Democrat Agora Blogs Archive

Author: Notus

  • Resultats finals de DEMOCRAT ja disponibles: Eines per fomentar una ciutadania responsable

    Per DEMOCRAT

    Després de tres anys de treball conjunt en el projecte DEMOCRAT, s’arriba al tancament oficial d’aquesta etapa el 28 de febrer. Durant aquest temps, l’Àgora ha estat un espai de trobada on compartir amb la comunitat educativa els fruits d’aquesta recerca i acció col·lectiva.

    Des de l’equip de DEMOCRAT, com a responsables de la dinamització d’aquest espai en castellà i català, us convidem a explorar la biblioteca completa de lliurables que ja estan publicats al web oficial del projecte.

    Quins recursos pots trobar?

    Per facilitar-vos la navegació pels resultats, aquí us resumim els blocs de materials més destacats:

    • Marc de Competències RDC (Responsible Democratic Citizenship): El nucli teòric del projecte que defineix quines competències necessiten els joves avui per ser ciutadans actius.
    • Informes de Recerca i Avaluació:
      • Anàlisi sobre com les desigualtats socioeducatives afecten la democràcia.
      • Avaluació dels Projectes Pilot (Living Labs) realitzats a 6 països, on s’analitzen quines metodologies van funcionar millor a les escoles i els resultats obtinguts.
    • Recomanacions de Polítiques Públiques: Documents estratègics destinats a gestors i administracions per integrar l’ educació democràtica en els currículums europeus.
    • La DEMOCRAT Toolbox (Caixa d’Eines – https://agora.democrat-horizon.eu/toolbox.php): Una selecció de recursos pràctics, guies per a docents i unitats didàctiques llistes per ser aplicades a l’aula o en entorns d’educació no formal.

     

    Accés directe als materials

    Podeu consultar i descarregar tots els documents en el següent enllaç:

    👉 Resultats i Lliuraments DEMOCRAT

    Una eina que ha estat de molta utilitat durant el projecte oferint un espai de comunicació entre DEMOCRAT i la comunitat educativa ha estat l’Àgora (https://agora.democrat-horizon.eu).  Aquest espai en castellà, català, i anglès, seguirà obert en els propers anys oferint blogs, material educatiu i l’accés a la toolbox.

    Des de l’equip de DEMOCRAT, volem agrair la vostra participació en els debats, tallers i entrevistes que han donat vida a aquesta Àgora. La vostra visió a peu d’aula i d’entitat

  • Resultados finales de DEMOCRAT ya disponibles: Herramientas para fomentar una ciudadanía responsable

    Por DEMOCRAT

    Tras tres años de trabajo conjunto en el proyecto DEMOCRAT, se llega al cierre oficial de esta etapa el 28 de febrero. Durante este tiempo, el Ágora ha sido un espacio de encuentro donde compartir con la comunidad educativa los frutos de esta investigación y acción colectiva.

    Desde el equipo de DEMOCRAT, como responsables de la dinamización de este espacio en castellano y catalán, os invitamos a explorar la biblioteca completa de entregables que ya están publicados en la web oficial del proyecto.

     

    ¿Qué recursos puedes encontrar?

    Para facilitaros la navegación por los resultados, aquí os resumimos los bloques de materiales más destacados:

    • Marco de Competencias RDC (Responsible Democratic Citizenship): El núcleo teórico del proyecto que define qué competencias necesitan los jóvenes hoy para ser ciudadanos activos.
    • Informes de Investigación y Evaluación:
      • Análisis sobre cómo las desigualdades socioeducativas afectan a la democracia.
      • Evaluación de los Proyectos Piloto (Living Labs) realizados en 6 países, donde se analizan qué metodologías funcionaron mejor en las escuelas y los resultados obtenidos.
    • Recomendaciones de Políticas Públicas: Documentos estratégicos destinados a gestores y administraciones para integrar la educación democrática en los currículos europeos.
    • La DEMOCRAT Toolbox (Caja de Herramientas – https://agora.democrat-horizon.eu/toolbox.php): Una selección de recursos prácticos, guías para docentes y unidades didácticas listas para ser aplicadas en el aula o en entornos de educación no formal.

     

    Acceso directo a los materiales

    Podéis consultar y descargar todos los documentos en el siguiente enlace:

    👉 Resultados y Entregables DEMOCRAT

    Una herramienta que ha sido de mucha utilidad durante el proyecto ofreciendo un espacio de comunicación entre DEMOCRAT y la comunidad educativa ha sido la Ágora (https://agora.democrat-horizon.eu).  Este espacio en castellano, catalán, e inglés,  seguirá  abierto en los próximos años ofreciendo blogs, material educativo y el acceso a la toolbox.

    Desde el equipo de DEMOCRAT, queremos agradeceros vuestra participación en los debates, talleres y entrevistas que han dado vida a este Ágora. Vuestra visión a pie de aula y de entidad social ha sido la base para que estos materiales sean realmente útiles y transformadores.

  • Com la IA pot modelar l’educació per a la democràcia: oportunitats i riscos

     

    La IA ja està modelant com els estudiants troben informació, formen opinions i participen en la vida pública. Això el converteix en un tema de democràcia, no només de tecnologia.

    A mesura que les tecnologies digitals transformen l’aprenentatge, la comunicació i la participació cívica, la importància d’Educació per a la democràcia en fomentar el pensament crític, contrarestar la desinformació i donar suport a una ciutadania activa i informada està creixent. El Projecte Demòcrat és pioner en enfocaments per integrar valors, competències i pràctiques democràtiques en entorns d’ aprenentatge en contextos educatius europeus en l’ educació primària, secundària i superior. Un dels objectius del projecte és dotar joves aprenents i educadors de les habilitats necessàries per mantenir i enfortir les societats democràtiques davant desafiaments moderns com la polarització, la desinformació i la disrupció digital.

    La intel·ligència artificial (IA) està en el centre d’aquesta transformació digital. La IA no és només una eina per automatitzar tasques o predir tendències, sinó que també està transformant com flueix la informació, com participem en la vida pública i, cada vegada més, com els estudiants adquireixen coneixements i es troben amb idees sobre ciutadania i participació. Tot i que la integració de la IA en Educació per a la Democràcia mostra potencial, s’ha d’abordar de forma reflexiva i ètica, tenint en compte els principis democràtics.

    Per què la IA és important en relació amb l’Educació per a la Democràcia

    En essència, l’ EfD és un enfocament holístic i participatiu que fomenta els coneixements, habilitats, valors i actituds necessaris per a una ciutadania activa i responsable. Va més enllà dels llibres de text en emfatitzar l’ aprenentatge experiencial i inclusiu que enforteix competències democràtiques com el pensament crític, el diàleg, l’ agència i la participació significativa en societats democràtiques resilients i sostenibles.

    No obstant això, els estudiants d’avui són ciutadans digitals davant de tot, trobant-se amb IA a les seves xarxes socials, motors de recerca, sistemes de recomanacions i eines de decisió automatitzada. En aquest context, la competència democràtica ha d’ incloure una comprensió crítica de la mateixa IA. Els estudiants han de reconèixer com la IA influeix en la seva exposició a la informació i com els biaixos poden estar incrustats en els sistemes, i com les eines automatitzades poden potenciar o limitar la participació cívica.

    Contribucions positives de la IA a l’Educació per a la Democràcia

    La IA pot exercir un paper positiu en Educació per a la Democràcia de diverses maneres concretes:

    • Una de les majors fortaleses de la IA en l’educació és la seva capacitat per adaptar experiències d’aprenentatge. Els sistemes d’aprenentatge adaptatiu poden personalitzar el contingut per adaptar-se a les necessitats individuals de cada alumne, ajudant els qui tenen dificultats amb certs temes cívics i permetent que els estudiants més avançats aprofundeixin més. Aquesta personalització pot reduir les barreres a l’Educació per a la Democràcia, especialment per a estudiants de diversos orígens lingüístics, culturals o educatius.
    • La IA també es pot fer servir com a eina per ensenyar pensament crític. Per exemple, les plataformes impulsades per IA poden simular escenaris que involucren desinformació, permetent als alumnes distingir entre contingut creïble i enganyós. També poden proporcionar retroalimentació en temps real sobre el raonament per ajudar els estudiants a analitzar arguments, identificar fal·làcies lògiques i explorar múltiples punts de vista. Aquestes habilitats formen la base del compromís democràtic. En integrar l’alfabetització en IA en Educació per a la Democràcia, els estudiants fan molt més que consumir tecnologia; Ho qüestionen, entenen com funciona i fins i tot poden co-dissenyar-lo.
    • Les eines d’IA poden facilitar experiències d’aprenentatge participatives que reflecteixen processos democràtics. Les plataformes virtuals de deliberació, els fòrums de discussió recolzats per IA i els entorns de simulació poden ajudar els estudiants a practicar el diàleg, la negociació i la construcció de consensos, en lloc de simplement memoritzar fets cívics. Aquests entorns interactius donen vida a la democràcia, la qual cosa s’ alinea amb els objectius centrals de projectes com Democrat, on s’ emfatitza la participació activa per sobre de l’ ensenyament passiu.

    Riscos de la IA en EfD

    Malgrat les oportunitats que ofereix la IA, també suposa riscos significatius, especialment quan estan en joc valors democràtics.

    Els sistemes d’IA poden perpetuar involuntàriament els biaixos presents en les seves dades d’ entrenament, amplificant així estereotips i perjudicant injustament certs grups. En Educació per a la Democràcia, això és especialment preocupant. Si la IA dóna suport a avaluacions o recomanacions que privilegien certes veus o perspectives, pot soscavar el mateix pluralisme i inclusió que Educació per a la Democràcia busca fomentar. Educació per a la Democràcia exigeix transparència i rendició de comptes en l’ús de sistemes d’IA. Els estudiants han d’ entendre com prenen les decisions els algorismes, i els educadors s’ han d’ assegurar que les eines d’IA donin suport a l’ equitat en lloc de distorsionar l’ aprenentatge cívic.

    Moltes aplicacions d’IA en l’ educació impliquen la recopilació i monitoratge de dades. Tot i que algunes dades poden millorar l’aprenentatge, un seguiment excessiu pot inhibir l’autonomia i crear entorns en què els alumnes se senten vigilats en lloc d’empoderats. Per tant, Educació per a la Democràcia ha de cultivar l’agència, no el compliment, equilibrant la tecnologia amb el respecte a la privacitat i la llibertat d’expressió.

    Hi ha el risc que estudiants i educadors depenguin massa dels resultats de la IA com a referència. La democràcia prospera amb el judici humà, el debat i la reflexió, no amb respostes automàtiques. Els sistemes educatius d’IA s’haurien de presentar com a tons assistencials que complementin, en lloc de reemplaçar, les capacitats humanes de raonament i consideració ètica de les quals depèn la democràcia.

    Alineació de la IA amb EfD

    Per aprofitar el potencial de la IA per a l’Educació per a la Democràcia i mitigar els seus riscos, la innovació tecnològica s’ ha d’alinear deliberadament amb els valors democràtics. Això requereix la integració de l’alfabetització en IA en els plans d’ estudi per assegurar que els estudiants comprenguin com els sistemes digitals emmotllen la vida cívica. També requereix l’establiment de marcs ètics i de governança clars per salvaguardar la inclusió, la privacitat i l’agència de l’ alumnat. A més, s’ han d’ adoptar enfocaments més participatius per involucrar estudiants, professors i comunitats en les decisions sobre l’ús d’eines d’IA. Igualment important és una pedagogia crítica, que va més enllà de les habilitats tècniques per fomentar la consciència crítica. Això permet als alumnes qüestionar el poder, desafiar la desinformació i comprometre’s de forma responsable tant en línia com fora d’ella.

    La IA no és ni una solució ni una amenaça en si mateixa; la seva influència en l’aprenentatge democràtic depèn de com es dissenyi, implementi i abordi críticament. En col·laboració amb iniciatives com el projecte Democrat, la IA pot ajudar a crear entorns d’aprenentatge en els quals els valors democràtics es practiquin i reflexionin activament, no només s’ensenyin. Quan s’utilitza de forma responsable, la IA pot millorar la comprensió, la col·laboració i la participació cívica. Tanmateix, quan es fa servir de forma inadequada, pot distorsionar el discurs, reforçar desigualtats i debilitar el judici crític. El principal repte i oportunitat per a educadors, estudiants i responsables polítics és garantir que la IA enforteixi la democràcia donant suport al desenvolupament de ciutadans informats, reflexius i compromesos en l’era digital.

     

  • Cómo la IA puede moldear la educación para la democracia: oportunidades y riesgos

     

    La IA ya está moldeando cómo los estudiantes encuentran información, forman opiniones y participan en la vida pública. Eso lo convierte en un tema de democracia, no solo de tecnología.

    A medida que las tecnologías digitales transforman el aprendizaje, la comunicación y la participación cívica, la importancia de Educación para la democracia(EfD) en fomentar el pensamiento crítico, contrarrestar la desinformación y apoyar una ciudadanía activa e informada está creciendo. El Proyecto Demócrat es pionero en enfoques para integrar valores, competencias y prácticas democráticas en entornos de aprendizaje en contextos educativos europeos en la educación primaria, secundaria y superior. Uno de los objetivos del proyecto es dotar a jóvenes aprendices y educadores de las habilidades necesarias para mantener y fortalecer las sociedades democráticas frente a desafíos modernos como la polarización, la desinformación y la disrupción digital.

    La inteligencia artificial (IA) está en el centro de esta transformación digital. La IA no es solo una herramienta para automatizar tareas o predecir tendencias, sino que también está transformando cómo fluye la información, cómo participamos en la vida pública y, cada vez más, cómo los estudiantes adquieren conocimientos y se encuentran con ideas sobre ciudadanía y participación. Aunque la integración de la IA en Educación para la Democracia muestra potencial, debe abordarse de forma reflexiva y ética, teniendo en cuenta los principios democráticos.

    Por qué la IA es importante en relación con la Educación para la Democracia

    En esencia, la EfD es un enfoque holístico y participativo que fomenta los conocimientos, habilidades, valores y actitudes necesarios para una ciudadanía activa y responsable. Va más allá de los libros de texto al enfatizar el aprendizaje experiencial e inclusivo que fortalece competencias democráticas como el pensamiento crítico, el diálogo, la agencia y la participación significativa en sociedades democráticas resilientes y sostenibles.

    Sin embargo, los estudiantes de hoy son ciudadanos digitales ante todo, encontrándose con IA en sus redes sociales, motores de búsqueda, sistemas de recomendaciones y herramientas de decisión automatizada. En tal contexto, la competencia democrática debe incluir una comprensión crítica de la propia IA. Los estudiantes deben reconocer cómo la IA influye en su exposición a la información y cómo los sesgos pueden estar incrustados en los sistemas, y cómo las herramientas automatizadas pueden potenciar o limitar la participación cívica.

    Contribuciones positivas de la IA a la Educación para la Democracia

    La IA puede desempeñar un papel positivo en Educación para la Democracia de varias maneras concretas:

    • Una de las mayores fortalezas de la IA en la educación es su capacidad para adaptar experiencias de aprendizaje. Los sistemas de aprendizaje adaptativo pueden personalizar el contenido para adaptarse a las necesidades individuales de cada alumno, ayudando a quienes tienen dificultades con ciertos temas cívicos y permitiendo que los estudiantes más avanzados profundicen más. Esta personalización puede reducir las barreras a la Educación para la Democracia, especialmente para estudiantes de diversos orígenes lingüísticos, culturales o educativos.
    • La IA también puede usarse como herramienta para enseñar pensamiento crítico. Por ejemplo, las plataformas impulsadas por IA pueden simular escenarios que involucran desinformación, permitiendo a los alumnos distinguir entre contenido creíble y engañoso. También pueden proporcionar retroalimentación en tiempo real sobre el razonamiento para ayudar a los estudiantes a analizar argumentos, identificar falacias lógicas y explorar múltiples puntos de vista. Estas habilidades forman la base del compromiso democrático. Al integrar la alfabetización en IA en Educación para la Democracia, los estudiantes hacen mucho más que consumir tecnología; Lo cuestionan, entienden cómo funciona e incluso pueden co-diseñarlo.
    • Las herramientas de IA pueden facilitar experiencias de aprendizaje participativas que reflejan procesos democráticos. Las plataformas virtuales de deliberación, los foros de discusión apoyados por IA y los entornos de simulación pueden ayudar a los estudiantes a practicar el diálogo, la negociación y la construcción de consensos, en lugar de simplemente memorizar hechos cívicos. Estos entornos interactivos dan vida a la democracia, lo que se alinea con los objetivos centrales de proyectos como Democrat, donde se enfatiza la participación activa por encima de la enseñanza pasiva.

    Riesgos de la IA en EfD

    A pesar de las oportunidades que ofrece la IA, también supone riesgos significativos, especialmente cuando están en juego valores democráticos.

    Los sistemas de IA pueden perpetuar involuntariamente los sesgos presentes en sus datos de entrenamiento, amplificando así estereotipos y perjudicando injustamente a ciertos grupos. En Educación para la Democracia, esto es especialmente preocupante. Si la IA apoya evaluaciones o recomendaciones que privilegian ciertas voces o perspectivas, puede socavar el mismo pluralismo e inclusión que Educación para la Democracia busca fomentar. Educación para la Democracia exige transparencia y rendición de cuentas en el uso de sistemas de IA. Los estudiantes deben entender cómo toman las decisiones los algoritmos, y los educadores deben asegurarse de que las herramientas de IA apoyen la equidad en lugar de distorsionar el aprendizaje cívico.

    Muchas aplicaciones de IA en la educación implican la recopilación y monitorización de datos. Aunque algunos datos pueden mejorar el aprendizaje, un seguimiento excesivo puede inhibir la autonomía y crear entornos en los que los alumnos se sienten vigilados en lugar de empoderados. Por tanto, Educación para la Democracia debe cultivar la agencia, no el cumplimiento, equilibrando la tecnología con el respeto a la privacidad y la libertad de expresión.

    Existe el riesgo de que estudiantes y educadores dependan demasiado de los resultados de la IA como referencia. La democracia prospera con el juicio humano, el debate y la reflexión, no con respuestas automáticas. Los sistemas educativos de IA deberían presentarse como tolos asistenciales que complementen, en lugar de reemplazar, las capacidades humanas de razonamiento y consideración ética de las que depende la democracia.

    Alineación de la IA con EfD

    Para aprovechar el potencial de la IA para la Educación para la Democracia y mitigar sus riesgos, la innovación tecnológica debe alinearse deliberadamente con los valores democráticos. Esto requiere la integración de la alfabetización en IA en los planes de estudio para asegurar que los estudiantes comprendan cómo los sistemas digitales moldean la vida cívica. También requiere el establecimiento de marcos éticos y de gobernanza claros para salvaguardar la inclusión, la privacidad y la agencia del alumnado. Además, deben adoptarse enfoques más participativos para involucrar a estudiantes, profesores y comunidades en las decisiones sobre el uso de herramientas de IA. Igualmente importante es una pedagogía crítica, que va más allá de las habilidades técnicas para fomentar la conciencia crítica. Esto permite a los alumnos cuestionar el poder, desafiar la desinformación y comprometerse de forma responsable tanto en línea como fuera de ella.

    La IA no es ni una solución ni una amenaza en sí misma; su influencia en el aprendizaje democrático depende de cómo se diseñe, implemente y aborde críticamente. En colaboración con iniciativas como el proyecto Democrat, la IA puede ayudar a crear entornos de aprendizaje en los que los valores democráticos se practiquen y reflexionen activamente, no solo se enseñen. Cuando se utiliza de forma responsable, la IA puede mejorar la comprensión, la colaboración y la participación cívica. Sin embargo, cuando se usa de forma inadecuada, puede distorsionar el discurso, reforzar desigualdades y debilitar el juicio crítico. El principal reto y oportunidad para educadores, estudiantes y responsables políticos es garantizar que la IA fortalezca la democracia apoyando el desarrollo de ciudadanos informados, reflexivos y comprometidos en la era digital.

  • Laboratoris escolars

     

    Per equip DEMOCRAT de la Hochschule Düsseldorf – University of Applied Sciences

     

    Els Laboratoris escolars (School-Labs) ofereixen un format pràctic i pràctic per integrar Educació per a la Democràcia en els horaris escolars tan ocupats.

    Els horaris escolars estan plens i planificats amb antelació: com podem encaixar EfD Està continguda en l’horari? Amb laboratoris escolars!

    Aquest article conté una explicació de…

    • Quin tipus de projecte és un laboratori escolar?
    • Com està configurat (basat en un exemple) i
    • Quines condicions són necessàries per a això.

    Laboratori escolar – què és?

    Els laboratoris escolars són projectes curts que permeten la implicació pràctica i mètodes “pràctics” en un determinat tema especialitzat. La durada pot anar des d’ un dia fins a diversos dies, fins a una setmana de projectes de laboratori escolar. Depèn de quant temps se’ls permeti absència als estudiants de les seves classes habituals. Els laboratoris escolars ofereixen grans oportunitats perquè els estudiants surtin de les rutines habituals i experimentin una cosa nova. El nucli del format de laboratori és permetre espai per experimentar coses. Alumnes i estudiants poden esbrinar les coses per si mateixos en lloc que els diguin com són les coses.

    Com muntar un laboratori escolar? Un exemple

    En primer lloc, hi ha d’haver un tema en una idea i un soci interessat a dur-lo a terme com un enfocament participatiu, perquè el desenvolupament del laboratori escolar pugui adaptar-se al grup i a les seves necessitats (edat, idioma, coneixements i mida del grup). En aquest exemple d’Educació per a la Democràcia, es va buscar una oferta de laboratori escolar amb un marc de durada d’un dia per a estudiants de 14 a 17 anys. Les competències de deliberació i resiliència democràtica estan en el focus d’ aquest projecte.

    Un equip d’educadors discutirà un esquema general del laboratori escolar i la seva varietat de temes, i els mètodes didàctics s’ ajustaran al rang d’ edat. Després hi haurà pre-proves com a primer pas. Es provarà el material del laboratori escolar i s’ afegiran més idees. Com pot ser això quant a contingut?

    L’exemple d’un laboratori escolar que ja s’ha provat servirà ara per donar una impressió més detallada de com muntar un projecte així:

    El programa “Fundant una nova societat” és una combinació de jocs de simulació i pedagogia teatral; els participants passen per fases plenàries i en grups petits en què apliquen habilitats democràtiques. En la sessió plenària, cada participant es posiciona pel seu nom i un moviment característic. En els jocs en cercle, els participants aprenen sobre les similituds i diferències dins del grup. En la primera fase de grups petits, els participants acorden un principi de presa de decisions (majoria/consens). Defineixen els tres valors més importants en la seva nova societat.

    La selecció de cartes de recursos crea una situació socioeconòmica específica. Cada grup desenvolupa un tableau que representa la societat amb els seus valors i possibilitats. Després de presentar aquestes societats en una sessió plenària, s’extreuen cartes d’acció per enfrontar cada societat a una situació desafiant específica, com una pandèmia, amenaces d’un estat veí o una font d’energia il·limitada i sostenible, etc. Utilitzant els seus recursos i debatent els seus valors, els participants en els seus petits grups creen un altre quadre que expressa el conflicte social.

    En la sessió plenària es presenta una conferència internacional basada en la solidaritat, situacions socials específiques i es desenvolupen solucions alternatives i cursos d’ acció utilitzant elements del teatre fòrum. Després de la part activa, els participants reflexionen sobre el procés. Les seves experiències es classifiquen segons els aspectes de facilitat i resistència en funció de les habilitats democràtiques de participació, judici, deliberació i resiliència democràtica basades en la solidaritat.

    A més d’aquest contingut i considerant els seus temes relacionats, també s’han de tenir en compte els aspectes organitzatius. Cap projecte es pot dur a terme sense que algunes persones se sentin responsables, creant les condicions i l’ambient adequats perquè es dugui a terme. Això s’analitzarà en el següent passatge.

    Les condicions favorables

    Quines condicions ho fan més difícil i quines són necessàries per muntar un laboratori escolar?

    Els estudis del projecte DEMOCRAT han demostrat que existeixen certs factors que dificulten i acullen a l’hora de realitzar els laboratoris escolars de forma pràctica. Alguns d’ells es llistaran aquí per oferir una visió general del que s’ ha de considerar en començar un projecte de laboratori escolar:

    •  Horari escolar estricte: els horaris estrictes amb contingut obligatori dificulten afegir contingut nou al currículum habitual.
    • Manca de temps de professors/educadors: els professionals ja estan molt ocupats i estressats per totes les tasques que tenen, per la qual cosa és difícil convèncer-los fins i tot de fer coses addicionals com un nou projecte. Tot i que pensen en EfD com una cosa important, no tothom aconsegueix trobar un buit.
    • Dependència del director d’escola: Només si el director està convençut o pot ser convençut, el projecte es pot dur a terme i aconseguir temps lliure. El tema d’una “assignació” pot fer que sigui molt més difícil i prolongat planificar-la. Sempre existeix aquesta dependència dels altres.
    • Fi de curs: nou trimestre, nous estudiants o una nova constel·lació de grups pot complicar-ho
    • Cooperació: si hi ha massa socis involucrats, es pot complicar i crear una sobrecàrrega de planificació a causa de la gran necessitat de comunicació.
    • Responsabilitat d’ una persona: si només hi ha una persona per organitzar tot, no hi ha suport i aquesta persona requereix un gran esforç. Té sentit treballar en tàndem.

    Factors acollidors, que faciliten la seva implementació

    • Persones motivades al comandament: Si les persones es comprometen voluntàriament a implementar projectes, l’èxit és molt més gran.
    • Participants motivats: Si els infants o estudiants decideixen formar part del projecte, hi posen més esforç (si és possible, sempre hi hauria d’haver opció entre diferents projectes)
    • Contactes existents: Si hi ha una bona relació entre socis/organitzacions de la xarxa i col·legues, és molt útil per facilitar la comunicació i per tirar endavant projectes
    • Projectes entre parells: hi ha més sostenibilitat en un projecte si el coneixement es pot compartir entre diferents generacions i transmetre’s dels estudiants a altres estudiants
    • Co-Creació: connectar amb els socis locals de la regió és útil. Els estudiants poden conèixer altres persones a més dels seus professors o docents i conèixer nous llocs. Això converteix l’experiència en una experiència diferent i és important ampliar l’horitzó i veure altres ‘Lebenswelt’.
    • Participació: si es demana als estudiants que aportin els seus propis temes, estan desitjant unir-se i treballar amb més entusiasme.

     

  • Laboratorios escolares

     

    Por equipo DEMOCRAT de la Hochschule Düsseldorf – University of Applied Sciences

     

    Los Laboratorios escolares (School-Labs) ofrecen un formato práctico y práctico para integrar Educación para la Democracia en los horarios escolares tan ocupados.

    Los horarios escolares están llenos y planificados con antelación: ¿cómo podemos encajar EfD ¿Está contenida en el horario? ¡Con laboratorios escolares!

    Este artículo contiene una explicación de…

    • ¿Qué tipo de proyecto es un laboratorio escolar?
    • cómo está configurado (basado en un ejemplo) y
    • qué condiciones son necesarias para ello.

    Laboratorio escolar – ¿qué es?

    Los laboratorios escolares son proyectos cortos que permiten la implicación práctica y métodos “prácticos” en un determinado tema especializado. La duración puede ir desde un día hasta varios días, hasta una semana de proyectos de laboratorio escolar. Depende de cuánto tiempo se les permita ausencia a los estudiantes de sus clases habituales. Los laboratorios escolares ofrecen grandes oportunidades para que los estudiantes salgan de las rutinas habituales y experimenten algo nuevo. El núcleo del formato de laboratorio es permitir espacio para experimentar cosas. Alumnos y estudiantes pueden averiguar las cosas por sí mismos en lugar de que les digan cómo son las cosas.

    ¿Cómo montar un laboratorio escolar? Un ejemplo

    En primer lugar, debe haber un tema en una idea y un socio interesado en llevarlo a cabo como un enfoque participativo, para que el desarrollo del laboratorio escolar pueda adaptarse al grupo y a sus necesidades (edad, idioma, conocimientos y tamaño del grupo). En este ejemplo de Educación para la Democracia, se buscó una oferta de laboratorio escolar con un marco de duración de un día para estudiantes de 14 a 17 años. Las competencias de deliberación y resiliencia democrática están en el foco de este proyecto.

    Un equipo de educadores discutirá un esquema general del laboratorio escolar y su variedad de temas, y los métodos didácticos se ajustarán al rango de edad. Luego habrá pre-pruebas como primer paso. Se probará el material del laboratorio escolar y se añadirán más ideas. ¿Cómo puede ser eso en cuanto a contenido?

    El ejemplo de un laboratorio escolar que ya se ha probado servirá ahora para dar una impresión más detallada de cómo montar un proyecto así:

    El programa “Fundando una nueva sociedad” es una combinación de juegos de simulación y pedagogía teatral; los participantes pasan por fases plenarias y en grupos pequeños en las que aplican habilidades democráticas. En la sesión plenaria, cada participante se posiciona por su nombre y un movimiento característico.  En los juegos en círculo, los participantes aprenden sobre las similitudes y diferencias dentro del grupo. En la primera fase de grupos pequeños, los participantes acuerdan un principio de toma de decisiones (mayoría/consenso). Definen los tres valores más importantes en su nueva sociedad.

    La selección de cartas de recursos crea una situación socioeconómica específica. Cada grupo desarrolla un tableau que representa a la sociedad con sus valores y posibilidades. Tras presentar estas sociedades en una sesión plenaria, se extraen cartas de acción para enfrentar a cada sociedad a una situación desafiante específica, como una pandemia, amenazas de un estado vecino o una fuente de energía ilimitada y sostenible, etc. Utilizando sus recursos y debatiendo sus valores, los participantes en sus pequeños grupos crean otro cuadro que expresa el conflicto social.

    En la sesión plenaria se presenta una conferencia internacional basada en la solidaridad, situaciones sociales específicas y se desarrollan soluciones alternativas y cursos de acción utilizando elementos del teatro foro. Tras la parte activa, los participantes reflexionan sobre el proceso. Sus experiencias se clasifican según los aspectos de facilidad y resistencia en función de las habilidades democráticas de participación, juicio, deliberación y resiliencia democrática basadas en la solidaridad.

    Además de este contenido y considerando sus temas relacionados, también deben tenerse en cuenta los aspectos organizativos. Ningún proyecto puede llevarse a cabo sin que algunas personas se sientan responsables, creando las condiciones y el ambiente adecuados para que se lleve a cabo. Esto se analizará en el siguiente pasaje.

    Las condiciones favorables

    ¿Qué condiciones lo hacen más difícil y cuáles son necesarias para montar un laboratorio escolar?

    Los estudios del proyecto DEMOCRAT han demostrado que existen ciertos factores que dificultan y acogen a la hora de realizar los laboratorios escolares de forma práctica. Algunos de ellos se listarán aquí para ofrecer una visión general de lo que debe considerarse al comenzar un proyecto de laboratorio escolar:

    •  Horario escolar estricto: los horarios estrictos con contenido obligatorio dificultan añadir contenido nuevo al currículo habitual.
    • Falta de tiempo de profesores/educadores: los profesionales ya están muy ocupados y estresados por todas las tareas que tienen, por lo que es difícil convencerles incluso de hacer cosas adicionales como un nuevo proyecto. Aunque piensan en EfD como algo importante, no todo el mundo consigue encontrar un hueco.
    • Dependencia del director de escuela: Solo si el director está convencido o puede ser convencido, el proyecto puede llevarse a cabo y conseguir tiempo libre. El tema de una “asignación” puede hacer que sea mucho más difícil y prolongado planificarla. Siempre existe esta dependencia de los demás.
    • Fin de curso: nuevo trimestre, nuevos estudiantes o una nueva constelación de grupos puede complicarlo
    • Cooperación: si hay demasiados socios involucrados, puede complicarse y crear una sobrecarga de planificación debido a la gran necesidad de comunicación.
    • Responsabilidad de una persona: si solo hay una persona para organizar todo, no hay respaldo y esa persona requiere un gran esfuerzo. Tiene sentido trabajar en tándem.

    Factores acolledores, que facilitan su implementación

    • Personas motivadas al mando: Si las personas se comprometen voluntariamente a implementar proyectos, el éxito es mucho mayor.
    • Participantes motivados: Si los niños o estudiantes deciden formar parte del proyecto, ponen más esfuerzo en él (si es posible, siempre debería haber opción entre diferentes proyectos)
    • Contactos existentes: Si existe una buena relación entre socios/organizaciones de la red y colegas, es muy útil para facilitar la comunicación y para sacar adelante proyectos
    • Proyectos entre pares: hay más sostenibilidad en un proyecto si el conocimiento puede compartirse entre diferentes generaciones y transmitirse de los estudiantes a otros estudiantes
    • Co-Creación: terceros lugares: conectar con los socios locales de la región es útil. Los estudiantes pueden conocer a otras personas además de sus profesores o docentes y conocer nuevos lugares. Esto convierte la experiencia en una experiencia diferente y es importante ampliar el horizonte y ver a otros ‘Lebenswelt’.
    • Participación: si se pide a los estudiantes que aporten sus propios temas, están deseando unirse y trabajar con más entusiasmo.

  • 5º Taller nacional del proyecto DEMOCRAT: Propuesta de herramienta de evaluación de competencias de Ciudadanía Democrática Responsable

    Por Alba Molas

    Enmarcado en la idea central de educación para la democracia, el taller ofreció al personal docente un espacio de reflexión y aprendizaje sobre herramientas para evaluar las 4 competencias clave de Ciudadanía Democrática Responsable (CDR), definidas en el DEMOCRAT (participación solidaria, deliberación, juzgar críticamente, y resiliencia democrática)

    El objetivo principal de la sesión era profundizar sobre la implementación de los cuestionarios de evaluación de competencias democráticas en los diferentes niveles educativos.

    La primera reflexión giraba en torno a la necesidad de adaptar los cuestionarios a los diferentes niveles educativos con el fin de hacerlos más accesibles a estudiantes de primaria y a los primeros cursos de la etapa secundaria. Se hizo incidencia en la importancia de adaptar los cuestionarios de evaluación de las CDR a esta etapa educativa, abordando los desafíos de implementación y sugerencias para hacer los instrumentos más accesibles.

    La directora de la escuela rural de primaria Josep Nin de Salomó, presentó su proyecto piloto “Consejo de la Infancia y Adolescencia”, explicando cómo se involucraron los estudiantes proponiendo iniciativas para su municipio, en temas como , por ejemplo , el deporte, civismo y medio ambiente. También explicó cómo adaptaron los cuestionarios al nivel de primaria para hacerlo más práctico y comprensante. Varios docentes compartieron también su experiencia al simplificar el cuestionario original para hacerlo accesible a esta etapa educativa.

     

    Puntos clave del taller: Evaluación y adaptación de los cuestionarios:

    Para la etapa de primaria, se comenta que los cuestionarios no deberían enviarse directamente al alumnado, sino que habría que administrarlos con supervisión directa del profesorado, con el fin de apoyar y que se puedan trabajar en profundidad. También se señala la necesidad de hacer adaptaciones más visuales y de lenguaje para alinear mejor el contenido con las capacidades específicas de los y las estudiantes de primaria.

    En este sentido, la inclusión de elementos visuales en los cuestionarios se considera importante para ayudar a los y las estudiantes a comprender mejor los conceptos, especialmente en centros con un alto porcentaje de alumnado con necesidades educativas especiales. Se menciona una página llamada ARASAAC con pictogramas para resumir acciones relacionadas con la escuela y la comida, lo que resulta útil para niños con trastornos de atención o dificultades de lectura. Algún docente expresó su preferencia por mantener un marco genérico que permita al profesorado adaptar el trabajo previo según sus necesidades específicas, aunque reconoció la importancia de ofrecer opciones visuales adicionales.

    En cuanto a las herramientas digitales en el aula, los cuestionarios en formato Google aunque se consideran más ágiles que el formato en papel, en el caso de estudiantes de la primera etapa de la ESO resultan demasiado complejas y se ve necesario adaptarlos con ejemplos concretos y respuestas más cortas, sobre todo para estudiantes de primer y segundo curso de la ESO. En cuanto a estudiantes de tercero y cuarto de la ESO el cuestionario se considera adecuado a su nivel.

    En opinión de algún docente, se podría crear tres niveles de propuestas con diferentes grados de adaptación para facilitar la aplicación por parte de los y las docentes, dada la limitada disponibilidad de tiempo para la coordinación. Otro docente expresa que los instrumentos proporcionados son adecuados y que, en todo caso, la adaptación debería ser responsabilidad de cada grupo de profesores y profesoras, según sus metodologías y proyectos específicos.

    Se valora también la posibilidad  de que se compartan las adaptaciones realizadas en diferentes centros y que se mantengan los cuatro ejes fundamentales  de competencia cuando se desarrollen proyectos. En este sentido, el equipo del DEMOCRAT explica que la caja de herramientas está diseñada justamente para el intercambio de experiencias entre escuelas y profesorado, y que incluye funciones para evaluar tanto el éxito de los proyectos como las competencias democráticas de los estudiantes. Algunos participantes manifestaron que la evaluación debería ser formativa y continua, incluyendo una evaluación inicial, intermedia y final, y algunos docentes sugirieron realizar evaluaciones a mitad del curso para medir el progreso.

    Asimismo se propuso, que la herramienta de evaluación de competencias democráticas se incluyera en la programación general anual de los centros educativos y fuera utilizada durante todo el curso para  medir el progreso de los estudiantes. También se mencionó que las tutorías son un espacio adecuado para evaluar estas competencias y se subraya que el impacto es mayor cuando el centro y el equipo directivo apoyan el proyecto. Se puso énfasis en el Servicio Comunitario como buena herramienta para valorar si se han adquirido las competencias CDR y también se puso en valor, la autoevaluación y coevaluación del alumnado para medir el desarrollo de estas competencias.

    Finalmente, se explicó el progreso del proyecto DEMOCRAT implementado también en seis países europeos (Alemania, Finlandia, Estonia, Irlanda, Polonia, España) con 34 proyectos piloto en total, con  respecto al desarrollo de las cuatro competencias clave y las herramientas de evaluación correspondientes.

    Para compartir las experiencias y los aprendizajes conseguidos se invitó a los y las participantes a la conferencia final del proyecto DEMOCRAT programada para los días 20 y 21 de noviembre de 2025, que incluye la presentación de tres proyectos: DEMOCRAT, la AECED (enfocado en el aprendizaje corporal) y el Critical ChangeLab (enfocado en la enseñanza artística y el aprendizaje democrático). Este evento, constará de sesiones académicas y paralelas, y se presentarán los proyectos pilotos de las escuelas que participan en DEMOCRAT.

  • Abriéndonos camino hacia la democracia

    Por Maija Hytti y Niclas Sandstörm

     

    Por qué el trabajo emocional está en el corazón de la educación

    Cuando hablamos de democracia, a menudo pensamos en debate, participación y pensamiento crítico — pero ¿qué pasa con el sentimiento? Nuestro nuevo artículo, Trabajo emocional por una educación más holística y transformadora para la democracia, invita a educadores, responsables políticos y líderes escolares a profundizar: a ver las emociones no como efectos secundarios del aprendizaje, sino como el propio motor que impulsa la transformación democrática.

    La pieza que faltaba en la educación para la democracia

    Durante décadas, Educación para la Democracia (EfD) se ha centrado en las habilidades cognitivas — razonamiento, análisis, debate. Sin embargo, como señalan Hytti y Sandström, la democracia también es profundamente emocional: “Las emociones moldean cómo pensamos, nos relacionamos y actuamos.” Sin entender cómo las emociones guían nuestras elecciones, reacciones y relaciones, el aprendizaje cívico sigue siendo incompleto.

    Nuestro artículo propone situar el trabajo emocional, es decir, el compromiso reflexivo y encarnado con las emociones, en el centro de la EfD. Sostenemos que la verdadera transformación democrática ocurre en los micro-momentos de aprendizaje, cuando atendemos y trabajamos las emociones en lugar de dejarlas de lado.

    Cómo es el trabajo emocional

    Las emociones no son externas al aprendizaje, sino parte de su arquitectura interior: moldean la atención, la interpretación y la acción. Reconocer y relacionarse con las emociones a medida que se desarrollan permite a los estudiantes conectar el pensamiento y el sentimiento como dimensiones interdependientes de la comprensión. Cuando los educadores ayudan a los estudiantes a identificar, sentir, procesar, reflexionar y gestionar las emociones, el trabajo emocional se convierte en una práctica transformadora en lugar de incidental.

    La práctica reflexiva —por ejemplo, percibir, sentir y gestionar las emociones a medida que surgen en el aprendizaje— puede hacer que la educación democrática sea más duradera, práctica y humana. El trabajo emocional guiado y facilitado fortalece la empatía, el pensamiento crítico y el comportamiento prosocial, todas competencias clave para la participación democrática activa.

    Para llevar esto a las aulas, sugerimos:

    • crear espacios seguros donde la incomodidad señala aprendizaje en lugar de amenaza,
    • utilizando prácticas incorporadas — movimiento, reflexión artística, pausas conscientes — para aflorar y procesar emociones,
    • negociar normas emocionales para que voces diversas puedan participar con respeto,
    • priorizar la confianza y el cuidado junto con el rigor académico, ya que la pertenencia y la seguridad permiten un diálogo verdadero.

    La ciencia detrás de ello

    Basándose en la visión de Dewey de que la emoción es fundamental para la experiencia y el crecimiento, nuestro marco se basa en investigaciones contemporáneas que vinculan el trabajo emocional, la transformación y la competencia democrática. El aprendizaje transformador, al estar estrechamente vinculado a la educación cívica (Hoggan-Kloubert & Mabrey, 2022), proporciona la base para nuestro enfoque. Basándonos en Carter & Nicolaides (2023) y Sánchez & Sebastián (2024), mostramos que el compromiso encarnado con las emociones es inseparable de la transformación genuina en el aprendizaje democrático.

    Las emociones, desde esta perspectiva, no están separadas de la cognición, sino profundamente entrelazadas con ella — moldeando la percepción, la motivación y la creación de significado a lo largo del proceso de aprendizaje. Reconocer, sentir, navegar y reflexionar sobre las emociones no son habilidades periféricas, sino vías centrales para desarrollar la competencia y la agencia democráticas.

    También sintetizamos estudios sobre incomodidad y emociones de borde (Zembylas, 2013; Mälkki, 2011, 2019; Mälkki, Mäkinen & Forsell, 2022), que destacan que las emociones a menudo percibidas como desagradables pueden marcar en realidad momentos de aprendizaje profundo. Cuando se apoya en andamios sociales (Kong, Ding & Zhao, 2015), este compromiso emocional puede catalizar empatía, tolerancia y la capacidad de manejar la complejidad en la vida democrática (Caleon et al., 2019).

    ¿Y qué?

    En un momento en que las sociedades democráticas enfrentan polarización, desinformación y erosión de la confianza, argumentamos que aprender a sentir democráticamente es tan vital como aprender a pensar críticamente. La alfabetización emocional es la capacidad de reflexionar y regular las emociones de forma colectiva, y fortalece la resiliencia, la inclusión y la capacidad de actuar juntos por el bien común.

    En resumen: si la democracia depende de las personas, también debe depender de sus mundos emocionales.

     

    El artículo completo de acceso abierto (Hytti & Sandström, 2025) está disponible aquí:
    https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/14681366.2025.2582164#abstract

  • Obrint-nos camí cap a la democràcia

     

    Per Maija Hytti y Niclas Sandstörm

     

    Per què el treball emocional és al cor de l’educació

    Quan parlem de democràcia, sovint pensem en debat, participació i pensament crític — però què passa amb el sentiment? El nostre nou article, Treball emocional per una educació més holística i transformadora per a la democràcia, convida educadors, responsables polítics i líders escolars a aprofundir: a veure les emocions no com a efectes secundaris de l’aprenentatge, sinó com el propi motor que impulsa la transformació democràtica.

    La peça que faltava en l’educació per a la democràcia

    Durant dècades, Educació per a la Democràcia (EfD) s’ha centrat en les habilitats cognitives — raonament, anàlisi, debat. Tanmateix, com assenyalen Hytti i Sandström, la democràcia també és profundament emocional: “Les emocions emmotllen com pensem, ens relacionem i actuem.” Sense entendre com les emocions guien les nostres eleccions, reaccions i relacions, l’aprenentatge cívic continua sent incomplet.

    El nostre article proposa situar el treball emocional, és a dir, el compromís reflexiu i encarnat amb les emocions, al centre de l’EfD. Sostenim que la veritable transformació democràtica passa en els micro-moments d’aprenentatge, quan atenem i treballem les emocions en lloc de deixar-les de banda.

    Com és el treball emocional

    Les emocions no són externes a l’ aprenentatge, sinó part de la seva arquitectura interior: emmotllen l’ atenció, la interpretació i l’ acció. Reconèixer i relacionar-se amb les emocions a mesura que es desenvolupen permet als estudiants connectar el pensament i el sentiment com a dimensions interdependents de la comprensió. Quan els educadors ajuden els estudiants a identificar, sentir, processar, reflexionar i gestionar les emocions, el treball emocional esdevé una pràctica transformadora en lloc d’incidental.

    La pràctica reflexiva —per exemple, percebre, sentir i gestionar les emocions a mesura que sorgeixen en l’aprenentatge— pot fer que l’educació democràtica sigui més duradora, pràctica i humana. El treball emocional guiat i facilitat enforteix l’ empatia, el pensament crític i el comportament prosocial, totes competències clau per a la participació democràtica activa.

    Per portar això a les aules, suggerim:

    • crear espais segurs on la incomoditat assenyala aprenentatge en lloc d’amenaça,
    • utilitzant pràctiques incorporades — moviment, reflexió artística, pauses conscients — per aflorar i processar emocions,
    • negociar normes emocionals perquè veus diverses puguin participar amb respecte,
    • prioritzar la confiança i la cura juntament amb el rigor acadèmic, ja que la pertinença i la seguretat permeten un diàleg veritable.

    La ciència darrere d’això

    Basant-se en la visió de Dewey que l’emoció és fonamental per a l’experiència i el creixement, el nostre marc es basa en investigacions contemporànies que vinculen el treball emocional, la transformació i la competència democràtica. L’aprenentatge transformador, en estar estretament vinculat a l’educació cívica (Hoggan-Kloubert & Mabrey, 2022), proporciona la base per al nostre enfocament. Basant-nos en Carter & Nicolaides (2023) i Sánchez & Sebastián (2024), mostrem que el compromís encarnat amb les emocions és inseparable de la transformació genuïna en l’aprenentatge democràtic.

    Les emocions, des d’aquesta perspectiva, no estan separades de la cognició, sinó profundament entrellaçades amb ella — emmotllant la percepció, la motivació i la creació de significat al llarg del procés d’aprenentatge. Reconèixer, sentir, navegar i reflexionar sobre les emocions no són habilitats perifèriques, sinó vies centrals per desenvolupar les competències democràtiques.

    També sintetitzem estudis sobre incomoditat i emocions de vora (Zembylas, 2013; Mälkki, 2011, 2019; Mälkki, Mäkinen & Forsell, 2022), que destaquen que les emocions sovint percebudes com a desagradables poden marcar en realitat moments d’aprenentatge profund. Quan es recolza en bastides socials (Kong, Ding & Zhao, 2015), aquest compromís emocional pot catalitzar empatia, tolerància i la capacitat de manejar la complexitat en la vida democràtica (Caleon et al., 2019).

    I què?

    En un moment en què les societats democràtiques enfronten polarització, desinformació i erosió de la confiança, argumentem que aprendre a sentir democràticament és tan vital com aprendre a pensar críticament. L’alfabetització emocional és la capacitat de reflexionar i regular les emocions de forma col·lectiva, i enforteix la resiliència, la inclusió i la capacitat d’actuar junts pel bé comú.

    En resum: si la democràcia depèn de les persones, també ha de dependre dels seus mons emocionals.

    11

    L’article complet d’accés obert (Hytti & Sandström, 2025) està disponible aquí:
    https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/14681366.2025.2582164#abstract

  • Democràcia més enllà de la raó: com l’afecte emmotlla la vida política

     

    El Projecte DEMOCRAT ha entrat en una fase de reflexió sobre els resultats de les seves activitats de recerca i innovació. En el desenvolupament de l’esquema del Currículum Europeu per a l’Educació Democràtica, la importància de les emocions en el procés d’aprenentatge ja havia estat identificada i posteriorment validada per programes pilot.

    La importància de les emocions en el context de l’aprenentatge ha estat objecte d’un considerable debat dins l’àmbit educatiu. Això és anàleg al discurs sobre la importància de les emocions en els processos democràtics. Això desafia l’argument que la democràcia és un projecte de la Il·lustració basat exclusivament en la raó, guiat per una racionalitat comunicativa que intercanvia arguments. A la llum d’experiències passades (per exemple, dues guerres mundials o règims feixistes governant països), les emocions polítiques han estat i es consideren perilloses perquè bloquegen els processos de reflexió basats en la raó, dificulten un possible consens social i fomenten la polarització social.

    Per contra, és àmpliament reconegut que els processos de participació política i de la societat civil tenen un component emocional. La decisió d’unir-se a un partit polític, moviment social o organització de la societat civil, com la Creu Roja, Caritas, Greenpeace o Fridays for Future, rara vegada es basa únicament en motius racionals. A més, els votants no estan obligats a proporcionar una justificació per a les seves decisions de vot. Aquest principi és igualment aplicable als procediments parlamentaris, en els quals els membres dels parlaments no estan obligats a justificar les seves decisions, especialment en el context de votacions secretes. A més, les campanyes electorals invariablement apel·len a les emocions dels votants.

    L’aparició de partits populistes de dretes a Europa, juntament amb l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units, caracteritzada per una retòrica carregada d’emoció, subratlla el paper fonamental que exerceixen les emocions en els processos polítics. No obstant, aquest fenomen no és una cosa sense precedents en els anals de la història democràtica. A més, la investigació sobre el trànsit a internet demostra de manera similar que la informació emocional i moral —sigui veritable o falsa— es difon més ràpidament que altres tipus d’informació (Bardy et al 2020)[1].

    Els elements no racionals exerceixen un paper important en la deliberació democràtica. El llenguatge corporal i la vestimenta juguen un paper important en la deliberació cara a cara i en els debats polítics televisats. En la comunicació online, la informació emocional-moral exerceix un paper important.

    AECED i Critical Change Lab, dos projectes germans de DEMOCRAT, destaquen la rellevància de la comunicació no verbal per als processos democràtics i l’educació democràtica. La primera examina la importància de l’aprenentatge incorporat per a l’educació democràtica, mentre que la segona se centra en el costat artístic. Diversos projectes pilot realitzats dins de DEMOCRAT també es van centrar en aspectes artístics en forma de teatre com a mitjà per aprendre sobre la democràcia.

    La investigació sanitària demostra clarament que suprimir les emocions pot provocar danys psicològics i físics, però els casos de violència domèstica demostren les greus conseqüències de la falta de control emocional. Es pot suposar que suprimir les emocions, així com la falta de control emocional, afecta els processos democràtics.

    Això posa en dubte la idea d’una democràcia basada exclusivament en la racionalitat. Lies & Slaby (2023)[2] assenyalen que això ha estat debatut des de perspectives neo-republicanes (vegeu Quentin Skinner, Cass Sunstein, Philip Pettit i Rainer Forst), radicalment democràtiques (Ernesto Laclau, Chantal Mouffe i Jacques Rancière), liberals i liberals deliberatives (Amy Gutmann, Dennis Thompson, Sharon Krause, Michael Morrell i Martha Nussbaum). En aquest sentit, el procés de reflexió del projecte DEMOCRAT pretén incorporar aquests debats sobre les emocions en la seva visió de l’educació democràtica.

     

    [1] Brady W.J.; Crockett M.J. & Van Bavel JJ (2020) The MAD model of moral contagion: the role of motivation, attention, and design in the spread of moralized content online. Perspectives on Psychological Science. 2020, 15:978–1010, https://doi.org/ 10.1177/1745691620917336.
    [2] Liese, P. & Slaby, J. (2023) Emotionen der Demokratie – Ein unerschlossenes Potential in krisenhaften Zeiten. Philosophische Rundschau (PhR) 70/4:  382-406. DOI 10.1628/phr-2023-0034.