Democrat Agora Blogs Archive

Author: Notus

  • Tercer Taller Nacional: Presentació projectes pilot locals

    Per Alba Molas

    El passat 15 de maig, des del projecte DEMOCRAT vam organitzar el 1r Taller de Formació del Professorat en col·laboració amb l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP/ICE). Aquest taller, realitzat de manera telemàtica, va reunir al voltant de 20 persones de diferents comunitats educatives de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica.

    Els objectius de la sessió eren reflexionar sobre els principis de l’educació democràtica, debatre enfocaments transformadors, fomentar l’intercanvi d’experiències entre el professorat i presentar els projectes pilot dels centres educatius que formen part del projecte europeu DEMOCRAT.

    Durant el taller, es va ressaltar la importància fonamental de l’educació en valors democràtics per a la formació d’estudiants com a ciutadans actius, crítics i compromesos amb la societat. Avui dia la democràcia enfronta serioses amenaces a causa de la desconfiança en les institucions, la desinformació, el negacionisme científic i el discurs d’odi. En aquest context, l’educació per a la democràcia es presenta com una mesura crucial per a mitigar aquests riscos. Entenem la democràcia no només com un sistema polític, sinó com una forma de vida basada en el respecte mutu, la participació activa i el compromís amb els valors de llibertat, igualtat i justícia.

    El nostre enfocament en l’educació per a la democràcia és dinàmic i adaptable, es construeix i evoluciona a través de l’experiència amb la comunitat educativa. Creiem fermament que les escoles són la base sobre la qual es construeix la societat futura i que poden funcionar com a laboratoris de pràctica democràtica, connectades amb l’entorn local, global i digital.

    Tenint presents aquests principis, centrem l’atenció en els projectes pilot que es duran a terme en cinc centres educatius de Catalunya. Aquests projectes tenen com a objectiu desenvolupar intervencions educatives que integrin les competències definides en el marc del projecte DEMOCRAT, enfortint així la capacitat de les escoles per a fomentar una cultura democràtica autèntica i sostenible.

    Reptes i propòsits dels projectes pilot:

    • Projecte “Read Right, Read Rights: Valors democràtics a través de la lectura”

    Aquest projecte tracta temes socials, de respecte i sobre minories, que es treballen a les aules a través dels contes. En aquesta direcció, l’escola primària que desenvolupa aquesta iniciativa proposa organitzar tertúlies democràtiques sistematitzades com a part d’aquest projecte educatiu. El seu objectiu és aprofundir en els drets i deures de la infància, incentivant la lectura individual i col·lectiva, així com l’educació en valors de caràcter ètic-cívics. Basat en els set principis de l’aprenentatge dialògic (diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències), aquestes tertúlies tenen l’objectiu de reflexionar i dialogar sobre valors democràtics a partir de lectures literàries i no literàries.

    • Projecte “Consell d’Infància i Adolescència”

    Aquest projecte parteix de la idea que és a l’escola on l’alumnat aprèn a viure i a conviure amb els altres, a dialogar, etc. i del reconeixement que la convivència en societat a vegades no és senzilla, especialment entre comunitats amb diferents cultures i maneres de pensar. Per això, amb l’objectiu de fomentar la cohesió, el sentit d’arrelament i de comunitat, l’escola d’un petit poble rural planteja, juntament amb el govern del municipi, la creació d’un Consell de la Infància i Adolescència: un espai de participació on l’alumnat, a través del diàleg i l’escolta, pugui exercir el seu dret a reflexionar, expressar la seva opinió, debatre, prendre decisions i elevar al Plenari Municipal les seves propostes, per tal de contribuir a millorar el seu poble. El Consell de la Infància té el repte de reunir-se periòdicament per a exposar els problemes i fer propostes a nivell d’escola/municipi.

    • Projecte “Participació democràtica de l’alumnat”

    Partint de la convicció que la democràcia comença a l’aula, sorgeix en un institut de secundària un projecte de participació de l’alumnat en les sessions d’avaluació i la valoració de les metodologies i actituds del professorat, en el qual porten treballant des de fa molts anys. La finalitat és millorar la practica tutorial i docent a través de la millora de les habilitats comunicatives i les competències emocionals del professorat i l’alumnat. Es tracta d’escoltar les opinions i demandes de l’alumnat, establint un diàleg amb el professorat per a millorar la convivència i el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’alumnat té molt pes tant en la sessió d’avaluació com en les metodologies docents perquè constantment estan interactuant.

    • Projecte “KAOS”

     Aquest projecte interdisciplinari té l’objectiu de fomentar l’esperit crític enfront de situacions polítiques, socials, econòmiques i culturals antidemocràtiques, perquè considera que és més necessari que mai en el clima actual. És per això que treballa en els valors democràtics de justícia, igualtat i solidaritat, donant a conèixer situacions de crueltat humana en el segle XX i en l’actualitat. Al seu torn, l’alumnat treballa la ciutadania responsable participant i prenent consciència davant d’un problema global o local, comprometent-se en diverses activitats vinculades amb la memòria històrica, compartint aquest coneixement amb la ciutadania, obrint l’escola al barri, a les entitats i realitzant xerrades amb les associacions. En resum, es promouen actituds i ideals democràtics en relacionar el coneixement adquirit a la pràctica dins i fora de l’escola.

    • Projecte “Memòria històrica”

    Com alguns professionals docents apunten, les “actituds antidemocràtiques, que s’observen entre l’alumnat en bona part es deuen al desconeixement que tenen sobre el passat”. És per això que el centre de secundària que lidera el projecte va implementar fa anys un procés d’adquisició de la memòria històrica a través de la memòria oral i les generacions del franquisme, i l’ètica, cultura i valors des de la filosofia. Ara volen fer un pas més enllà amb aquest treball que s’ha anat realitzant des de les tutories, impregnant tot el centre perquè l’alumnat participi de manera activa en la transmissió del coneixement adquirit i la pròpia experiència en valors democràtics i el comparteixi amb la resta de la comunitat.
    Per a donar suport i afermar el projecte sobre memòria històrica, i que no depengui del major o menor grau d’interès i compromís del (equipo directiu o professorat), s’ha buscat la complicitat i l’aliança amb altres centres educatius del municipi, amb persones expertes en aquest tema, amb associacions i entitats, a fi de divulgar experiències i fer visibles fenòmens democratitzadors a tota la ciutadania

    • Projecte “Delegats mediambientals”

    Hi ha un nexe d’unió entre democràcia i sostenibilitat, la democràcia és participativa i cooperativa i pot afavorir el procés cap a la societat sostenible, adoptant un estil de vida sostenible i ecosocialment responsable.

    A això vol contribuir l’alumnat d’un institut de secundària a través de la figura dels delegats mediambientals, fomentant el compromís i la responsabilitat prenent decisions sobre com actuar ara i en el futur davant els grans desafiaments mediambientals i analitzar aquesta resposta. Les experiències sobre les diverses actuacions que es duen a terme tant en el centre educatiu com en el municipi, es presenten en Fòrums intercentres organitzats per l’Agenda 21 i la Xarxa d’Escoles Sostenibles de Catalunya  (XESC).

    En conclusió, davant d’un escenari preocupant, de situacions antidemocràtiques, injustícia social, violació dels drets humans, i el canvi climàtic, entre altres desafiaments, l’aprenentatge de valors democràtics i el compromís cívic entre els estudiants és molt necessari. En aquest sentit les propostes presentades en aquest taller van dirigides a fomentar la participació de l’alumnat, el pensament crític i el compromís comunitari dins i fora de l’escola, perquè la democràcia s’aprèn practicant-la en el dia a dia i és a través de l’experiència com els i les estudiants poden experimentar l’impacte de les seves accions.

    En el rerefons de les accions hi ha formar ciutadans i ciutadanes actius i compromesos amb les seves comunitats i més enllà, aprenent drets i deures de la infància a través de la lectura, participant democràticament en l’aula, valorant el propi procés d’ensenyament-aprenentatge, creant un consell de la infància com a espai de trobada entre diferents comunitats, coneixent i valorant de manera crítica el passat per a canviar actituds antidemocràtiques i considerant la connexió que hi ha entre democràcia i sostenibilitat per a abordar els desafiaments ambientals de manera responsable.

    En els pròxims mesos es planificaran nous tallers en els quals es mostraran els avanços i els resultats d’aquests projectes. A més, es presentaran altres projectes pilot que s’estan desenvolupant en els altres cinc països en els quals DEMOCRAT està treballant en el foment de l’Educació per a la Democràcia.

  • Laboratoris vivents: un camí cap a l’educació democràtica

    Laboratoris vivents: un camí cap a l’educació democràtica

    Per Ebru Eren i Benjamin Mallon

    En un món que canvia tan de pressa, fomentar els valors democràtics i el compromís cívic entre els joves és més important que mai. A mesura que les societats enfronten desafiaments complexos, com el canvi climàtic, la pobresa, les violacions de drets humans, les amenaces a la ciberseguretat, les desigualtats educatives, l’augment de la població i la contaminació, les crisis migratòries i de refugiats, la inestabilitat i els conflictes polítics, les pandèmies, la intel·ligència artificial, la pèrdua de biodiversitat i altres, resulta vital dotar a les persones, especialment a les joves, d’eines per a participar activament en la democràcia. Els laboratoris vivents (living labs) són un mètode prometedor. Però, què són i com poden promoure l’educació democràtica? Explorem aquest concepte i el paper que poden exercir a Irlanda.

    Entenent els laboratoris vivents

    Els laboratoris vivents són plataformes dinàmiques per a la innovació i la resolució col·laborativa de problemes. Aborden entorns del món real en els quals diverses parts interessades treballen juntes per a desenvolupar, provar i millorar solucions a desafiaments complexos. Aquests entorns actuen com a laboratoris vius, permetent l’aplicació pràctica d’idees, fomentant l’aprenentatge mutu i permetent la millora contínua.

    En el context de l’educació, els laboratoris vivents ofereixen una oportunitat única per a reinventar l’experiència d’aprenentatge i conrear valors democràtics entre els estudiants. En reunir experts, professionals i joves, aquests laboratoris faciliten el diàleg, la col·laboració i la innovació. Els participants poden involucrar-se en activitats pràctiques, intercanviar idees, explorar nous enfocaments pedagògics i reflexionar sobre els seus rols com a ciutadans actius en una societat democràtica.

    El context irlandès: un pla per als laboratoris vivents

    La Dublin City University es el soci irlandès del projecte “DEMOCRAT: Educació per a una ciutadania democràtica responsable” (finançat pel programa Horizon Europe), que explora la integració de la “Educació per a la democràcia” en els sistemes educatius de la UE. Com a part del projecte, s’ha creat un laboratori vivent irlandès en la Dublin City University. El projecte, que es desenvoluparà entre 2023 i 2026, durà a terme sis tallers de tipus laboratori vivent centrats en diferents aspectes de l’educació per a la democràcia. Aquests tallers brinden una plataforma perquè els experts identifiquin desafiaments, desenvolupin solucions i realitzin recerques per a la creació d’un marc conceptual d’educació per a la democràcia. El laboratori vivent irlandès involucra a diverses parts, inclosos personal docent, formadors de docents, personal investigador, responsables polítics i joves. Aquest enfocament inclusiu fomenta la col·laboració i la cocreació, promovent un sentit de propietat i responsabilitat col·lectiva.

    El nucli de la iniciativa laboratoris vivents és la creació conjunta d’un marc conceptual d’educació per a la democràcia que abasti conceptes com “democràcia”, “participació política”, “desenvolupament sostenible” i “ciutadania responsable”. A través de la col·laboració multidisciplinària, les parts interessades desenvoluparan un marc sòlid  conceptual que orienti el disseny curricular i les pràctiques d’ensenyament. A més, els laboratoris vivents serviran com a plataforma de recerca per a comprendre les experiències dels participants i l’impacte de les iniciatives d’educació democràtica. Aquesta recerca definirà estratègies efectives per promoure els valors democràtics i el compromís cívic entre els joves. A més de la recerca, els laboratoris vivents posaran en marxa projectes pilot locals, que permetran als estudiants participar en activitats pràctiques que promoguin els valors democràtics i la ciutadania activa. Aquests projectes adaptaran el pla d’ estudis als contextos locals i incorporaran mètodes d’ensenyament innovadors.

    En conclusió, els laboratoris vivents ofereixen un enfocament prometedor per a l’educació democràtica, proporcionant una plataforma per a la col·laboració i la innovació. A través de la participació i la recerca inclusives, aquests laboratoris tenen el potencial de donar forma al futur de l’educació democràtica, empoderant als joves perquè siguin ciutadans actius i compromesos en les seves comunitats i més enllà d’aquestes.

  • Laboratorios vivientes: un camino hacia la educación democrática

    Laboratorios vivientes: un camino hacia la educación democrática

    Por Ebru Eren y Benjamin Mallon

    En un mundo que cambia tan deprisa, fomentar los valores democráticos y el compromiso cívico entre los jóvenes es más importante que nunca. A medida que las sociedades enfrentan desafíos complejos, como el cambio climático, la pobreza, las violaciones de derechos humanos, las amenazas a la ciberseguridad, las desigualdades educativas, el aumento de la población y la contaminación, las crisis migratorias y de refugiados, la inestabilidad y los conflictos políticos, las pandemias, la inteligencia artificial, la pérdida de biodiversidad y otras, resulta vital dotar a las personas, especialmente a las jóvenes, de herramientas para participar activamente en la democracia. Los laboratorios vivientes (living labs) son un método prometedor. Pero ¿qué son y cómo pueden promover la educación democrática? Exploremos este concepto y el papel que pueden desempeñar en Irlanda.

    Entendiendo los laboratorios vivientes

    Los laboratorios vivientes son plataformas dinámicas para la innovación y la resolución colaborativa de problemas. Abordan entornos del mundo real en los que diversas partes interesadas trabajan juntas para desarrollar, probar y mejorar soluciones a desafíos complejos. Estos entornos actúan como laboratorios vivos, permitiendo la aplicación práctica de ideas, fomentando el aprendizaje mutuo y permitiendo la mejora continua.

    En el contexto de la educación, los laboratorios vivientes ofrecen una oportunidad única para reinventar la experiencia de aprendizaje y cultivar valores democráticos entre los estudiantes. Al reunir a expertos, profesionales y jóvenes, estos laboratorios facilitan el diálogo, la colaboración y la innovación. Los participantes pueden involucrarse en actividades prácticas, intercambiar ideas, explorar nuevos enfoques pedagógicos y reflexionar sobre sus roles como ciudadanos activos en una sociedad democrática.

    El contexto irlandés: un plan para los laboratorios vivientes

    La Dublin City University es el socio irlandés del proyecto “Democrat: Educación para una ciudadanía democrática responsable” (financiado por el programa Horizonte Europa), que explora la integración de la “Educación para la democracia” en los sistemas educativos de la UE. Como parte del proyecto, se ha creado un laboratorio viviente irlandés en la Dublin City University. El proyecto, que se desarrollará entre 2023 y 2026, llevará a cabo seis talleres de tipo laboratorio viviente centrados en diferentes aspectos de la educación para la democracia. Estos talleres brindan una plataforma para que los expertos identifiquen desafíos, desarrollen soluciones y realicen investigaciones para la creación de un marco conceptual de educación para la democracia. El laboratorio viviente irlandés involucra a diversas partes, incluidos docentes, formadores de docentes, investigadores, responsables políticos y jóvenes. Este enfoque inclusivo fomenta la colaboración y la cocreación, promoviendo un sentido de propiedad y responsabilidad colectiva.

    El núcleo de la iniciativa laboratorios vivientes es la creación conjunta de un marco conceptual de educación para la democracia que abarque conceptos como “democracia”, “participación política”, “desarrollo sostenible” y “ciudadanía responsable”. A través de la colaboración multidisciplinaria, las partes interesadas desarrollarán un sólido marco conceptual que oriente el diseño curricular y las prácticas de enseñanza. Además, los laboratorios vivientes servirán como plataforma de investigación para comprender las experiencias de los participantes y el impacto de las iniciativas de educación democrática. Esta investigación definirá estrategias efectivas para promover los valores democráticos y el compromiso cívico entre los jóvenes. Además de la investigación, los laboratorios vivientes pondrán en marcha proyectos piloto locales, que permitirán a los estudiantes participar en actividades prácticas que promuevan los valores democráticos y la ciudadanía activa. Estos proyectos adaptarán el plan de estudios a los contextos locales e incorporarán métodos de enseñanza innovadores.

    En conclusión, los laboratorios vivientes ofrecen un enfoque prometedor para la educación democrática, proporcionando una plataforma para la colaboración y la innovación. A través de la participación y la investigación inclusivas, estos laboratorios tienen el potencial de dar forma al futuro de la educación democrática, empoderando a los jóvenes para que sean ciudadanos activos y comprometidos en sus comunidades y más allá de ellas.

  • Una perspectiva global sobre la ciutadania democràtica responsable

    Una perspectiva global sobre la ciutadania democràtica responsable

    Per Georgios Kostakos*

    La noció moderna de “ciutadania” està relacionada amb l’estat nació i ha sorgit en gran manera de la lluita pels drets cívics en les societats occidentals. En els últims anys, el terme “ciutadania” o “ciutadana” s’utilitza ocasionalment en un sentit més ampli, informalment com a “ciutadà del món”, o fins i tot formalment, com a “ciutadà de la Unió Europea”. No obstant això, poden existir conceptes, actituds i disposicions de ciutadania enfront d’institucions quasi-sobiranes o supranacionals, a nivell regional (per exemple, la UE) o mundial (per exemple, les Nacions Unides), o el terme ciutadà/ciutadania s’utilitza metafòricament en aquests casos?

    Aprofundim en alguns aspectes clau de la ciutadania per a explorar si també s’apliquen a institucions fora de l’Estat nació. El principal document de referència, en el qual sovint es fa el jurament de ciutadania i/o de servei públic, és la constitució d’un Estat. Hi ha alguna cosa així en el context global de les Nacions Unides i en el regional de la UE? En realitat, el document fundacional de les Nacions Unides és la Carta de les Nacions Unides, que té una aura evangèlica, encara que sovint es respecti en el seu incompliment. Juntament amb la Carta, la Declaració Universal dels Drets Humans completa el duo constitucional central del sistema de governança global posterior a la Segona Guerra Mundial. Pot ser que la UE no tingui una constitució concisa com a tal (els intents d’aconseguir-la han fracassat, per ara), però els seus “acords fundacionals”, inclosos els Tractats de Roma, Maastricht i Lisboa, exerceixen aquest paper i són una referència clara per als seus ciutadans.

    Una història de creació o “mite fundacional” també forma part del patrimoni compartit que determina la ciutadania a nivell de l’estat nació. Pot ser la lluita d’alliberament contra una potència colonial, o la lluita pels drets del poble contra una monarquia o una oligarquia. L’èpica de la Segona Guerra Mundial exerceix aquest paper tant per a les Nacions Unides com per a la UE, ja que la seva creació va formar part de l’esforç per evitar que es repetís semblant carnisseria i destrucció, en el món en el seu conjunt i en el continent europeu, respectivament.

    El sentit de la identitat i solidaritat és un altre aspecte clau de la ciutadania a nivell estatal. Però,  és també evident a nivell regional i mundial? La resposta és positiva, si es considera el “paquet de ciutadania de la UE” que inclou diversos textos legals i disposicions administratives en suport dels drets de les persones que tenen la ciutadania de qualsevol i de tots els països de la UE, juntament amb un conjunt de programes de finançament que distribueixen diners als agricultors, artistes, investigadors i molts altres grups de tota la UE. Els diferents instruments internacionals en matèria de drets humans, el treball d’institucions com el Consell de Drets Humans i l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, així com els mecanismes de finançament multilaterals del sistema més ampli de les Nacions Unides, com el PNUD, UNICEF, el Banc Mundial, FIDA, el Fons Verd per al Clima, etc., també exerceixen el mateix paper a escala mundial, encara que dins de marges financers molt més estrets.

    Un altre nivell de governança, que ha sorgit recentment però que no pot ignorar-se, és el del ciberespai. Un gran nombre de persones, els joves en particular, passen gran part del seu temps / de la seva vida en línia. El terme “ciutadà cibernètic” o “ciutadà digital” § ha adquirit un significat de facto i també s’ha de tenir en compte quan es parla de ciutadania més enllà de l’estat nació. Quina és la font de legitimitat i “sobirania” en el ciberespai? No existeix un document fundacional com a tal, ni tampoc un mite fundacional unificador. Cal anar a “regnes cibernètics” individuals per obtenir els documents fundacionals i les narratives de superpotències digitals com Google, Microsoft, Facebook/Meta o X (anteriorment conegut com a Twitter), amb molts més petits “principats” i comunitats de tota mena que ofereixen un sentit d’identitat i solidaritat a grups de persones amb idees afins.

    En conclusió, l’ésser humà ha de bregar amb moltes identitats i ciutadanies superposades, que poden considerar-se complementàries, tret que alguna cosa falli en les relacions entre els diferents nivells de governança en els quals es basa cadascuna d’elles. Mentre que la ciutadania a nivell estatal continua sent la més definitòria per a un individu, entre altres coses pels documents de nacionalitat i els acords d’aplicació que es mantenen a aquest nivell, altres ciutadanies o “metaciutadanies” és converteixen cada vegada més en el “focus” de la lleialtat i el compromís. Cap currículum d’Educació per a la Democràcia (EpD), encara que estigui controlat per les autoritats estatals com a part dels sistemes educatius nacionals, pot ignorar les nocions i pràctiques emergents més àmplies de la ciutadania a nivell regional, global i digital. Han de ser tingudes en compte i harmonitzades per a aconseguir l’objectiu compartit de benestar individual i social, seguretat humana i resiliència a tots els nivells i fronteres.

    ______________________

    * A partir d’una presentació realitzada pel Dr. Georgios Kostakos a la Conferència General de l’ECPR 2023, Universitat Charles, Praga, 7 de setembre de 2023.

    Georgios Kostakos és cofundador i director executiu de la Fundació per a la Governança Global i la Sostenibilitat (FOGGS), amb seu a Brussel·les, que entre altres coses se centra en l’ètica en la governança global i una nova narrativa de globalització, l’establiment d’un Consell de Resiliència Global i repensar l’educació per a l’era digital. Aproximadament la meitat dels seus trenta anys d’experiència laboral han transcorregut a les Nacions Unides, incloent l’Oficina Executiva del Secretari General de les Nacions Unides, el Grup d’Alt Nivell sobre Sostenibilitat Global i la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).

  • Una perspectiva global sobre la ciudadanía democrática responsable

    Una perspectiva global sobre la ciudadanía democrática responsable

    Por Georgios Kostakos*

    La noción moderna de “ciudadanía” está relacionada con el Estado nación y surgió en gran medida de la lucha por los derechos civiles en las sociedades occidentales. En los últimos años, el término “ciudadanía” o “ciudadano” suele utilizarse en un sentido más amplio: informalmente, como en “ciudadano del mundo”, o incluso formalmente, como en “ciudadano de la Unión Europea”. Sin embargo, ¿puede haber conceptos, actitudes y modalidades de ciudadanía con respecto a instituciones cuasisoberanas o supranacionales, tanto a nivel regional (por ejemplo, la UE) como mundial (por ejemplo, las Naciones Unidas) o los términos “ciudadano” y “ciudadanía” se utilizan metafóricamente en tales casos?

    Veamos algunos aspectos clave de la ciudadanía para explorar si también se aplican a instituciones más allá del Estado nación. El principal documento de referencia, con el que a menudo se presta juramento de ciudadanía y/o de servicio público, es la constitución del Estado. ¿Existe tal cosa en el contexto global de la ONU y en el contexto regional de la UE? En realidad, el documento fundacional de la ONU es la Carta de las Naciones Unidas, que tiene algo de evangelio, pero no se la suele tener muy en cuenta. Junto con la Carta, la Declaración Universal de los Derechos Humanos completa el dúo constitucional nuclear del sistema de gobernanza mundial posterior a la Segunda Guerra Mundial. Puede que la UE no cuente con una constitución como tal (los intentos de dotarla de una han fracasado hasta ahora), pero sus “acuerdos fundacionales”, incluidos los tratados de Roma, Maastricht y Lisboa, desempeñan este papel y son una referencia clara para sus ciudadanos.

    Una determinada historia de la creación o “mito fundacional” también forma parte de la herencia compartida que determina la ciudadanía en el nivel del Estado nación. Puede ser la lucha de liberación contra una potencia colonial o la lucha por los derechos del pueblo contra una monarquía o una oligarquía. La épica de la Segunda Guerra Mundial desempeña ese papel tanto para la ONU como para la UE, ya que su creación fue parte del esfuerzo por evitar que se repitiera tal carnicería y destrucción, tanto en el mundo en su conjunto como en el continente europeo.

    El sentido de identidad y solidaridad es otro aspecto clave de la ciudadanía a nivel estatal. Pero ¿es igual de evidente en los niveles regional y global? La respuesta es positiva, si se tiene en cuenta el “paquete de ciudadanía de la UE”, que incluye varios textos legales y disposiciones administrativas en apoyo de los derechos de las personas que ostentan la ciudadanía de cualquiera de los países de la UE, junto con un conjunto de programas de financiación que distribuyen dinero a agricultores, artistas, investigadores y muchos otros grupos en toda la UE. Los diversos instrumentos internacionales en materia  de derechos humanos, el trabajo de instituciones como el Consejo de Derechos Humanos y el Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados, así como los mecanismos multilaterales de financiación del sistema de las Naciones Unidas, como el PNUD, UNICEF, el Banco Mundial, el  FIDA, el Fondo Verde para el Clima, etc., también desempeñan el mismo papel a nivel mundial, aunque con márgenes financieros mucho más estrechos.

    Otro nivel de gobernanza que ha surgido recientemente pero que no puede ser ignorado es el del ciberespacio. Un gran número de personas, en particular los jóvenes, pasan en línea gran parte de su tiempo, de sus vidas. El término “ciberciudadano” o “ciudadano digital”ha adquirido un significado de facto y también debe ser tenido en cuenta cuando se habla de ciudadanía más allá del Estado nación.  ¿Cuál es la fuente de legitimidad y “soberanía” en el ciberespacio? No existe ningún documento fundacional como tal, ni tampoco ningún mito fundacional unificador. Uno tiene que dirigirse a los “reinos cibernéticos” individuales para obtener los documentos fundacionales y las narrativas de las superpotencias digitales como Google, Microsoft, Facebook/Meta o X (anteriormente conocida como Twitter), o a los muchos “principados” más pequeños y comunidades de todo tipo que ofrecen un sentido de identidad y solidaridad a grupos de personas de ideas afines.

    En conclusión, los seres humanos de hoy tienen que lidiar con muchas identidades y ciudadanías superpuestas, que pueden considerarse complementarias, a menos que algo salga mal en las relaciones entre los diversos niveles de gobernanza en los que se basa cada una de ellas. Si bien la ciudadanía a nivel estatal sigue siendo la más definitoria para el individuo, sobre todo debido a los documentos de nacionalidad y a los acuerdos de aplicación que se mantienen a ese nivel, otras ciudadanías o “metaciudadanías” se están convirtiendo cada vez más en el “foco” de la lealtad y el compromiso. Ningún currículo de Educación para la Democracia (EpD), ni siquiera controlado por las autoridades estatales como parte de los sistemas educativos nacionales, puede ignorar las nociones y prácticas emergentes más amplias de ciudadanía a nivel regional, global y digital. Deben ser tenidas en cuenta y armonizadas para alcanzar el objetivo compartido del bienestar individual y social, la seguridad humana y la resiliencia en todos los niveles y fronteras.

    _________________

    * Basado en una presentación realizada por el Dr. Georgios Kostakos en la Conferencia General de la ECPR 2023, Universidad Carolina, Praga, 7 de septiembre de 2023.

    Georgios Kostakos es cofundador y director ejecutivo de la Fundación para la Gobernanza Global y la Sostenibilidad (FOGGS), con sede en Bruselas, que se centra, entre otras cosas, en la ética de la gobernanza mundial y en una nueva narrativa de la globalización, el establecimiento de un Consejo Mundial de Resiliencia y el replanteamiento de la educación para la era digital. Alrededor de la mitad de su experiencia laboral de treinta años se ha centrado en la ONU, incluida la Oficina Ejecutiva del Secretario General de la ONU, el Panel de Alto Nivel sobre Sostenibilidad Global y la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático (CMNUCC).

  • L’Informe ICCS

    L’Informe ICCS

    El 28 de novembre es van publicar els resultats del cicle 2022 de l’Estudi Internacional sobre Educació Cívica i Ciutadana (ICCS) [https://www.iea.nl/sites/default/files/2023-12/ICCS-2022-International-Report.pdf], un estudi dut a terme a 22 països i dues regions de referència alemanyes. A la mostra s’inclouen 19 països: 16 de la Unió Europea, 2 de Sud-amèrica i 1 d’Àsia.

    Només 3 països del projecte DEMOCRAT van ser inclosos en l’estudi. La regió de Renània del nord-westfalià, una regió en la qual opera DEMOCRAT, és una de les dues regions referents d’Alemanya. En l’enquesta del 2016 també hi van participar 14 països i 13 en la de l’any 2009. Entre ells, trobem amb ESTÒNIA només un país DEMOCRAT.

    Els contextos nacionals dels països varien enormement en les seves característiques educatives, polítiques i econòmiques, així com en la seva posició en l‘Índex de Democràcia Liberal i l‘Índex de Percepció de la Corrupció. També s’observen diferències en el grau d’autonomia de les escoles i en els enfocaments de l’educació cívica.

    De manera resumida i sense entrar en el seu detall, alguns dels principals resultats de l’estudi són:

    1. En la majoria dels països, els tres objectius més importants de l’educació cívica i ciutadana són:
      1. La promoció del pensament crític i independent de l’alumnat.
      1. La promoció del coneixement de l’alumnat sobre els drets i responsabilitats de la ciutadania.
      1. La promoció del respecte i la protecció del medi ambient per part de l’alumnat.
    2. El coneixement cívic de l’alumnat va augmentar entre els anys 2009 i 2016; després va disminuir.
    3. La percepció d’haver après sobre qüestions cíviques a l’ escola tendeix a associar-se negativament amb el coneixement cívic de l’ alumnat en molts països.
    4. Només hi ha una feblesa entre el compromís cívic i el coneixement cívic, i una associació moderada amb l’interès cívic.
    5. Les dones mostren nivells més alts de coneixements cívics, però la seva participació política activa esperada és lleugerament inferior a la dels homes.
    6. Els estudiants amb un estatus socioeconòmic patern més alt mostren un major coneixement cívic.
    7. Un clima d’aula oberta al debat i les experiències de l’alumnat amb la votació al col·legi tendeixen a relacionar-se positivament amb l’aprenentatge cívic i la participació prevista en la societat.

    Aquestes conclusions són rellevants per a DEMOCRAT i el seu concepte d’ Educació per a la Democràcia, ja que demostren que:

    1. L’adquisició de coneixements cívics no condueix necessàriament a un compromís cívic positiu.
    2. És més probable que el compromís cívic positiu sigui promogut per l’experiència cívica a les aules i escoles que per l’adquisició de coneixements.
  • El informe ICCS

    El informe ICCS

    El 28 de noviembre se publicaron los resultados del ciclo 2022 del Estudio Internacional sobre Educación Cívica y Ciudadana (ICCS), un estudio llevado a cabo en 22 países y dos regiones de referencia alemanas. En la muestra se incluyen 19 países: 16 de la Unión Europea, dos de Sudamérica y uno de Asia.

    Solo tres países del proyecto Democrat fueron incluidos en el estudio. La región de Renania del Norte-Westfalia, en la que opera Democrat, es una de las dos regiones referentes de Alemania. En la encuesta de 2016 también participaron 14 países y 13 en la del año 2009. Entre ellos, Estonia, el único país Democrat.

    Los contextos nacionales de los países varían enormemente en sus características educativas, políticas y económicas, así como en su posición en el Índice de Democracia Liberal y el Índice de Percepción de la Corrupción. También se observan diferencias en el grado de autonomía de las escuelas y en los enfoques de la educación cívica.

    De modo resumido y sin entrar en su detalle, algunos de los principales resultados del estudio son:

    a) En la mayoría de los países, los tres objetivos más importantes de la educación cívica y ciudadana son: la promoción del pensamiento crítico e independiente del alumnado; la promoción del conocimiento del alumnado sobre los derechos y responsabilidades de la ciudadanía; y la promoción del respeto y la protección del medio ambiente por parte del alumnado.

    b) El conocimiento cívico del alumnado aumentó entre los años 2009 y 2016; luego disminuyó.

    c) La percepción de haber aprendido sobre cuestiones cívicas en la escuela tiende a asociarse negativamente con el conocimiento cívico del alumnado en muchos países.

    d) Solo existe una débil asociación entre el compromiso cívico y el conocimiento cívico, y una asociación moderada con el interés cívico.

    e) Las mujeres muestran niveles más altos de conocimientos cívicos, pero su participación política activa esperada es ligeramente inferior a la de los hombres.

    f) Los estudiantes con un estatus socioeconómico familiar más alto muestran un mayor conocimiento cívico.

    g) Un clima de apertura al debate en el aula y las experiencias del alumnado con la votación en el colegio tienden a relacionarse positivamente con el aprendizaje cívico y la participación prevista en la sociedad.

    Estas conclusiones son relevantes para Democrat y su concepto de Educación para la Democracia, pues demuestran que:

    1. La adquisición de conocimientos cívicos no conduce necesariamente a un compromiso cívico positivo.
    2. Es más probable que el compromiso cívico positivo sea promovido por la experiencia cívica en las aulas y escuelas que por la adquisición de conocimientos.
  • Promoure la innovació educativa (de nou)

    Promoure la innovació educativa (de nou)

    El Digital with Purpose Movement (DwP: Moviment Digital amb Propòsit), una iniciativa de la Global Enabling Sustainability Initiative (GeSI), va celebrar la seva segona cimera els dies 27, 28 i 29 de setembre 2023. La Global Enabling Sustainability Initiative (GeSI) és una organització multisectorial, oberta i inclusiva impulsada per empreses líders mundials. GeSI creu que els negocis responsables, amb la sostenibilitat digital com a element central, seran l’estratègia empresarial de més èxit en els pròxims anys (vegeu també https://digitalwithpurpose.org). Els Digital with Purpose Global Summits tenen com a objectiu situar la innovació i les solucions digitals al centre de l’agenda de sostenibilitat, i la sostenibilitat al centre de l’agenda digital. La Cimera DwP 2023 es va centrar especialment en la biodiversitat, les ciutats intel·ligents i sostenibles i l’educació.

    En l’àmbit de l’educació, Karsten Krüger, com a coordinador de DEMOCRAT, va ser convidat com a ponent a la sessió: Contribuint al Moviment DwP per als Sectors de l’Educació i l’Aprenentatge Permanent – L’Agenda d’Acció. També va presentar el projecte DEMOCRAT a l’espai d’innovació.

    El Manifest de l’Educació de la Cimera DwP advoca per respondre al repte de la ràpida transformació digital promovent un canvi profund en l’educació, en el qual l’educació per a la ciutadania ha d’exercir un paper fonamental. Es promou una cooperació publico-privada més estreta per assolir objectius ambiciosos com:

    • Garantir l’accés universal a l’educació i preparar cada alumne per a un món digital en constant transformació.
    • Promoure les pràctiques innovadores d’ensenyament i aprenentatge que estan sorgint en diferents parts del món, reduint així la bretxa social en l’accés a les competències i eines d’aprenentatge pertinents. Això requereix una major inversió en educació.
    • Promoure mètodes d’aprenentatge que facin èmfasi en la intel·ligència emocional, l’adaptabilitat social i l’alfabetització digital en lloc de l’aprenentatge memorístic.

    Aquests objectius estan en consonància amb el projecte DEMOCRAT. La seva visió europea de l’educació per a la democràcia propugna l’enfortiment d’una ciutadania democràtica responsable per a tothom mitjançant la promoció de mètodes innovadors d’ensenyament i aprenentatge que fomentin la participació solidària i la deliberació en la presa de decisions col·lectives vinculants entenent la democràcia no només com un sistema polític formal sinó també com un ordre social. Això requereix noves competències digitals per distingir entre desinformació i informació fidedigna i competències per defensar els processos democràtics fins i tot en situacions adverses.

    Per a més informació, vegeu: Digital as an enabler to improve the education system.

     

  • Promover la innovación educativa (de nuevo)

    Promover la innovación educativa (de nuevo)

    El Digital with Purpose Movement (Movimiento Digital con Propósito), una iniciativa de la Global Enabling Sustainability Initiative (GeSI), celebró su segunda cumbre los días 27, 28 y 29 de septiembre 2023. La GeSI es una organización multisectorial, abierta e inclusiva impulsada por empresas líderes mundiales. GeSI cree que los negocios responsables, con la sostenibilidad digital como elemento central, serán la estrategia empresarial de mayor éxito en los próximos años. Los Digital with Purpose Global Summits tienen como objetivo situar la innovación y las soluciones digitales en el centro de la agenda de sostenibilidad, y la sostenibilidad en el centro de la agenda digital. La cumbre DwP 2023 se centró especialmente en la biodiversidad, las ciudades inteligentes y sostenibles y la educación.

    En el ámbito de la educación, Karsten Krüger, como coordinador de Democrat, fue invitado como ponente a la sesión: “Contribuyendo al Movimiento DwP en los Sectores de la Educación y el Aprendizaje Permanente – La Agenda de Acción”. También presentó el proyecto Democrat en el espacio de innovación.

    El Manifiesto de la Educación de la cumbre DwP aboga por responder al reto de la rápida transformación digital promoviendo un cambio profundo en la educación, en el que la educación para la ciudadanía debe desempeñar un papel fundamental. Se promueve una cooperación público-privada más estrecha para alcanzar objetivos ambiciosos como:

    a) Garantizar el acceso universal a la educación y preparar a cada alumno para un mundo digital en constante transformación.

    b) Promover las prácticas innovadoras de enseñanza y aprendizaje que están surgiendo en distintas partes del mundo, reduciendo así la brecha social en el acceso a las competencias y herramientas de aprendizaje pertinentes. Esto requiere una mayor inversión en educación.

    c) Promover métodos de aprendizaje que hagan hincapié en la inteligencia emocional, la adaptabilidad social y la alfabetización digital en lugar del aprendizaje memorístico.

    Estos objetivos están en consonancia con el proyecto Democrat. Su visión europea de la educación para la democracia propugna el fortalecimiento de una ciudadanía democrática responsable para todos mediante la promoción de métodos innovadores de enseñanza y aprendizaje que fomenten la participación solidaria y la deliberación en la toma de decisiones colectivas vinculantes entendiendo la democracia no sólo como un sistema político formal sino también como un orden social. Eso requiere nuevas competencias digitales para distinguir entre desinformación e información fidedigna y competencias para defender los procesos democráticos incluso en situaciones adversas.

    Para más información, véase: Digital as an enabler to improve the education system.

     

  • Presentación del Ágora

    Presentación del Ágora

    Coincidiendo con nuestra primera conferencia internacional, que se celebrará en Tallin los próximos 27 y 28 de febrero, iniciamos la andadura del Ágora del proyecto Democrat.

    Financiado por el programa Horizonte Europa, el proyecto Democrat surge con la voluntad de contribuir a reforzar las democracias europeas a través de la educación. El modelo democrático se enfrenta en nuestros días a diferentes amenazas que parecen erosionar sus cimientos, como la polarización política, los movimientos iliberales, la desinformación y el aumento de las desigualdades.

    Democrat parte de la premisa de que la educación es la mejor herramienta para reforzar la resiliencia y la sostenibilidad de nuestras democracias, pues dota a la ciudadanía de los valores, conocimientos y capacidades que requieren la participación activa, el pensamiento crítico y la toma de decisiones informadas.

    A través de un enfoque participativo y en cooperación con la comunidad educativa, Democrat pretende diseñar planes de estudios de Educación para la Democracia basados en un marco de competencias democráticas responsables que se pondrá a prueba en el marco de proyectos de aprendizaje abiertos, locales e innovadores.

    Esta Ágora tiene la vocación de ser un espacio de encuentro para ampliar el debate con la comunidad educativa, con los y las especialistas y con todas aquellas personas interesadas en el reforzamiento de la democracia a través de la educación.

    Junto a este blog, abierto a la participación y en el que, a partir de hoy, irán apareciendo tanto textos generados desde el proyecto como colaboraciones externas, la comunidad Democrat tendrá muy pronto la oportunidad de encontrarse en nuestro foro para compartir ideas, propuestas y experiencias.