Democrat Agora Blogs Archive

Tag: ciutadania democràtica responsable

  • Cinquè taller nacional del projecte DEMOCRAT: Proposta d’eina d’avaluació de competències de Ciutadania Democràtica Responsable

    Per Alba Molas

    Emmarcat en la idea central d’educació per a la democràcia, el taller va oferir al personal docent un espai de reflexió i aprenentatge sobre eines per a avaluar les 4 competències clau de Ciutadania Democràtica Responsable (CDR), definides en el DEMOCRATt (participació solidaria, deliberació, jutjar críticament, i resiliència democràtica)

    L’objectiu principal de la sessió era aprofundir sobre la implementació dels qüestionaris d’avaluació de competències democràtiques en els diferents nivells educatius.

    La primera reflexió girava entorn de la necessitat d’adaptar els qüestionaris als diferents nivells educatius per tal de fer-los més accessibles a estudiants de primària i als primers cursos de l’etapa secundaria. Es va fer incidència en la importància d’adaptar els qüestionaris d’avaluació de les CDR a aquesta etapa educativa, abordant els desafiaments d’implementació i suggeriments per fer els instruments més accessibles.

    La directora de l’escola rural de primària Josep Nin de Salomó, va presentar el seu projecte pilot “Consell de la Infància i Adolescència”, explicant como s’hi van involucrar els estudiants proposant iniciatives per al seu municipi, en temes como ara , l’esport, civisme i medi ambient. També va explicar com van adaptar els qüestionaris al nivell de primària per a fer-lo més pràctic i entenedor. Diversos docents van compartir també la seva experiència al simplificar el qüestionari original per fer-lo accessible a aquesta etapa educativa.

     

    Punts clau del taller: Avaluació i adaptació dels qüestionaris:

    Per l’etapa de primària, es comenta que els qüestionaris  no s’haurien d’enviar directament a l’alumnat, sinó que caldria administrar-los amb supervisió directa del professorat, per tal de donar suport i que es puguin treballar en profunditat. També s’assenyala la necessitat de fer adaptacions més visuals i de llenguatge per a alinear millor el contingut amb les capacitats específiques dels i les estudiants de primària.

    En aquest sentit, la inclusió d’elements visuals en els qüestionaris es considera important per ajudar als i les estudiants a comprendre millor els conceptes, especialment en centres amb un alt percentatge d’alumnat amb necessitats educatives especials. Es menciona una pàgina anomenada ARASAAC amb pictogrames per resumir accions relacionades amb l’escola i el menjar, cosa que resulta útil per a infants amb trastorns d’atenció o dificultats de lectura. Algun docent va expressar la seva preferència per mantenir un marc genèric que permeti al professorat adaptar el treball previ segons les seves necessitats específiques, tot i que va reconèixer la importància d’oferir opcions visuals addicionals.

    Quant a les eines digitals a l’aula, els qüestionaris en format Google per bé que es consideren més àgils que el format en paper, en el cas d’estudiants de la primera etapa de la ESO resulten massa complexes i es veu necessari adaptar-los amb exemples concrets i respostes més curtes, sobretot per a estudiants de primer i segon curs de la ESO. Pel que fa a estudiants de tercer i quart de la ESO el qüestionari es considera adequat al seu nivell.

    En opinió d’algun docent, es podria crear tres nivells de propostes amb diferents graus d’adaptació per a facilitar l’aplicació per part dels  i les docents, donada la limitada disponibilitat de temps per a la coordinació. Un altra docent expressa que els instruments proporcionats son adequats i que, en tot cas, la adaptació hauria de ser responsabilitat de cada grup de professors i professores, segons les seves metodologies i projectes específics.

    Es valora també la possibilitat que es comparteixin les adaptacions realitzades en diferents centres i que es mantinguin els quatre eixos fonamentals de competència quan es desenvolupin projectes. En aquest sentit, l’equip del DEMOCRAT explica que la caixa d’eines està dissenyada justament per a l’intercanvi d’experiències entre escoles i professorat, i que inclou funcions per avaluar tant l’èxit dels projectes com les competències democràtiques dels estudiants. Alguns  participants van manifestar que l’avaluació hauria de ser formativa i contínua, incloent-hi una avaluació inicial, intermèdia i final, i alguns docents van suggerir realitzar avaluacions a meitat del curs per mesurar el progrés.

    Així mateix es va proposar, que l’eina d’avaluació de competències democràtiques s’inclogués  en la programació general anual dels centres educatius i fos utilitzada durant tot el curs per a mesurar el progrés dels estudiants. També es va mencionar que les tutories són un espai adequat per avaluar aquestes competències i es subratlla que  l’impacte és més gran quan el centre i l’equip directiu donen suport al projecte. Es va posar èmfasi en el Servei Comunitari com a bona eina per valorar si s’han adquirit les competències CDR i també es va posar en valor, l’autoavaluació i coavaluació de l’alumnat per a mesurar el desenvolupament d’aquestes competències.

    Finalment, es va explicar el progrés del projecte DEMOCRAT implementat també en sis països europeus (Alemanya, Finlàndia, Estònia, Irlanda,  Polònia, España) amb 34 projectes pilot en total,  pel que fa al desenvolupament de les quatre competències clau i les eines d’ avaluació corresponents.

    Per compartir les experiències i els aprenentatges aconseguits es va convidar als i les participants a la conferència final del projecte DEMOCRAT programada pels dies 20 i 21 de novembre de 2025, que inclou la presentació de tres projectes: el DEMOCRAT, l’AECED (enfocat en l‘aprenentatge corporal) i el Critical ChangeLab (enfocat en l’ensenyança artística i l’aprenentatge democràtic). Aquest esdeveniment, constarà de sessions acadèmiques i paral·leles, i  es presentaran els projectes pilots de les escoles que participen en el DEMOCRAT.

  • Enfortiment de la ciutadania democràtica: innovacions educatives, polítiques i de governança

    Per DEMOCRAT

    En les sessions conjuntes i el taller de l’ECPR celebrats del 20 al 23 de maig de 2025 a Praga, un dels tallers va abordar les implicacions dels reptes de la democràcia per a l’educació en ciutadania democràtica, explorant enfocaments innovadors. Aquest article ofereix una reflexió sobre quatre de les 16 presentacions de Suècia, Regne Unit, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Àustria i Estònia.

    L. Kalev, de la Universitat de Tallin, va oferir una visió general de les idees i pràctiques normatives i estructurals de la ciutadania democràtica. La ciutadania es defineix com la relació entre l’Estat (les institucions) i els seus ciutadans, basada en marcs normatius que poden ser nacionals, republicans, neoliberals o orientats a la justícia social. Existeixen diverses formes possibles d’ estructurar i utilitzar de manera productiva les idees i pràctiques de la ciutadania democràtica en diferents dimensions substantives, com l’horitzontal, la vertical, la global, la transnacional i la nacional. En aquest procés, la capacitat d’ acció de la ciutadania és fonamental.

    Es pot distingir entre una capacitat d’acció normativa i cognitiva i els marcs de legitimitat estructural per desenvolupar-la, per a la qual cosa és constitutiva la interrelació dinàmica entre la política i els actors públics. Per tant, els objectius s’han de deliberar a partir d’una pluralitat de voluntats. Una perspectiva performativa sobre el públic constata una interacció entre les institucions democràtiques/autoritats públiques i les activitats públiques. Aquesta interacció es caracteritza pel suspens i s’expressa de forma constructiva, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida a través d’una acció comuna intencionada.

    La capacitat d’acció dels ciutadans s’ha de reforçar mitjançant l’educació en competències democràtiques, tal com es classifiquen en el projecte DEMOCRAT com a participació solidària, deliberació, judici i pensament crític, i resiliència democràtica. L’autonomia i la capacitat d’ acció de la ciutadania democràtica són reconegudes a la pràctica per l’autoritat estatal i facilitades per actors socials o transnacionals. Aquesta connexió permet reaccionar davant els obstacles que sorgeixen de forma iterativa, atès que els objectius de les institucions estatals no són fixos, sinó que evolucionen en la interacció amb els ciutadans.

    J.Howard va descriure la creació de la ciutadania a través de la recerca-acció participativa (IAP), que explora i aborda de forma crítica les experiències viscudes i les subjectivitats, i permet una anàlisi col·lectiva orientada a l’acció. La «capacitat d’acció» dels ciutadans està íntimament relacionada amb les estructures de poder que la configuren i limiten, de les quals depenen els ciutadans i a les quals s’oposen, ja que estan configurades per normes i pràctiques que escapen al seu control.

    J.Howard proposa un enfocament pràctic per a la formació de ciutadans individuals i col·lectius mitjançant l’ús de la narració i l’escolta d’històries com a eines de reflexió i empoderament perquè els grups marginats «rearticulin» la seva identitat en la societat. Quan els participants comparteixen experiències de marginació, la formació del jo pot implicar un procés col·lectiu d’autorecuperació i conscienciació que els permet aprofitar la dolorosa experiència de no pertànyer per crear un espai ricament educatiu i una postura política conscient que alimenta el seu activisme en l’esfera pública.

    La base d’aquest enfocament lúdic és la combinació de dos elements. En primer lloc, se centra en el procés d’aprenentatge inspirat en Dewey i Freire, que, en segon lloc, se sustenta en el concepte de subjectivació de Foucault vist des d’una perspectiva crítica del poder, com suggereix Butler. La síntesi de tots dos es combina amb la comprensió de la realitat social de Bourdieu. Bourdieu destaca que les relacions jeràrquiques i els conflictes (pre)existents estan arrelats entre diferents camps i en diverses posicions subjectives. Són (re)produïts per estructures objectives i subjectives en els camps a causa de la distribució desigual de diferents formes de capital.

    Nordberg, Rautanen i Hallik entenen la cocreació com la forma més compromesa de participació de les parts interessades, que reuneix els ciutadans i les autoritats. Abasta la identificació conjunta i col·laborativa de reptes i necessitats, l’exploració d’oportunitats de millora, el desenvolupament conjunt de solucions i, en alguns casos, la participació en la governança de la seva implementació. La cocreació es basa en un fonament relacional que busca distribuir el poder de manera més equitativa i crear oportunitats significatives d’influència mitjançant la integració d’ elements de democràcia participativa i deliberativa d’ una manera que millori els beneficis individuals i col.lectius per a la ciutadania democràtica.

    Aquest concepte participatiu es combina amb elements lúdics per dirigir-se als joves i posar-los en contacte amb experts civils de la comunitat local. La trobada amb professionals «reals», així com l’ús d’eines digitals, han demostrat ser un suport per a la participació dels joves. Dirigir-se als joves a les escoles va permetre abordar tota l’escala de la societat i no només a aquells que hi participen per motivació intrínseca. L’avaluació de la intervenció es va referir a un conjunt de «béns democràtics» com la inclusivitat, l’eficàcia, la resiliència, la transferibilitat i altres. Els problemes quotidians, com la coordinació d’horaris i l’estructura jeràrquica de l’ escola, s’identifiquen com els principals obstacles i es recomana un procés de planificació a llarg termini amb les escoles i l’administració cívica.

    A. Schmid es va referir al programa d’educació Global Citizen de la UNESCO. El valor transnacional del conjunt normatiu pluralista fomenta la participació solidària i la resiliència a través d’un enfocament multiperspectiu que convida les minories a contribuir a un diàleg pluralista. En aquest context, els enfocaments teatrals ofereixen la possibilitat de canviar la relació entre els actors involucrats. Activen la dinàmica entre els ciutadans, els representants de les institucions públiques i altres parts interessades, creant un diàleg creatiu i apreciatiu sobre qüestions serioses a nivell local, regional o fins i tot (trans)nacional.

    Els mètodes basats en el teatre s’utilitzen per reduir la polarització mitjançant la construcció de noves experiències dins del grup en un procés de comunicació creativa que consisteix en (1) elements performatius, incloent-hi la visualització i la sensualitat, (2) camps de simulació segurs, (3) espai per a l’autoreflexió autobiogràfica, (4) perspectiva presa del joc escènic pel teatre fòrum,  i (5) actuació i expressió a través de la veu. La integració de les convencions manifestades és evident i, per canviar l’actitud d’algú, hem d’anar a aquest nivell físic del gest.

    El resultat d’aquest diàleg creatiu es pot utilitzar per desenvolupar l’apoderament del grup. Totes les formes de trobada en viu fomenten la confiança en un mateix i l’autoeficàcia i, per tant, tenen un fort impacte en la ciutadania democràtica global responsable.

    La co-creació fomenta la trobada entre éssers humans dins de les estructures de poder establertes i ajuda a superar-les utilitzant la dinàmica de la trobada en presència i entre iguals. La recerca-acció participativa és una eina d’apoderament per a l’agència democràtica que fa esment especialment en l’apoderament de les persones marginades. El concepte d’habitus de Bourdieu encaixa en l’anàlisi dels criteris de canvi d’actitud. El terme habitus es pot emprar per descriure les convencions i l’actitud de les persones quan s’enfronten a qüestions democràtiques.

    La presència de l’habitus manifestat en els processos de co-creació és evident i la modificació de les actituds és un objectiu explícit o implícit. Al cap i a la fi, les intervencions descrites posen en pràctica la «reflexivitat científica i la creativitat artística» proposades teòricament per Bourdieu com a eina clau per al canvi de l’habitus (secundari) i l’enfortiment de la ciutadania democràtica.

  • Promovent la democràcia des de la infància: dues experiències en escoles de primària

    Per DEMOCRAT

    La finalitat essencial del projecte DEMOCRAT és promoure el coneixement i la pràctica dels valors democràtics. Amb aquest objectiu, treballa amb escoles de primària i secundària promovent intervencions educatives que enforteixin les competències democràtiques dels i les estudiants, per participar de manera activa i compromesa en tots els àmbits de la vida. Els i les alumnes esdevenen protagonistes de processos democràtics reals dins del centre educatiu i reflexionen sobre el seu paper com a membres d’ una societat plural.

    Aquí us presentem dues intervencions emmarcades en el projecte DEMOCRAT en escoles de primària a Catalunya (Espanya), on els i les alumnes practiquen des de ben petits la democràcia participativa. D’una banda, el projecte “Read Right, Read Rights” aprofundeix en els drets i deures de la infància a través de la lectura i les tertúlies democràtiques, seguint els principis de l’aprenentatge dialògic (diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat). La proposta també anima tota la comunitat educativa a consolidar la responsabilitat democràtica

    D’altra banda, el projecte de creació d’un Consell d’Infància i Adolescència, busca fomentar la participació d’infants i joves dins i fora de l’escola, col·laborant i expressant les seves opinions en temes del seu entorn que els afecten, creant espais de trobada de les diferents comunitats, per treballar junts, fomentant el compromís comunitari a l’escola i al seu entorn.

     

    Read Right, Read Rights

    El projecte: context, motivació i enfocament pedagògic

    A l’Escola Carrilet, un centre d’educació infantil i primària de Palafrugell, la lectura ha deixat de ser una activitat exclusivament instrumental per esdevenir una porta d’entrada a la ciutadania. El projecte “Read Right – Read Rights”, desenvolupat durant el curs 2023-2024 amb el suport del programa europeu DEMOCRAT, ha aconseguit integrar la lectura amb l’educació en valors i la participació democràtica, implicant tota la comunitat educativa: alumnat, docents, famílies i agents de l’entorn.

    La iniciativa neix d’un doble diagnòstic. D’ una banda, l’ escola va detectar la necessitat de millorar la competència lingüística de  l’alumnat, en particular la comprensió lectora. Aquesta preocupació va portar Carrilet a integrar-se a la Xarxa de Competència Lectora del Departament d’Educació, un espai de treball col·laboratiu entre centres per reforçar la lectura com a eix de l’aprenentatge. D’altra banda, el claustre es plantejava com donar contingut pràctic i transversal al vector “democràcia” del nou currículum de Catalunya. Com formar nens i nenes crítics, actius, respectuosos i conscients dels seus drets? Com fer-ho des d’edats tan primerenques com els tres anys?

    La resposta es va materialitzar en un projecte ambiciós, intergeneracional i transversal que connecta els drets i deures de la infància amb el Pla Lector de centre. Així, al llarg del curs, els 380 alumnes del centre —des d’I3 fins a 6è— van treballar textos relacionats amb els drets infantils mitjançant tertúlies dialògiques, treball cooperatiu, assemblees d’aula, jocs democràtics i projectes artístics, tot això sota un enfocament d’aprenentatge actiu i participatiu.

    La metodologia emprada parteix de la convicció que l’ aprenentatge significatiu requereix donar veu a l’ alumnat. Les tertúlies dialògiques, inspirades en l’aprenentatge dialògic i la pedagogia crítica, permeten que tots els nens i nenes —independentment de la seva edat, nivell o bagatge— participin activament en converses al voltant de temes com la igualtat, la justícia, el respecte o la diversitat. Aquest enfocament no només millora les habilitats comunicatives i de comprensió, sinó que també enforteix l’empatia, l’argumentació i la consciència col·lectiva.

    El projecte es va concebre amb una clara voluntat d’ alinear-se amb el currículum oficial, basant-se en les competències democràtiques definides per DEMOCRAT. D’aquesta manera es va seleccionar acuradament les competències, sabers i tipologies textuals pertinents a cada nivell. Així mateix, es va dissenyar un sistema d’avaluació de competències democràtiques, adaptat el model suggerit per DEMOCRAT a les diferents edats, per observar l’ impacte del projecte més enllà de l’ acadèmic.

    En definitiva, “Read Right – Read Rights” representa un esforç per fer de la lectura una eina de transformació: llegir per comprendre el món, llegir per exercir la ciutadania.

    De la idea a l’aula: activitats, dificultats i impacte

    La implementació del projecte ha estat tan rica com diversa. Cada grup classe va dissenyar una seqüència d’ activitats al voltant dels drets i deures dels infants, utilitzant com a punt de partida una selecció de llibres acuradament escollits. Aquests textos, procedents de la maleta pedagògica de la Fundació Rosa Sensat i altres recomanacions, van servir com a base per a les tertúlies i el treball reflexiu.

    Entre les activitats més destacades cal esmentar:

    • “Qui sóc jo?”: una proposta d’ autoconeixement i expressió emocional orientada a treballar l’ empatia, el respecte per les diferències i la identificació de drets bàsics.
    • “Descobrim els nostres drets”: lectura i anàlisi col·lectiva de textos vinculats a la Convenció dels Drets de l’Infant.
    • “El poder d’una cançó” i “Every child a song”: projectes musicals per abordar els drets des de l’art i la sensibilitat.
    • “El joc dels CarriDrets”: activitat gamificada per reforçar la comprensió dels deures i drets en situacions quotidianes.
    • “Molta merda!”: creació teatral protagonitzada per l’ alumnat de 6è, centrada en els conflictes i dilemes que sorgeixen quan els drets no es respecten.

    A més d’aquestes propostes, es van dissenyar dinàmiques per al pati, com jocs cooperatius i inclusius, o espais de deliberació més estructurats a través de les assemblees d’aula. Tot això es va desenvolupar sota unes normes de convivència construïdes col·lectivament i visibles a totes les aules.

    Una de les claus de l’èxit ha estat la implicació del claustre, que va rebre formació específica en educació democràtica gràcies a l’acompanyament de l’equip DEMOCRAT i la formació oferta per la XCL. Aquest aprenentatge es va traduir en l’adaptació del projecte a les diferents etapes educatives i en la revisió del Pla Lector amb perspectiva democràtica.

    No obstant això, el procés també va presentar desafiaments. El més assenyalat va ser el relleu parcial del claustre, que va obligar a dedicar esforços addicionals a la cohesió interna. També es va identificar la necessitat de disposar de més temps per sistematitzar l’avaluació, ja que no es van poder realitzar tots els mesuraments previstos.

    Malgrat això, els resultats han estat notables. En el pla lector, les avaluacions internes mostren una millora clara en la comprensió lectora. En el democràtic, es va observar una evolució positiva en les actituds de respecte, participació i escolta activa. L’alumnat va expressar sentir-se més escoltat i valorat, especialment en els cicles inicials. En els nivells superiors, es van detectar inquietuds més complexes, com la necessitat de més espais d’expressió entre iguals o el desig d’incidir en decisions col·lectives.

    L’avaluació de competències de ciutadania democràtica responsable (CDR), dissenyada amb formularis i recursos visuals adaptats a l’edat, va permetre recollir dades valuoses sobre com els infants viuen el respecte, la justícia, la participació i la cura mutu, tant a l’escola com a casa. Aquesta informació va servir per elaborar plans de millora adaptats a cada grup i detectar casos que requerien acompanyament emocional específic. Per la qual cosa les dades proporcionades van ajudar els professors a reflexionar sobre la seua intervenció a l’aula ajudant-los a millorar i adaptar millor a les necessitats de l’alumnat.

    Conclusions i aprenentatges

    Al llarg del curs, “Read Right – Read Rights” ha consolidat el seu valor com a projecte integrador, transformador i transferible. La seva principal fortalesa rau en la seva capacitat per alinear objectius acadèmics (competència lectora) amb objectius cívics (competència democràtica), partint d’una eina tan poderosa i accessible com la lectura.

    El projecte ha demostrat que treballar els drets i deures des d’edats primerenques no només és possible, sinó necessari. El fet que l’ alumnat se senti escoltat, segur, respectat i capaç d’expressar el que pensa i sent és el primer pas per construir una escola inclusiva i una societat més justa. Com es desprèn del treball a les aules, quan es creen espais de diàleg igualitari i es confia en la paraula de l’ infant, es generen processos de transformació personal, social i cultural.

    Entre els aprenentatges clau destaquen:

    • La importància d’unificar criteris metodològics i compartir bones pràctiques entre el professorat.
    • El valor del treball en xarxa amb altres centres i institucions.
    • La necessitat de formació docent específica en competències democràtiques, encara poc presents en l’oferta formativa habitual.
    • La utilitat de crear recursos propis (per exemple, una “caixa d’eines” amb materials i dinàmiques) per facilitar la implementació sostinguda del projecte.

    Pensant en la transferència a altres contextos, aquest projecte ofereix un model adaptable que es pot desenvolupar en diferents nivells educatius, matèries i entorns. L’essencial és mantenir l’enfocament dialògic, el protagonisme de l’ alumnat i la connexió amb el currículum i l’entorn local.

    Des de l’Escola Carrilet, el camí no s’atura aquí. La voluntat del centre és seguir consolidant el projecte.

    En paraules d’un dels docents implicats: “Si un nen aprèn a dir el que pensa, a escoltar amb respecte i a cuidar els altres, està aprenent a ser ciutadà. I això, al final, és també aprendre a viure”.

     

    Consell d’Infància de Salomó

    El projecte: context, motivació i enfocament pedagògic

    L’escola Josep Nin, és una escola rural ubicada a la petita població de Salomó que compta amb aproximadament 500 habitants, amb un elevat percentatge de població immigrant. Més de la meitat de les famílies del centre són de procedència estrangera, per la qual cosa la comunicació amb les famílies i la seva participació en la vida de l’escola i del municipi, de vegades es fa difícil. Per donar resposta a aquesta dificultat i afavorir la participació en la vida de l’escola i del municipi, la creació d’un consell d’Infància i Adolescència es presenta, doncs, com una eina clau i element de cohesió social.

    Els Consells d’Infància i adolescents són instruments a l’abast dels infants i joves, que els permet exercir el dret de ciutadania amb la participació infantil com a dret fonamental, implicar-se i actuar amb l’objectiu de transformar la seva pròpia ciutat o poble. En aquest sentit, la participació és una oportunitat perquè els infants aprofundeixin en els valors democràtics i puguin plantejar propostes als ens locals en decisions que afecten directament la seva vida a l’escola i al municipi.

    En aquesta iniciativa adreçada a l’alumnat de cicle superior de l’escola i dels dos primers cursos de l’ESO, hi han participat també altres alumnes de primària i també 5 docents.

    A través d’aquest espai de participació que és el Consell d’Infància i adolescència, els objectius principals que es planteja l’escola Josep Nin són:

    • Crear una estructura vàlida i estable de participació dels infants i de comunicació dels mateixos amb les autoritats municipals.
    • Fomentar el treball col·lectiu en pro d’un bé comú i comunitari.
    • Desenvolupar estratègies per treballar la democràcia participativa.
    • Aconseguir que els infants tinguin la possibilitat de manifestar i decidir com volen que sigui el seu poble, l’entorn més proper, la seva escola i en general tot el que els envolta en tant que en són part.
    • Aconseguir que les persones adultes reconeguin els drets dels infants, valorant i tenint en compte la seva opinió de forma real, escopint-los i posant en funcionament algunes de les seves propostes sempre que siguin reals i amb fonament.

    A partir d’aquí, es comença a dibuixar l’estructura del que serà el Consell d’Infància, des de les competències que es treballaran, els objectius, l’avaluació i el desenvolupament de totes les sessions d’aprenentatge.

    La metodologia que dóna suport a la intervenció es fonamenta en un aprenentatge basat en competències, cooperatiu i actiu, posant en pràctica habilitats i competències socioeducatives com la comunicació, la responsabilitat i el treball en equip. Aquestes competències s’entrenen a través d’activitats concretes, com ara: Debats i Assemblees, Projectes Comunitaris, Trobades amb representants de l’Ajuntament o altres institucions.

    El projecte té en compte el nou currículum oficial de Catalunya, especialment pel que fa al vector de Ciutadania democràtica i consciència global. Així, doncs, el Consell d’ infants s’integra en diverses àrees del currículum escolar i permet el desenvolupament de competències socials, la millora de les habilitats comunicatives, l’empatia i la consciència i el compromís amb el bé comú.

    Tenint en compte aquestes competències, a través del Consell d’Infància, l’alumnat pot millorar les habilitats lingüístiques participant en debats, redactant propostes, i abordant qüestions relacionades amb el seu entorn i proposant millores.

    Així mateix, conrear valors com la solidaritat, la justícia i el respecte als drets de tots els membres de la comunitat, es pot fer a través de la col·laboració, la resolució de conflictes i la responsabilitat social.

    De la teoria a l’acció: Activitats, dificultats i impacte

    La implementació de la proposta ha seguit una línia de treball tant amb l’alumnat de l’escola com de l’institut, perfectament pautada a través de sessions dutes a terme a l’aula durant el primer trimestre del curs escolar. En el segon trimestre es constitueix el Consell d’Infància en un acte a l’Ajuntament del municipi, i seguidament s’estableixen reunions regulars per presentar les propostes de l’alumnat i rebre la valoració de la seva viabilitat.

    En les sessions d’aprenentatge l’alumnat ha pogut conèixer, comprendre i reflexionar sobre temes com, per exemple, els valors de la societat democràtica, els drets i deures dels infants i els drets humans. Tot i que el coneixement teòric és molt necessari, és a la pràctica on s’aprèn la democràcia, com el camí que s’aprèn caminant.

    Per això, competències com la participació i la deliberació, s’aprenen fent activitats pràctiques com, debats i assemblees, projectes comunitaris, trobades amb representants de l’ajuntament o altres institucions. Pel que fa a les activitats més destacades que s’han realitzat durant el procés de creació del Consell d’Infància, cal esmentar:

    • El Parlament de la Classe: simulació d’una situació de democràcia i presa de decisions en grup, on els i les alumnes han de pensar propostes, debatre-les, reflexionar-hi i adquirir petits compromisos amb els valors democràtics
    • El semàfor dels drets: mitjançant cartolines de colors opinar respecte a situacions plantejades i treballar la diversitat d’opinions, el dret a decidir i la responsabilitat que implica prendre decisions.
    • Presentació dels candidats i candidates al Consell d’Infància i Adolescència: els alumnes s’encarreguen d’escollir els seus representants amb l’ajuda del/la professor/a
    • Aspectes que puc millorar del nostre poble: diagnòstic de quin és el problema que té la ciutat i propostes com: L’esport al municipi i a l’escola, respectar l’entorn, i civisme i responsabilitat com a membres d’una comunitat
    • Primera sessió plenària a l’Ajuntament: l’alcalde o alcaldessa fa la presentació del projecte i l’alumnat presenta propostes de millora del municipi.

    Amb aquesta iniciativa educativa, els nens i nenes han conegut com funcionen les Institucions Democràtiques, han desenvolupat el pensament crític, la capacitat de treballar en equip, i el sentit de la justícia i la responsabilitat social. Per avaluar el nivell d’assoliment d’aquestes competències s’ha dissenyat un sistema d’avaluació de competències democràtiques, a través de qüestionaris adaptats al model proposat per DEMOCRAT. Tot i que es reconeix la utilitat d’aquesta eina d’ avaluació, el contingut esdevé força complicat i la terminologia és difícil d’entendre per part de l’alumnat, per això ha estat necessari l’acompanyament del professorat per realitzar-la. L’avaluació, es va complementar amb l’alumnat i les reflexions que va aportar el professorat per la seva part.

    Dels resultats de l’avaluació, centrada en les competències DEMOCRAT, “participació solidària, deliberació, judici crític i resiliència”, en el seu conjunt i en certs aspectes més que en d’altres, l’alumnat manifesta un –sí- clar, en relació a “sentir-se part del grup o la comunitat”, “detectar les injustícies”, “respectar les opinions” i “coneixement dels drets humans i els drets dels infants”. Tot i així, gran part de l’alumnat considera que les seves pròpies opinions no són tingudes en compte.

    Tanmateix, en altres aspectes de competència ciutadana com “ajudar els altres” “aportar idees i resoldre problemes perquè tot funcioni millor”, responen molt sovint només –A vegades-. La qual cosa manifesta que aquests aspectes no els tenen tan assolits.

    Valors com la justícia o la igualtat la majoria de l’alumnat els defensa, però no hi ha consens que aquests valors ajudin a resoldre problemes. La majoria manifesta que necessita ajuda per resoldre els seus problemes i en general ajuda els altres quan en tenen.

    Pel que fa al pensament crític, com és normal tenint en compte l’edat de l’alumnat, bona part necessita ajuda per saber si la informació que reben és fiable o no.

    D’altra banda, només una part de l’alumnat ha desenvolupat el pensament crític quant a la informació rebuda a través de la tele, la ràdio, internet o les xarxes socials, i necessiten sovint ajuda per veure si és fiable o no, la qual cosa és normal tenint en compte l’edat de l’alumnat, però el que és preocupant és que una quarta part no té tampoc l’hàbit de contrastar la informació que li arriba.

    Conclusions i aprenentatges

    Inicialment, la recerca inicial sobre els Consells d’Infància arreu del país i especialment la visita a l’escola El Carrilet de Palafrugell per conèixer altres experiències va ser una font d’ inspiració per a l’escola Josep Nin, tant és així, que es plantegen en un futur, formar part d’una xarxa de suport entre consells per a l’intercanvi d’ experiències i bones pràctiques.

    En general l’experiència ha estat molt positiva i ha satisfet docents, alumnat i equip directiu i també les famílies. També ha tingut una gran implicació per part de l’Ajuntament. Tot i així, perquè la participació de l’alumnat sigui més efectiva, és necessària la implicació de tots els docents. Els adults, com els infants, necessiten formació, eines pedagògiques participatives i recursos per donar suport i tirar endavant amb seguretat el projecte i fomentar els valors democràtics a l’escola i a la societat.

    Els resultats d’aquesta iniciativa són molt estimulants quant a la implicació de l’alumnat que ha estat molt motivat en tot moment i content de participar i explicar tant a l’Ajuntament com a la resta dels companys la seva experiència del Consell d’Infància i Adolescència. Fet que demostra que desenvolupar models proactius, on els infants i adolescents liderin, decideixin i treballin temes significatius per a ells i elles, forma part d’una experiència educativa democràtica i transformadora.

    No obstant això, el procés presenta també algunes incerteses. D’una banda, hi ha certa preocupació pel que fa als resultats de les propostes de l’alumnat en el Consell d’Infància, respecte a la seva efectivitat, continuïtat i resolució en el futur. Pel que fa a la continuïtat de l’alumnat que ara forma part del Consell, i que canviarà de nivell, s’espera una resposta positiva i que en el proper curs segueixin implicats.

    Cal també que el Consell tingui veu al municipi i resposta formal per part de l’Ajuntament de manera continuada. Les reunions amb les entitats municipals són molt protocol·làries i cal un acostament per part de tothom. Els i les participants s’han de sentir còmodes per exposar les seves idees i sentir-se escoltats. És un aprenentatge col·lectiu en tant que els ajuntaments s’han d’acostumar també a fer política permetent que els infants i persones joves del municipi pugui dir la seva en coses que també els afecten i tenir en compte els seus punts de vista.

    En definitiva, a través del Consell d’Infància i Adolescència es vol donar veu als infants i adolescents, siguin de la procedència que siguin, per afavorir la participació activa de l’alumnat en la presa de decisions que afecten directament les seves vides.

    Conclusions

    A tall de síntesi, les experiències desenvolupades en el marc del projecte DEMOCRAT a les escoles Carrilet i Josep Nin mostren de forma clara que és possible promoure una educació per a la democràcia des d’edats primerenques. Ambdues iniciatives han aconseguit generar espais reals de participació, deliberació i reflexió crítica, oferint a l’ alumnat l’oportunitat d’exercir la seva ciutadania en contextos de la seva vida quotidiana.

    Read Right – Read Rights demostra com la lectura pot esdevenir una eina poderosa per fomentar valors democràtics, desenvolupar competències lectores i enfortir el sentit de comunitat dins del centre educatiu. La combinació de tertúlies dialògiques, jocs cooperatius, activitats artístiques i avaluació formativa ha permès un aprenentatge integral, que abasta tant el pla acadèmic com el personal i social. La implicació del claustre i de les famílies ha estat clau per a l’èxit d’aquesta experiència, així com l’alineament del projecte amb el currículum oficial i l’acompanyament metodològic del programa DEMOCRAT.

    Per la seva banda, el Consell d’Infància i Adolescència de Salomó posa en relleu la importància de crear estructures estables que reconeguin i potenciïn la veu de nens i nenes en la vida comunitària. Aquesta iniciativa ha contribuït a enfortir el teixit social en un context marcat per la diversitat cultural, a través de dinàmiques cooperatives i espais de deliberació. Malgrat alguns desafiaments, el projecte ha generat entusiasme, sentit de pertinença i aprenentatges significatius entre l’alumnat.

    Ambdues experiències comparteixen una visió transformadora de l’educació: formar ciutadans i ciutadanes conscients, compromesos i capaços de contribuir al bé comú. Per a això, destaquen diversos aprenentatges clau:

    • La necessitat de connectar la teoria amb la vida real de l’alumnat, generant experiències de participació significatives.
    • La importància de metodologies actives, dialògiques i cooperatives que situïn l’alumnat com a protagonista de l’ aprenentatge i li donin veu.
    • La rellevància d’implicar tota la comunitat educativa —docents, famílies, ajuntaments— en la construcció d’una cultura democràtica a l’escola.

    Aquestes experiències són inspiradores i poden ser transferibles a altres centres i contextos. A través dels diferents lliurables finals, DEMOCRAT oferirà l’oportunitat de conèixer millor els elements transferibles d’aquests i altres projectes per enfortir una ciutadania democràtica responsable.

     

     

    Nota: Des de l’equip DEMOCRAT agraïm la il·lusió i l’esforç dels docents de l’escola Carrilet i de l’escola Josep Nin que han desenvolupat aquestes dues experiències. La informació de l’article prové de la documentació elaborada pels equips docents i del seguiment dels projectes que ha realitzat l’equip de DEMOCRAT a Espanya.

  • Fent memòria: Tot el que he après al llarg d’aquest intens curs amb l’alumnat de secundària

    Per María Esther Gutiérrez Expósito

     

    Tanquem un nou curs. És moment de fer memòria. Són molts cursos ja, molts viatges Què ha fet que aquest sigui tan especial, tan memorable? Sens dubte, tot el viscut a l’aula Quantes vegades ens hem repetit: “Això que succeeix al nostre món s’aprèn a l’escola…”!

    Hem viscut com el soroll i la tensió baixen quan tots saben que hi ha un moment perquè s’escoltin totes les veus, quan s’obren espais per al diàleg (això és literal, perquè fem forat al centre de l’aula empenyent tot el mobiliari cap als extrems) i ens asseiem en cercle, com a les tribus ancestrals al voltant del foc,  i anem parlant mentre cuidem per torns d’una petita planta que va passant de mà en mà i de veu en veu. És relat de vida.

    Ens hem donat l’oportunitat de preguntar-nos sobre els reptes i desafiaments del món actual: Què ens sembla? Com ho veiem? Com podríem millorar aquesta situació? Què està a les nostres mans fer?

    Hem analitzat el nostre progrés, les nostres iniciatives, posant-les en valor: tres estrelles-per al que millor hem realitzat-, tres llavors -perquè algunes es van quedar en projecte, però volem donar-los continuïtat-, un desig -un nou projecte a emprendre-

    Hi ha hagut temps per entendre que de tots i amb totes podem aprendre, fins i tot amb el que acaba d’eixir per la nostra classe ¡és tanta l’escola de vida que guarda a la seua motxilla! La millor de les acollides és fer i construir junts. Podem dansar junts, parlar d’un llibre que estem llegint, i que ens acosta a somnis d’altres temps que són els nostres, interpretar peces de música, versionar obres d’art i amb totes elles, muntar la nostra pròpia exposició. Tots i cadascun de nosaltres, som una obra mestra. La nostra escola es fa escola dels vincles.

    Tenim dret a participar… de vegades les institucions ens resulten llunyanes. Per les nostres classes han passat persones que treballen des d’elles per obrir processos de pau, garantir el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, i avançar en el compliment dels Drets Humans: Apropar les institucions, visibilitzar els espais de participació amb els quals comptem, conèixer exemples d’activistes que al llarg de la història i des dels seus territoris teixeixen el bé comú.

    Tenim dret a saber, a estar ben informats. Què cal estar atents i centrats en els reptes i desafiaments clau! Quin important escudar les fonts d’informació! Viure molt conscients

    Ens hem cuidat. Sabem de la importància i necessitat de saludar-nos, reconèixer-nos, preguntar-nos, agrair-nos i abraçar-nos. Cuidar-nos, cuidar dels altres i dels espais pels quals transitem i visibilitzar el nostre deute de cures.

    I així, entrellaçats, armant vincles, sabem que serà més fàcil viure en emergència i incertesa amb la responsabilitat de donar resposta a la realitat que ens interpel·la. A implicar-se, com a tantes altres coses, s’aprèn a l’escola.

    “He vingut a demanar disculpes…” Quin diferent transcorreria la nostra història que és part de la gran Història des d’aquest exercici de reconeixement del que no va estar encertat! Aprendre a comunicar el que pensem, sentim, fem i som. Aprendre a reconèixer les nostres emocions. La vida i les persona al centre de la nostra atenció.

    Ens portem tres claus a tall de rúbrica final per prendre decisions ¿Em deixo algú fora? Això ¿se sostindrà en el temps? té en compte els que encara no hi són, però vindran i estic decidint per ells? Quin impacte global, a més del local que ja veig, tindrà?

    Tot això s’aprèn a l’escola. De la ciutadania a la ciutadania, cap al bé comú.

  • Educació, pobresa i ciutadania: cap a una escola que construeixi democràcia

    Per Joan Antoni Serra

    El recent informe L’educació que venç a la pobresa  (Fundació Bofill i Plataforma d’Infància, 2024) planteja una premissa fonamental: l’educació no sols pot mitigar els efectes de la pobresa infantil, sinó que té el potencial de trencar la seva reproducció intergeneracional. Per a això, no n’hi ha prou amb garantir l’accés a l’educació; és imprescindible assegurar una educació equitativa, inclusiva i orientada a la formació d’una ciutadania democràtica.

    Educar per a la democràcia en contextos de vulnerabilitat

    Un dels eixos de l’informe assenyala que una educació de qualitat ha d’aspirar al “ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats” de l’alumnat, preparant-lo per a la participació activa en la societat. En aquest sentit, l’educació per a la ciutadania democràtica no ha d’entendre’s com una assignatura específica, sinó com un enfocament transversal que travessa el currículum, l’organització escolar i la relació amb la comunitat.

    La pobresa limita no només els recursos materials de l’alumnat, sinó també les seves oportunitats de participació social. Per tant, l’escola democràtica ha de ser també una escola que redistribueixi poder, que ofereixi espais de veu, deliberació i presa de decisions, especialment per als qui tenen menys oportunitats d’exercir-la fora de l’àmbit escolar.

    Projecte DEMOCRAT i la participació solidaria

    Des del projecte DEMOCRAT s’han definit un Marc de Competències per a una Ciutadania Democràtica Responsable, que inclou quatre competències una de les qual tracta d’ajudar a participar a aquelles persones que menys oportunitat tenen. En aquest sentit la competència de Participació solidaria es defineix com la participació activa en processos democràtics i promoure la inclusió dels altres, especialment de les minories i col·lectius socials vulnerables, en els processos de presa de decisions col·lectives amb la intenció de superar les desigualtats socials existents en els processos de participació i deliberació.

     

    Propostes educatives amb impacte democràtic

    Entre les deu polítiques públiques recollides en l’informe, destaquen especialment aquelles que contribueixen a generar entorns educatius democràtics:

    • Reducció de la segregació escolar, afavorint entorns heterogenis on l’alumnat pugui conviure i aprendre en la diversitat.
    • Programes d’orientació i mentoria, que no sols prevenen l’abandó escolar, sinó que promouen l’autonomia i el pensament crític.
    • Activitats extraescolars inclusives i programes educatius d’estiu, concebuts com a espais de socialització, participació i aprenentatge no formal.
    • Suport a les famílies com a agents educatius clau, fomentant la seva implicació en el projecte educatiu.

    L’escola democràtica no ha de ser un ideal, sinó convertir-se en una pràctica quotidiana, lligada a la justícia social. Enfront de la pobresa, l’exclusió i la desafecció democràtica, una escola orientada a l’equitat i la participació es pot convertir en una de les eines més poderoses de transformació social.

  • La promoció d’una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència global. Un dels vectors del nou currículum d’educació bàsica de Catalunya

    Per DEMOCRAT

    Amb la implementació del nou currículum, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha anat realitzant diversos vídeos explicant els sis vectors que han d’ajudar al desplegament d’aquest nou currículum. Aquests vectors són elements de caràcter transversal que s’han de tenir presents com a instrument del model educatiu per aconseguir una societat més justa i democràtica, cohesionada, inclusiva que contempli totes les persones i on sigui possible la igualtat d’ oportunitats i la igualtat real i efectiva.

    Una societat fonamentada en una ciutadania crítica, activa i constructiva, que doni resposta a les aspiracions personals i col·lectives, sostenible, digitalitzada, més equitativa, més verda, més feminista, més cohesionada, sense desigualtats socioeconòmiques i més democràtic.

    El Departament d’Educació col·labora amb el projecte DEMOCRAT. A continuació, es presenten alguns vídeos relacionats amb el vector de la promoció d’una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència. Aquest vector està estretament relacionat amb DEMOCRAT.

    Indicar que en aquest post s’indiquen els enllaços al compte oficial de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya on està publicats.

     

    Vector de ciutadania. Persones expertes i experiències de centre

    El vídeo titulat “Vector de ciutadania. Persones expertes i experiències de centre” aborda la promoció d’ una ciutadania democràtica, crítica, compromesa i amb consciència global. A través de la participació d’experts i la presentació d’experiències en centres educatius, es comparteixen perspectives que busquen desmantellar prejudicis i fomentar una societat més inclusiva i participativa.

    Pots veure el vídeo complet aquí:

    Vector de ciutadania. Persones expertes i experiències de centre

     

    El rol transformador de l’escola per crear una ciutadania crítica i activa

    El vídeo titulat “El rol transformador de l’escola per crear una ciutadania crítica i activa” compta amb la participació de Clara Massip, responsable de projectes d’Edualter, i Cécile Barbeito, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. En aquesta xerrada, s’aborda com l’educació pot ser una eina poderosa per formar ciutadans crítics i compromesos. Es discuteixen estratègies i enfocaments pedagògics que promouen la participació activa dels estudiants en la societat, ressaltant la importància d’ una educació que fomenti el pensament crític i la responsabilitat social.

    Pots veure el vídeo complet aquí:

    El rol transformador de l’escola per crear una ciutadania crítica i activa

     

    Ciutadania a l’aula. Una mirada des de les ciències socials

    El vídeo titulat “Ciutadania a l’aula. Una mirada des de les ciències socials” presenta Neus González Montfort, professora de didàctica de les ciències socials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En aquesta presentació, González Montfort ofereix una perspectiva des de les ciències socials sobre com abordar la ciutadania a l’aula, explorant metodologies i enfocaments pedagògics que promoguin una comprensió crítica i activa de la ciutadania entre els estudiants.

    Pots veure el vídeo complet aquí:

    Ciutadania a l’aula. Una mirada des de les ciències socials

     

  • La importància de les assemblees escolars com a eina per a promoure la democràcia i el desenvolupament afectiu

    Per Elia Romero

    L’educació no sols té la responsabilitat de transmetre coneixements acadèmics, sinó també de formar ciutadans compromesos i conscients del seu paper en la societat. Un dels pilars fonamentals d’una democràcia sana és la participació activa i el respecte a la diversitat d’opinions. En aquest context, les assemblees escolars sorgeixen com una estratègia educativa essencial per a inculcar valors democràtics des de primerenca edat, permetent als estudiants reflexionar, expressar les seves idees i aprendre a conviure en comunitat. Qualsevol conflicte és bo per a desenvolupar emocions i, amb el diàleg adequat, proporciona eines per a discutir i expressar els propis sentiments. Crec que les assemblees ciutadanes són una eina poderosa perquè permeten l’expressió personal de les idees.

    A l’escola, la celebració d’una assemblea proporciona un temps de reflexió i expressió, on s’escolten el diàleg i les contribucions, i es comparteixen opinions constructives sobre elles. Tenir un moment diari per a això, ja sigui al principi o al final del dia, assegura que tots els estudiants se sentin inclosos. No es pot parlar de democràcia sense tenir en compte a tots en el procés, i en l’educació, l’aspecte emocional és clau per a garantir que els estudiants siguin receptius a l’aprenentatge.
    En les etapes d’educació infantil i primària, els nens van experimentant i descobrint la seva personalitat, explorant el que els agrada i el que no els agrada. Mentre desenvolupen una cosa tan important com la seva personalitat i emocions, el mestre ha d’ajudar-los a nomenar i verbalitzar el que està succeint. La família també juga un paper clau. Però, vivim en una democràcia?
    Si ensenyem als estudiants a desenvolupar-se participant en les activitats de l’aula i inculcant-los valors cívics, els ensenyem democràcia participativa. D’aquesta manera, desenvolupen habilitats per a viure en societat, comunicar-se de manera assertiva i respectar als altres. Per tant, tenir una assemblea diària de 30 minuts a les escoles els permet créixer emocionalment i participar en el seu entorn immediat, que és l’aula on aprenen.

    Les assemblees escolars, especialment en les primeres etapes de l’educació, són molt més que un espai de diàleg: són una eina poderosa per a promoure el respecte, la inclusió i la participació activa. En ensenyar democràcia des de la infància, no sols contribuïm a formar futurs ciutadans responsables, sinó que també fomentem un ambient educatiu on les emocions, la comunicació assertiva i el respecte mutu ocupen un lloc central. Incorporar una assemblea diària a les aules no sols beneficia el desenvolupament individual dels estudiants, sinó que també enforteix els valors necessaris per a construir una societat més justa i democràtica.

     

     

     

    ________________________________________________________________________________________________

    Elia Romero Salón és professora d’educació infantil, educació primària i castellà

  • Fomentar un aprenentatge crític, democràtic i veraç en un món tecnològicament accelerat

    Per Adrian Solis

    Vivim en un món tecnològicament accelerat on els dispositius electrònics que ens connecten a internet cada cop tenen una importància i dependència en les nostres vides més marcada. Un viu reflex d’aquesta acceleració tecnològica  l’hem viscuda en els últims anys dins de les pròpies aules. Cada cop són més els centres que opten per incorporar els ordinadors portàtils com un element més del material escolar, amb la incorporació de llicències digitals per a l’estudi de diverses matèries curriculars. Independentment dels avantatges i inconvenients que té aquesta substitució de l’estudi clàssic de les matèries per les llicències digitals amb l’ordinador, hi ha una altra qüestió que hauríem de reflexionar sobre com afecta això a les[1] nostres estudiants a l’aula. Donat que ja és una realitat aquesta incorporació dels ordinadors, quin ús fem com a docents, i fan les nostres alumnes, del propi ordinador a l’aula?

    La nostra missió com a docents és formar a persones crítiques, amb coneixements sòlids i ben informats respecte totes les matèries. A vegades pensem que el pensament crític és quelcom exclusiu de la matèria de Filosofia, però no hauria d’estar restringit a cap matèria. El pensament crític no té a veure amb simplement “anar en contra d’alguna idea”, sinó que té a veure amb una reflexió profunda vers algun tema. Conèixer críticament vol dir conèixer de manera informada, i no simplement dogmàtica, respecte un tema (independentment de quin sigui aquest tema). Com a docents, hem d’ésser capaços de transmetre un coneixement reflexiu, veraç i informat d’allò que ensenyem. En tant que les nostres alumnes tenen un accés continu a informació a través de l’ordinador a classe i també dels seus propis dispositius electrònics als que estan en continua connexió a través de les xarxes socials, una funció important del docent hauria de ser saber guiar-los en  l’embrollament que suposa l’accés a informació a internet. Les alumnes haurien de ser capaces de desembullar la informació que reben i saber on poden trobar informació veraç, contrastada i objectiva dels temes que volen aprendre o tenir coneixement. Que quan rebin informació parcial, esbiaixada i malintencionada per a generar creences falses sobre temes de gran importància social i política, siguin capaces de reflexionar críticament sobre aquesta informació a través de la contrastació amb dades objectives a fonts d’informació fiable i veraç.

    Com a docents tenim una responsabilitat intel·lectual molt gran sobre els temes que es plantegen, discuteixen i s’ensenyen a les aules. No obstant, els docents també som persones amb concepcions, inclinacions i idees esbiaixades, i potser podem extralimitar-nos en els continguts que s’expliquen a classe, ja sigui de manera intencionada o inintencionada. Com a mostra d’això, és possible que companys o companyes docents introdueixin continguts subjectius, no-informats ni contrastats empíricament amb dades objectives i veraces. Si formem alumnes crítiques, reflexives i amb capacitat de contrastar informació a base de dades objectives i veraces, aleshores les nostres aules seran realment democratitzades, on el coneixement no serà unidireccional i dogmàtic. Això no vol dir que tot coneixement hagi de ser posat en dubte i ens deixi en un relativisme absolut, sinó que el coneixement ha d’estar guiat a la veritat, i això s’aconsegueix sempre des d’una base reflexiva i crítica. El docent ha de guiar a l’alumne cap a la veritat i donar les eines per a poder fomentar el seu coneixement en bases sòlides. Com deia el filòsof José Ortega y Gasset “siempre que enseñes, enseña también a dudar de lo que enseñas”. Ensenyar ha de ser un exercici de descobriment de la veritat i no una imposició dogmàtica d’una figura d’autoritat, que a vegades pot ser malintencionada i les alumnes poden rebre una informació esbiaixada respecte a temes de gran importància social com són la immigració, els estats totalitaris com el feixisme, els sistemes polítics alternatius al capitalisme… Tots aquests temes poden ser reproduïts per missatges malintencionats sense una informació objectiva i veraç i que com a docents hem de ser capaços de transmetre amb claredat i de manera informada, a més a més de saber orientar a les alumnes en la cerca de informació veraç i no acceptar qualsevol transmissió de coneixement simplement perquè provingui d’una figura d’autoritat (sigui quina sigui). La democratització de l’educació passa per tenir una base sòlida d’alumnes amb capacitat crítica, que no acceptin de manera dogmàtica la informació transmesa per una figura d’autoritat, sinó que són capaces de reflexionar críticament la informació que reben per així arribar a un coneixement més profund.

     

    ________________________________________________________________________________________________

    [1] Utilitzaré el femení com a gènere no marcat.

  • Educació per a la Democràcia: Un Compromís amb el Futur

    Per Escola Josep Nin

    L’educació per a la democràcia és un pilar fonamental per construir societats més justes, equitatives i participatives. Aquest enfocament educatiu no només es limita a la transmissió de coneixements sobre els sistemes polítics i els processos electorals, sinó que també inclou la promoció de valors democràtics com la tolerància, la responsabilitat i la participació activa en la vida comunitària. A continuació, explorarem alguns aspectes clau de l’educació per a la democràcia que són essencials per a formar ciutadans crítics i compromesos.

    Pensament Crític i Diàleg

    L’educació per a la democràcia fomenta el desenvolupament del pensament crític. Això implica ensenyar als estudiants a analitzar i avaluar la informació des de diferents perspectives, qüestionant les fonts i els continguts. Els docents han de crear un ambient de diàleg obert i respectuós on els alumnes se sentin còmodes per expressar les seves opinions i debatre sobre temes controvertits. Aquest intercanvi d’idees no només enriqueix la comprensió dels estudiants, sinó que també els prepara per a participar de manera informada i crítica en la vida democràtica.

    Participació Comunitària

    Un aspecte essencial de l’educació per a la democràcia és la participació activa dels estudiants en la seva comunitat. Això es pot aconseguir a través de projectes que abordin problemes locals i que animin els alumnes a cercar solucions col·lectives. Participar en activitats comunitàries ajuda els joves a desenvolupar un sentit de responsabilitat social i a comprendre la importància de la seva contribució en la societat. A més, aquestes experiències pràctiques reforcen els aprenentatges teòrics i fomenten la implicació cívica.

    Valors Democràtics

    Ensenyar valors democràtics com la justícia, la igualtat i el respecte pels drets humans és crucial en totes les etapes educatives. Aquests valors han d’estar presents en totes les àrees del currículum, integrant-se de manera transversal. Així, es promou una cultura democràtica que impregna la vida diària de l’escola i s’estén a la comunitat en general. Quan els estudiants interioritzen aquests valors, estan millor preparats per defensar-los i per actuar d’acord amb ells en el futur.

    Empatia i Comprensió Intercultural

    Vivim en societats cada vegada més diverses, i és fonamental que els estudiants aprenguin a valorar i respectar les diferències. L’educació per a la democràcia inclou la promoció de l’empatia i la comprensió intercultural. Programes d’intercanvi cultural i l’aprenentatge de diferents idiomes són eines efectives per construir ponts entre comunitats diverses i fomentar una convivència pacífica i respectuosa.

    En conclusió, l’educació per a la democràcia és una inversió essencial per al futur de les nostres societats. Formar ciutadans conscients, crítics i compromesos és la clau per construir un món més just i participatiu. Les escoles tenen la responsabilitat i la capacitat de liderar aquest canvi, proporcionant als estudiants les eines necessàries per convertir-se en agents actius de la democràcia. Amb una educació que integri el pensament crític, la participació comunitària, els valors democràtics i la comprensió intercultural, estem preparant les noves generacions per afrontar els reptes del futur amb èxit i responsabilitat.

  • Urbanisme, espai públic compartit i democràcia: una experiència des de la memòria del barri

    Per Colegio Montserrat FUHEM

     

    Dos representants del grup ecosocial de Secundària i Batxillerat del Col·legi Montserrat de Madrid, juntament amb dos professors, van ser convidats el 7 de març a participar en la trobada internacional Workshop on Education for Democracy  a Düsseldorf, on van presentar el projecte que estan desenvolupant: «Urbanisme, espai públic compartit i democràcia: una experiència des de la memòria del barri».

    El nostre grup de voluntaris, membres del grup ecosocial, va prendre com a punt de partida el Parking Day per embarcar-se en l’aventura d’analitzar i reflexionar sobre els canvis al barri del nostre centre educatiu i l’evolució del seu espai compartit. La pregunta que ens plantegem és: hem guanyat o perdut espais de convivència veïnal?

    Per a respondre-la, estem treballant amb la memòria viva de la nostra gent gran, així com amb especialistes en urbanisme (grup STARS) amb l’objectiu de reflexionar sobre els canvis en aquests espais i dissenyar un possible model de transformació per al barri, que puguem compartir amb les nostres institucions.

    La nostra participació en la trobada ens va permetre compartir la nostra experiència amb altres projectes europeus dins del programa Democrat. Ha estat una experiència enriquidora per als nostres participants i molt valorada dins de la nostra comunitat educativa. Hem tingut l’oportunitat de conèixer el treball de col·legis de diferents punts d’Europa, on s’estan desenvolupant iniciatives que promouen el compromís cívic dels estudiants per a comprendre i transformar la realitat en la qual viuen.

    Tots aquests projectes comparteixen un mateix propòsit: fer que els joves siguin protagonistes del seu entorn i de la seva transformació, fomentant així els valors democràtics, que en aquests temps incerts es veuen amenaçats.

    Després d’aquesta experiència, ens queda sempre l’esperança que el treball conjunt de joves i docents contribueixi a enfortir els valors democràtics que han de ser la identitat d’Europa, avui i en el futur.