Democrat Agora Blogs Archive

Tag: participació escolar

  • Laboratoris escolars

     

    Per equip DEMOCRAT de la Hochschule Düsseldorf – University of Applied Sciences

     

    Els Laboratoris escolars (School-Labs) ofereixen un format pràctic i pràctic per integrar Educació per a la Democràcia en els horaris escolars tan ocupats.

    Els horaris escolars estan plens i planificats amb antelació: com podem encaixar EfD Està continguda en l’horari? Amb laboratoris escolars!

    Aquest article conté una explicació de…

    • Quin tipus de projecte és un laboratori escolar?
    • Com està configurat (basat en un exemple) i
    • Quines condicions són necessàries per a això.

    Laboratori escolar – què és?

    Els laboratoris escolars són projectes curts que permeten la implicació pràctica i mètodes “pràctics” en un determinat tema especialitzat. La durada pot anar des d’ un dia fins a diversos dies, fins a una setmana de projectes de laboratori escolar. Depèn de quant temps se’ls permeti absència als estudiants de les seves classes habituals. Els laboratoris escolars ofereixen grans oportunitats perquè els estudiants surtin de les rutines habituals i experimentin una cosa nova. El nucli del format de laboratori és permetre espai per experimentar coses. Alumnes i estudiants poden esbrinar les coses per si mateixos en lloc que els diguin com són les coses.

    Com muntar un laboratori escolar? Un exemple

    En primer lloc, hi ha d’haver un tema en una idea i un soci interessat a dur-lo a terme com un enfocament participatiu, perquè el desenvolupament del laboratori escolar pugui adaptar-se al grup i a les seves necessitats (edat, idioma, coneixements i mida del grup). En aquest exemple d’Educació per a la Democràcia, es va buscar una oferta de laboratori escolar amb un marc de durada d’un dia per a estudiants de 14 a 17 anys. Les competències de deliberació i resiliència democràtica estan en el focus d’ aquest projecte.

    Un equip d’educadors discutirà un esquema general del laboratori escolar i la seva varietat de temes, i els mètodes didàctics s’ ajustaran al rang d’ edat. Després hi haurà pre-proves com a primer pas. Es provarà el material del laboratori escolar i s’ afegiran més idees. Com pot ser això quant a contingut?

    L’exemple d’un laboratori escolar que ja s’ha provat servirà ara per donar una impressió més detallada de com muntar un projecte així:

    El programa “Fundant una nova societat” és una combinació de jocs de simulació i pedagogia teatral; els participants passen per fases plenàries i en grups petits en què apliquen habilitats democràtiques. En la sessió plenària, cada participant es posiciona pel seu nom i un moviment característic. En els jocs en cercle, els participants aprenen sobre les similituds i diferències dins del grup. En la primera fase de grups petits, els participants acorden un principi de presa de decisions (majoria/consens). Defineixen els tres valors més importants en la seva nova societat.

    La selecció de cartes de recursos crea una situació socioeconòmica específica. Cada grup desenvolupa un tableau que representa la societat amb els seus valors i possibilitats. Després de presentar aquestes societats en una sessió plenària, s’extreuen cartes d’acció per enfrontar cada societat a una situació desafiant específica, com una pandèmia, amenaces d’un estat veí o una font d’energia il·limitada i sostenible, etc. Utilitzant els seus recursos i debatent els seus valors, els participants en els seus petits grups creen un altre quadre que expressa el conflicte social.

    En la sessió plenària es presenta una conferència internacional basada en la solidaritat, situacions socials específiques i es desenvolupen solucions alternatives i cursos d’ acció utilitzant elements del teatre fòrum. Després de la part activa, els participants reflexionen sobre el procés. Les seves experiències es classifiquen segons els aspectes de facilitat i resistència en funció de les habilitats democràtiques de participació, judici, deliberació i resiliència democràtica basades en la solidaritat.

    A més d’aquest contingut i considerant els seus temes relacionats, també s’han de tenir en compte els aspectes organitzatius. Cap projecte es pot dur a terme sense que algunes persones se sentin responsables, creant les condicions i l’ambient adequats perquè es dugui a terme. Això s’analitzarà en el següent passatge.

    Les condicions favorables

    Quines condicions ho fan més difícil i quines són necessàries per muntar un laboratori escolar?

    Els estudis del projecte DEMOCRAT han demostrat que existeixen certs factors que dificulten i acullen a l’hora de realitzar els laboratoris escolars de forma pràctica. Alguns d’ells es llistaran aquí per oferir una visió general del que s’ ha de considerar en començar un projecte de laboratori escolar:

    •  Horari escolar estricte: els horaris estrictes amb contingut obligatori dificulten afegir contingut nou al currículum habitual.
    • Manca de temps de professors/educadors: els professionals ja estan molt ocupats i estressats per totes les tasques que tenen, per la qual cosa és difícil convèncer-los fins i tot de fer coses addicionals com un nou projecte. Tot i que pensen en EfD com una cosa important, no tothom aconsegueix trobar un buit.
    • Dependència del director d’escola: Només si el director està convençut o pot ser convençut, el projecte es pot dur a terme i aconseguir temps lliure. El tema d’una “assignació” pot fer que sigui molt més difícil i prolongat planificar-la. Sempre existeix aquesta dependència dels altres.
    • Fi de curs: nou trimestre, nous estudiants o una nova constel·lació de grups pot complicar-ho
    • Cooperació: si hi ha massa socis involucrats, es pot complicar i crear una sobrecàrrega de planificació a causa de la gran necessitat de comunicació.
    • Responsabilitat d’ una persona: si només hi ha una persona per organitzar tot, no hi ha suport i aquesta persona requereix un gran esforç. Té sentit treballar en tàndem.

    Factors acollidors, que faciliten la seva implementació

    • Persones motivades al comandament: Si les persones es comprometen voluntàriament a implementar projectes, l’èxit és molt més gran.
    • Participants motivats: Si els infants o estudiants decideixen formar part del projecte, hi posen més esforç (si és possible, sempre hi hauria d’haver opció entre diferents projectes)
    • Contactes existents: Si hi ha una bona relació entre socis/organitzacions de la xarxa i col·legues, és molt útil per facilitar la comunicació i per tirar endavant projectes
    • Projectes entre parells: hi ha més sostenibilitat en un projecte si el coneixement es pot compartir entre diferents generacions i transmetre’s dels estudiants a altres estudiants
    • Co-Creació: connectar amb els socis locals de la regió és útil. Els estudiants poden conèixer altres persones a més dels seus professors o docents i conèixer nous llocs. Això converteix l’experiència en una experiència diferent i és important ampliar l’horitzó i veure altres ‘Lebenswelt’.
    • Participació: si es demana als estudiants que aportin els seus propis temes, estan desitjant unir-se i treballar amb més entusiasme.

     

  • Fent memòria: Tot el que he après al llarg d’aquest intens curs amb l’alumnat de secundària

    Per María Esther Gutiérrez Expósito

     

    Tanquem un nou curs. És moment de fer memòria. Són molts cursos ja, molts viatges Què ha fet que aquest sigui tan especial, tan memorable? Sens dubte, tot el viscut a l’aula Quantes vegades ens hem repetit: “Això que succeeix al nostre món s’aprèn a l’escola…”!

    Hem viscut com el soroll i la tensió baixen quan tots saben que hi ha un moment perquè s’escoltin totes les veus, quan s’obren espais per al diàleg (això és literal, perquè fem forat al centre de l’aula empenyent tot el mobiliari cap als extrems) i ens asseiem en cercle, com a les tribus ancestrals al voltant del foc,  i anem parlant mentre cuidem per torns d’una petita planta que va passant de mà en mà i de veu en veu. És relat de vida.

    Ens hem donat l’oportunitat de preguntar-nos sobre els reptes i desafiaments del món actual: Què ens sembla? Com ho veiem? Com podríem millorar aquesta situació? Què està a les nostres mans fer?

    Hem analitzat el nostre progrés, les nostres iniciatives, posant-les en valor: tres estrelles-per al que millor hem realitzat-, tres llavors -perquè algunes es van quedar en projecte, però volem donar-los continuïtat-, un desig -un nou projecte a emprendre-

    Hi ha hagut temps per entendre que de tots i amb totes podem aprendre, fins i tot amb el que acaba d’eixir per la nostra classe ¡és tanta l’escola de vida que guarda a la seua motxilla! La millor de les acollides és fer i construir junts. Podem dansar junts, parlar d’un llibre que estem llegint, i que ens acosta a somnis d’altres temps que són els nostres, interpretar peces de música, versionar obres d’art i amb totes elles, muntar la nostra pròpia exposició. Tots i cadascun de nosaltres, som una obra mestra. La nostra escola es fa escola dels vincles.

    Tenim dret a participar… de vegades les institucions ens resulten llunyanes. Per les nostres classes han passat persones que treballen des d’elles per obrir processos de pau, garantir el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, i avançar en el compliment dels Drets Humans: Apropar les institucions, visibilitzar els espais de participació amb els quals comptem, conèixer exemples d’activistes que al llarg de la història i des dels seus territoris teixeixen el bé comú.

    Tenim dret a saber, a estar ben informats. Què cal estar atents i centrats en els reptes i desafiaments clau! Quin important escudar les fonts d’informació! Viure molt conscients

    Ens hem cuidat. Sabem de la importància i necessitat de saludar-nos, reconèixer-nos, preguntar-nos, agrair-nos i abraçar-nos. Cuidar-nos, cuidar dels altres i dels espais pels quals transitem i visibilitzar el nostre deute de cures.

    I així, entrellaçats, armant vincles, sabem que serà més fàcil viure en emergència i incertesa amb la responsabilitat de donar resposta a la realitat que ens interpel·la. A implicar-se, com a tantes altres coses, s’aprèn a l’escola.

    “He vingut a demanar disculpes…” Quin diferent transcorreria la nostra història que és part de la gran Història des d’aquest exercici de reconeixement del que no va estar encertat! Aprendre a comunicar el que pensem, sentim, fem i som. Aprendre a reconèixer les nostres emocions. La vida i les persona al centre de la nostra atenció.

    Ens portem tres claus a tall de rúbrica final per prendre decisions ¿Em deixo algú fora? Això ¿se sostindrà en el temps? té en compte els que encara no hi són, però vindran i estic decidint per ells? Quin impacte global, a més del local que ja veig, tindrà?

    Tot això s’aprèn a l’escola. De la ciutadania a la ciutadania, cap al bé comú.

  • VEU i BOT! (SPITEC)

    Per DEMOCRAT

    El projecte VEU i BOT! (SPITEC) amb títol original Student participation as an integrated tool in emergency contexts (SPITEC)– és una intervenció liderada per l’aFFaC amb el suport de la Comissió Europea (UE) en el programa CERV-2021-CHILD, amb la col·laboració d’Eduxarxa, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), el Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya (CNIAC) i el Departament d’Educació

    L’objectiu del projecte és incorporar processos de participació infantil i adolescent a les aules dels centres educatius de Catalunya mitjançant metodologies educatives actives contribuint a consolidar la confiança de l’alumnat i enfortir valors fonamentals d’una societat democràtica com ara la responsabilitat, l’esperit crític i el respecte pels i les altres. En el marc d’aquest projecte, s’han implementat diversos mecanismes d’aula i de centre per potenciar la participació dels infants i adolescents. El resultat d’aquesta experiència son un conjunt d’estratègies i elements de reflexió que poden ser d’utilitat per altres centres educatius que vulguin promoure la participació del seu alumnat.

    El projecte s’ha dut a terme a vuit centres educatius d’educació infantil (2n cicle), primària i secundària durant els cursos 2022-2023 i 2023-2024 de diversos territoris de Catalunya. Els 8 centres educatius públics que han format part del projecte són heterogenis i tenen diferents contextos (entorn urbà, suburbà o rural, alta complexitat, escoles, instituts, instituts-escoles, etc.) i han estat seleccionats en funció d’aquesta diversitat per ser sensibles als matisos que pot oferir cada situació.

    El passat 18 de juny van presentar el projecte a les nostres Democracy Talks.  Podeu consultar alguns dels vídeos que han realitzat al nostre Ágora TV. També

     

    Si en voleu saber més del projecte consulteu el següent enllaç

  • La participació de les famílies a l’escola. Extracte de l’entrevista amb l’AFA Itaca

    Per equip DEMOCRAT i AFA Itaca

     

    Partim de que la democràcia és un dret i un deure de totes les persones en les societats democràtiques, que les escoles són espais d’experiència i d’igualtat, on es pot practicar la democràcia cada dia, implicant tots els membres de la comunitat educativa, infants, docents, famílies i la societat. La participació de les AFA en les escoles es basa en el diàleg i en la col·laboració amb els diversos sectors de la comunitat educativa, compartint la responsabilitat en educació i fent possible la participació d’infants i joves en activitats que van més enllà de l’escola, actuant com agent connector amb el projecte educatiu del territori.

    En aquesta entrada de blog compartim un extracte de l’entrevista que vam realitzar el passat mes d’abril amb dues membres de l’AFA (Associació de famílies) de l’escola ITACA de Manresa, una escola pública d’Educació Infantil i Primària, de dues línies. Amb una diversitat de perfils de famílies i diversitat lingüística, l’AFA participa a la comunitat educativa des de diversos espais i temps de dedicació.

    En aquesta entrevista ens expliquen la seva experiència de participació democràtica en la comunitat educativa de l’escola, els reptes i els obstacles, i la implicació de les famílies en l’escola.

    Com funciona l’AFA? Com hi participen les famílies?

    L’escola va començar fa 17 anys com un projecte diferent d’altres escoles de Manresa, amb una gran implicació de les famílies en el funcionament del centre. La participació ha anat variant els últims anys, la població del barri és molt coherent amb la diversitat que hi ha a la mateix escola, molta gent de fora ha buscat aquesta escola pel projecte, ha sigut un procés de canvis i reflexa la diversitat de famílies que hi ha al barri.

    Una peculiaritat de la nostra escola és que hi ha moltes comissions mixtes que estan formades per famílies, equip docent i personal de serveis. Això té avantatges i inconvenients. Els últims anys la participació ha anat variant, la població del barri és molt coherent amb la diversitat que hi ha a la mateix escola, molta gent de fora ha buscat aquesta escola pel projecte, ha sigut un procés de canvis i reflexa la diversitat de famílies que hi ha al barri.

    L’AFA, és una associació molt viva i passatgera, costa fer la renovació quan marxen persones referents. Hi ha molt moviment de famílies i de maneres de funcionar, segons la dedicació que hi pot donar cadascú. L’escola és diversa però les persones que formem part de l’AFA, no és tan diversa com és l’escola. No hi ha representació de totes les diferencies culturals i potser les famílies més desafavorides no estan tan representades, també perquè estan dedicant un temps de la seva vida i han de conciliar amb el treball, la família…

    Per altra banda, dins de l’AFA, hi ha moltes maneres de participar, les persones que estan a la junta dediquen més temps que les persones que són un enllaç o delegades de la classe, o la que fa un ajut puntual. Hi ha aquella gran frase de que “sempre som els mateixos” que impregna un cert pessimisme i que és comú a totes les associacions, però l’escola nosaltres la reivindiquem amb clau optimista que vol dir posar-se al davant i tibar del carro, dels projectes, de trobar els encaixos amb l’escola, amb els i les mestres.

    La gent participa molt a les activitats extraescolars de l’escola i també és un element cohesionador, però fa falta donar un pas més i implicar-se.  Les festes, les xerrades, tenen molt bon resultat. També fem una assemblea en la que som 4 gats, però cal pensar en quin tipus de participació esperem i, a vegades, no és el que tenim.

    Es promou la participació de les famílies en projectes educatius comunitaris com els plans educatius d’entorn, el projecte educatiu de ciutat? L’aportació de les famílies a l’escola es limita a la provisió de serveis i promoció d’activitats extraescolars?

    És un gran tema a la nostra escola, és complicat. Hi ha com uns acord clars de participació, hi ha una estructura que permet la participació de les famílies , però amb certs temes a vegades ens sentim una mica com que ens tallen les ales. Hi ha aquesta visió de que les famílies ens fiquem massa on no ens demanaven. Molts pares i mares de l’escola també som mestres, i es viu amb aquest doble joc perquè l’escola marca on es pot participar, això ha provocat conflictes i ha frustrat algunes iniciatives a les escoles, és una cosa que no està del tot resolta.

    La participació de les famílies és molt important des del moment en que entren a les escoles. Les famílies també ajuden en activitats a l’aula, ens demanen les especialitats o habilitats que tenim  perquè quan surten projectes en que els nens i les nenes tenen interès, puguem anar  a l’escola a mostra el saber que tingui la persona. Per tant l’escola té una visió de que les famílies som importants i ens reclama

    La participació de les famílies va disminuint conforme els infants es fan mes grans, ens allunyem una mica de l’escola i no participem tant.

    Però a vegades el neguit de la família potser és crear aquesta situació d’aprenentatge, des de la nostra visió o el que ens agradaria de la nostra escola, i aquí el projecte educatiu ens para i ens diu que per aquí no. Al estar a la comissió educativa tenia expectatives de saber com és projecte educatiu, poder donar l’opinió, pensar temes de l’escola, aportar el granet de sorra, incidir…Però realment no es així, ens diuen que aquesta comissió es per fer xerrades i fer divulgació a les famílies , però el que és el projecte educatiu no ens hi podem posar. Entenc les dues parts: les famílies que se senten menystingudes, però alhora també em dona seguretat que l’escola marqui els límits de participació. S’ha d’entendre, si està ben explicat, que hi ha un topall de participació de les famílies, però per altra banda son molt ben rebudes. Hem d’aprendre a encaixar i situar-nos al lloc on ens demanen .

    Quins canals de participació tenen les famílies a l’escola? Quin tipus d’estructures de participació hi ha que vagi més enllà de l’escola, que s’estengui també al territori?

    Els camins escolars, és un àmbit on s’ha fet més feina, és de les comissions més potents de l’AFFA, també hi ha la directora implicada, és la comissió de mobilitat , que ha treballat per facilitar l’accés de l’alumnat a l’escola. És una comissió molt ben connectada amb l’ajuntament i també hi participen algunes famílies, per tant és un treball a tres bandes, que facilita molt. Tenen una dinàmica molt autònoma, de fet quasi totes les comissions la tenen, i una capacitat de decisió més enllà de l’assemblea de l’AFA. Pel que fa al consell escolar també hi ha participació de les famílies, hi ha un representant de la junta de l’AFA i dos o tres representats de les famílies que entren per vocació. És el màxim òrgan de decisió de l’escola, és un òrgan molt formal. Alguns temes concrets que potser són urgents i no es treballen en aquest consell, llavors busquem altres canals . Tenim una reunió mensual amb la direcció per resoldre temes urgents.

    La comissió de mobilitat s’ha implicat molt en el tema dels camins escolars, i ja fa temps que tenim monitors per fer l’acompanyament a l’escola dels nens i les nenes i ara l’ajuntament ha agafat aquest projecte juntament amb altres escoles que feien coses similars. És molt important que la famílies es moguin per treballar aquests temes i es generen coses molt maques.

    També es poden implicar molt en el funcionament dels menjadors i fan enquestes de satisfacció a les famílies per demanar la seva opinió. Les avaluacions que es fan sobre aquest tema són molt positives. També hi ha la comissió solidaria que recull fons per poder incloure a tots els nens i nenes, i donar les mateixes oportunitats.

    Com poden col·laborar les famílies amb els centres educatius per fomentar els valors democràtics? És necessària també la formació de les famílies en educació per a la democràcia?

    Des de l’escola, pel que fa a iniciatives més de formació, l’interès va mes dirigit a temes de criança, xerrades, és on la gent respon. Aquesta visió més global de participació més democràtica amb projectes que tenen una mirada molt mes amplia costa molt. És simptomàtic el tema de la xerrada o quin és el ponent i la gent que s’hi apunta, quin perfil té. Vam fer una formació sobre participació amb l’aFFaC i l’ajuntament. I quan estàs en aquestes xerrades t’adones de que són importants aquests espais de reflexió i veure on estem, com una fotografia més global de la nostra escola, quins col·lectius participen i quins no i perquè no, però fer el pas a fer formació per trobar solucions a això és mes complicat. Les coses que són d’implicació a més llarg termini costen més. Anem molt al dia i aquesta part mes reflexiva relacionada amb aquest temes més globals, democràcia , ciutadania ….costen.

    Les situacions d’aprenentatge en que poden participar les famílies a l’escola són més com a agents passius, des d’una xerrada o reunions que fan els i les mestres sobre que pensem sobre la educació, però no em sento interpel·lada a debatre com està algun tema en concret. Però aquest treball potser es fa més en el Consell Escolar, perquè allà es tracten temes, com el de la diversitat, i si que es van plantejar varies sessions per pensar entre tots quins problemes tenim de no participació d’alguns col·lectius, i com podem solucionar-ho.

    Disposeu d’espais de trobada per al debat i la reflexió amb la comunitat educativa?

    Un cop a l’any hi ha una trobada de la comunitat educativa de mestres, personal no docent, representants de famílies  però no sé si allà es genera debat o està tot molt estructurat. És una trobada que es promou i s’organitza des de l’escola i es convida a les feineres, el conserge, administració… i és interessant per fer una foto de tota la família que és una escola, també es fa alguna activitat de reflexió.

    És important la participació de les famílies en els processos escolars i en el funcionament del centre?

    Les famílies funcionem millor quan la participació vol dir acció,  quan es vivència, més que anar a apuntar-me a una formació amb uns expert sobre que és la participació. És millor l’experiència que tinc i practico a l’escola, sentir-me partícip i aportar el meu gra de sorra a una mini societat que és l’escola i que té una repercussió en el benestar o en l’aprenentatge o l’entorn dels nostres fills. Hi ha famílies que a la seva arribada aquí, on comencen a entendre com funcionem en el país, el poble.. és a l’escola, la  primera connexió amb la societat és a l’escola, i això és el poder que tenen les escoles, i això ens porta a una visió més global de l’escola més de comunitat.

    És important que les famílies ens sentim reconegudes i que la nostra feina tingui resultats tangibles.

     

     

  • Tercer Taller Nacional: Presentació projectes pilot locals

    Per Alba Molas

    El passat 15 de maig, des del projecte DEMOCRAT vam organitzar el 1r Taller de Formació del Professorat en col·laboració amb l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP/ICE). Aquest taller, realitzat de manera telemàtica, va reunir al voltant de 20 persones de diferents comunitats educatives de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica.

    Els objectius de la sessió eren reflexionar sobre els principis de l’educació democràtica, debatre enfocaments transformadors, fomentar l’intercanvi d’experiències entre el professorat i presentar els projectes pilot dels centres educatius que formen part del projecte europeu DEMOCRAT.

    Durant el taller, es va ressaltar la importància fonamental de l’educació en valors democràtics per a la formació d’estudiants com a ciutadans actius, crítics i compromesos amb la societat. Avui dia la democràcia enfronta serioses amenaces a causa de la desconfiança en les institucions, la desinformació, el negacionisme científic i el discurs d’odi. En aquest context, l’educació per a la democràcia es presenta com una mesura crucial per a mitigar aquests riscos. Entenem la democràcia no només com un sistema polític, sinó com una forma de vida basada en el respecte mutu, la participació activa i el compromís amb els valors de llibertat, igualtat i justícia.

    El nostre enfocament en l’educació per a la democràcia és dinàmic i adaptable, es construeix i evoluciona a través de l’experiència amb la comunitat educativa. Creiem fermament que les escoles són la base sobre la qual es construeix la societat futura i que poden funcionar com a laboratoris de pràctica democràtica, connectades amb l’entorn local, global i digital.

    Tenint presents aquests principis, centrem l’atenció en els projectes pilot que es duran a terme en cinc centres educatius de Catalunya. Aquests projectes tenen com a objectiu desenvolupar intervencions educatives que integrin les competències definides en el marc del projecte DEMOCRAT, enfortint així la capacitat de les escoles per a fomentar una cultura democràtica autèntica i sostenible.

    Reptes i propòsits dels projectes pilot:

    • Projecte “Read Right, Read Rights: Valors democràtics a través de la lectura”

    Aquest projecte tracta temes socials, de respecte i sobre minories, que es treballen a les aules a través dels contes. En aquesta direcció, l’escola primària que desenvolupa aquesta iniciativa proposa organitzar tertúlies democràtiques sistematitzades com a part d’aquest projecte educatiu. El seu objectiu és aprofundir en els drets i deures de la infància, incentivant la lectura individual i col·lectiva, així com l’educació en valors de caràcter ètic-cívics. Basat en els set principis de l’aprenentatge dialògic (diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències), aquestes tertúlies tenen l’objectiu de reflexionar i dialogar sobre valors democràtics a partir de lectures literàries i no literàries.

    • Projecte “Consell d’Infància i Adolescència”

    Aquest projecte parteix de la idea que és a l’escola on l’alumnat aprèn a viure i a conviure amb els altres, a dialogar, etc. i del reconeixement que la convivència en societat a vegades no és senzilla, especialment entre comunitats amb diferents cultures i maneres de pensar. Per això, amb l’objectiu de fomentar la cohesió, el sentit d’arrelament i de comunitat, l’escola d’un petit poble rural planteja, juntament amb el govern del municipi, la creació d’un Consell de la Infància i Adolescència: un espai de participació on l’alumnat, a través del diàleg i l’escolta, pugui exercir el seu dret a reflexionar, expressar la seva opinió, debatre, prendre decisions i elevar al Plenari Municipal les seves propostes, per tal de contribuir a millorar el seu poble. El Consell de la Infància té el repte de reunir-se periòdicament per a exposar els problemes i fer propostes a nivell d’escola/municipi.

    • Projecte “Participació democràtica de l’alumnat”

    Partint de la convicció que la democràcia comença a l’aula, sorgeix en un institut de secundària un projecte de participació de l’alumnat en les sessions d’avaluació i la valoració de les metodologies i actituds del professorat, en el qual porten treballant des de fa molts anys. La finalitat és millorar la practica tutorial i docent a través de la millora de les habilitats comunicatives i les competències emocionals del professorat i l’alumnat. Es tracta d’escoltar les opinions i demandes de l’alumnat, establint un diàleg amb el professorat per a millorar la convivència i el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’alumnat té molt pes tant en la sessió d’avaluació com en les metodologies docents perquè constantment estan interactuant.

    • Projecte “KAOS”

     Aquest projecte interdisciplinari té l’objectiu de fomentar l’esperit crític enfront de situacions polítiques, socials, econòmiques i culturals antidemocràtiques, perquè considera que és més necessari que mai en el clima actual. És per això que treballa en els valors democràtics de justícia, igualtat i solidaritat, donant a conèixer situacions de crueltat humana en el segle XX i en l’actualitat. Al seu torn, l’alumnat treballa la ciutadania responsable participant i prenent consciència davant d’un problema global o local, comprometent-se en diverses activitats vinculades amb la memòria històrica, compartint aquest coneixement amb la ciutadania, obrint l’escola al barri, a les entitats i realitzant xerrades amb les associacions. En resum, es promouen actituds i ideals democràtics en relacionar el coneixement adquirit a la pràctica dins i fora de l’escola.

    • Projecte “Memòria històrica”

    Com alguns professionals docents apunten, les “actituds antidemocràtiques, que s’observen entre l’alumnat en bona part es deuen al desconeixement que tenen sobre el passat”. És per això que el centre de secundària que lidera el projecte va implementar fa anys un procés d’adquisició de la memòria històrica a través de la memòria oral i les generacions del franquisme, i l’ètica, cultura i valors des de la filosofia. Ara volen fer un pas més enllà amb aquest treball que s’ha anat realitzant des de les tutories, impregnant tot el centre perquè l’alumnat participi de manera activa en la transmissió del coneixement adquirit i la pròpia experiència en valors democràtics i el comparteixi amb la resta de la comunitat.
    Per a donar suport i afermar el projecte sobre memòria històrica, i que no depengui del major o menor grau d’interès i compromís del (equipo directiu o professorat), s’ha buscat la complicitat i l’aliança amb altres centres educatius del municipi, amb persones expertes en aquest tema, amb associacions i entitats, a fi de divulgar experiències i fer visibles fenòmens democratitzadors a tota la ciutadania

    • Projecte “Delegats mediambientals”

    Hi ha un nexe d’unió entre democràcia i sostenibilitat, la democràcia és participativa i cooperativa i pot afavorir el procés cap a la societat sostenible, adoptant un estil de vida sostenible i ecosocialment responsable.

    A això vol contribuir l’alumnat d’un institut de secundària a través de la figura dels delegats mediambientals, fomentant el compromís i la responsabilitat prenent decisions sobre com actuar ara i en el futur davant els grans desafiaments mediambientals i analitzar aquesta resposta. Les experiències sobre les diverses actuacions que es duen a terme tant en el centre educatiu com en el municipi, es presenten en Fòrums intercentres organitzats per l’Agenda 21 i la Xarxa d’Escoles Sostenibles de Catalunya  (XESC).

    En conclusió, davant d’un escenari preocupant, de situacions antidemocràtiques, injustícia social, violació dels drets humans, i el canvi climàtic, entre altres desafiaments, l’aprenentatge de valors democràtics i el compromís cívic entre els estudiants és molt necessari. En aquest sentit les propostes presentades en aquest taller van dirigides a fomentar la participació de l’alumnat, el pensament crític i el compromís comunitari dins i fora de l’escola, perquè la democràcia s’aprèn practicant-la en el dia a dia i és a través de l’experiència com els i les estudiants poden experimentar l’impacte de les seves accions.

    En el rerefons de les accions hi ha formar ciutadans i ciutadanes actius i compromesos amb les seves comunitats i més enllà, aprenent drets i deures de la infància a través de la lectura, participant democràticament en l’aula, valorant el propi procés d’ensenyament-aprenentatge, creant un consell de la infància com a espai de trobada entre diferents comunitats, coneixent i valorant de manera crítica el passat per a canviar actituds antidemocràtiques i considerant la connexió que hi ha entre democràcia i sostenibilitat per a abordar els desafiaments ambientals de manera responsable.

    En els pròxims mesos es planificaran nous tallers en els quals es mostraran els avanços i els resultats d’aquests projectes. A més, es presentaran altres projectes pilot que s’estan desenvolupant en els altres cinc països en els quals DEMOCRAT està treballant en el foment de l’Educació per a la Democràcia.