Democrat Agora Blogs Archive

Tag: projecte Democrat

  • Urbanisme, espai públic compartit i democràcia: una experiència des de la memòria del barri

    Per Colegio Montserrat FUHEM

     

    Dos representants del grup ecosocial de Secundària i Batxillerat del Col·legi Montserrat de Madrid, juntament amb dos professors, van ser convidats el 7 de març a participar en la trobada internacional Workshop on Education for Democracy  a Düsseldorf, on van presentar el projecte que estan desenvolupant: «Urbanisme, espai públic compartit i democràcia: una experiència des de la memòria del barri».

    El nostre grup de voluntaris, membres del grup ecosocial, va prendre com a punt de partida el Parking Day per embarcar-se en l’aventura d’analitzar i reflexionar sobre els canvis al barri del nostre centre educatiu i l’evolució del seu espai compartit. La pregunta que ens plantegem és: hem guanyat o perdut espais de convivència veïnal?

    Per a respondre-la, estem treballant amb la memòria viva de la nostra gent gran, així com amb especialistes en urbanisme (grup STARS) amb l’objectiu de reflexionar sobre els canvis en aquests espais i dissenyar un possible model de transformació per al barri, que puguem compartir amb les nostres institucions.

    La nostra participació en la trobada ens va permetre compartir la nostra experiència amb altres projectes europeus dins del programa Democrat. Ha estat una experiència enriquidora per als nostres participants i molt valorada dins de la nostra comunitat educativa. Hem tingut l’oportunitat de conèixer el treball de col·legis de diferents punts d’Europa, on s’estan desenvolupant iniciatives que promouen el compromís cívic dels estudiants per a comprendre i transformar la realitat en la qual viuen.

    Tots aquests projectes comparteixen un mateix propòsit: fer que els joves siguin protagonistes del seu entorn i de la seva transformació, fomentant així els valors democràtics, que en aquests temps incerts es veuen amenaçats.

    Després d’aquesta experiència, ens queda sempre l’esperança que el treball conjunt de joves i docents contribueixi a enfortir els valors democràtics que han de ser la identitat d’Europa, avui i en el futur.

  • Quart taller nacional del projecte Democrat: Presentació d’eines d’avaluació de Competències de Ciutadania Democràtica Responsable.

    Per Alba Molas

     

    Impartit per l’equip del projecte Democrat en col·laboració amb l’IDP (Institut de Desenvolupament Professional), el dia 26 de novembre de 2024 es va realitzar en format telemàtic el segon taller de formació. El taller que anava dirigit al professorat interessat en Educació Cívica i Educació per a la democràcia (primària i secundària) va comptar amb l’assistència de 22 persones (de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica), procedents de centres educatius de primària, secundària, universitats i associacions educatives.

    Gràfic 1. Les quatre competències de Ciutadania Democràtica Responsable (CDR)

     

    Els objectius del taller eren, d’una banda, presentar les eines per a avaluar l’acompliment de l’alumnat en 4 àrees clau de competències de Ciutadania Democràtica Responsable, descrites en el projecte DEMOCRAT: participació solidària, deliberació, judici i pensament crític i resiliència democràtica (Gràfic 1). I, especialment, fomentar el debat entre els i les participants i intercanviar opinions sobre les eines presentades

    Es va destacar la importància de la participació dels centres educatius per al projecte DEMOCRAT. Les escoles són fonamentals per a treballar nous enfocaments d’educació per a la democràcia. Actualment, hi ha més de 30 escoles que estan col·laborant amb el projecte entre tots els països del consorci. A Espanya concretament, hi participen 7 centres educatius de Catalunya, una escola de la Comunitat Valenciana i un altre centre educatiu de Madrid.

    Aquestes trobades, ofereixen la possibilitat de compartir idees, experiències i metodologies utilitzades a l’aula. En aquesta ocasió es va posar el focus a analitzar i comentar les eines d’Avaluació de Competències CDR (vegeu Gràfic 2), i com es poden afinar i adaptar als diferents nivells escolars.

    Gràfic 2.Els nivells de competències i els aspectes de les competències: perspectiva, coneixement / comprensió conceptual, agencia / autodirecció i entorn / aplicació d’aprenentatge.

     

    Les eines d’avaluació de competències CDR es basen en dos qüestionaris:

    1. Eina d’avaluació del professorat: Aquesta part esta dissenyada per a ajudar a les i els educadors a avaluar les competències CDR de l’alumnat a nivell de classe o grup i, opcionalment, a nivell individual.
    2. Eina d’autoavaluació de l’estudiant: Aquesta secció proporciona a les i els estudiants una eina d’autoavaluació per a avaluar els seus nivells de competència.

    Aquestes eines no són definitives, estan en progrés constant i es van adaptant i modificant a través del diàleg i la col·laboració amb la comunitat educativa. L’experiència i les opinions del professorat són necessàries per a desenvolupar i afinar la metodologia d’avaluació i valorar la seva eficàcia per a aconseguir els resultats desitjats. Si hi ha suggeriments de millora o simplificació s’obre el ventall de les propostes que es poden facilitar a la comunitat educativa, perquè l’objectiu és, que aquesta eina sigui flexible i adaptable a les escoles i que serveixi realment per a mesurar el seu progrés en la transmissió de les competències.

    El taller va combinar exposicions teòriques amb dinàmiques grupals. Els participants van treballar separats en dos grups: un grup d’educació primària i un altre d’educació secundària, per a valorar i comentar la metodologia i les eines presentades.

     

    En aquest sentit i, seguint amb l’estratègia de cocreació  del projecte DEMOCRAT, es va convidar als i les participants a expressar les seves opinions sobre els qüestionaris, formulant preguntes sobre: “La utilitat de l’eina d’avaluació de les competències per a l’alumnat” “Problemes i obstacles per a implementar l’eina d’avaluació de competències” o “El paper de l’alumnat en l’autoavaluació de les seves pròpies competències”

    De la posada en comú del treball en grups, es desprèn que l’avaluació de les competències democràtiques de l’alumnat no és senzilla. Implica enfocaments diferents, especialment quant al contingut i la manera de dur a terme l’avaluació i el nivell educatiu al qual s’avalua.

    Valoració de l’eina per part del grup de nivell de primària

    L’eina d’avaluació presentada per  DEMOCRAT es considera massa extensa i complexa per a l’alumnat de primària. Per això, es veu necessari simplificar i adaptar el qüestionari a aquest nivell. Es va posar com a exemple, la proposta d’una escola d’infantil i primària que adapta l’eina d’avaluació a cada etapa educativa del seu alumnat. Per exemple, a infantil es fan servir cartellets amb emoticones de “si” “no” i a primària qüestionaris molt senzills i visuals.
    Sobre aquesta proposta sorgeixen comentaris en relació amb el disseny dels qüestionaris i la importància de la visualització. Utilitzar símbols (per exemple, cares) pot condicionar les respostes; o els colors que dificulten l’identificar-se amb les emocions. Una idea interessant que sorgeix és implicar l’alumnat en l’elaboració del qüestionari, dialogar i reflexionar sobre les seves necessitats.

    Es posa en relleu que, els qüestionaris a més de ser una eina d’avaluació, poden ser útils com a eina de treball dins de l’aula, per a discutir temes relacionats amb la democràcia. Es considera una eina ambivalent quant a que té la capacitat per a recollir dades, però també per a fomentar la reflexió entre l’alumnat. Es tracta d’una eina flexible que, com una fotografia mostra la situació de l’alumnat en un moment determinat, és un punt de partida, és només una petita part de tota l’avaluació.

    Algunes persones opinen que per a valorar realment les intervencions que realitzen a les seves escoles és necessari tenir en compte l’opinió d’entitats que col·laboren amb elles o, per exemple, fer qüestionaris de satisfacció de les famílies. Això obre un ventall de possibles eines d’avaluació adaptades a la temàtica que treballa cada centre educatiu. Encara que, per a comparar les diferents intervencions, entre totes les escoles, es necessita una certa homogeneïtat quant a aquestes eines.

    Valoració de l’eina per part del grup de secundària:

    L’anàlisi de l’eina es va centrar en diferents qüestions. D’una banda, es considera que el plantejament dels nivells de competència és massa seqüencial, del nivell més baix al nivell més alt i es proposa desordenar les opcions per a evitar respostes automàtiques, sabent que l’última opció és la millor. D’altra banda, es va suggerir utilitzar un vocabulari més pròxim a l’alumnat.

    Una aportació comuna amb el grup de primària, va ser considerar que la pròpia eina d’avaluació pot ser part del procés d’aprenentatge; preguntant a l’alumnat per la seva opinió, i suggeriments de millora. Sent així que el propi grup objectiu es converteix al seu torn en codissenyador de les eines d’avaluació.

    Com a eina d’aprenentatge alternativa o complementaria als qüestionaris, una persona proposa fer una consulta a l’alumnat que contingui  totes les qüestions que es volen tractar en relació a la democràcia, per a generar alguna cosa que sigui col·lectiva, en grup, i no tan individual.

     Principals conclusions del taller:

    De la posada en comú del treball en grups, es desprèn que l’avaluació de les competències democràtiques de l’alumnat no és senzilla. Implica enfocaments diferents, especialment quant al contingut i la manera de dur a terme l’avaluació i el nivell educatiu al qual s’avalua.

    Una primera conclusió del grup de primària, és la necessitat de simplificar i adaptar el qüestionari a l’alumnat de primària i centrar les preguntes, en la mesura que sigui possible, al projecte que duu a terme cada centre educatiu. Així mateix, la visualització és important perquè l’alumnat se senti identificat i d’altra banda el llenguatge hauria de ser senzill i adaptat a les característiques de l’alumnat.

    Des del grup de secundària, es proposa desordenar les opcions i nivells de resposta del qüestionari per a evitar respostes automàtiques i afavorir la reflexió de l’alumnat.

    També, es proposa implicar l’alumnat i a les famílies en l’elaboració del qüestionari per a facilitar el dialogo i la reflexió, fent-los codisenyadors de les eines d’avaluació. Això permetria avaluar el nivell de complexitat i la familiaritat amb el llenguatge de l’eina.

    Una idea que destaca entre els diferents grups, és considerar el qüestionari en si mateix com una eina d’aprenentatge de discussió amb l’alumnat sobre la democràcia, que es treballa i evoluciona al llarg de la intervenció. Això planteja la qüestió sobre la flexibilitat de l’eina que pot canviar i progressar constantment. No obstant això, una certa homogeneïtat del qüestionari és necessària per a fer una comparativa de les intervencions de les diferents escoles que participen en el projecte.

    Algunes escoles plantegen la necessitat de realitzar avaluacions complementàries, per exemple, a les famílies i entitats que col·laboren en el seu projecte local, per a valorar el funcionament real de les intervencions. Sens dubte, aquest treball que realitzen aquestes escoles seria molt beneficiós per al projecte DEMOCRAT i la caixa d’eines final.

    Una altra aportació al debat va ser la idea que, talment com en les democràcies participatives, s’ha de tendir a l’avaluació conjunta, on l’alumnat treballa i aprèn en grup. Un exemple seria realitzar una consulta col·lectiva en lloc dels qüestionaris que són més individuals.

  • Detecció i difusió d’informació falsa: Enfortint les Capacitats Democràtiques crucials

     

    Per Daniel Montolio i Karsten Krüger

    Detecció de desinformació: Desafiaments i impactes en les democràcies

    La proliferació de desinformació en les plataformes de xarxes socials representa una amenaça considerable per a la qualitat  del discurs públic i la integritat dels processos democràtics (Reglitz, 2022; McKay & Tenove, 2021; Silva & Proksch, 2021). La capacitat de classificar i identificar amb precisió la desinformació és essencial per a mitigar els seus efectes adversos. De fet la interacció entre el coneixement científic, el debat democràtic i la proliferació de l’esoterisme, el pensament conspiratiu i la desinformació ha sorgit com una àrea crítica

    Se suposa que una desinformació política significativa pot influir en l’orientació política de la població i, posteriorment, en el resultat de les eleccions. No obstant això, hi ha una notable absència d’estudis que analitzin el seu impacte en la democràcia. Un estudi recent de Sato et al. (2023) aborda aquesta bretxa analitzant l’impacte de la desinformació i la manipulació en els sistemes polítics, distingint entre règims autoritaris i democràtics.

    Els resultats confirmen l’impacte perjudicial de la desinformació i les notícies falses en la qualitat de la democràcia, independentment del tipus de règim democràtic. Per contra, en els règims autoritaris, la desinformació s’empra com una eina per a la propaganda governamental autoritària.

    A diferència de les autocràcies, s’ha observat que la presència de desinformació en les democràcies dona lloc a nivells creixents de polarització política entre aquells que creuen en la informació falsa i tendeixen a alinear-se amb moviments antidemocràtics o antiliberals, i aquells que no creuen en la informació falsa i tendeixen a alinear-se amb els moviments democràtics. Això condueix a majors nivells de mobilització en tots dos costats, la qual cosa al seu torn fa que els resultats siguin menys predictibles.

    Sato y cols. (2023) va citar l’exemple del Brasil, on la tendència il·liberal es va invertir a causa de la forta mobilització de la societat civil democràtica (vegeu també Tomini, Gibril, & Bochev, 2023).

     

    Difusió d’informació falsa: Patrons de Comportament i Factors d’influència

    L’enquesta es va realitzar en dues etapes durant un període de 12 dies. En la primera ona, els enquestats van avaluar deu titulars. En la segona onada, es va demanar als enquestats que qualifiquessin vuit titulars de la mateixa manera que en l’onada inicial, i després responguessin preguntes relacionades amb les seves inclinacions socioeconòmiques i polítiques. La retroalimentació sobre la veracitat dels titulars no es va proporcionar als enquestats fins a la conclusió de la segona onada. L’enquesta es va dur a terme en quatre països europeus: Alemanya, Irlanda, Polònia i Espanya. Tota la documentació de l’enquesta es va traduir als quatre idiomes pertinents, amb algunes preguntes adaptades a països específics.

    L’anàlisi de les dades de l’enquesta va llançar dos resultats clau: la probabilitat de determinar amb precisió la veracitat de les notícies i la probabilitat de compartir aquestes notícies en les xarxes socials. En primer lloc, examinem qui és més probable que avaluï correctament la veracitat de les notícies. Els nostres resultats indiquen que no hi ha una diferència perceptible en la capacitat dels individus per a classificar correctament els titulars veritables o falsos.

    Els resultats demostren que, en general, les persones són competents a l’hora d’identificar amb precisió si un titular és veritable o fals. El percentatge mitjà d’encert entre els enquestats és del 68,4%, la qual cosa constitueix un assoliment digne d’esment.

    Cal destacar que els enquestats van demostrar una capacitat significativament menor per a classificar les notícies amb contingut polític. Això indica que els biaixos i preferències polítiques poden exercir un paper important a l’hora d’influir en la precisió de la classificació de les notícies. A més, els nostres resultats suggereixen que les persones que admeten haver confiat prèviament en la desinformació no són tan hàbils com uns altres per a detectar la naturalesa dels titulars als quals s’enfronten.

    En segon lloc, avaluem fins a quin punt els participants estarien disposats a compartir els titulars que han llegit en les xarxes socials. Els resultats de l’experiment de desinformació demostren que la majoria dels adults són capaços d’identificar la desinformació i no se senten inclinats a difondre-la. Només una minoria d’aquest grup està disposada a prendre mesures contra la font de desinformació i notícies falses. Un segon grup de persones és capaç d’identificar la desinformació i les notícies falses, però les comparteixen amb altres en línia per diverses raons. Un tercer grup de persones, que comparteixen informació errònia sense identificar-la com a tal, hauria d’aprendre a avaluar la informació de manera més efectiva, inclosa la seva font.

    L’estudi destaca la necessitat d’obtenir una comprensió més profunda de la complexa relació entre els factors socioeconòmics i l’alfabetització mediàtica. A la llum del desafiament actual que planteja la desinformació per al discurs públic informat i els processos democràtics, aquestes idees són vitals per al desenvolupament d’estratègies efectives per a millorar la comprensió pública i la resiliència contra la desinformació..

    En recerques futures hauria d’estudiar-se l’eficàcia de les iniciatives educatives i les mesures polítiques adaptades als diferents grups demogràfics per a reduir la propagació de la desinformació. En identificar els factors que influeixen en la detecció i difusió de la desinformació, aquesta recerca contribueix a l’esforç més general per a protegir els valors democràtics i promoure una ciutadania ben informada en l’era digital.

    Desenvolupar la resiliència enfront de la desinformació: El paper de la competència i l’educació.

    Els resultats de l’experiment, juntament amb la literatura existent sobre desinformació i notícies falses, van proporcionar informació per al disseny del procés d’aprenentatge sobre la competència de judici de la informació, tal com es defineix al projecte DEMOCRAT finançat per la UE (vegeu la taula 1). L’avaluació de la informació no sols ha de referir-se a la valoració de la fiabilitat i exactitud de les fonts d’informació i de la pròpia informació, sinó que també ha d’incloure la reacció de les persones davant la informació falsa o desinformació identificada. Això coincideix amb recerques recents sobre aquest tema.

     

    Taula 1: Competències clau d’una ciutadania democràtica responsable.

    Coneixements Habilitats Actituds
    Ser competent per jutjar què és informació fiable i què no ho és, saber avaluar la fiabilitat de les dades rebudes i interpretar-les. Conèixer les eines per a buscar, trobar informació i avaluar la seva fiabilitat i veracitat. Estar sempre disposat a tornar a comprovar la veracitat i fiabilitat de la informació

     

    Hi ha  diversos estudis que examinen la motivació darrere de l’intercanvi d’informació falsa. Aquests inclouen estudis sobre la senyalització de l’afiliació grupal (Brady et al., 2020), l’autopromoció (Islam et al., 2021), el pensament conspiratiu (Melchior & Oliveira, 2024), l’extremisme polític i la incitació al caos (Petersen, 2023), així com estudis que exploren fins d’entreteniment (Jahanbakhsh et al., 2021; Acerbi, 2019; Tandoc et al., 2018; Waruwu et al., 2020).

    A més, s’ha investigat la possible influència de les plataformes de xarxes socials en l’amplificació de la desinformació (Ceylan et al., 2023; Lindström et al., 2021). Un estudi d’Altay et al. (2020) suggereix que la preocupació per perdre la pròpia reputació social i personal poden ser un factor significatiu per a reduir la probabilitat que la desinformació identificada es comparteixi sense marcar-la com a desinformació. El tercer grup de persones, que comparteix la desinformació sense identificar-la com a tal, hauria d’aprendre a avaluar millor la informació, però també la seva font.

    La recerca sobre com els individus avaluen la informació i reaccionen a la desinformació ha posat en relleu dos punts clau. En primer lloc, existeixen limitacions inherents a la capacitat d’una persona per a avaluar la fiabilitat i exactitud de la informació. En segon lloc, és fonamental comprendre com responen els ciutadans a la informació qüestionable i a la desinformació. Això ha portat a perfeccionar la definició de competència informativa, fent més èmfasi en la fase de reacció, ja que la reacció davant qualsevol informació, especialment la dubtosa, és fonamental per a reduir la propagació de la desinformació.

  • Quatre formes poderoses en què la innovació social en educació impulsa els valors democràtics a les escoles

    Quatre formes poderoses en què la innovació social en educació impulsa els valors democràtics a les escoles

    En un moment en què les democràcies modernes s’enfronten a una sèrie de desafiaments socials, fomentar els valors democràtics des d’una edat primerenca mai ha estat tan crucial. El projecte DEMOCRAT està mostrant el camí en introduir la innovació social en els entorns educatius, brindant un marc per a la participació democràtica del qual es beneficien els estudiants, els educadors i les comunitats per igual. En aquesta entrada, explorem quatre vies transformadores en les quals la innovació social en l’educació està modelant als ciutadans democràtics del demà a través de les iniciatives del projecte DEMOCRAT.

    1. Creant entorns d’aprenentatge inclusius amb Living labsLa innovació social en l’educació és l’eix central de l’enfocament del projecte DEMOCRAT, finançat per la UE, un dels mètodes principals de qual implica l’ús de Living labs (laboratoris vivents). Els Living labs són espais on educadors, estudiants i membres de la comunitat col·laboren per a explorar nous enfocaments d’educació per a la democràcia. En fomentar la participació pràctica i la resolució de problemes del món real, els Living labs creen un entorn d’aprenentatge dinàmic on tots tenen veu.Aquests laboratoris no sols se centren en els aspectes teòrics de la democràcia, sinó que permeten als participants experimentar-la de primera mà. Aquest enfocament promou la participació activa i fomenta un fort sentit de responsabilitat entre els estudiants, empoderant-los perquè s’apropiïn del seu aprenentatge. És una forma innovadora d’integrar la democràcia en la pràctica educativa diària, establint les bases per a la participació cívica per a tota la vida. A més, els Living labs encoratgen als participants a treballar en projectes rellevants per als seus contextos locals, assegurant que el coneixement adquirit sigui pràctic i aplicable.Un aspecte significatiu d’aquests laboratoris és que evolucionen amb l’aportació dels participants, adaptant-se contínuament a nous desafiaments. En encoratjar als estudiants i educadors a explorar temes com la governança local, la presa de decisions i l’organització comunitària, els Living labs promouen el pensament crític i l’empatia, que són vitals per a les societats democràtiques. Els Living labs no sols recolzen la visió del projecte DEMOCRAT, sinó que també serveixen com a models replicables que poden influir en l’educació democràtica més enllà del context immediat, potenciant la innovació social en l’educació.
    1. Involucrant a les parts interessades per a donar forma a la innovació social en l’educacióUna de les principals fortaleses del projecte DEMOCRAT és la seva capacitat per a reunir una àmplia gamma de parts interessades, des d’educadors i responsables polítics fins a pares i mares i estudiants. La innovació social en l’educació depèn de la participació inclusiva, i el model del projecte DEMOCRAT dona prioritat a les veus que sovint estan subrepresentades en el procés de formulació de polítiques.A través de tallers, fòrums i plataformes en línia, les parts interessades participen en la resolució col·laborativa de problemes, compartint idees i perfeccionant les eines i els plans d’estudi utilitzats a les aules. En involucrar a tots els que exerceixen un paper en l’educació, el projecte DEMOCRAT garanteix que els valors democràtics s’inculquin no sols en els estudiants, sinó també en els sistemes educatius que els recolzen.Aquest model de participació salva el desfasament entre el coneixement teòric i l’aplicació en el món real. Permet als participants contribuir significativament al desenvolupament del currículum, oferint perspectives que reflecteixen diverses necessitats i desafiaments. A més, a través del diàleg actiu i la col·laboració, el projecte DEMOCRAT fomenta un sentit de responsabilitat compartida essencial per a crear innovació social sostenible.

      Un altre element clau per a involucrar a les parts interessades és garantir que existeixin mecanismes de retroalimentació. S’encoratja a les parts interessades a proporcionar comentaris regulars que serviran de base per al desenvolupament i l’adaptació continus de les iniciatives del projecte DEMOCRAT. En captar una àmplia gamma de coneixements, el projecte DEMOCRAT cultiva un model flexible que pot donar resposta a unes dinàmiques socials canviants.

    1. Desenvolupant marcs competencials per a la ciutadania democràtica

      Una contribució significativa del projecte DEMOCRAT és el seu Marc de Competències per a una Ciutadania Democràtica Responsable. Aquest document descriu les habilitats i valors essencials que els estudiants necessiten per a navegar i contribuir a les societats democràtiques. Abastant àrees com el pensament crític, l’empatia i la responsabilitat cívica, el marc garanteix que l’educació democràtica vagi més enllà de l’aprenentatge acadèmic per a fomentar el creixement personal i la consciència social.

    El marc també està dissenyat per a ser adaptable, la qual cosa permet que escoles de tota Europa puguin implementar-ho de manera que s’alineï amb les seves necessitats educatives específiques. En incorporar les competències democràtiques en els plans d’estudi, el projecte DEMOCRAT ajuda als estudiants a desenvolupar una perspectiva integral i socialment conscient essencial en el món interconnectat d’avui.

    El marc abasta un ampli espectre d’habilitats democràtiques, des de la comprensió dels drets i deures cívics fins al foment d’habilitats per a un debat constructiu. En integrar aquestes competències en l’aprenentatge diari, el projecte DEMOCRAT està ajudant els estudiants a desenvolupar habilitats fonamentals que els preparen per a la participació activa en els processos democràtics.

    A través del marc de competències, el projecte DEMOCRAT també encoratja a les escoles a adoptar pràctiques democràtiques internament. Les escoles es converteixen en microcosmos de la societat democràtica on els estudiants practiquen el que aprenen, experimentant la democràcia de primera mà dins d’un entorn propici. Aquest model transformador no sols prepara als estudiants per a la participació democràtica, sinó que fomenta una cultura escolar positiva que valora la inclusió, el respecte i la responsabilitat.

    1. Ampliant l’èxit a través d’associacions estratègiquesPerquè la innovació social en l’educació tingui un impacte durador, ha d’estendre’s més enllà de les escoles i comunitats concretes. L’estratègia d’ampliació del projecte DEMOCRAT se centra en la creació d’aliances en múltiples regions per a incorporar àmpliament les pràctiques educatives democràtiques. A través de col·laboracions amb escoles, universitats i organitzacions cíviques, el projecte DEMOCRAT està convertint l’educació democràtica en una part estàndard de l’experiència d’aprenentatge.Els esforços d’ampliació del projecte també inclouen un sòlid procés d’avaluació i adaptació. En recopilar comentaris i ajustar les eines i els mètodes, el projecte DEMOCRAT garanteix que les seves innovacions continuïn sent rellevants i efectives, fins i tot a mesura que evolucionen els entorns educatius. Aquest compromís amb la millora contínua permet que el projecte abordi les necessitats canviants de la democràcia moderna, garantint un enfocament resilient i adaptable de l’educació per a la democràcia.Un component essencial de l’ampliació és el compromís del projecte DEMOCRAT de compartir recursos obertament. El projecte desenvolupa eines, marcs i guies que són accessibles per a qualsevol institució educativa o comunitat interessada a fomentar els valors democràtics. En oferir eines i models pràctics, el projecte DEMOCRAT permet a les escoles i organitzacions la implementació de pràctiques democràtiques de manera independent, garantint que l’abast i l’impacte del projecte s’estenguin molt més allà dels inicials.

      A través de les seves associacions estratègiques, el projecte DEMOCRAT també està creant una xarxa d’educadors i líders comunitaris dedicats als principis de la ciutadania democràtica. Aquesta xarxa brinda suport continu, aprenentatge compartit i oportunitats de col·laboració, reforçant l’impacte de la innovació social en l’educació i inspirant a una nova generació de ciutadans democràtics.

    Conclusió

    El projecte DEMOCRAT és un testimoniatge del poder transformador de la innovació social en l’educació. En fomentar entorns d’aprenentatge inclusius, involucrar a una àmplia gamma de parts interessades, desenvolupar marcs integrals per a la competència democràtica i ampliar les pràctiques reeixides, el projecte està donant forma activament a la pròxima generació de ciutadans i ciutadanes democràtics. A mesura que aquests valors s’arrelen a les aules de tota Europa, el projecte DEMOCRAT es consolida com un model a través del que l’educació pot formar ciutadans i ciutadanes compromesos i responsables disposats a contribuir a una societat democràtica florent.

  • Disseny de Projectes Pilot Locals: una pedra angular del projecte Democrat

    Disseny de Projectes Pilot Locals: una pedra angular del projecte Democrat

    Introducció

    El disseny de projectes pilot locals (LPP, per les seves sigles en anglès), un dels eixos del projecte Democrat, se centra en la creació d’intervencions educatives que enforteixin les competències cíviques democràtiques. Aquests pilots són crucials perquè tenen com a objectiu capacitar estudiants i educadors de sis països de la UE (Estònia, Finlàndia, Alemanya, Irlanda, Polònia i Espanya) perquè participin activament en processos democràtics. En el marc més ampli de l’ educació per a la democràcia, aquests projectes pilot ofereixen solucions pràctiques i escalables per millorar l’ educació cívica. Mitjançant la incorporació de pràctiques democràtiques a les escoles, el resultat busca tancar la bretxa entre la teoria i la pràctica, fomentant una nova generació de ciutadans i ciutadanes democràtics responsables.

    Desenvolupament i implementació de projectes pilot locals

    Els LPP estan dissenyats per crear intervencions educatives en el món real que promoguin l’agència democràtica. Cada país participant té la tasca de desenvolupar diverses intervencions, adaptades a les necessitats específiques dels seus sistemes educatius. Els pilots impliquen a una gran varietat d’actors, entre els quals, professorat, estudiants, pares i mares, ONG i funcionaris públics, per garantir una àmplia base de suport i perspectives diverses.

    Els components clau del disseny dels LPP inclouen:

    • Xarxes específiques de cada país: cada projecte pilot requereix el desenvolupament d’una xarxa local, que reuneixi les parts interessades que col·laboraran per a dissenyar i implementar les intervencions.
    • Selecció i desenvolupament d’intervencions: els projectes pilot se seleccionen en funció de la seva rellevància per al context específic del país i les competències descrites en el marc conceptual del projecte Democrat. Aquestes competències se centren en la ciutadania democràtica responsable, la participació solidària, la deliberació, el judici crític i la resiliència democràtica.
    • Avaluació i ampliació: cada intervenció s’avalua en funció de la seva eficàcia per a desenvolupar competències cíviques, i els projectes pilot reeixits estan dissenyats per a poder ampliar-se per a la seva implementació en tota la UE.

     

    Competències bàsiques i nivells educatius

    Els projectes pilot estan dirigits a estudiants d’entre 8 i 16 anys, però alguns projectes pilot es poden estendre a estudiants més joves o grans, segons les necessitats del país. Les intervencions s’ emmarquen al voltant de competències democràtiques clau:

    • Participació solidària: encoratjar l’alumnat a participar en processos democràtics i advocar per la inclusió de grups marginats
    • Deliberació: desenvolupar la capacitat de participar en un diàleg reflexiu i respectuós sobre qüestions polítiques i socials.
    • Judici: cultivar habilitats de pensament crític per valorar la credibilitat de la informació, especialment en l’era digital.
    • Resiliència democràtica: desenvolupar la capacitat de respondre als desafiaments sense abandonar les normes i valors democràtics, especialment en temps de crisis.

    Aquestes competències són fonamentals per formar ciutadans responsables que puguin desenvolupar-se i contribuir als sistemes democràtics de manera eficaç. Els projectes pilot fomenten enfocaments educatius innovadors, com ara l’aprenentatge en acció i els mètodes creatius del sector cultural, inclosos el multimèdia i el teatre.

    Marc d’avaluació i valoració

    L’avaluació té un paper crucial en l’èxit dels LPP. El procés d’avaluació és multifacètic, centrant-se en:

    • Desenvolupament de les competències dels estudiants: el professorat avalua el progrés de l’alumnat en el desenvolupament de les competències democràtiques específiques. Les avaluacions prèvies i posteriors a la intervenció mesuren l’eficàcia de les intervencions..
    • Eficàcia de la intervenció: els professorat i els equips nacionals col·laboren per avaluar l’èxit global de la intervenció, incloent-hi la seva rellevància, mètodes i recepció dels estudiants.
    • Reflexió docent: els educadors també avaluen les seves pròpies pràctiques, identificant àrees per al desenvolupament i la formació.

    Els resultats d’aquestes avaluacions alimenten una anàlisi més àmplia, que ajuda a refinar les intervencions i orientar els futurs esforços d’ampliació. Es recomanen les avaluacions basades en grups de control, que proporcionen una visió comparativa de l’impacte de les intervencions.

    Conclusió

    El disseny de projectes pilot locals és una pedra angular del projecte Democrat, que ofereix un enfocament estructurat per integrar l’educació per a la democràcia en els diferents sistemes educatius de la UE. En centrar-se en competències democràtiques fonamentals, com la participació solidària, el pensament crític i la resiliència, els LPP proporcionen un marc pràctic per generar ciutadans responsables. El procés d’ avaluació i valoració integral garanteix que les intervencions reeixides es puguin adaptar i escalar, reforçant els valors democràtics en tot Europa. A mesura que el projecte Democrat avanci, aquests projectes pilot exerciran un paper fonamental en la configuració del futur de l’educació cívica i empoderament de la pròxima generació de ciutadans democràtics.

    Vol saber-ne més? Consulti el document 5.1

  • Foment de l’Educació Democràtica: conclusions clau del taller transnacional Democrat a Dublín

    Foment de l’Educació Democràtica: conclusions clau del taller transnacional Democrat a Dublín

    Descripció del taller transnacional Democrat

    Els passats dies 6 i 7 de juny de 2024 va tenir lloc a la Dublin City University (DCU) el taller transnacional DEMOCRAT, l’objectiu del qual era millorar l’educació per a la democràcia a Europa reunint educadors, investigadors i responsables polítics per a debatre i refinar estratègies per a promoure la democràcia a través de l’educació.

    Aquest taller finançat per les Accions de Coordinació i suport del programa Horizon Europe de la Unió Europea, en virtut de l’Acord de Subvenció núm 101095106, va presentar enfocaments innovadors i va fomentar la col·laboració per a millorar les competències democràtiques en entorns educatius.

    Resum del dia 1: dijous 6 de juny

    Sessions innovadores sobre educació democràtica

    El primer dia va estar ple de sessions centrades en el foment de l’educació democràtica a través de diversos enfocaments innovadors. L’esdeveniment va començar amb un càlid discurs de benvinguda a càrrec de la professora Charlotte Holland, vicedegana de l’Institut d’Educació de la DCU. Tot seguit, l’equip irlandès va presentar l’agenda del dia, assegurant-se que els participants estiguessin ben preparats per a les sessions de col·laboració següents.

    El matí es va estructurar en tres sessions de grups paral·leles, cadascuna centrada en diferents aspectes de l’educació democràtica:

    Grup 1: Formació de professors i Educació mediambiental

    • Formació de professors: Emma Kostiainen, Saara Tujula y Matti Rautiainen, de la Universitat de Jyväskylä (Finlàndia), van debatre sobre mètodes innovadors en la formació de professors.
    • No hi ha democràcia sense…: Piotr Walda va presentar els elements fonamentals necessaris per a la democràcia.
    • ​​Delegats mediambientals: Joan Martorell Masó, de l’institut Dolors Mallafrè i Ros (Vilanova i la Geltrú), va destacar el paper de l’educació mediambiental en el foment dels valors democràtics.
    • Una educació que dona suport a la democràcia: una presentació en vídeo de la Universitat de Tallin (Estònia) va mostrar diverses perspectives sobre la integració dels principis democràtics en l’educació.

    Grup 2: Alfabetització i drets humans en l’educació

    • Llegir bé, llegir drets: Claudia Soler Laborda, de l’escola Carrilet (Palafrugell), va destacar l’alfabetització com a pedra angular del compromís democràtic.
    • Drets humans i democràcia: Olga Klotz va parlar sobre la intersecció entre l’educació en drets humans i la participació democràtica.
    • I la historia és…: Graham Carroll i l’equip irlandès van parlar de tècniques narratives en l’ensenyament de la democràcia.
    • ​​Un exemple d’aprenentatge basat en projectes des d’Estònia: Maarja Hallik, de la Universitat de Tallin, va compartir un exemple pràctic d’aprenentatge basat en projectes que dona suport a l’educació democràtica.

    Gruo 3: Enfocaments interdisciplinaris de la democràcia

    • Projecte interdisciplinari KAOS: Gemma Saladrigues Roselló, del col·legi El Carme (Lleida), va explorar enfocaments interdisciplinaris de l’educació per a la democràcia.
    • ​​Pressupostos participatius escolars: Anna Dela va analitzar como els pressupostos participatius a les escoles poden ensenyar-nos processos democràtics.
    • Empatia en acció: Derek Cleary i l’equip irlandès van exposar la importància de l’empatia en l’educació democràtica.
    • “Línia d’opinió”: Maarit Jõemägi, de la Universitat de Tallin, va presentar una plataforma per a les opinions dels estudiants i la participació democràtica.

    Activitats  de tarda: Millorar els projectes d’educació democràtica

    La tarda es va dedicar a perfeccionar els projectes que fomenten l’educació democràtica. Després d’una pausa per a prendre cafè, els participants es van reunir en els seus grups paral·lels per a afinar els seus projectes. Aquesta sessió va permetre aprofundir en els debats i perfeccionar les idees, garantint que cada projecte estigués ben desenvolupat i llest per a la seva presentació.

     

    Presentació de projectes i retroalimentació

    Els participants van presentar els projectes orientats a fomentar l’educació democràtica. Després del dinar, el portaveu de cada grup va presentar el seu projecte davant de tota l’assemblea. Aquestes presentacions es van dividir en dues sessions, amb retroalimentació dels ponents per a millorar el procés col·laboratiu.

    • Primera sessió: es van presentar i discutir els sis primers projectes.
    • Segona sessió: es van compartir els projectes restants, seguit d’una sessió de retroalimentació.

    Reflexions clau sobre educació democràtica

    Els oradors principals van destacar la importància d’integrar l’educació democràtica a les escoles. La jornada va concloure amb un interessant debat dirigit pel Dr. Aidan Clifford, que va relacionar els projectes amb el Marc de Competències Democràtiques del Consell d’Europa. Tot seguit, la Professora Amelia Lopes, assessora internacional del projecte DEMOCRAT, va compartir els seus coneixements sobre educació cívica i reforma educativa a Portugal.

    Esdeveniments socials i networking

    A la nit, els participants van tenir l’oportunitat de relaxar-se i fer contactes durant un sopar optatiu en un restaurant local, seguit d’una copa en un pub pròxim.

    Perspectives de futur

    El taller transnacional DEMOCRAT celebrat a Dublín va proporcionar una rica plataforma per a l’intercanvi i la col·laboració. Va subratllar la importància d’integrar els principis democràtics en l’educació i va mostrar una varietat d’enfocaments innovadors de tota Europa. A mesura que els projectes continuen evolucionant, mantenen la promesa de fomentar comunitats més democràtiques, inclusives i compromeses.

  • Tercer Taller Nacional: Presentació projectes pilot locals

    Per Alba Molas

    El passat 15 de maig, des del projecte DEMOCRAT vam organitzar el 1r Taller de Formació del Professorat en col·laboració amb l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP/ICE). Aquest taller, realitzat de manera telemàtica, va reunir al voltant de 20 persones de diferents comunitats educatives de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica.

    Els objectius de la sessió eren reflexionar sobre els principis de l’educació democràtica, debatre enfocaments transformadors, fomentar l’intercanvi d’experiències entre el professorat i presentar els projectes pilot dels centres educatius que formen part del projecte europeu DEMOCRAT.

    Durant el taller, es va ressaltar la importància fonamental de l’educació en valors democràtics per a la formació d’estudiants com a ciutadans actius, crítics i compromesos amb la societat. Avui dia la democràcia enfronta serioses amenaces a causa de la desconfiança en les institucions, la desinformació, el negacionisme científic i el discurs d’odi. En aquest context, l’educació per a la democràcia es presenta com una mesura crucial per a mitigar aquests riscos. Entenem la democràcia no només com un sistema polític, sinó com una forma de vida basada en el respecte mutu, la participació activa i el compromís amb els valors de llibertat, igualtat i justícia.

    El nostre enfocament en l’educació per a la democràcia és dinàmic i adaptable, es construeix i evoluciona a través de l’experiència amb la comunitat educativa. Creiem fermament que les escoles són la base sobre la qual es construeix la societat futura i que poden funcionar com a laboratoris de pràctica democràtica, connectades amb l’entorn local, global i digital.

    Tenint presents aquests principis, centrem l’atenció en els projectes pilot que es duran a terme en cinc centres educatius de Catalunya. Aquests projectes tenen com a objectiu desenvolupar intervencions educatives que integrin les competències definides en el marc del projecte DEMOCRAT, enfortint així la capacitat de les escoles per a fomentar una cultura democràtica autèntica i sostenible.

    Reptes i propòsits dels projectes pilot:

    • Projecte “Read Right, Read Rights: Valors democràtics a través de la lectura”

    Aquest projecte tracta temes socials, de respecte i sobre minories, que es treballen a les aules a través dels contes. En aquesta direcció, l’escola primària que desenvolupa aquesta iniciativa proposa organitzar tertúlies democràtiques sistematitzades com a part d’aquest projecte educatiu. El seu objectiu és aprofundir en els drets i deures de la infància, incentivant la lectura individual i col·lectiva, així com l’educació en valors de caràcter ètic-cívics. Basat en els set principis de l’aprenentatge dialògic (diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències), aquestes tertúlies tenen l’objectiu de reflexionar i dialogar sobre valors democràtics a partir de lectures literàries i no literàries.

    • Projecte “Consell d’Infància i Adolescència”

    Aquest projecte parteix de la idea que és a l’escola on l’alumnat aprèn a viure i a conviure amb els altres, a dialogar, etc. i del reconeixement que la convivència en societat a vegades no és senzilla, especialment entre comunitats amb diferents cultures i maneres de pensar. Per això, amb l’objectiu de fomentar la cohesió, el sentit d’arrelament i de comunitat, l’escola d’un petit poble rural planteja, juntament amb el govern del municipi, la creació d’un Consell de la Infància i Adolescència: un espai de participació on l’alumnat, a través del diàleg i l’escolta, pugui exercir el seu dret a reflexionar, expressar la seva opinió, debatre, prendre decisions i elevar al Plenari Municipal les seves propostes, per tal de contribuir a millorar el seu poble. El Consell de la Infància té el repte de reunir-se periòdicament per a exposar els problemes i fer propostes a nivell d’escola/municipi.

    • Projecte “Participació democràtica de l’alumnat”

    Partint de la convicció que la democràcia comença a l’aula, sorgeix en un institut de secundària un projecte de participació de l’alumnat en les sessions d’avaluació i la valoració de les metodologies i actituds del professorat, en el qual porten treballant des de fa molts anys. La finalitat és millorar la practica tutorial i docent a través de la millora de les habilitats comunicatives i les competències emocionals del professorat i l’alumnat. Es tracta d’escoltar les opinions i demandes de l’alumnat, establint un diàleg amb el professorat per a millorar la convivència i el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’alumnat té molt pes tant en la sessió d’avaluació com en les metodologies docents perquè constantment estan interactuant.

    • Projecte “KAOS”

     Aquest projecte interdisciplinari té l’objectiu de fomentar l’esperit crític enfront de situacions polítiques, socials, econòmiques i culturals antidemocràtiques, perquè considera que és més necessari que mai en el clima actual. És per això que treballa en els valors democràtics de justícia, igualtat i solidaritat, donant a conèixer situacions de crueltat humana en el segle XX i en l’actualitat. Al seu torn, l’alumnat treballa la ciutadania responsable participant i prenent consciència davant d’un problema global o local, comprometent-se en diverses activitats vinculades amb la memòria històrica, compartint aquest coneixement amb la ciutadania, obrint l’escola al barri, a les entitats i realitzant xerrades amb les associacions. En resum, es promouen actituds i ideals democràtics en relacionar el coneixement adquirit a la pràctica dins i fora de l’escola.

    • Projecte “Memòria històrica”

    Com alguns professionals docents apunten, les “actituds antidemocràtiques, que s’observen entre l’alumnat en bona part es deuen al desconeixement que tenen sobre el passat”. És per això que el centre de secundària que lidera el projecte va implementar fa anys un procés d’adquisició de la memòria històrica a través de la memòria oral i les generacions del franquisme, i l’ètica, cultura i valors des de la filosofia. Ara volen fer un pas més enllà amb aquest treball que s’ha anat realitzant des de les tutories, impregnant tot el centre perquè l’alumnat participi de manera activa en la transmissió del coneixement adquirit i la pròpia experiència en valors democràtics i el comparteixi amb la resta de la comunitat.
    Per a donar suport i afermar el projecte sobre memòria històrica, i que no depengui del major o menor grau d’interès i compromís del (equipo directiu o professorat), s’ha buscat la complicitat i l’aliança amb altres centres educatius del municipi, amb persones expertes en aquest tema, amb associacions i entitats, a fi de divulgar experiències i fer visibles fenòmens democratitzadors a tota la ciutadania

    • Projecte “Delegats mediambientals”

    Hi ha un nexe d’unió entre democràcia i sostenibilitat, la democràcia és participativa i cooperativa i pot afavorir el procés cap a la societat sostenible, adoptant un estil de vida sostenible i ecosocialment responsable.

    A això vol contribuir l’alumnat d’un institut de secundària a través de la figura dels delegats mediambientals, fomentant el compromís i la responsabilitat prenent decisions sobre com actuar ara i en el futur davant els grans desafiaments mediambientals i analitzar aquesta resposta. Les experiències sobre les diverses actuacions que es duen a terme tant en el centre educatiu com en el municipi, es presenten en Fòrums intercentres organitzats per l’Agenda 21 i la Xarxa d’Escoles Sostenibles de Catalunya  (XESC).

    En conclusió, davant d’un escenari preocupant, de situacions antidemocràtiques, injustícia social, violació dels drets humans, i el canvi climàtic, entre altres desafiaments, l’aprenentatge de valors democràtics i el compromís cívic entre els estudiants és molt necessari. En aquest sentit les propostes presentades en aquest taller van dirigides a fomentar la participació de l’alumnat, el pensament crític i el compromís comunitari dins i fora de l’escola, perquè la democràcia s’aprèn practicant-la en el dia a dia i és a través de l’experiència com els i les estudiants poden experimentar l’impacte de les seves accions.

    En el rerefons de les accions hi ha formar ciutadans i ciutadanes actius i compromesos amb les seves comunitats i més enllà, aprenent drets i deures de la infància a través de la lectura, participant democràticament en l’aula, valorant el propi procés d’ensenyament-aprenentatge, creant un consell de la infància com a espai de trobada entre diferents comunitats, coneixent i valorant de manera crítica el passat per a canviar actituds antidemocràtiques i considerant la connexió que hi ha entre democràcia i sostenibilitat per a abordar els desafiaments ambientals de manera responsable.

    En els pròxims mesos es planificaran nous tallers en els quals es mostraran els avanços i els resultats d’aquests projectes. A més, es presentaran altres projectes pilot que s’estan desenvolupant en els altres cinc països en els quals DEMOCRAT està treballant en el foment de l’Educació per a la Democràcia.

  • L’Informe ICCS

    L’Informe ICCS

    El 28 de novembre es van publicar els resultats del cicle 2022 de l’Estudi Internacional sobre Educació Cívica i Ciutadana (ICCS) [https://www.iea.nl/sites/default/files/2023-12/ICCS-2022-International-Report.pdf], un estudi dut a terme a 22 països i dues regions de referència alemanyes. A la mostra s’inclouen 19 països: 16 de la Unió Europea, 2 de Sud-amèrica i 1 d’Àsia.

    Només 3 països del projecte DEMOCRAT van ser inclosos en l’estudi. La regió de Renània del nord-westfalià, una regió en la qual opera DEMOCRAT, és una de les dues regions referents d’Alemanya. En l’enquesta del 2016 també hi van participar 14 països i 13 en la de l’any 2009. Entre ells, trobem amb ESTÒNIA només un país DEMOCRAT.

    Els contextos nacionals dels països varien enormement en les seves característiques educatives, polítiques i econòmiques, així com en la seva posició en l‘Índex de Democràcia Liberal i l‘Índex de Percepció de la Corrupció. També s’observen diferències en el grau d’autonomia de les escoles i en els enfocaments de l’educació cívica.

    De manera resumida i sense entrar en el seu detall, alguns dels principals resultats de l’estudi són:

    1. En la majoria dels països, els tres objectius més importants de l’educació cívica i ciutadana són:
      1. La promoció del pensament crític i independent de l’alumnat.
      1. La promoció del coneixement de l’alumnat sobre els drets i responsabilitats de la ciutadania.
      1. La promoció del respecte i la protecció del medi ambient per part de l’alumnat.
    2. El coneixement cívic de l’alumnat va augmentar entre els anys 2009 i 2016; després va disminuir.
    3. La percepció d’haver après sobre qüestions cíviques a l’ escola tendeix a associar-se negativament amb el coneixement cívic de l’ alumnat en molts països.
    4. Només hi ha una feblesa entre el compromís cívic i el coneixement cívic, i una associació moderada amb l’interès cívic.
    5. Les dones mostren nivells més alts de coneixements cívics, però la seva participació política activa esperada és lleugerament inferior a la dels homes.
    6. Els estudiants amb un estatus socioeconòmic patern més alt mostren un major coneixement cívic.
    7. Un clima d’aula oberta al debat i les experiències de l’alumnat amb la votació al col·legi tendeixen a relacionar-se positivament amb l’aprenentatge cívic i la participació prevista en la societat.

    Aquestes conclusions són rellevants per a DEMOCRAT i el seu concepte d’ Educació per a la Democràcia, ja que demostren que:

    1. L’adquisició de coneixements cívics no condueix necessàriament a un compromís cívic positiu.
    2. És més probable que el compromís cívic positiu sigui promogut per l’experiència cívica a les aules i escoles que per l’adquisició de coneixements.
  • Promoure la innovació educativa (de nou)

    Promoure la innovació educativa (de nou)

    El Digital with Purpose Movement (DwP: Moviment Digital amb Propòsit), una iniciativa de la Global Enabling Sustainability Initiative (GeSI), va celebrar la seva segona cimera els dies 27, 28 i 29 de setembre 2023. La Global Enabling Sustainability Initiative (GeSI) és una organització multisectorial, oberta i inclusiva impulsada per empreses líders mundials. GeSI creu que els negocis responsables, amb la sostenibilitat digital com a element central, seran l’estratègia empresarial de més èxit en els pròxims anys (vegeu també https://digitalwithpurpose.org). Els Digital with Purpose Global Summits tenen com a objectiu situar la innovació i les solucions digitals al centre de l’agenda de sostenibilitat, i la sostenibilitat al centre de l’agenda digital. La Cimera DwP 2023 es va centrar especialment en la biodiversitat, les ciutats intel·ligents i sostenibles i l’educació.

    En l’àmbit de l’educació, Karsten Krüger, com a coordinador de DEMOCRAT, va ser convidat com a ponent a la sessió: Contribuint al Moviment DwP per als Sectors de l’Educació i l’Aprenentatge Permanent – L’Agenda d’Acció. També va presentar el projecte DEMOCRAT a l’espai d’innovació.

    El Manifest de l’Educació de la Cimera DwP advoca per respondre al repte de la ràpida transformació digital promovent un canvi profund en l’educació, en el qual l’educació per a la ciutadania ha d’exercir un paper fonamental. Es promou una cooperació publico-privada més estreta per assolir objectius ambiciosos com:

    • Garantir l’accés universal a l’educació i preparar cada alumne per a un món digital en constant transformació.
    • Promoure les pràctiques innovadores d’ensenyament i aprenentatge que estan sorgint en diferents parts del món, reduint així la bretxa social en l’accés a les competències i eines d’aprenentatge pertinents. Això requereix una major inversió en educació.
    • Promoure mètodes d’aprenentatge que facin èmfasi en la intel·ligència emocional, l’adaptabilitat social i l’alfabetització digital en lloc de l’aprenentatge memorístic.

    Aquests objectius estan en consonància amb el projecte DEMOCRAT. La seva visió europea de l’educació per a la democràcia propugna l’enfortiment d’una ciutadania democràtica responsable per a tothom mitjançant la promoció de mètodes innovadors d’ensenyament i aprenentatge que fomentin la participació solidària i la deliberació en la presa de decisions col·lectives vinculants entenent la democràcia no només com un sistema polític formal sinó també com un ordre social. Això requereix noves competències digitals per distingir entre desinformació i informació fidedigna i competències per defensar els processos democràtics fins i tot en situacions adverses.

    Per a més informació, vegeu: Digital as an enabler to improve the education system.