Democrat Agora Blogs Archive

Tag: educació per a la democràcia

  • Com la IA pot modelar l’educació per a la democràcia: oportunitats i riscos

     

    La IA ja està modelant com els estudiants troben informació, formen opinions i participen en la vida pública. Això el converteix en un tema de democràcia, no només de tecnologia.

    A mesura que les tecnologies digitals transformen l’aprenentatge, la comunicació i la participació cívica, la importància d’Educació per a la democràcia en fomentar el pensament crític, contrarestar la desinformació i donar suport a una ciutadania activa i informada està creixent. El Projecte Demòcrat és pioner en enfocaments per integrar valors, competències i pràctiques democràtiques en entorns d’ aprenentatge en contextos educatius europeus en l’ educació primària, secundària i superior. Un dels objectius del projecte és dotar joves aprenents i educadors de les habilitats necessàries per mantenir i enfortir les societats democràtiques davant desafiaments moderns com la polarització, la desinformació i la disrupció digital.

    La intel·ligència artificial (IA) està en el centre d’aquesta transformació digital. La IA no és només una eina per automatitzar tasques o predir tendències, sinó que també està transformant com flueix la informació, com participem en la vida pública i, cada vegada més, com els estudiants adquireixen coneixements i es troben amb idees sobre ciutadania i participació. Tot i que la integració de la IA en Educació per a la Democràcia mostra potencial, s’ha d’abordar de forma reflexiva i ètica, tenint en compte els principis democràtics.

    Per què la IA és important en relació amb l’Educació per a la Democràcia

    En essència, l’ EfD és un enfocament holístic i participatiu que fomenta els coneixements, habilitats, valors i actituds necessaris per a una ciutadania activa i responsable. Va més enllà dels llibres de text en emfatitzar l’ aprenentatge experiencial i inclusiu que enforteix competències democràtiques com el pensament crític, el diàleg, l’ agència i la participació significativa en societats democràtiques resilients i sostenibles.

    No obstant això, els estudiants d’avui són ciutadans digitals davant de tot, trobant-se amb IA a les seves xarxes socials, motors de recerca, sistemes de recomanacions i eines de decisió automatitzada. En aquest context, la competència democràtica ha d’ incloure una comprensió crítica de la mateixa IA. Els estudiants han de reconèixer com la IA influeix en la seva exposició a la informació i com els biaixos poden estar incrustats en els sistemes, i com les eines automatitzades poden potenciar o limitar la participació cívica.

    Contribucions positives de la IA a l’Educació per a la Democràcia

    La IA pot exercir un paper positiu en Educació per a la Democràcia de diverses maneres concretes:

    • Una de les majors fortaleses de la IA en l’educació és la seva capacitat per adaptar experiències d’aprenentatge. Els sistemes d’aprenentatge adaptatiu poden personalitzar el contingut per adaptar-se a les necessitats individuals de cada alumne, ajudant els qui tenen dificultats amb certs temes cívics i permetent que els estudiants més avançats aprofundeixin més. Aquesta personalització pot reduir les barreres a l’Educació per a la Democràcia, especialment per a estudiants de diversos orígens lingüístics, culturals o educatius.
    • La IA també es pot fer servir com a eina per ensenyar pensament crític. Per exemple, les plataformes impulsades per IA poden simular escenaris que involucren desinformació, permetent als alumnes distingir entre contingut creïble i enganyós. També poden proporcionar retroalimentació en temps real sobre el raonament per ajudar els estudiants a analitzar arguments, identificar fal·làcies lògiques i explorar múltiples punts de vista. Aquestes habilitats formen la base del compromís democràtic. En integrar l’alfabetització en IA en Educació per a la Democràcia, els estudiants fan molt més que consumir tecnologia; Ho qüestionen, entenen com funciona i fins i tot poden co-dissenyar-lo.
    • Les eines d’IA poden facilitar experiències d’aprenentatge participatives que reflecteixen processos democràtics. Les plataformes virtuals de deliberació, els fòrums de discussió recolzats per IA i els entorns de simulació poden ajudar els estudiants a practicar el diàleg, la negociació i la construcció de consensos, en lloc de simplement memoritzar fets cívics. Aquests entorns interactius donen vida a la democràcia, la qual cosa s’ alinea amb els objectius centrals de projectes com Democrat, on s’ emfatitza la participació activa per sobre de l’ ensenyament passiu.

    Riscos de la IA en EfD

    Malgrat les oportunitats que ofereix la IA, també suposa riscos significatius, especialment quan estan en joc valors democràtics.

    Els sistemes d’IA poden perpetuar involuntàriament els biaixos presents en les seves dades d’ entrenament, amplificant així estereotips i perjudicant injustament certs grups. En Educació per a la Democràcia, això és especialment preocupant. Si la IA dóna suport a avaluacions o recomanacions que privilegien certes veus o perspectives, pot soscavar el mateix pluralisme i inclusió que Educació per a la Democràcia busca fomentar. Educació per a la Democràcia exigeix transparència i rendició de comptes en l’ús de sistemes d’IA. Els estudiants han d’ entendre com prenen les decisions els algorismes, i els educadors s’ han d’ assegurar que les eines d’IA donin suport a l’ equitat en lloc de distorsionar l’ aprenentatge cívic.

    Moltes aplicacions d’IA en l’ educació impliquen la recopilació i monitoratge de dades. Tot i que algunes dades poden millorar l’aprenentatge, un seguiment excessiu pot inhibir l’autonomia i crear entorns en què els alumnes se senten vigilats en lloc d’empoderats. Per tant, Educació per a la Democràcia ha de cultivar l’agència, no el compliment, equilibrant la tecnologia amb el respecte a la privacitat i la llibertat d’expressió.

    Hi ha el risc que estudiants i educadors depenguin massa dels resultats de la IA com a referència. La democràcia prospera amb el judici humà, el debat i la reflexió, no amb respostes automàtiques. Els sistemes educatius d’IA s’haurien de presentar com a tons assistencials que complementin, en lloc de reemplaçar, les capacitats humanes de raonament i consideració ètica de les quals depèn la democràcia.

    Alineació de la IA amb EfD

    Per aprofitar el potencial de la IA per a l’Educació per a la Democràcia i mitigar els seus riscos, la innovació tecnològica s’ ha d’alinear deliberadament amb els valors democràtics. Això requereix la integració de l’alfabetització en IA en els plans d’ estudi per assegurar que els estudiants comprenguin com els sistemes digitals emmotllen la vida cívica. També requereix l’establiment de marcs ètics i de governança clars per salvaguardar la inclusió, la privacitat i l’agència de l’ alumnat. A més, s’ han d’ adoptar enfocaments més participatius per involucrar estudiants, professors i comunitats en les decisions sobre l’ús d’eines d’IA. Igualment important és una pedagogia crítica, que va més enllà de les habilitats tècniques per fomentar la consciència crítica. Això permet als alumnes qüestionar el poder, desafiar la desinformació i comprometre’s de forma responsable tant en línia com fora d’ella.

    La IA no és ni una solució ni una amenaça en si mateixa; la seva influència en l’aprenentatge democràtic depèn de com es dissenyi, implementi i abordi críticament. En col·laboració amb iniciatives com el projecte Democrat, la IA pot ajudar a crear entorns d’aprenentatge en els quals els valors democràtics es practiquin i reflexionin activament, no només s’ensenyin. Quan s’utilitza de forma responsable, la IA pot millorar la comprensió, la col·laboració i la participació cívica. Tanmateix, quan es fa servir de forma inadequada, pot distorsionar el discurs, reforçar desigualtats i debilitar el judici crític. El principal repte i oportunitat per a educadors, estudiants i responsables polítics és garantir que la IA enforteixi la democràcia donant suport al desenvolupament de ciutadans informats, reflexius i compromesos en l’era digital.

     

  • Laboratoris escolars

     

    Per equip DEMOCRAT de la Hochschule Düsseldorf – University of Applied Sciences

     

    Els Laboratoris escolars (School-Labs) ofereixen un format pràctic i pràctic per integrar Educació per a la Democràcia en els horaris escolars tan ocupats.

    Els horaris escolars estan plens i planificats amb antelació: com podem encaixar EfD Està continguda en l’horari? Amb laboratoris escolars!

    Aquest article conté una explicació de…

    • Quin tipus de projecte és un laboratori escolar?
    • Com està configurat (basat en un exemple) i
    • Quines condicions són necessàries per a això.

    Laboratori escolar – què és?

    Els laboratoris escolars són projectes curts que permeten la implicació pràctica i mètodes “pràctics” en un determinat tema especialitzat. La durada pot anar des d’ un dia fins a diversos dies, fins a una setmana de projectes de laboratori escolar. Depèn de quant temps se’ls permeti absència als estudiants de les seves classes habituals. Els laboratoris escolars ofereixen grans oportunitats perquè els estudiants surtin de les rutines habituals i experimentin una cosa nova. El nucli del format de laboratori és permetre espai per experimentar coses. Alumnes i estudiants poden esbrinar les coses per si mateixos en lloc que els diguin com són les coses.

    Com muntar un laboratori escolar? Un exemple

    En primer lloc, hi ha d’haver un tema en una idea i un soci interessat a dur-lo a terme com un enfocament participatiu, perquè el desenvolupament del laboratori escolar pugui adaptar-se al grup i a les seves necessitats (edat, idioma, coneixements i mida del grup). En aquest exemple d’Educació per a la Democràcia, es va buscar una oferta de laboratori escolar amb un marc de durada d’un dia per a estudiants de 14 a 17 anys. Les competències de deliberació i resiliència democràtica estan en el focus d’ aquest projecte.

    Un equip d’educadors discutirà un esquema general del laboratori escolar i la seva varietat de temes, i els mètodes didàctics s’ ajustaran al rang d’ edat. Després hi haurà pre-proves com a primer pas. Es provarà el material del laboratori escolar i s’ afegiran més idees. Com pot ser això quant a contingut?

    L’exemple d’un laboratori escolar que ja s’ha provat servirà ara per donar una impressió més detallada de com muntar un projecte així:

    El programa “Fundant una nova societat” és una combinació de jocs de simulació i pedagogia teatral; els participants passen per fases plenàries i en grups petits en què apliquen habilitats democràtiques. En la sessió plenària, cada participant es posiciona pel seu nom i un moviment característic. En els jocs en cercle, els participants aprenen sobre les similituds i diferències dins del grup. En la primera fase de grups petits, els participants acorden un principi de presa de decisions (majoria/consens). Defineixen els tres valors més importants en la seva nova societat.

    La selecció de cartes de recursos crea una situació socioeconòmica específica. Cada grup desenvolupa un tableau que representa la societat amb els seus valors i possibilitats. Després de presentar aquestes societats en una sessió plenària, s’extreuen cartes d’acció per enfrontar cada societat a una situació desafiant específica, com una pandèmia, amenaces d’un estat veí o una font d’energia il·limitada i sostenible, etc. Utilitzant els seus recursos i debatent els seus valors, els participants en els seus petits grups creen un altre quadre que expressa el conflicte social.

    En la sessió plenària es presenta una conferència internacional basada en la solidaritat, situacions socials específiques i es desenvolupen solucions alternatives i cursos d’ acció utilitzant elements del teatre fòrum. Després de la part activa, els participants reflexionen sobre el procés. Les seves experiències es classifiquen segons els aspectes de facilitat i resistència en funció de les habilitats democràtiques de participació, judici, deliberació i resiliència democràtica basades en la solidaritat.

    A més d’aquest contingut i considerant els seus temes relacionats, també s’han de tenir en compte els aspectes organitzatius. Cap projecte es pot dur a terme sense que algunes persones se sentin responsables, creant les condicions i l’ambient adequats perquè es dugui a terme. Això s’analitzarà en el següent passatge.

    Les condicions favorables

    Quines condicions ho fan més difícil i quines són necessàries per muntar un laboratori escolar?

    Els estudis del projecte DEMOCRAT han demostrat que existeixen certs factors que dificulten i acullen a l’hora de realitzar els laboratoris escolars de forma pràctica. Alguns d’ells es llistaran aquí per oferir una visió general del que s’ ha de considerar en començar un projecte de laboratori escolar:

    •  Horari escolar estricte: els horaris estrictes amb contingut obligatori dificulten afegir contingut nou al currículum habitual.
    • Manca de temps de professors/educadors: els professionals ja estan molt ocupats i estressats per totes les tasques que tenen, per la qual cosa és difícil convèncer-los fins i tot de fer coses addicionals com un nou projecte. Tot i que pensen en EfD com una cosa important, no tothom aconsegueix trobar un buit.
    • Dependència del director d’escola: Només si el director està convençut o pot ser convençut, el projecte es pot dur a terme i aconseguir temps lliure. El tema d’una “assignació” pot fer que sigui molt més difícil i prolongat planificar-la. Sempre existeix aquesta dependència dels altres.
    • Fi de curs: nou trimestre, nous estudiants o una nova constel·lació de grups pot complicar-ho
    • Cooperació: si hi ha massa socis involucrats, es pot complicar i crear una sobrecàrrega de planificació a causa de la gran necessitat de comunicació.
    • Responsabilitat d’ una persona: si només hi ha una persona per organitzar tot, no hi ha suport i aquesta persona requereix un gran esforç. Té sentit treballar en tàndem.

    Factors acollidors, que faciliten la seva implementació

    • Persones motivades al comandament: Si les persones es comprometen voluntàriament a implementar projectes, l’èxit és molt més gran.
    • Participants motivats: Si els infants o estudiants decideixen formar part del projecte, hi posen més esforç (si és possible, sempre hi hauria d’haver opció entre diferents projectes)
    • Contactes existents: Si hi ha una bona relació entre socis/organitzacions de la xarxa i col·legues, és molt útil per facilitar la comunicació i per tirar endavant projectes
    • Projectes entre parells: hi ha més sostenibilitat en un projecte si el coneixement es pot compartir entre diferents generacions i transmetre’s dels estudiants a altres estudiants
    • Co-Creació: connectar amb els socis locals de la regió és útil. Els estudiants poden conèixer altres persones a més dels seus professors o docents i conèixer nous llocs. Això converteix l’experiència en una experiència diferent i és important ampliar l’horitzó i veure altres ‘Lebenswelt’.
    • Participació: si es demana als estudiants que aportin els seus propis temes, estan desitjant unir-se i treballar amb més entusiasme.

     

  • Obrint-nos camí cap a la democràcia

     

    Per Maija Hytti y Niclas Sandstörm

     

    Per què el treball emocional és al cor de l’educació

    Quan parlem de democràcia, sovint pensem en debat, participació i pensament crític — però què passa amb el sentiment? El nostre nou article, Treball emocional per una educació més holística i transformadora per a la democràcia, convida educadors, responsables polítics i líders escolars a aprofundir: a veure les emocions no com a efectes secundaris de l’aprenentatge, sinó com el propi motor que impulsa la transformació democràtica.

    La peça que faltava en l’educació per a la democràcia

    Durant dècades, Educació per a la Democràcia (EfD) s’ha centrat en les habilitats cognitives — raonament, anàlisi, debat. Tanmateix, com assenyalen Hytti i Sandström, la democràcia també és profundament emocional: “Les emocions emmotllen com pensem, ens relacionem i actuem.” Sense entendre com les emocions guien les nostres eleccions, reaccions i relacions, l’aprenentatge cívic continua sent incomplet.

    El nostre article proposa situar el treball emocional, és a dir, el compromís reflexiu i encarnat amb les emocions, al centre de l’EfD. Sostenim que la veritable transformació democràtica passa en els micro-moments d’aprenentatge, quan atenem i treballem les emocions en lloc de deixar-les de banda.

    Com és el treball emocional

    Les emocions no són externes a l’ aprenentatge, sinó part de la seva arquitectura interior: emmotllen l’ atenció, la interpretació i l’ acció. Reconèixer i relacionar-se amb les emocions a mesura que es desenvolupen permet als estudiants connectar el pensament i el sentiment com a dimensions interdependents de la comprensió. Quan els educadors ajuden els estudiants a identificar, sentir, processar, reflexionar i gestionar les emocions, el treball emocional esdevé una pràctica transformadora en lloc d’incidental.

    La pràctica reflexiva —per exemple, percebre, sentir i gestionar les emocions a mesura que sorgeixen en l’aprenentatge— pot fer que l’educació democràtica sigui més duradora, pràctica i humana. El treball emocional guiat i facilitat enforteix l’ empatia, el pensament crític i el comportament prosocial, totes competències clau per a la participació democràtica activa.

    Per portar això a les aules, suggerim:

    • crear espais segurs on la incomoditat assenyala aprenentatge en lloc d’amenaça,
    • utilitzant pràctiques incorporades — moviment, reflexió artística, pauses conscients — per aflorar i processar emocions,
    • negociar normes emocionals perquè veus diverses puguin participar amb respecte,
    • prioritzar la confiança i la cura juntament amb el rigor acadèmic, ja que la pertinença i la seguretat permeten un diàleg veritable.

    La ciència darrere d’això

    Basant-se en la visió de Dewey que l’emoció és fonamental per a l’experiència i el creixement, el nostre marc es basa en investigacions contemporànies que vinculen el treball emocional, la transformació i la competència democràtica. L’aprenentatge transformador, en estar estretament vinculat a l’educació cívica (Hoggan-Kloubert & Mabrey, 2022), proporciona la base per al nostre enfocament. Basant-nos en Carter & Nicolaides (2023) i Sánchez & Sebastián (2024), mostrem que el compromís encarnat amb les emocions és inseparable de la transformació genuïna en l’aprenentatge democràtic.

    Les emocions, des d’aquesta perspectiva, no estan separades de la cognició, sinó profundament entrellaçades amb ella — emmotllant la percepció, la motivació i la creació de significat al llarg del procés d’aprenentatge. Reconèixer, sentir, navegar i reflexionar sobre les emocions no són habilitats perifèriques, sinó vies centrals per desenvolupar les competències democràtiques.

    També sintetitzem estudis sobre incomoditat i emocions de vora (Zembylas, 2013; Mälkki, 2011, 2019; Mälkki, Mäkinen & Forsell, 2022), que destaquen que les emocions sovint percebudes com a desagradables poden marcar en realitat moments d’aprenentatge profund. Quan es recolza en bastides socials (Kong, Ding & Zhao, 2015), aquest compromís emocional pot catalitzar empatia, tolerància i la capacitat de manejar la complexitat en la vida democràtica (Caleon et al., 2019).

    I què?

    En un moment en què les societats democràtiques enfronten polarització, desinformació i erosió de la confiança, argumentem que aprendre a sentir democràticament és tan vital com aprendre a pensar críticament. L’alfabetització emocional és la capacitat de reflexionar i regular les emocions de forma col·lectiva, i enforteix la resiliència, la inclusió i la capacitat d’actuar junts pel bé comú.

    En resum: si la democràcia depèn de les persones, també ha de dependre dels seus mons emocionals.

    11

    L’article complet d’accés obert (Hytti & Sandström, 2025) està disponible aquí:
    https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/14681366.2025.2582164#abstract

  • Democràcia més enllà de la raó: com l’afecte emmotlla la vida política

     

    El Projecte DEMOCRAT ha entrat en una fase de reflexió sobre els resultats de les seves activitats de recerca i innovació. En el desenvolupament de l’esquema del Currículum Europeu per a l’Educació Democràtica, la importància de les emocions en el procés d’aprenentatge ja havia estat identificada i posteriorment validada per programes pilot.

    La importància de les emocions en el context de l’aprenentatge ha estat objecte d’un considerable debat dins l’àmbit educatiu. Això és anàleg al discurs sobre la importància de les emocions en els processos democràtics. Això desafia l’argument que la democràcia és un projecte de la Il·lustració basat exclusivament en la raó, guiat per una racionalitat comunicativa que intercanvia arguments. A la llum d’experiències passades (per exemple, dues guerres mundials o règims feixistes governant països), les emocions polítiques han estat i es consideren perilloses perquè bloquegen els processos de reflexió basats en la raó, dificulten un possible consens social i fomenten la polarització social.

    Per contra, és àmpliament reconegut que els processos de participació política i de la societat civil tenen un component emocional. La decisió d’unir-se a un partit polític, moviment social o organització de la societat civil, com la Creu Roja, Caritas, Greenpeace o Fridays for Future, rara vegada es basa únicament en motius racionals. A més, els votants no estan obligats a proporcionar una justificació per a les seves decisions de vot. Aquest principi és igualment aplicable als procediments parlamentaris, en els quals els membres dels parlaments no estan obligats a justificar les seves decisions, especialment en el context de votacions secretes. A més, les campanyes electorals invariablement apel·len a les emocions dels votants.

    L’aparició de partits populistes de dretes a Europa, juntament amb l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units, caracteritzada per una retòrica carregada d’emoció, subratlla el paper fonamental que exerceixen les emocions en els processos polítics. No obstant, aquest fenomen no és una cosa sense precedents en els anals de la història democràtica. A més, la investigació sobre el trànsit a internet demostra de manera similar que la informació emocional i moral —sigui veritable o falsa— es difon més ràpidament que altres tipus d’informació (Bardy et al 2020)[1].

    Els elements no racionals exerceixen un paper important en la deliberació democràtica. El llenguatge corporal i la vestimenta juguen un paper important en la deliberació cara a cara i en els debats polítics televisats. En la comunicació online, la informació emocional-moral exerceix un paper important.

    AECED i Critical Change Lab, dos projectes germans de DEMOCRAT, destaquen la rellevància de la comunicació no verbal per als processos democràtics i l’educació democràtica. La primera examina la importància de l’aprenentatge incorporat per a l’educació democràtica, mentre que la segona se centra en el costat artístic. Diversos projectes pilot realitzats dins de DEMOCRAT també es van centrar en aspectes artístics en forma de teatre com a mitjà per aprendre sobre la democràcia.

    La investigació sanitària demostra clarament que suprimir les emocions pot provocar danys psicològics i físics, però els casos de violència domèstica demostren les greus conseqüències de la falta de control emocional. Es pot suposar que suprimir les emocions, així com la falta de control emocional, afecta els processos democràtics.

    Això posa en dubte la idea d’una democràcia basada exclusivament en la racionalitat. Lies & Slaby (2023)[2] assenyalen que això ha estat debatut des de perspectives neo-republicanes (vegeu Quentin Skinner, Cass Sunstein, Philip Pettit i Rainer Forst), radicalment democràtiques (Ernesto Laclau, Chantal Mouffe i Jacques Rancière), liberals i liberals deliberatives (Amy Gutmann, Dennis Thompson, Sharon Krause, Michael Morrell i Martha Nussbaum). En aquest sentit, el procés de reflexió del projecte DEMOCRAT pretén incorporar aquests debats sobre les emocions en la seva visió de l’educació democràtica.

     

    [1] Brady W.J.; Crockett M.J. & Van Bavel JJ (2020) The MAD model of moral contagion: the role of motivation, attention, and design in the spread of moralized content online. Perspectives on Psychological Science. 2020, 15:978–1010, https://doi.org/ 10.1177/1745691620917336.
    [2] Liese, P. & Slaby, J. (2023) Emotionen der Demokratie – Ein unerschlossenes Potential in krisenhaften Zeiten. Philosophische Rundschau (PhR) 70/4:  382-406. DOI 10.1628/phr-2023-0034.

  • Fent memòria: Tot el que he après al llarg d’aquest intens curs amb l’alumnat de secundària

    Per María Esther Gutiérrez Expósito

     

    Tanquem un nou curs. És moment de fer memòria. Són molts cursos ja, molts viatges Què ha fet que aquest sigui tan especial, tan memorable? Sens dubte, tot el viscut a l’aula Quantes vegades ens hem repetit: “Això que succeeix al nostre món s’aprèn a l’escola…”!

    Hem viscut com el soroll i la tensió baixen quan tots saben que hi ha un moment perquè s’escoltin totes les veus, quan s’obren espais per al diàleg (això és literal, perquè fem forat al centre de l’aula empenyent tot el mobiliari cap als extrems) i ens asseiem en cercle, com a les tribus ancestrals al voltant del foc,  i anem parlant mentre cuidem per torns d’una petita planta que va passant de mà en mà i de veu en veu. És relat de vida.

    Ens hem donat l’oportunitat de preguntar-nos sobre els reptes i desafiaments del món actual: Què ens sembla? Com ho veiem? Com podríem millorar aquesta situació? Què està a les nostres mans fer?

    Hem analitzat el nostre progrés, les nostres iniciatives, posant-les en valor: tres estrelles-per al que millor hem realitzat-, tres llavors -perquè algunes es van quedar en projecte, però volem donar-los continuïtat-, un desig -un nou projecte a emprendre-

    Hi ha hagut temps per entendre que de tots i amb totes podem aprendre, fins i tot amb el que acaba d’eixir per la nostra classe ¡és tanta l’escola de vida que guarda a la seua motxilla! La millor de les acollides és fer i construir junts. Podem dansar junts, parlar d’un llibre que estem llegint, i que ens acosta a somnis d’altres temps que són els nostres, interpretar peces de música, versionar obres d’art i amb totes elles, muntar la nostra pròpia exposició. Tots i cadascun de nosaltres, som una obra mestra. La nostra escola es fa escola dels vincles.

    Tenim dret a participar… de vegades les institucions ens resulten llunyanes. Per les nostres classes han passat persones que treballen des d’elles per obrir processos de pau, garantir el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, i avançar en el compliment dels Drets Humans: Apropar les institucions, visibilitzar els espais de participació amb els quals comptem, conèixer exemples d’activistes que al llarg de la història i des dels seus territoris teixeixen el bé comú.

    Tenim dret a saber, a estar ben informats. Què cal estar atents i centrats en els reptes i desafiaments clau! Quin important escudar les fonts d’informació! Viure molt conscients

    Ens hem cuidat. Sabem de la importància i necessitat de saludar-nos, reconèixer-nos, preguntar-nos, agrair-nos i abraçar-nos. Cuidar-nos, cuidar dels altres i dels espais pels quals transitem i visibilitzar el nostre deute de cures.

    I així, entrellaçats, armant vincles, sabem que serà més fàcil viure en emergència i incertesa amb la responsabilitat de donar resposta a la realitat que ens interpel·la. A implicar-se, com a tantes altres coses, s’aprèn a l’escola.

    “He vingut a demanar disculpes…” Quin diferent transcorreria la nostra història que és part de la gran Història des d’aquest exercici de reconeixement del que no va estar encertat! Aprendre a comunicar el que pensem, sentim, fem i som. Aprendre a reconèixer les nostres emocions. La vida i les persona al centre de la nostra atenció.

    Ens portem tres claus a tall de rúbrica final per prendre decisions ¿Em deixo algú fora? Això ¿se sostindrà en el temps? té en compte els que encara no hi són, però vindran i estic decidint per ells? Quin impacte global, a més del local que ja veig, tindrà?

    Tot això s’aprèn a l’escola. De la ciutadania a la ciutadania, cap al bé comú.

  • Reforçar la democràcia liberal a través de l’aprenentatge permanent en les universitats: El projecte Democrat Horitzó com a model de bones pràctiques

    A university campus with students and educators engaged in discussions, symbolizing the role of lifelong learning in strengthening liberal democracy

    Per Carmen Royo i Diana Treviño-Eberhard

     

    Carme Royo (directora executiva) i Diana Treviño-Eberhard (directora del projecte) de eucen, juntament amb els socis del projecte DEMOCRAT han publicat recentment un document pràctic innovador a l’European Journal of University Lifelong Learning (vol. 8, núm. 2, 2024). El seu treball destaca el paper crític de les universitats en la promoció de la democràcia liberal i el foment d’una societat responsable i justa. El projecte Democrat serveix de model de bones pràctiques en aquest àmbit.

     

    Educació per a la democràcia a través de l’Aprenentatge Permanent Universitari per a la Democràcia Liberal

    Les universitats exerceixen un paper fonamental en l’enfortiment de la democràcia liberal a través d’iniciatives d’aprenentatge permanent. En integrar els principis democràtics en l’educació, les Institucions d’Educació Superior (IES) poden contribuir a una societat més justa i responsable.

    El projecte Democrat finançat pel programa Horitzó de la Comissió Europea, és un exemple de com l’aprenentatge permanent universitari per a la democràcia liberal pot fomentar les competències democràtiques. Aquest article explora les pràctiques innovadores del projecte Democrat i com els seus resultats proporcionen un enfocament d’avantguarda per a integrar els valors democràtics en els marcs d’aprenentatge permanent en l’educació superior.

     

    Enfocaments innovadors del projecte Democrat

    El projecte Democrat posa l’accent en el redisseny participatiu del pla d’estudis i en mètodes d’ensenyament innovadors per a enfortir la ciutadania democràtica responsable (CDR). Els seus objectius inclouen:

    1. Integrar els valors democràtics en els marcs educatius
      • El projecte Democrat ofereix un enfocament estructurat per a integrar els valors democràtics en els plans d’estudis universitaris d’aprenentatge permanent.
      • Les institucions d’educació superior que adoptin la seva metodologia poden promoure activament el compromís democràtic i la responsabilitat cívica.
    2. Ampliar l’Abast de l’Aprenentatge Permanent Universitari.
      • Les pràctiques del projecte Democrat amplien l’abast de l’Aprenentatge Permanent Universitari més enllà dels estudiants a educadors, legisladors i parts interessades de la comunitat.
      • Aquest enfocament fomenta una cultura de ciutadania compromesa i responsable.
    3. Sostenir la democràcia liberal a través de l’educació
      • El projecte Democrat s’alinea amb els esforços globals per a sostenir la democràcia liberal, donant suport a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
      • Les universitats poden funcionar com a incubadores de valors democràtics integrant-los en la formació del professorat, el disseny de plans d’estudis i les iniciatives comunitàries

     

    Aplicació dels resultats del Projecte Democrat a l’Aprenentatge Universitari al Llarg de Tota la Vida

    Els programes de l’Aprenentatge Permanent que incorporen les metodologies del projecte Democrat poden millorar significativament el paper de les institucions d’educació superior en l’educació democràtica.

    Les àrees clau d’aplicació inclouen:

    • Integració del marc de competències de la CDR
      • La integració dels principis de la CDR en els plans d’estudis d’Aprenentatge Permanent garanteix que aquest se centri en la ciutadania activa, els drets humans i la responsabilitat social.
      • Aquest marc fomenta el pensament crític i el compromís cívic entre estudiants i educadors.
    • Programes de formació per a educadors
      • El projecte Democrat subratlla la necessitat de dotar als educadors de les competències necessàries per a ensenyar valors democràtics
      • Utilitzant el marc de competències de les CDR y el currículum europeu de la EpD, les IES poden dissenyar programes de formació integrals per a entorns d’aprenentatge democràtics.
    • Eines d’avaluació de l’educació democràtica
      • El desenvolupament d’eines d’avaluació de CDR permet a les universitats mesurar l’eficàcia de l’educació democràtica.
      • Aquestes eines ajuden a perfeccionar els plans d’estudis i les estratègies d’ensenyament per a maximitzar la seva contribució a la resiliència democràtica.
    • Creació de xarxes de col·laboració
      • Les universitats poden fomentar associacions amb les autoritats públiques, les ONG i les arts interessades de la comunitat.
      • Aquestes col·laboracions milloren l’intercanvi de millors practiques, reforçant l’eficàcia dels programes d’aprenentatge Permanent Universitari

     

    Conclusió: El projecte Democrat com a font d’inspiració

    El projecte Democrat demostra com l’aprenentatge permanent universitari per a la democràcia liberal pot reforçar el compromís cívic. En integrar els resultats del projecte Democrat, les universitats poden capacitar a estudiants i educadors per a convertir-se en ciutadans responsables, impulsant el progrés de la societat.

    Perquè aquestes estratègies innovadores tinguin èxit, les IES han de reconèixer el seu valor i donar suport a la seva adopció. A més, els governs nacionals i els marcs jurídics exerceixen un paper crucial en la configuració del compromís de les universitats amb l’educació democràtica.

    En reduir la bretxa entre la recerca i la pràctica, els programes d’Aprenentatge Permanent Universitari inspirats en el projecte Democrat poden cultivar ecosistemes d’innovació que millorin la competència democràtica. Mitjançant la integració contínua dels principis democràtics, les universitats poden consolidar el seu paper com a pilars de la democràcia, la justícia social i el desenvolupament sostenible

     

    ➡ ¡Llegiu l’article complet aquí!

  • La participació de les famílies a l’escola. Extracte de l’entrevista amb l’AFA Itaca

    Per equip DEMOCRAT i AFA Itaca

     

    Partim de que la democràcia és un dret i un deure de totes les persones en les societats democràtiques, que les escoles són espais d’experiència i d’igualtat, on es pot practicar la democràcia cada dia, implicant tots els membres de la comunitat educativa, infants, docents, famílies i la societat. La participació de les AFA en les escoles es basa en el diàleg i en la col·laboració amb els diversos sectors de la comunitat educativa, compartint la responsabilitat en educació i fent possible la participació d’infants i joves en activitats que van més enllà de l’escola, actuant com agent connector amb el projecte educatiu del territori.

    En aquesta entrada de blog compartim un extracte de l’entrevista que vam realitzar el passat mes d’abril amb dues membres de l’AFA (Associació de famílies) de l’escola ITACA de Manresa, una escola pública d’Educació Infantil i Primària, de dues línies. Amb una diversitat de perfils de famílies i diversitat lingüística, l’AFA participa a la comunitat educativa des de diversos espais i temps de dedicació.

    En aquesta entrevista ens expliquen la seva experiència de participació democràtica en la comunitat educativa de l’escola, els reptes i els obstacles, i la implicació de les famílies en l’escola.

    Com funciona l’AFA? Com hi participen les famílies?

    L’escola va començar fa 17 anys com un projecte diferent d’altres escoles de Manresa, amb una gran implicació de les famílies en el funcionament del centre. La participació ha anat variant els últims anys, la població del barri és molt coherent amb la diversitat que hi ha a la mateix escola, molta gent de fora ha buscat aquesta escola pel projecte, ha sigut un procés de canvis i reflexa la diversitat de famílies que hi ha al barri.

    Una peculiaritat de la nostra escola és que hi ha moltes comissions mixtes que estan formades per famílies, equip docent i personal de serveis. Això té avantatges i inconvenients. Els últims anys la participació ha anat variant, la població del barri és molt coherent amb la diversitat que hi ha a la mateix escola, molta gent de fora ha buscat aquesta escola pel projecte, ha sigut un procés de canvis i reflexa la diversitat de famílies que hi ha al barri.

    L’AFA, és una associació molt viva i passatgera, costa fer la renovació quan marxen persones referents. Hi ha molt moviment de famílies i de maneres de funcionar, segons la dedicació que hi pot donar cadascú. L’escola és diversa però les persones que formem part de l’AFA, no és tan diversa com és l’escola. No hi ha representació de totes les diferencies culturals i potser les famílies més desafavorides no estan tan representades, també perquè estan dedicant un temps de la seva vida i han de conciliar amb el treball, la família…

    Per altra banda, dins de l’AFA, hi ha moltes maneres de participar, les persones que estan a la junta dediquen més temps que les persones que són un enllaç o delegades de la classe, o la que fa un ajut puntual. Hi ha aquella gran frase de que “sempre som els mateixos” que impregna un cert pessimisme i que és comú a totes les associacions, però l’escola nosaltres la reivindiquem amb clau optimista que vol dir posar-se al davant i tibar del carro, dels projectes, de trobar els encaixos amb l’escola, amb els i les mestres.

    La gent participa molt a les activitats extraescolars de l’escola i també és un element cohesionador, però fa falta donar un pas més i implicar-se.  Les festes, les xerrades, tenen molt bon resultat. També fem una assemblea en la que som 4 gats, però cal pensar en quin tipus de participació esperem i, a vegades, no és el que tenim.

    Es promou la participació de les famílies en projectes educatius comunitaris com els plans educatius d’entorn, el projecte educatiu de ciutat? L’aportació de les famílies a l’escola es limita a la provisió de serveis i promoció d’activitats extraescolars?

    És un gran tema a la nostra escola, és complicat. Hi ha com uns acord clars de participació, hi ha una estructura que permet la participació de les famílies , però amb certs temes a vegades ens sentim una mica com que ens tallen les ales. Hi ha aquesta visió de que les famílies ens fiquem massa on no ens demanaven. Molts pares i mares de l’escola també som mestres, i es viu amb aquest doble joc perquè l’escola marca on es pot participar, això ha provocat conflictes i ha frustrat algunes iniciatives a les escoles, és una cosa que no està del tot resolta.

    La participació de les famílies és molt important des del moment en que entren a les escoles. Les famílies també ajuden en activitats a l’aula, ens demanen les especialitats o habilitats que tenim  perquè quan surten projectes en que els nens i les nenes tenen interès, puguem anar  a l’escola a mostra el saber que tingui la persona. Per tant l’escola té una visió de que les famílies som importants i ens reclama

    La participació de les famílies va disminuint conforme els infants es fan mes grans, ens allunyem una mica de l’escola i no participem tant.

    Però a vegades el neguit de la família potser és crear aquesta situació d’aprenentatge, des de la nostra visió o el que ens agradaria de la nostra escola, i aquí el projecte educatiu ens para i ens diu que per aquí no. Al estar a la comissió educativa tenia expectatives de saber com és projecte educatiu, poder donar l’opinió, pensar temes de l’escola, aportar el granet de sorra, incidir…Però realment no es així, ens diuen que aquesta comissió es per fer xerrades i fer divulgació a les famílies , però el que és el projecte educatiu no ens hi podem posar. Entenc les dues parts: les famílies que se senten menystingudes, però alhora també em dona seguretat que l’escola marqui els límits de participació. S’ha d’entendre, si està ben explicat, que hi ha un topall de participació de les famílies, però per altra banda son molt ben rebudes. Hem d’aprendre a encaixar i situar-nos al lloc on ens demanen .

    Quins canals de participació tenen les famílies a l’escola? Quin tipus d’estructures de participació hi ha que vagi més enllà de l’escola, que s’estengui també al territori?

    Els camins escolars, és un àmbit on s’ha fet més feina, és de les comissions més potents de l’AFFA, també hi ha la directora implicada, és la comissió de mobilitat , que ha treballat per facilitar l’accés de l’alumnat a l’escola. És una comissió molt ben connectada amb l’ajuntament i també hi participen algunes famílies, per tant és un treball a tres bandes, que facilita molt. Tenen una dinàmica molt autònoma, de fet quasi totes les comissions la tenen, i una capacitat de decisió més enllà de l’assemblea de l’AFA. Pel que fa al consell escolar també hi ha participació de les famílies, hi ha un representant de la junta de l’AFA i dos o tres representats de les famílies que entren per vocació. És el màxim òrgan de decisió de l’escola, és un òrgan molt formal. Alguns temes concrets que potser són urgents i no es treballen en aquest consell, llavors busquem altres canals . Tenim una reunió mensual amb la direcció per resoldre temes urgents.

    La comissió de mobilitat s’ha implicat molt en el tema dels camins escolars, i ja fa temps que tenim monitors per fer l’acompanyament a l’escola dels nens i les nenes i ara l’ajuntament ha agafat aquest projecte juntament amb altres escoles que feien coses similars. És molt important que la famílies es moguin per treballar aquests temes i es generen coses molt maques.

    També es poden implicar molt en el funcionament dels menjadors i fan enquestes de satisfacció a les famílies per demanar la seva opinió. Les avaluacions que es fan sobre aquest tema són molt positives. També hi ha la comissió solidaria que recull fons per poder incloure a tots els nens i nenes, i donar les mateixes oportunitats.

    Com poden col·laborar les famílies amb els centres educatius per fomentar els valors democràtics? És necessària també la formació de les famílies en educació per a la democràcia?

    Des de l’escola, pel que fa a iniciatives més de formació, l’interès va mes dirigit a temes de criança, xerrades, és on la gent respon. Aquesta visió més global de participació més democràtica amb projectes que tenen una mirada molt mes amplia costa molt. És simptomàtic el tema de la xerrada o quin és el ponent i la gent que s’hi apunta, quin perfil té. Vam fer una formació sobre participació amb l’aFFaC i l’ajuntament. I quan estàs en aquestes xerrades t’adones de que són importants aquests espais de reflexió i veure on estem, com una fotografia més global de la nostra escola, quins col·lectius participen i quins no i perquè no, però fer el pas a fer formació per trobar solucions a això és mes complicat. Les coses que són d’implicació a més llarg termini costen més. Anem molt al dia i aquesta part mes reflexiva relacionada amb aquest temes més globals, democràcia , ciutadania ….costen.

    Les situacions d’aprenentatge en que poden participar les famílies a l’escola són més com a agents passius, des d’una xerrada o reunions que fan els i les mestres sobre que pensem sobre la educació, però no em sento interpel·lada a debatre com està algun tema en concret. Però aquest treball potser es fa més en el Consell Escolar, perquè allà es tracten temes, com el de la diversitat, i si que es van plantejar varies sessions per pensar entre tots quins problemes tenim de no participació d’alguns col·lectius, i com podem solucionar-ho.

    Disposeu d’espais de trobada per al debat i la reflexió amb la comunitat educativa?

    Un cop a l’any hi ha una trobada de la comunitat educativa de mestres, personal no docent, representants de famílies  però no sé si allà es genera debat o està tot molt estructurat. És una trobada que es promou i s’organitza des de l’escola i es convida a les feineres, el conserge, administració… i és interessant per fer una foto de tota la família que és una escola, també es fa alguna activitat de reflexió.

    És important la participació de les famílies en els processos escolars i en el funcionament del centre?

    Les famílies funcionem millor quan la participació vol dir acció,  quan es vivència, més que anar a apuntar-me a una formació amb uns expert sobre que és la participació. És millor l’experiència que tinc i practico a l’escola, sentir-me partícip i aportar el meu gra de sorra a una mini societat que és l’escola i que té una repercussió en el benestar o en l’aprenentatge o l’entorn dels nostres fills. Hi ha famílies que a la seva arribada aquí, on comencen a entendre com funcionem en el país, el poble.. és a l’escola, la  primera connexió amb la societat és a l’escola, i això és el poder que tenen les escoles, i això ens porta a una visió més global de l’escola més de comunitat.

    És important que les famílies ens sentim reconegudes i que la nostra feina tingui resultats tangibles.

     

     

  • Educació Geogràfica Essencial a Primària: una poderosa eina per a la democràcia

     

    Per Benjamin Mallon

    Introducció

    L’educació en geografia és reconeguda com un vehicle perquè els estudiants tinguin sentit del món que els envolta (Lambert, 2018) i per explorar i participar en solucions per abordar els reptes globals (Dolan 2020). De fet, hi ha un creixent argument que l’educació geogràfica té un paper important en la contribució a l’educació democràtica i a les pràctiques més àmplies de la democràcia (Gaudelli i Heilman, 2009; Williams, 2004). En particular, a nivell de primària, la investigació geogràfica és una pedagogia de referència per a l’ensenyament de la geografia (per exemple, Usher i Mallon, 2023), que es dirigeix a preguntes, implica la recerca de proves, que requereix que els estudiants pensin geogràficament, i que inclou un component de reflexió (Roberts, 2013). Aquesta Entrada de blog considera el potencial de l’Ensenyament de Geografia a Primària (i específicament la investigació geogràfica) en el context irlandès per donar suport a l’educació democràtica, a través de la lent del marc CDR del Projecte  DEMOCRAT.

    Un marc per a les competències democràtiques responsables

    Com a resultat del projecte DEMOCRAT, s’ha desenvolupat recentment un marc de Competències Democràtiques Responsables (2024), que presenta quatre competències centrals (amb les dimensions corresponents de coneixements, capacitats i actituds): participació solidària; deliberació; judici crític; resiliència democràtica. Aquest article examina com aquest marc de Ciutadania Democràtica Responsable podria funcionar juntament amb un marc de Recerca Geogràfica (i una pràctica més àmplia de l’ensenyament educatiu), per donar suport tant a la promoció de l’Educació per a la Democràcia com l’Ensenyament Geogràfic.

    L’ article analitzarà cadascun dels quatre aspectes del Marc CDR juntament amb diferents fases de Recerca Geogràfica, considerarà els punts de sinergia potencial entre aquests marcs, abans de suggerir una sèrie de preguntes reflexives per a aquelles persones que tracten de promoure l’ educació democràtica a través de la seva pràctica d’educació geogràfica.

    Solidaritat  Participació

    Aquest aspecte del marc de CDR, «Solidaritat i Participació», fa referència a la competència relacionada amb la participació educativa i social, però també al sentit de solidaritat amb aquells que podrien ser exclosos o marginats. En resum, les principals preocupacions en relació amb aquesta competència se centren a garantir que s’escolti la veu dels i les estudiants en el procés educatiu i més enllà i que se’ls animi i doni suport perquè potenciïn la veu dels altres.

    Una anàlisi de contingut del currículum escolar irlandès que està duent a terme la Universitat de la Ciutat de Dublín com a part del Projecte DEMOCRAT ha revelat diversos aspectes del pla d’estudis on la democràcia s’aborda directament o indirectament. En el pla d’estudis de geografia primària i post primària no hi ha una referència directa a la «democràcia», però hi ha múltiples components dels plans d’estudi en tots dos nivells que tenen el potencial de fer una contribució important a l’Educació per a la Democràcia. Tenint en compte l’enfocament d’aquest article sobre l’Educació Primària de Geografia, l’anàlisi suggereix que ‘Solidaritat i Participació’ es recolza en aquest nivell del pla d’estudis:

    La geografia anima els nens a apreciar la interdependència d’individus, grups i comunitats. Promou la comprensió i el respecte de les cultures i les formes de vida dels pobles de tot el món i fomenta un sentit informat de la responsabilitat individual i comunitària per la cura del medi ambient. (Govern d’Irlanda, 1999, p. 6)

    Simon Catling (2017) i altres, han reconegut la importància d’assegurar que els infants i els joves tinguin l’oportunitat d’expressar opinions en assumptes geogràfics que els afecten. En l’àmbit educatiu més ampli, el treball de Laura Lundy (2007) ha proporcionat un marc molt valuós per considerar com aquesta expressió d’opinions  pot ser recolzada: la provisió d’espai per a l’intercanvi d’idees i perspectives, la bastida de suport a la veu, el compromís amb el públic, i la recerca d’acció, com a influència.

    El Currículum Irlandès de Geografía a Primaria una vegada més dona suport rotundament a aquestes idees, i suggereix que el professorat pot observar: “la participació de l’infant en els esforços per millorar el medi ambient i resoldre problemes ambientals” (Govern d’Irlanda, 1999, pàg. 93).

    En el context de la investigació geogràfica, un aspecte clau del marc d’investigació seria que els i les estudiants tinguin l’oportunitat de desenvolupar les seves pròpies preguntes d’investigació, en resposta a les qüestions geogràfiques que els afecten (per exemple, Dolan, 2020). Els enfocaments pedagògics i les estratègies d’aula que emmarquen la resta de la investigació geogràfica haurien de donar suport a l’alumnat a desenvolupar la seva veu en relació amb les perspectives sobre la informació geogràfica i dins de la presa de decisions geogràfiques, i a aportar les seves pròpies comprensions i perspectives (per exemple, Martin, 2005).

    A més, hi ha oportunitats significatives perquè els y les estudiants es comprometin amb un públic més ampli en la presentació dels seus resultats i, quan sigui possible, emprenguin accions influents com a resultat o fins i tot com a part d’una investigació geogràfica. Aquestes accions poden servir per contribuir a fer front a les desigualtats socials existents (Usher i Moynihan, 2022).

    La competència de ‘Solidaritat i Participació’ no només s’ocupa de la participació individual de cada alumne. Considera també com es pot donar suport als estudiants per interactuar amb les veus dels altres, i fomentar la inclusió dels altres en els processos de presa de decisions. Un cop més, el currículum de geografia primària irlandesa ofereix potencial en aquest sentit:

    En explorar les vides de les persones de la localitat i contextos més amplis, els nens haurien de valorar la contribució de les persones d’una diversitat d’entorns culturals, ètnics, socials i religiosos. (Govern d’Irlanda, 1999, p. 7)

    En el nivell més bàsic, aquesta competència podria ser recolzada assegurant que els valors d’inclusió siguin centrals dins de l’aula d’educació de geografia primària, animant a l’alumnat a assegurar-se que tots els companys de classe estiguin inclosos a l’aula i a les activitats d’aprenentatge que donen suport a la investigació geogràfica. Més enllà d’aquestes relacions individuals, també hi ha una oportunitat perquè la investigació geogràfica consideri com diferents grups de persones poden tenir diferents perspectives sobre un tema (per exemple, grups d’interès), poden veure’s afectats per problemes de diferents maneres (per exemple, depenent d’aspectes d’identitat o ubicació geogràfica) (per exemple, Usher, 2021), o de fet poden veure’s afectats per possibles solucions a problemes de maneres diferents (i potencialment desiguals).

    També podria haver-hi la qüestió de quins grups s’inclouen (o s’exclouen) dels processos de presa de decisions, una qüestió de la qual els mateixos joves poden ser molt conscients a la llum de l’experiència comuna.

    Pel que fa a la competència de participació i solidaritat, algunes preguntes reflexives per al professorat que faciliti la consulta geogràfica podrien ser:

    ¿M’estic assegurant que tots els membres del meu grup/classe tinguin l’oportunitat de participar significativament en cada aspecte d’aquesta investigació geogràfica, inclosa la selecció o la formulació de preguntes clau d’investigació? L’alumnat té l’oportunitat de compartir les seves pròpies experiències i perspectives sobre qüestions geogràfiques? Els estic oferint l’oportunitat d’interactuar amb múltiples perspectives sobre un tema i de considerar com els diferents grups poden experimentar o percebre un problema de manera diferent? El meu ensenyament subratlla els valors de la inclusió i proporciona a l’alumnat les habilitats per facilitar la presa de decisions inclusives? L’alumnat té  l’oportunitat de considerar com els diferents grups poden veure’s afectats per l’impacte de les possibles solucions? Com es pot emmarcar la investigació geogràfica de manera que ofereixi l’oportunitat de contribuir a abordar les desigualtats socials?

    Deliberació

    La segona competència dins del marc CDR és la «deliberació». Això fa referència al desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds que donin suport a la participació en l’intercanvi d’idees, la gestió de conflictes, cap a la presa de decisions col·lectiva. Un cop més, el currículum de geografia primària irlandès ofereix espai per al desenvolupament d’aquesta competència, particularment en la línia de “Consciència i cura del medi ambient”:

    L’apartat Consciència i cura del medi ambient proporciona oportunitats perquè els infants desenvolupin i apliquin coneixements i habilitats per contribuir de manera significativa a la discussió i resolució de problemes ambientals. (Govern d’Irlanda, p. 9)

    De fet, una educació primària eficaç pot proporcionar un espai important per al debat (Catling, 2003). Quan l’educació geogràfica se centra en temes de sostenibilitat en particular, el debat i l’argumentació es reconeixen com a enfocaments pedagògics valuosos (Yli-Panula et al., 2019). D’especial importància pel que fa a la recerca geogràfica, aquesta competència dona suport a la presa de decisions, fins i tot en relació amb els problemes del món real (Dolan, 2020).

    Pel que fa a la competència de la ‘deliberació’, algunes preguntes reflexives per als professors que faciliten la consulta geogràfica podrien ser:

    La meva docència permet als estudiants reconèixer que els punts de vista i perspectives (inclosos els propis) estan influenciats per valors, preferències i interessos? La meva docència dona suport al desenvolupament d’habilitats comunicatives per permetre que els estudiants articulin les seves pròpies opinions i escoltin les opinions dels altres? Es dona als estudiants espai per entrar en diàleg, per interactuar amb les perspectives dels altres i per canviar d’opinió quan se’ls presenta evidències o arguments convincenst? Dono suport als estudiants per explorar els mitjans democràtics de presa de decisions?

    Judici crític

    La competència de «Judici crític» se centra en la capacitat dels individus per emetre judicis ben raonats, mitjançant la consideració crítica de la informació i el coneixement. Aquest enfocament es pot considerar una habilitat geogràfica clau en el currículum de geografia primària irlandès:

    El registre, la comunicació i la interpretació d’informació espacial mitjançant l’ús de mapes, plànols, diagrames, fotografies, models, globus terraqüis i altres mitjans és una habilitat addicional i molt distintiva que s’ha de desenvolupar en el currículum de geografia (Govern d’Irlanda, 1999, p. 10)

    La consulta d’informació es pot dur a terme a les aules de primària (Willey i Catling, 2018), i la recerca sobre l’educació geogràfica primària demostra la creixent gamma d’informació geogràfica (inclosa l’àmbit digital) a la qual l’alumnat té accés i amb la qual poden afrontar les seves classes de geografia. Usher i Mallon (2022) van assenyalar el potencial de l’educació geogràfica per donar suport a les habilitats cartogràfiques i l’alfabetització visual, i en fer-ho destaquen el potencial de la matèria per ajudar l’alumnat  en la seva avaluació de dades i la seva capacitat per jutjar la fiabilitat. Pel que fa a la competència de “judici”, algunes preguntes reflexives per al professorat que faciliten la investigació geogràfica podrien ser:

    Ajudo l’alumnat a comprendre les diferents maneres en què es pot representar la informació geogràfica? Ofereixo a l’alumnat oportunitats per considerar la veracitat d’una gamma de diferents tipus d’informació? Ajudo l’alumnat a explorar com els diferents punts de vista poden donar forma a la manera com es presenta la informació?

    Resiliència democràtica

    La resiliència democràtica es refereix a la capacitat de les persones o comunitats per “resistir i adaptar-se als reptes, les crisis o les situacions adverses sense comprometre els seus valors o objectius fonamentals” (Marc CDR DEMOCRAT, 2024). Pel que fa a les normes i valors democràtics, els drets humans es reconeixen com un marc cada vegada més important al voltant del qual es recolza l’educació democràtica. Yli-Panula et al. (2019) suggereixen que l’educació geogràfica pot donar suport a la comprensió dels estudiants dels seus drets i responsabilitats, amb Catling (2003) i Hammond (2020) reconeixent que l’educació geogràfica pot donar suport al coneixement i l’experiència dels estudiants sobre els drets. Aquest marc de drets ofereix un potencial especialment a l’hora d’abordar qüestions complexes o controvertides, com les plantejades pel currículum de geografia primària irlandès

    L’eix de Consciència i cura del medi ambient ofereix a l’infant oportunitats per desenvolupar i aplicar coneixements i habilitats per contribuir de manera significativa a la discussió i resolució de problemes ambientals. Aquests problemes abastaran des de  qüestions d’interès local fins a problemes mediambientals globals (Govern d’Irlanda, 1999, p. 9)
    De fet, a través d’un enfocament en els problemes del món real (Usher, 2020), hi ha nombroses oportunitats per a l’educació geogràfica (i la investigació geogràfica) per ajudar l’alumnat a conèixer els seus drets, a experimentar-los i, en algunes situacions  a prendre mesures per abordar problemes concrets.

    Finalment, en relació amb la competència de «Resiliència democràtica», algunes preguntes de reflexió per al professorat podrien incloure: L’alumnat entén els seus drets? L’alumnat experimenta aquests drets a l’aula i a l’escola? L’alumnat entén les situacions en què es vulneren els drets o estan en risc? El meu ensenyament ajuda l’alumnat a abordar temes complexos i controvertits? L’alumnat  té l’oportunitat d’explorar una sèrie de solucions a aquests problemes i participar en els processos de presa de decisions sobre aquests assumptes?

    Resum

    Aquesta Entrada de blog ha volgut oferir una reflexió sobre els espais dins del currículum de geografia primària irlandès que podrien donar suport a la promulgació del Marc DEMOCRAT CDR  i les competències associades que poden sustentar l’educació democràtica. Els quatre aspectes del marc es recolzen en certa mesura amb el currículum, i un conjunt creixent de recerques suggereix que l’educació en geografia pot ser un lloc valuós per al desenvolupament de competències democràtiques. El  currículum de primària  irlandès es troba actualment en una fase de reforma: s’espera que el nou currículum continuï donant suport igualment als coneixements, habilitats i actituds que representen l’educació democràtica.

     

    Referències

    Catling, S. (2003). Curriculum contested: Primary geography and social justice. Geography, 88(3), 164-210.

    Catling, S. (2017). Giving younger children voice in primary geography: empowering pedagogy–a personal perspective. In Research and Debate in Primary Geography (pp. 229-252). Routledge.

    Dolan, A. M. (2020). Powerful Primary Geography: A toolkit for 21st century learning.

    Routledge.

    Gaudelli, W., & Heilman, E. (2009). Reconceptualizing geography as democratic global citizenship education. Teachers College Record, 111(11), 2647-2677.

    Government of Ireland (1999). Geography. https://www.curriculumonline.ie/getmedia/6e999e7b-556a-4266-9e30-76d98c277436/psec03b_geography_curriculum.pdf

    Hammond, L. E. (2020). An investigation into children’s geographies and their value to geography education in schools (Doctoral dissertation, UCL (University College London)).

    Lambert, D. (2018). Geography, capabilities, and the educated person. In Spatial Citizenship Education (pp. 22-40). Routledge.

    Roberts, M. (2013). The Challenge of Enquiry-based Learning. Teaching Geography, 38(2), 50.

    Usher, J. (2021). How is geography taught in Irish primary schools? A large-scale nationwide study. International Research in Geographical and Environmental Education, 31(4), 337–354.

    Usher, J. (2020). Is geography lost? Curriculum policy analysis: Finding a place for geography within a changing primary school curriculum in the republic of Ireland. Irish Educational Studies, 39(4), 411–437.

    Usher, J. & Mallon, B. (2023). Geography – Social and Environmental Education:

    A Review of Research and Scholarship in Geography, History and Education about Religions and Beliefs in the Context of the Redeveloped Irish Primary School Curriculum. https://ncca.ie/media/6401/literature-review-for-social-and-environmental-education.pdf

    Usher, J., & Moynihan, D. (2022). The future is mine: primary geography and Minecraft education. Primary Geography, 136(2), pp.32-35.

    Williams, M. (2001). Citizenship and democracy education. Citizenship through secondary geography, 31-41.

    Willy, T., & Catling, S. (2018). Geography at the heart of the primary curriculum. Impact (2514-6955), 4, 52–55.

    Yli-Panula, E., Jeronen, E., & Lemmetty, P. (2020). Teaching and learning methods in

    geography promoting sustainability. Education Sciences, 10(1), 1–18.

  • Educació per a la Democràcia: Un Compromís amb el Futur

    Per Escola Josep Nin

    L’educació per a la democràcia és un pilar fonamental per construir societats més justes, equitatives i participatives. Aquest enfocament educatiu no només es limita a la transmissió de coneixements sobre els sistemes polítics i els processos electorals, sinó que també inclou la promoció de valors democràtics com la tolerància, la responsabilitat i la participació activa en la vida comunitària. A continuació, explorarem alguns aspectes clau de l’educació per a la democràcia que són essencials per a formar ciutadans crítics i compromesos.

    Pensament Crític i Diàleg

    L’educació per a la democràcia fomenta el desenvolupament del pensament crític. Això implica ensenyar als estudiants a analitzar i avaluar la informació des de diferents perspectives, qüestionant les fonts i els continguts. Els docents han de crear un ambient de diàleg obert i respectuós on els alumnes se sentin còmodes per expressar les seves opinions i debatre sobre temes controvertits. Aquest intercanvi d’idees no només enriqueix la comprensió dels estudiants, sinó que també els prepara per a participar de manera informada i crítica en la vida democràtica.

    Participació Comunitària

    Un aspecte essencial de l’educació per a la democràcia és la participació activa dels estudiants en la seva comunitat. Això es pot aconseguir a través de projectes que abordin problemes locals i que animin els alumnes a cercar solucions col·lectives. Participar en activitats comunitàries ajuda els joves a desenvolupar un sentit de responsabilitat social i a comprendre la importància de la seva contribució en la societat. A més, aquestes experiències pràctiques reforcen els aprenentatges teòrics i fomenten la implicació cívica.

    Valors Democràtics

    Ensenyar valors democràtics com la justícia, la igualtat i el respecte pels drets humans és crucial en totes les etapes educatives. Aquests valors han d’estar presents en totes les àrees del currículum, integrant-se de manera transversal. Així, es promou una cultura democràtica que impregna la vida diària de l’escola i s’estén a la comunitat en general. Quan els estudiants interioritzen aquests valors, estan millor preparats per defensar-los i per actuar d’acord amb ells en el futur.

    Empatia i Comprensió Intercultural

    Vivim en societats cada vegada més diverses, i és fonamental que els estudiants aprenguin a valorar i respectar les diferències. L’educació per a la democràcia inclou la promoció de l’empatia i la comprensió intercultural. Programes d’intercanvi cultural i l’aprenentatge de diferents idiomes són eines efectives per construir ponts entre comunitats diverses i fomentar una convivència pacífica i respectuosa.

    En conclusió, l’educació per a la democràcia és una inversió essencial per al futur de les nostres societats. Formar ciutadans conscients, crítics i compromesos és la clau per construir un món més just i participatiu. Les escoles tenen la responsabilitat i la capacitat de liderar aquest canvi, proporcionant als estudiants les eines necessàries per convertir-se en agents actius de la democràcia. Amb una educació que integri el pensament crític, la participació comunitària, els valors democràtics i la comprensió intercultural, estem preparant les noves generacions per afrontar els reptes del futur amb èxit i responsabilitat.

  • Urbanisme, espai públic compartit i democràcia: una experiència des de la memòria del barri

    Per Colegio Montserrat FUHEM

     

    Dos representants del grup ecosocial de Secundària i Batxillerat del Col·legi Montserrat de Madrid, juntament amb dos professors, van ser convidats el 7 de març a participar en la trobada internacional Workshop on Education for Democracy  a Düsseldorf, on van presentar el projecte que estan desenvolupant: «Urbanisme, espai públic compartit i democràcia: una experiència des de la memòria del barri».

    El nostre grup de voluntaris, membres del grup ecosocial, va prendre com a punt de partida el Parking Day per embarcar-se en l’aventura d’analitzar i reflexionar sobre els canvis al barri del nostre centre educatiu i l’evolució del seu espai compartit. La pregunta que ens plantegem és: hem guanyat o perdut espais de convivència veïnal?

    Per a respondre-la, estem treballant amb la memòria viva de la nostra gent gran, així com amb especialistes en urbanisme (grup STARS) amb l’objectiu de reflexionar sobre els canvis en aquests espais i dissenyar un possible model de transformació per al barri, que puguem compartir amb les nostres institucions.

    La nostra participació en la trobada ens va permetre compartir la nostra experiència amb altres projectes europeus dins del programa Democrat. Ha estat una experiència enriquidora per als nostres participants i molt valorada dins de la nostra comunitat educativa. Hem tingut l’oportunitat de conèixer el treball de col·legis de diferents punts d’Europa, on s’estan desenvolupant iniciatives que promouen el compromís cívic dels estudiants per a comprendre i transformar la realitat en la qual viuen.

    Tots aquests projectes comparteixen un mateix propòsit: fer que els joves siguin protagonistes del seu entorn i de la seva transformació, fomentant així els valors democràtics, que en aquests temps incerts es veuen amenaçats.

    Després d’aquesta experiència, ens queda sempre l’esperança que el treball conjunt de joves i docents contribueixi a enfortir els valors democràtics que han de ser la identitat d’Europa, avui i en el futur.