberació. Malgrat alguns desafiaments, el projecte ha generat entusiasme, sentit de pertinença i aprenentatges significatius entre l’alumnat.

    Ambdues experiències comparteixen una visió transformadora de l’educació: formar ciutadans i ciutadanes conscients, compromesos i capaços de contribuir al bé comú. Per a això, destaquen diversos aprenentatges clau:

    • La necessitat de connectar la teoria amb la vida real de l’alumnat, generant experiències de participació significatives.
    • La importància de metodologies actives, dialògiques i cooperatives que situïn l’alumnat com a protagonista de l’ aprenentatge i li donin veu.
    • La rellevància d’implicar tota la comunitat educativa —docents, famílies, ajuntaments— en la construcció d’una cultura democràtica a l’escola.

    Aquestes experiències són inspiradores i poden ser transferibles a altres centres i contextos. A través dels diferents lliurables finals, DEMOCRAT oferirà l’oportunitat de conèixer millor els elements transferibles d’aquests i altres projectes per enfortir una ciutadania democràtica responsable.

     

     

    Nota: Des de l’equip DEMOCRAT agraïm la il·lusió i l’esforç dels docents de l’escola Carrilet i de l’escola Josep Nin que han desenvolupat aquestes dues experiències. La informació de l’article prové de la documentació elaborada pels equips docents i del seguiment dels projectes que ha realitzat l’equip de DEMOCRAT a Espanya.

  • Fent memòria: Tot el que he après al llarg d’aquest intens curs amb l’alumnat de secundària

    Per María Esther Gutiérrez Expósito

     

    Tanquem un nou curs. És moment de fer memòria. Són molts cursos ja, molts viatges Què ha fet que aquest sigui tan especial, tan memorable? Sens dubte, tot el viscut a l’aula Quantes vegades ens hem repetit: “Això que succeeix al nostre món s’aprèn a l’escola…”!

    Hem viscut com el soroll i la tensió baixen quan tots saben que hi ha un moment perquè s’escoltin totes les veus, quan s’obren espais per al diàleg (això és literal, perquè fem forat al centre de l’aula empenyent tot el mobiliari cap als extrems) i ens asseiem en cercle, com a les tribus ancestrals al voltant del foc,  i anem parlant mentre cuidem per torns d’una petita planta que va passant de mà en mà i de veu en veu. És relat de vida.

    Ens hem donat l’oportunitat de preguntar-nos sobre els reptes i desafiaments del món actual: Què ens sembla? Com ho veiem? Com podríem millorar aquesta situació? Què està a les nostres mans fer?

    Hem analitzat el nostre progrés, les nostres iniciatives, posant-les en valor: tres estrelles-per al que millor hem realitzat-, tres llavors -perquè algunes es van quedar en projecte, però volem donar-los continuïtat-, un desig -un nou projecte a emprendre-

    Hi ha hagut temps per entendre que de tots i amb totes podem aprendre, fins i tot amb el que acaba d’eixir per la nostra classe ¡és tanta l’escola de vida que guarda a la seua motxilla! La millor de les acollides és fer i construir junts. Podem dansar junts, parlar d’un llibre que estem llegint, i que ens acosta a somnis d’altres temps que són els nostres, interpretar peces de música, versionar obres d’art i amb totes elles, muntar la nostra pròpia exposició. Tots i cadascun de nosaltres, som una obra mestra. La nostra escola es fa escola dels vincles.

    Tenim dret a participar… de vegades les institucions ens resulten llunyanes. Per les nostres classes han passat persones que treballen des d’elles per obrir processos de pau, garantir el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, i avançar en el compliment dels Drets Humans: Apropar les institucions, visibilitzar els espais de participació amb els quals comptem, conèixer exemples d’activistes que al llarg de la història i des dels seus territoris teixeixen el bé comú.

    Tenim dret a saber, a estar ben informats. Què cal estar atents i centrats en els reptes i desafiaments clau! Quin important escudar les fonts d’informació! Viure molt conscients

    Ens hem cuidat. Sabem de la importància i necessitat de saludar-nos, reconèixer-nos, preguntar-nos, agrair-nos i abraçar-nos. Cuidar-nos, cuidar dels altres i dels espais pels quals transitem i visibilitzar el nostre deute de cures.

    I així, entrellaçats, armant vincles, sabem que serà més fàcil viure en emergència i incertesa amb la responsabilitat de donar resposta a la realitat que ens interpel·la. A implicar-se, com a tantes altres coses, s’aprèn a l’escola.

    “He vingut a demanar disculpes…” Quin diferent transcorreria la nostra història que és part de la gran Història des d’aquest exercici de reconeixement del que no va estar encertat! Aprendre a comunicar el que pensem, sentim, fem i som. Aprendre a reconèixer les nostres emocions. La vida i les persona al centre de la nostra atenció.

    Ens portem tres claus a tall de rúbrica final per prendre decisions ¿Em deixo algú fora? Això ¿se sostindrà en el temps? té en compte els que encara no hi són, però vindran i estic decidint per ells? Quin impacte global, a més del local que ja veig, tindrà?

    Tot això s’aprèn a l’escola. De la ciutadania a la ciutadania, cap al bé comú.

  • La participació de les famílies a l’escola. Extracte de l’entrevista amb l’AFA Itaca

    Per equip DEMOCRAT i AFA Itaca

     

    Partim de que la democràcia és un dret i un deure de totes les persones en les societats democràtiques, que les escoles són espais d’experiència i d’igualtat, on es pot practicar la democràcia cada dia, implicant tots els membres de la comunitat educativa, infants, docents, famílies i la societat. La participació de les AFA en les escoles es basa en el diàleg i en la col·laboració amb els diversos sectors de la comunitat educativa, compartint la responsabilitat en educació i fent possible la participació d’infants i joves en activitats que van més enllà de l’escola, actuant com agent connector amb el projecte educatiu del territori.

    En aquesta entrada de blog compartim un extracte de l’entrevista que vam realitzar el passat mes d’abril amb dues membres de l’AFA (Associació de famílies) de l’escola ITACA de Manresa, una escola pública d’Educació Infantil i Primària, de dues línies. Amb una diversitat de perfils de famílies i diversitat lingüística, l’AFA participa a la comunitat educativa des de diversos espais i temps de dedicació.

    En aquesta entrevista ens expliquen la seva experiència de participació democràtica en la comunitat educativa de l’escola, els reptes i els obstacles, i la implicació de les famílies en l’escola.

    Com funciona l’AFA? Com hi participen les famílies?

    L’escola va començar fa 17 anys com un projecte diferent d’altres escoles de Manresa, amb una gran implicació de les famílies en el funcionament del centre. La participació ha anat variant els últims anys, la població del barri és molt coherent amb la diversitat que hi ha a la mateix escola, molta gent de fora ha buscat aquesta escola pel projecte, ha sigut un procés de canvis i reflexa la diversitat de famílies que hi ha al barri.

    Una peculiaritat de la nostra escola és que hi ha moltes comissions mixtes que estan formades per famílies, equip docent i personal de serveis. Això té avantatges i inconvenients. Els últims anys la participació ha anat variant, la població del barri és molt coherent amb la diversitat que hi ha a la mateix escola, molta gent de fora ha buscat aquesta escola pel projecte, ha sigut un procés de canvis i reflexa la diversitat de famílies que hi ha al barri.

    L’AFA, és una associació molt viva i passatgera, costa fer la renovació quan marxen persones referents. Hi ha molt moviment de famílies i de maneres de funcionar, segons la dedicació que hi pot donar cadascú. L’escola és diversa però les persones que formem part de l’AFA, no és tan diversa com és l’escola. No hi ha representació de totes les diferencies culturals i potser les famílies més desafavorides no estan tan representades, també perquè estan dedicant un temps de la seva vida i han de conciliar amb el treball, la família…

    Per altra banda, dins de l’AFA, hi ha moltes maneres de participar, les persones que estan a la junta dediquen més temps que les persones que són un enllaç o delegades de la classe, o la que fa un ajut puntual. Hi ha aquella gran frase de que “sempre som els mateixos” que impregna un cert pessimisme i que és comú a totes les associacions, però l’escola nosaltres la reivindiquem amb clau optimista que vol dir posar-se al davant i tibar del carro, dels projectes, de trobar els encaixos amb l’escola, amb els i les mestres.

    La gent participa molt a les activitats extraescolars de l’escola i també és un element cohesionador, però fa falta donar un pas més i implicar-se.  Les festes, les xerrades, tenen molt bon resultat. També fem una assemblea en la que som 4 gats, però cal pensar en quin tipus de participació esperem i, a vegades, no és el que tenim.

    Es promou la participació de les famílies en projectes educatius comunitaris com els plans educatius d’entorn, el projecte educatiu de ciutat? L’aportació de les famílies a l’escola es limita a la provisió de serveis i promoció d’activitats extraescolars?

    És un gran tema a la nostra escola, és complicat. Hi ha com uns acord clars de participació, hi ha una estructura que permet la participació de les famílies , però amb certs temes a vegades ens sentim una mica com que ens tallen les ales. Hi ha aquesta visió de que les famílies ens fiquem massa on no ens demanaven. Molts pares i mares de l’escola també som mestres, i es viu amb aquest doble joc perquè l’escola marca on es pot participar, això ha provocat conflictes i ha frustrat algunes iniciatives a les escoles, és una cosa que no està del tot resolta.

    La participació de les famílies és molt important des del moment en que entren a les escoles. Les famílies també ajuden en activitats a l’aula, ens demanen les especialitats o habilitats que tenim  perquè quan surten projectes en que els nens i les nenes tenen interès, puguem anar  a l’escola a mostra el saber que tingui la persona. Per tant l’escola té una visió de que les famílies som importants i ens reclama

    La participació de les famílies va disminuint conforme els infants es fan mes grans, ens allunyem una mica de l’escola i no participem tant.

    Però a vegades el neguit de la família potser és crear aquesta situació d’aprenentatge, des de la nostra visió o el que ens agradaria de la nostra escola, i aquí el projecte educatiu ens para i ens diu que per aquí no. Al estar a la comissió educativa tenia expectatives de saber com és projecte educatiu, poder donar l’opinió, pensar temes de l’escola, aportar el granet de sorra, incidir…Però realment no es així, ens diuen que aquesta comissió es per fer xerrades i fer divulgació a les famílies , però el que és el projecte educatiu no ens hi podem posar. Entenc les dues parts: les famílies que se senten menystingudes, però alhora també em dona seguretat que l’escola marqui els límits de participació. S’ha d’entendre, si està ben explicat, que hi ha un topall de participació de les famílies, però per altra banda son molt ben rebudes. Hem d’aprendre a encaixar i situar-nos al lloc on ens demanen .

    Quins canals de participació tenen les famílies a l’escola? Quin tipus d’estructures de participació hi ha que vagi més enllà de l’escola, que s’estengui també al territori?

    Els camins escolars, és un àmbit on s’ha fet més feina, és de les comissions més potents de l’AFFA, també hi ha la directora implicada, és la comissió de mobilitat , que ha treballat per facilitar l’accés de l’alumnat a l’escola. És una comissió molt ben connectada amb l’ajuntament i també hi participen algunes famílies, per tant és un treball a tres bandes, que facilita molt. Tenen una dinàmica molt autònoma, de fet quasi totes les comissions la tenen, i una capacitat de decisió més enllà de l’assemblea de l’AFA. Pel que fa al consell escolar també hi ha participació de les famílies, hi ha un representant de la junta de l’AFA i dos o tres representats de les famílies que entren per vocació. És el màxim òrgan de decisió de l’escola, és un òrgan molt formal. Alguns temes concrets que potser són urgents i no es treballen en aquest consell, llavors busquem altres canals . Tenim una reunió mensual amb la direcció per resoldre temes urgents.

    La comissió de mobilitat s’ha implicat molt en el tema dels camins escolars, i ja fa temps que tenim monitors per fer l’acompanyament a l’escola dels nens i les nenes i ara l’ajuntament ha agafat aquest projecte juntament amb altres escoles que feien coses similars. És molt important que la famílies es moguin per treballar aquests temes i es generen coses molt maques.

    També es poden implicar molt en el funcionament dels menjadors i fan enquestes de satisfacció a les famílies per demanar la seva opinió. Les avaluacions que es fan sobre aquest tema són molt positives. També hi ha la comissió solidaria que recull fons per poder incloure a tots els nens i nenes, i donar les mateixes oportunitats.

    Com poden col·laborar les famílies amb els centres educatius per fomentar els valors democràtics? És necessària també la formació de les famílies en educació per a la democràcia?

    Des de l’escola, pel que fa a iniciatives més de formació, l’interès va mes dirigit a temes de criança, xerrades, és on la gent respon. Aquesta visió més global de participació més democràtica amb projectes que tenen una mirada molt mes amplia costa molt. És simptomàtic el tema de la xerrada o quin és el ponent i la gent que s’hi apunta, quin perfil té. Vam fer una formació sobre participació amb l’aFFaC i l’ajuntament. I quan estàs en aquestes xerrades t’adones de que són importants aquests espais de reflexió i veure on estem, com una fotografia més global de la nostra escola, quins col·lectius participen i quins no i perquè no, però fer el pas a fer formació per trobar solucions a això és mes complicat. Les coses que són d’implicació a més llarg termini costen més. Anem molt al dia i aquesta part mes reflexiva relacionada amb aquest temes més globals, democràcia , ciutadania ….costen.

    Les situacions d’aprenentatge en que poden participar les famílies a l’escola són més com a agents passius, des d’una xerrada o reunions que fan els i les mestres sobre que pensem sobre la educació, però no em sento interpel·lada a debatre com està algun tema en concret. Però aquest treball potser es fa més en el Consell Escolar, perquè allà es tracten temes, com el de la diversitat, i si que es van plantejar varies sessions per pensar entre tots quins problemes tenim de no participació d’alguns col·lectius, i com podem solucionar-ho.

    Disposeu d’espais de trobada per al debat i la reflexió amb la comunitat educativa?

    Un cop a l’any hi ha una trobada de la comunitat educativa de mestres, personal no docent, representants de famílies  però no sé si allà es genera debat o està tot molt estructurat. És una trobada que es promou i s’organitza des de l’escola i es convida a les feineres, el conserge, administració… i és interessant per fer una foto de tota la família que és una escola, també es fa alguna activitat de reflexió.

    És important la participació de les famílies en els processos escolars i en el funcionament del centre?

    Les famílies funcionem millor quan la participació vol dir acció,  quan es vivència, més que anar a apuntar-me a una formació amb uns expert sobre que és la participació. És millor l’experiència que tinc i practico a l’escola, sentir-me partícip i aportar el meu gra de sorra a una mini societat que és l’escola i que té una repercussió en el benestar o en l’aprenentatge o l’entorn dels nostres fills. Hi ha famílies que a la seva arribada aquí, on comencen a entendre com funcionem en el país, el poble.. és a l’escola, la  primera connexió amb la societat és a l’escola, i això és el poder que tenen les escoles, i això ens porta a una visió més global de l’escola més de comunitat.

    És important que les famílies ens sentim reconegudes i que la nostra feina tingui resultats tangibles.

     

     

  • Educació, pobresa i ciutadania: cap a una escola que construeixi democràcia

    Per Joan Antoni Serra

    El recent informe L’educació que venç a la pobresa  (Fundació Bofill i Plataforma d’Infància, 2024) planteja una premissa fonamental: l’educació no sols pot mitigar els efectes de la pobresa infantil, sinó que té el potencial de trencar la seva reproducció intergeneracional. Per a això, no n’hi ha prou amb garantir l’accés a l’educació; és imprescindible assegurar una educació equitativa, inclusiva i orientada a la formació d’una ciutadania democràtica.

    Educar per a la democràcia en contextos de vulnerabilitat

    Un dels eixos de l’informe assenyala que una educació de qualitat ha d’aspirar al “ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats” de l’alumnat, preparant-lo per a la participació activa en la societat. En aquest sentit, l’educació per a la ciutadania democràtica no ha d’entendre’s com una assignatura específica, sinó com un enfocament transversal que travessa el currículum, l’organització escolar i la relació amb la comunitat.

    La pobresa limita no només els recursos materials de l’alumnat, sinó també les seves oportunitats de participació social. Per tant, l’escola democràtica ha de ser també una escola que redistribueixi poder, que ofereixi espais de veu, deliberació i presa de decisions, especialment per als qui tenen menys oportunitats d’exercir-la fora de l’àmbit escolar.

    Projecte DEMOCRAT i la participació solidaria

    Des del projecte DEMOCRAT s’han definit un Marc de Competències per a una Ciutadania Democràtica Responsable, que inclou quatre competències una de les qual tracta d’ajudar a participar a aquelles persones que menys oportunitat tenen. En aquest sentit la competència de Participació solidaria es defineix com la participació activa en processos democràtics i promoure la inclusió dels altres, especialment de les minories i col·lectius socials vulnerables, en els processos de presa de decisions col·lectives amb la intenció de superar les desigualtats socials existents en els processos de participació i deliberació.

     

    Propostes educatives amb impacte democràtic

    Entre les deu polítiques públiques recollides en l’informe, destaquen especialment aquelles que contribueixen a generar entorns educatius democràtics:

    • Reducció de la segregació escolar, afavorint entorns heterogenis on l’alumnat pugui conviure i aprendre en la diversitat.
    • Programes d’orientació i mentoria, que no sols prevenen l’abandó escolar, sinó que promouen l’autonomia i el pensament crític.
    • Activitats extraescolars inclusives i programes educatius d’estiu, concebuts com a espais de socialització, participació i aprenentatge no formal.
    • Suport a les famílies com a agents educatius clau, fomentant la seva implicació en el projecte educatiu.

    L’escola democràtica no ha de ser un ideal, sinó convertir-se en una pràctica quotidiana, lligada a la justícia social. Enfront de la pobresa, l’exclusió i la desafecció democràtica, una escola orientada a l’equitat i la participació es pot convertir en una de les eines més poderoses de transformació social.

  • La promoció d’una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència global. Un dels vectors del nou currículum d’educació bàsica de Catalunya

    Per DEMOCRAT

    Amb la implementació del nou currículum, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha anat realitzant diversos vídeos explicant els sis vectors que han d’ajudar al desplegament d’aquest nou currículum. Aquests vectors són elements de caràcter transversal que s’han de tenir presents com a instrument del model educatiu per aconseguir una societat més justa i democràtica, cohesionada, inclusiva que contempli totes les persones i on sigui possible la igualtat d’ oportunitats i la igualtat real i efectiva.

    Una societat fonamentada en una ciutadania crítica, activa i constructiva, que doni resposta a les aspiracions personals i col·lectives, sostenible, digitalitzada, més equitativa, més verda, més feminista, més cohesionada, sense desigualtats socioeconòmiques i més democràtic.

    El Departament d’Educació col·labora amb el projecte DEMOCRAT. A continuació, es presenten alguns vídeos relacionats amb el vector de la promoció d’una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència. Aquest vector està estretament relacionat amb DEMOCRAT.

    Indicar que en aquest post s’indiquen els enllaços al compte oficial de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya on està publicats.

     

    Vector de ciutadania. Persones expertes i experiències de centre

    El vídeo titulat “Vector de ciutadania. Persones expertes i experiències de centre” aborda la promoció d’ una ciutadania democràtica, crítica, compromesa i amb consciència global. A través de la participació d’experts i la presentació d’experiències en centres educatius, es comparteixen perspectives que busquen desmantellar prejudicis i fomentar una societat més inclusiva i participativa.

    Pots veure el vídeo complet aquí:

    Vector de ciutadania. Persones expertes i experiències de centre

     

    El rol transformador de l’escola per crear una ciutadania crítica i activa

    El vídeo titulat “El rol transformador de l’escola per crear una ciutadania crítica i activa” compta amb la participació de Clara Massip, responsable de projectes d’Edualter, i Cécile Barbeito, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. En aquesta xerrada, s’aborda com l’educació pot ser una eina poderosa per formar ciutadans crítics i compromesos. Es discuteixen estratègies i enfocaments pedagògics que promouen la participació activa dels estudiants en la societat, ressaltant la importància d’ una educació que fomenti el pensament crític i la responsabilitat social.

    Pots veure el vídeo complet aquí:

    El rol transformador de l’escola per crear una ciutadania crítica i activa

     

    Ciutadania a l’aula. Una mirada des de les ciències socials

    El vídeo titulat “Ciutadania a l’aula. Una mirada des de les ciències socials” presenta Neus González Montfort, professora de didàctica de les ciències socials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En aquesta presentació, González Montfort ofereix una perspectiva des de les ciències socials sobre com abordar la ciutadania a l’aula, explorant metodologies i enfocaments pedagògics que promoguin una comprensió crítica i activa de la ciutadania entre els estudiants.

    Pots veure el vídeo complet aquí:

    Ciutadania a l’aula. Una mirada des de les ciències socials

     

  • La importància de les assemblees escolars com a eina per a promoure la democràcia i el desenvolupament afectiu

    Per Elia Romero

    L’educació no sols té la responsabilitat de transmetre coneixements acadèmics, sinó també de formar ciutadans compromesos i conscients del seu paper en la societat. Un dels pilars fonamentals d’una democràcia sana és la participació activa i el respecte a la diversitat d’opinions. En aquest context, les assemblees escolars sorgeixen com una estratègia educativa essencial per a inculcar valors democràtics des de primerenca edat, permetent als estudiants reflexionar, expressar les seves idees i aprendre a conviure en comunitat. Qualsevol conflicte és bo per a desenvolupar emocions i, amb el diàleg adequat, proporciona eines per a discutir i expressar els propis sentiments. Crec que les assemblees ciutadanes són una eina poderosa perquè permeten l’expressió personal de les idees.

    A l’escola, la celebració d’una assemblea proporciona un temps de reflexió i expressió, on s’escolten el diàleg i les contribucions, i es comparteixen opinions constructives sobre elles. Tenir un moment diari per a això, ja sigui al principi o al final del dia, assegura que tots els estudiants se sentin inclosos. No es pot parlar de democràcia sense tenir en compte a tots en el procés, i en l’educació, l’aspecte emocional és clau per a garantir que els estudiants siguin receptius a l’aprenentatge.
    En les etapes d’educació infantil i primària, els nens van experimentant i descobrint la seva personalitat, explorant el que els agrada i el que no els agrada. Mentre desenvolupen una cosa tan important com la seva personalitat i emocions, el mestre ha d’ajudar-los a nomenar i verbalitzar el que està succeint. La família també juga un paper clau. Però, vivim en una democràcia?
    Si ensenyem als estudiants a desenvolupar-se participant en les activitats de l’aula i inculcant-los valors cívics, els ensenyem democràcia participativa. D’aquesta manera, desenvolupen habilitats per a viure en societat, comunicar-se de manera assertiva i respectar als altres. Per tant, tenir una assemblea diària de 30 minuts a les escoles els permet créixer emocionalment i participar en el seu entorn immediat, que és l’aula on aprenen.

    Les assemblees escolars, especialment en les primeres etapes de l’educació, són molt més que un espai de diàleg: són una eina poderosa per a promoure el respecte, la inclusió i la participació activa. En ensenyar democràcia des de la infància, no sols contribuïm a formar futurs ciutadans responsables, sinó que també fomentem un ambient educatiu on les emocions, la comunicació assertiva i el respecte mutu ocupen un lloc central. Incorporar una assemblea diària a les aules no sols beneficia el desenvolupament individual dels estudiants, sinó que també enforteix els valors necessaris per a construir una societat més justa i democràtica.

     

     

     

    ________________________________________________________________________________________________

    Elia Romero Salón és professora d’educació infantil, educació primària i castellà

  • Educació per a la Democràcia: Un Compromís amb el Futur

    Per Escola Josep Nin

    L’educació per a la democràcia és un pilar fonamental per construir societats més justes, equitatives i participatives. Aquest enfocament educatiu no només es limita a la transmissió de coneixements sobre els sistemes polítics i els processos electorals, sinó que també inclou la promoció de valors democràtics com la tolerància, la responsabilitat i la participació activa en la vida comunitària. A continuació, explorarem alguns aspectes clau de l’educació per a la democràcia que són essencials per a formar ciutadans crítics i compromesos.

    Pensament Crític i Diàleg

    L’educació per a la democràcia fomenta el desenvolupament del pensament crític. Això implica ensenyar als estudiants a analitzar i avaluar la informació des de diferents perspectives, qüestionant les fonts i els continguts. Els docents han de crear un ambient de diàleg obert i respectuós on els alumnes se sentin còmodes per expressar les seves opinions i debatre sobre temes controvertits. Aquest intercanvi d’idees no només enriqueix la comprensió dels estudiants, sinó que també els prepara per a participar de manera informada i crítica en la vida democràtica.

    Participació Comunitària

    Un aspecte essencial de l’educació per a la democràcia és la participació activa dels estudiants en la seva comunitat. Això es pot aconseguir a través de projectes que abordin problemes locals i que animin els alumnes a cercar solucions col·lectives. Participar en activitats comunitàries ajuda els joves a desenvolupar un sentit de responsabilitat social i a comprendre la importància de la seva contribució en la societat. A més, aquestes experiències pràctiques reforcen els aprenentatges teòrics i fomenten la implicació cívica.

    Valors Democràtics

    Ensenyar valors democràtics com la justícia, la igualtat i el respecte pels drets humans és crucial en totes les etapes educatives. Aquests valors han d’estar presents en totes les àrees del currículum, integrant-se de manera transversal. Així, es promou una cultura democràtica que impregna la vida diària de l’escola i s’estén a la comunitat en general. Quan els estudiants interioritzen aquests valors, estan millor preparats per defensar-los i per actuar d’acord amb ells en el futur.

    Empatia i Comprensió Intercultural

    Vivim en societats cada vegada més diverses, i és fonamental que els estudiants aprenguin a valorar i respectar les diferències. L’educació per a la democràcia inclou la promoció de l’empatia i la comprensió intercultural. Programes d’intercanvi cultural i l’aprenentatge de diferents idiomes són eines efectives per construir ponts entre comunitats diverses i fomentar una convivència pacífica i respectuosa.

    En conclusió, l’educació per a la democràcia és una inversió essencial per al futur de les nostres societats. Formar ciutadans conscients, crítics i compromesos és la clau per construir un món més just i participatiu. Les escoles tenen la responsabilitat i la capacitat de liderar aquest canvi, proporcionant als estudiants les eines necessàries per convertir-se en agents actius de la democràcia. Amb una educació que integri el pensament crític, la participació comunitària, els valors democràtics i la comprensió intercultural, estem preparant les noves generacions per afrontar els reptes del futur amb èxit i responsabilitat.

  • Educació per a la Democràcia: Formant Ciutadans Conscients i Participatius

    Educació per a la Democràcia: Formant Ciutadans Conscients i Participatius

    Per Equip Escola Josep Nin

    En un món en constant canvi, on la informació circula ràpidament i les decisions polítiques afecten cada vegada més aspectes de la nostra vida quotidiana, l’educació per a la democràcia es presenta com una eina essencial per al desenvolupament de societats justes i equitatives. L’educació per a la democràcia no es tracta només d’ensenyar als estudiants sobre sistemes polítics i processos electorals, sinó també d’inculcar valors fonamentals com la tolerància, la responsabilitat i la participació activa.

    Un dels pilars de l’educació democràtica és la formació de ciutadans crítics i ben informats. A les aules, els estudiants han de ser animats a qüestionar, debatre i analitzar diferents perspectives. Això no només enriqueix la seva comprensió dels temes, sinó que també els permet desenvolupar habilitats de pensament crític necessàries per avaluar la informació i prendre decisions informades. En aquest sentit, el paper del docent és crucial, ja que ha de facilitar un ambient de diàleg obert i respectuós, on totes les veus puguin ser escoltades.

    A més, l’educació per a la democràcia fomenta la participació activa dels estudiants en la seva comunitat. Això pot aconseguir-se mitjançant projectes que abordin problemes locals, involucrant els alumnes en la cerca de solucions i en la implementació d’iniciatives comunitàries. Aquestes experiències pràctiques no només reforcen els coneixements adquirits a l’aula, sinó que també ajuden els joves a entendre la importància del seu paper a la societat i a desenvolupar un sentit de responsabilitat social.

  • Participació democràtica de l’alumnat en els processos d’avaluació interna del centre

    Participació democràtica de l’alumnat en els processos d’avaluació interna del centre

    Per Carla Ruscalleda

    Els centres educatius en si, configurem sistemes òptims per al desenvolupament de valors democràtics tals com la responsabilitat individual i col·lectiva, l’empatia, la participació, el diàleg, la comunicació no violenta, etc. Configurem un espai comú on persones amb diferents funcions, interessos i responsabilitats ens hem d’entendre per assolir un objectiu comú: l’èxit acadèmic de l’alumnat.

    Aquest “entendre’ns” implica aconseguir uns principis rectors que guiïn l’activitat educativa des d’un prisma que situï la presa de decisions com una acció col·lectiva, on tota la comunitat educativa és protagonista i responsable dels processos que hi esdevenen; així com una activitat educativa basada en processos de comunicació interpersonal i on cal posar l’accent en el respecte en la relació personal.

    Com ho podem fer? Com ja hem dit, moltes són les possibilitats de participació democràtica que ens ofereix el dia a dia d’un centre educatiu. El que exposarem és la proposta que des de l’Institut Can Puig estem duent a terme des de fa anys i on es pot veure clarament com es materialitza el desenvolupament d’aquests principis, competències i valors democràtics en l’alumnat amb la seva participació a través de les sessions d’avaluació i de la valoració de les metodologies i actituds del professorat.

    Així doncs, amb aquesta proposta busquem la intervenció i formació de l’alumnat a través de processos tan importants com ho són les sessions d’avaluació, l’aprenentatge de les normes i la participació democràtica en situacions importants i reals.

    Podem definir la intervenció de l’alumnat en els processos d’avaluació interna de l’institut en 3 nivells de participació democràtica:

    En un primer nivell de participació, l’alumnat intervé en l’avaluació de la metodologia i de les actituds del professorat: a la fi de cada trimestre tot el professorat, en una de les seves sessions, passa un document de Valoració sobre les Metodologies i Actituds del professorat a tots els seus estudiants, on de forma anònima valoren aspectes com l’enfocament comprensiu del procés d’ensenyament-aprenentatge, així com les seves habilitats comunicatives i la motivació percebuda, aspectes positius de la manera de fer que cal mantenir i aspectes que cal corregir, entre d’altres. El professorat fa una lectura i una anàlisi de la informació i posteriorment procedeix a una devolució de les conclusions extretes, es dialoga i si escau s’arriba a nous compromisos tant per part dels docents com de l’alumnat.

    En un segon nivell de participació, l’alumnat intervé activament en les sessions d’avaluació trimestrals i ho fa acord amb dues línies d’actuació:

    D’una banda, cada alumne/a fa una autoavaluació de les seves actituds i del seu procés d’aprenentatge a partir d’un formulari que s’ha treballat en tutoria. Els resultats són exposats en la sessió d’avaluació per part del coordinador de nivell, per tenir una visió global d’aspectes com la motivació de l’alumnat, temps d’estudi, relació amb els companys, comunicació amb els docents…

    D’altra banda, tenim la mateixa participació de l’alumnat en les sessions d’avaluació. Aquesta participació es prepara en les sessions de tutoria on els alumnes treballen per grups naturals sobre el document de Preparació de les Sessions d’Avaluació. Aquest se centra en les metodologies del professorat i en el funcionament global de l’institut. Posteriorment, el coordinador/a de nivell reuneix els representants de cada grup i elaboren un únic document acordat per a tots els representants dels grups cooperatius del nivell educatiu.

    En la sessió d’avaluació els alumnes exposen les conclusions a les quals s’ha arribat sobre les metodologies de les diferents matèries, posteriorment el professor/a fa les aportacions, explicacions, compromisos…, que considera convenients i s’insta a tornar a tractar els tema a l’aula si s’escau. Posteriorment, els representants de l’alumnat traslladen al grup-classe les conclusions i el que s’ha expressat a la sessió d’avaluació.

    Finalment, en un tercer nivell de participació i tancant el cicle de participació democràtica trobem l’exposició en el Claustre final de cada trimestre, per part de cada coordinador/a de nivell dels resultats quantitatius i qualitatius, així com dels aspectes que s’haurien de millorar de l’institut i els que s’haurien de mantenir. D’aquesta manera es recull de manera global tot el que s’ha dit en les sessions d’avaluació dels diferents nivells educatius per part dels alumnes i es fa extensiu a tot el professorat.

    És així com podem definir aquest sistema de participació democràtica en l’avaluació interna del centre com un cicle tancat i transparent basat en la responsabilitat compartida, la comunicació interpersonal i el respecte. I on l’alumnat desenvolupa habilitats per poder participar democràticament en la societat mitjançant el desenvolupament de competències tals com el pensament crític, la participació ciutadana o habilitats pel diàleg i la negociació.