Democrat Agora Blogs Archive

Category: CAT

  • El desafiament democràtic a les aules: Com educar en temps de desconfiança?

     

     

    Per Joan Antoni Serra

    En els darrers anys, diversos estudis internacionals han alertat sobre una preocupant tendència: les noves generacions mostren una creixent desconfiança cap als sistemes democràtics. Aquesta situació reflecteix un nivell rècord d’insatisfacció amb la democràcia en molts països, especialment entre la població jove, la qual cosa planteja un desafiament urgent per al sistema educatiu. Davant d’aquesta realitat, sorgeix la pregunta: quin és el paper de l’escola en la formació de ciutadans democràtics compromesos i conscients?

    Aquest text realitza una breu revisió crítica de les dades més rellevants provinents d’investigacions recents i reflexiona sobre les implicacions pedagògiques per a docents d’educació primària i secundària. L’ objectiu és contribuir a la promoció d’una educació per a la democràcia que sigui crítica, transformadora i eficaç, capaç de respondre als reptes actuals i enfortir el compromís cívic de les noves generacions.

    Comprendre el problema

    Com s’ha comentat, diferents investigacions internacionals estan alertant de la creixent desconfiança cap a la democràcia, especialment entre la població més jove. Aquesta preocupació no és només a nivell acadèmic, sinó que la premsa també s’està fent ressò. En aquest sentit, en el darrer any a la premsa espanyola s’han publicat diferents articles fent referència a estudis internacionals i nacionals. En aquests articles a més de presentar les dades més rellevants de les investigacions, també es recullen reflexions del professorat sobre el que veuen a diari a les aules.

    Entre els estudis que il·lustren el declivi de la confiança democràtica entre els joves, destaca l’elaborat pel Pew Research Center (2024, febrer 28). Aquest estudi revela que en una mostra de 24 països, una mitjana del 59 % de la ciutadania expressa insatisfacció amb el funcionament de la democràcia. Aquest descontentament és especialment elevat en països com França, Grècia i Espanya, i s’ha intensificat des del 2017. Aquest descontentament és especialment elevat en països com França (66 %), Grècia (74 %) i Espanya (68 %), i s’ha intensificat des del 2017.

    La percepció negativa és més accentuada entre els qui consideren que l’economia del seu país funciona malament, cosa que demostra la relació entre estabilitat econòmica i legitimitat democràtica. A Alemanya, el 57 % de la població es declara insatisfeta amb el funcionament de la democràcia, mentre que a Polònia la xifra ascendeix al 63 %. A Estònia i Finlàndia, la insatisfacció és menor (34 % i 29 % respectivament), cosa que suggereix que la confiança democràtica es manté més ferma en contextos on la qualitat institucional i econòmica és més robusta. A Irlanda, la insatisfacció assoleix el 44 %, una xifra moderada en comparació amb altres països europeus. A més, l’informe del Pew Research Center (2024, març 13) assenyala que existeix un ampli suport cap a la reforma del sistema democràtic mitjançant eines de participació directa: el 76 % de les persones enquestades als 24 països donarà suport als referèndums vinculants com a via de decisió, i un 68 % dona suport als pressupostos participatius. Aquesta evidència reforçaria la hipòtesi que, tot i que el descontentament amb la democràcia representativa és alt, hi ha una voluntat significativa de millorar-la més que d’abandonar-la.

    Aquest patró no és exclusiu d’Europa. A Amèrica Llatina, segons el Llatinobaròmetre (2023), el 48 % de la població dona suport a la democràcia, però el 70 % es declara insatisfet amb el seu funcionament. Als Estats Units, el Pew Research Center (2024, febrer 28) assenyala que el 58 % dels joves entre 18 i 29 anys se senten “poc o gens satisfets” amb la democràcia, tot i que una majoria continua considerant preferible aquest sistema davant qualsevol altre. Això reforça la idea que el malestar és global i que els joves no rebutgen la democràcia en si, sinó les seves formes actuals d’exercici.

    Un altre estudi fonamental és el Global Satisfaction with Democracy Report del Centre per al Futur de la Democràcia de la Universitat de Cambridge (Foa et al., 2020). Aquest informe analitza dades de gairebé 4 milions de persones des del 1973 i mostra un creixement sostingut de la insatisfacció democràtica a tot el món, assolint el 57,5 % el 2019. La tendència és particularment alarmant entre els joves de 18 a 34 anys, la desafecció dels quals ha crescut més que en qualsevol altre grup d’edat. La investigació assenyala com a factors determinants la precarietat laboral, la falta de mobilitat social i la percepció que el sistema polític no respon a les seves necessitats. En altres paraules, el sistema democràtic no sembla resoldre els problemes als quals s’enfronten.

    L’estudi també apunta que en països on han emergit governs populistes, s’ha observat un augment temporal en la satisfacció amb la democràcia entre els joves. No obstant això, aquest efecte sol ser efímer i no resol els problemes estructurals subjacents, cosa que planteja interrogants sobre la sostenibilitat d’aquests models polítics.

    Una tercera clau és la pèrdua de l’estigma associat a l’autoritarisme i a l’extrema dreta. La memòria històrica sobre els règims dictatorials sembla debilitar-se en les noves generacions, cosa que comporta una menor resistència simbòlica enfront de discursos iliberals. Aquesta normalització de l’ extremisme representa un risc real per a l’ estabilitat democràtica a llarg termini.

    Serveix com a exemple, dades de l’última enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), que des del 1989 analitza ininterrompudament l’opinió del cens català a través d’entrevistes domiciliàries a Catalunya (Espanya). L’enquesta ha estat recollida en diversos articles de premsa: Pérez (2025), Lamor (2025) o Hinajosa (2025). Les dades revelen que un 35 % de joves catalans d’entre 18 i 24 anys acceptaria una dictadura “en determinades circumstàncies”, mentre que un 16 % dels homes menors de 25 anys preferiria un règim autoritari. Una dada reveladora en un país com Espanya que el pròxim mes novembre es complirà 40 anys de la fi de la seva dictadura. Les dades mostren que l’atracció per alternatives no democràtiques no és marginal, i estan vinculades a la frustració generada per la precarietat, l’exclusió social i la sensació que el sistema no garanteix benestar ni representació.

    A més, el fenomen s’amplifica en l’entorn digital. Segons l’última Youth Survey (2025), el 42% dels europeus d’entre 16 i 30 anys confia principalment en plataformes com TikTok, Instagram i YouTube per accedir a notícies sobre política i assumptes socials, cosa que els exposa a desinformació i càmeres de ressò que distorsionen el debat democràtic. La Fundació BBVA (2025) també ha assenyalat que les plataformes com TikTok, X i Instagram generen una alta desconfiança fins i tot entre els qui més les fan servir, cosa que revela una contradicció que no ajuda a enfortir la cultura cívica.

    Finalment, Lamor (2025) indica entre els conceptes considerats com una amenaça per a la democràcia, els tres que més preocupen el total de la població són les fake news (83,7%), l’extrema dreta (81,7%), i les desigualtats econòmiques (79,2%). Aquestes dades són extretes de l’última enquesta de l’ICPS.

    En aquest context, l’article en el.Diario.es de González (2024) inclou valuoses reflexions de docents espanyols que donen compte de com aquestes tendències es manifesten a les aules. Els docents entrevistats assenyalen que molts estudiants mostren una creixent indiferència o apatia cap als continguts tradicionals sobre democràcia i política, evidenciant una desconnexió entre el que s’ensenya i les experiències que viuen. Segons un professor de secundària, “l’alumnat arriba amb idees preconcebudes, sovint amb frustració o desil·lusió, que no es resolen només amb la teoria”. A més, aquests docents alerten sobre la dificultat de contrarestar la influència de discursos polaritzats i desinformació presents a les xarxes socials, que minen el desenvolupament d’un pensament crític sòlid. Aquestes reflexions, coincideixen amb la d’altres educadors que hem dialogat a través d’entrevistes i tallers realitzats en el marc del projecte DEMOCRAT.

    D’aquesta manera el professorat subratlla la necessitat de renovar les pràctiques educatives per fer-les més significatives i connectades amb la realitat de l’alumnat, afavorint el diàleg obert, la reflexió crítica i la participació activa com a pilars per enfortir l’educació democràtica.

    Per què està ocorrent?

    La desafecció democràtica entre els joves no és un fenomen casual, sinó el resultat de processos estructurals. En primer lloc, les crisis econòmiques de 2008 i 2020 (COVID-19) han deixat una empremta profunda en la joventut, generant inseguretat laboral, frustració davant la falta d’oportunitats i desconfiança cap a les institucions. També identifiquen la desigualtat social i la corrupció com les principals amenaces a la democràcia com a factors que erosionen la confiança democràtica. Aquesta experiència vital mina la percepció que la democràcia pot oferir solucions reals.

    En segon lloc, l’auge de les xarxes socials ha modificat les maneres d’informar-se i participar. La sobreexposició a discursos polaritzats, la desinformació i la banalització dels debats polítics contribueixen a una visió superficial o cínica de la democràcia. A més, l’entorn digital reforça bombolles ideològiques que dificulten el desenvolupament d’una ciutadania crítica i dialogant.

    Tercer, com assenyalen diversos docents entrevistats a elDiario.es, aquesta desafecció es manifesta ja a les aules: l’interès per la política institucional és baix, i quan s’aborda a classe, sol percebre’s com una cosa aliena o fins i tot sospitosa. Molts estudiants associen la política amb corrupció, ineficàcia o imposició, i manifesten una manca de fe en què la seva participació pugui influir en les decisions públiques. Aquesta percepció genera una distància emocional que fa més difícil mobilitzar els joves en clau cívica. El professorat, per la seva banda, expressa preocupació per la dificultat de generar debats plurals i respectuosos, i per la influència que exerceixen discursos simplistes que circulen en xarxes socials.

    Des d’una perspectiva educativa, aquest context exigeix una reacció clara. Si l’escola no reforça el sentit i els valors de la democràcia, altres discursos poden ocupar aquest espai amb propostes autoritàries o excloents. Educar per a la democràcia no es pot limitar a continguts curriculars; ha d’implicar pràctiques quotidianes, experiències significatives i una cultura escolar coherent amb els principis democràtics.

    Què es pot fer des de l’aula? Quatre propostes pràctiques

    Els testimonis dels professors recollits, tant per l’equip DEMOCRAT a Espanya com a González (2024) reflecteixen que la desafecció i la desconnexió dels estudiants amb els continguts democràtics no es resolen només amb explicacions teòriques, sinó que requereixen un enfocament pedagògic renovat, que dialogui amb les seves experiències i emocions. Per això, a partir d’aquestes reflexions, es plantegen les següents propostes pràctiques perquè l’educació per a la democràcia sigui més efectiva i significativa:

    1. Treballar la memòria històrica i la contextualització del present.

    Como assenyalen els docents, molts estudiants desconeixen la importància i el valor de la democràcia històrica. Integrar testimonis directes, documentals, visites a espais de memòria o anàlisi dels totalitarismes del segle XX pot ajudar a construir una consciència crítica i un compromís amb els valors democràtics. La contextualització ha d’incloure també problemàtiques actuals com la desigualtat o el discurs d’odi, perquè els estudiants connectin passat i present.

    1. Fomentar el debat argumentat i el respecte per la diversitat d’opinions
      Les veus docents alerten sobre les dificultats per contrarestar les idees preconcebudes i la frustració de l’alumnat. Crear espais regulars de debat, assemblees i projectes col·laboratius que promoguin l’escolta activa i el diàleg respectuós és fonamental per desenvolupar habilitats cíviques i emocionals que ajudin a construir confiança i responsabilitat democràtica.
    1. Educar en pensament crític i alfabetització mediàtica.

    L’impacte de la desinformació i les càmeres de ressò digitals, esmentat pels professors, fa imprescindible que l’alfabetització mediàtica sigui un eix transversal en el currículum. Ensenyar els estudiants a identificar bulos, biaixos i manipulació fomenta l’autonomia intel·lectual i una participació més informada i reflexiva.

    1. Impulsar experiències de participació real.

    Els docents subratllen que la teoria per si sola no n’hi ha prou; cal que els estudiants visquin experiències democràtiques reals en l’ entorn escolar i comunitari. La participació en consells escolars, projectes solidaris, pressupostos participatius o voluntariats permet als joves experimentar la democràcia com a pràctica, reforçant el sentit de pertinença i apoderament.

    Aquestes propostes, alineades amb les veus del professorat, mostren que l’educació per a la democràcia ha de ser activa, crítica i connectada amb la vida quotidiana de l’alumnat per enfrontar els reptes que planteja la desconfiança creixent. Convé indicar que algunes d’aquestes propostes s’estan testant a les aules a través dels projectes pilot del DEMOCRAT.

    Conclusió

    La creixent desafecció democràtica entre les noves generacions no és un fenomen aïllat ni passatger, sinó un símptoma d’una crisi política, social i econòmica molt més profunda. Les dades recollides en estudis internacionals i nacionals, així com les veus dels docents a les aules, ens mostren que aquesta situació ha de ser afrontada amb urgència i responsabilitat des de tots els àmbits, especialment des de l’educació.

    Lluny de resignar-nos davant d’aquests desafiaments, hi hem de reconèixer una oportunitat per repensar i revitalitzar el paper de l’escola com a espai de formació ciutadana. Educar per a la democràcia avui implica molt més que transmetre coneixements formals sobre institucions i drets; requereix construir una experiència educativa que faci tangible la justícia, la participació, el respecte i la convivència democràtica en la vida diària dels estudiants.

    Les reflexions dels professors evidencien que l’alumnat arriba a l’aula amb inquietuds, frustracions i, en molts casos, desconfiança cap al sistema polític. Per això, el compromís docent ha d’incloure no només la transmissió de continguts, sinó també la creació d’espais segurs per al diàleg crític, la reflexió col·lectiva i l’acció participativa. Només així es podrà connectar l’educació democràtica amb les realitats que viuen els joves i les seves aspiracions.

    A més, l’alfabetització mediàtica i el pensament crític han d’ocupar un lloc central en aquesta tasca educativa. La capacitat per discernir informació fiable i per analitzar de forma crítica el discurs públic és clau per contrarestar la desinformació i el populisme que amenacen l’estabilitat democràtica.

    Finalment, és imprescindible fomentar experiències reals de participació que permetin als estudiants experimentar el valor i la força de la democràcia en primera persona, superant la mera teoria i construint confiança en les seves possibilitats com a ciutadans actius.

    Des de DEMOCRAT s’està treballant en la recol·lecció de diferents eines que ajudin als educadors afrontar aquests reptes i formar generacions conscients, crítiques i compromeses, capaces de sostenir i renovar la democràcia en el futur. En temps d’incertesa democràtica, l’escola pot i ha de ser un far d’esperança, diàleg i transformació social.

     

    Referències

    Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). (2024). Estudio nº 3490: Participación Política en España. Madrid: CIS.

    Corporación Latinobarómetro. (2023). Informe Latinobarómetro 2023: La recesión democrática de América Latina. Santiago de Chile: Corporación Latinobarómetro. https://latinobarometro.org/lat.jsp

    Foa, R. S., Klassen, A., Slade, M., Rand, A., & Collins, R. (2020). The Global Satisfaction with Democracy Report 2020. Centre for the Future of Democracy, University of Cambridge.

    Foa, R. S., Klassen, A., Wenger, D., Rand, A. & Slade, M. (2020, octubre). Youth and Satisfaction with Democracy: Reversing the Democratic Disconnect? Cambridge Centre for the Future of Democracy.

    Fundación BBVA. (2025). Estudio sobre confianza social y redes digitales. https://www.fbbva.es

    González, I. (2024, junio 21). ¿Los jóvenes ya no temen una dictadura? Claves del declive de la confianza en la democracia en las nuevas generaciones. elDiario.es. https://www.eldiario.es/politica/jovenes-no-temen-dictadura-claves-declive-confianza-democracia-nuevas-generaciones_1_12131368.html

    Hinojosa, S. (2025, 16 de febrero). Jóvenes desencantados con la democracia. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/politica/20250216/10384481/jovenes-desencantados-democracia.html

    Lamor, M. (2025, 12 de febrero). Desapego con la democracia y más límites a la inmigración: los valores de extrema derecha crecen entre los hombres catalanes menores de 25 años. El País. https://elpais.com/espana/catalunya/2025-02-12/desapego-con-la-democracia-y-mas-limites-a-la-inmigracion-los-valores-de-extrema-derecha-crecen-entre-los-hombres-catalanes-menores-de-25-anos.html

    Pew Research Center. (2024, febrero 28). Representative Democracy Remains a Popular Ideal, but People Around the World Are Critical of How It’s Working. https://www.pewresearch.org/global/2024/02/28/global-public-opinion-in-a-time-of-democratic-uncertainty/

    Silver, L., Fagan, M., Huang, C., Clancy, L., Chavda, J., & Mandapat, J. C. (2024, marzo 13). How People in 24 Countries Think Democracy Can Improve. Pew Research Center. https://www.pewresearch.org/global/2024/03/13/how-people-in-24-countries-think-democracy-can-improve/

    Pérez, M. (2025, febrero 16). La tentación autoritaria atrapa a los jóvenes. El País. https://elpais.com/espana/catalunya/2025-02-16/la-tentacion-autoritaria-atrapa-a-los-jovenes-mas-del-35-de-los-catalanes-de-entre-18-y-24-anos-aceptaria-una-dictadura.html

    European Commission. (2024). EP Youth Survey 2024. Standard Eurobarometer 102: Public Opinion in the European Union. https://europa.eu/eurobarometer/api/deliverable/download/file?deliverableId=96862

  • VEU i BOT! (SPITEC)

    Per DEMOCRAT

    El projecte VEU i BOT! (SPITEC) amb títol original Student participation as an integrated tool in emergency contexts (SPITEC)– és una intervenció liderada per l’aFFaC amb el suport de la Comissió Europea (UE) en el programa CERV-2021-CHILD, amb la col·laboració d’Eduxarxa, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), el Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya (CNIAC) i el Departament d’Educació

    L’objectiu del projecte és incorporar processos de participació infantil i adolescent a les aules dels centres educatius de Catalunya mitjançant metodologies educatives actives contribuint a consolidar la confiança de l’alumnat i enfortir valors fonamentals d’una societat democràtica com ara la responsabilitat, l’esperit crític i el respecte pels i les altres. En el marc d’aquest projecte, s’han implementat diversos mecanismes d’aula i de centre per potenciar la participació dels infants i adolescents. El resultat d’aquesta experiència son un conjunt d’estratègies i elements de reflexió que poden ser d’utilitat per altres centres educatius que vulguin promoure la participació del seu alumnat.

    El projecte s’ha dut a terme a vuit centres educatius d’educació infantil (2n cicle), primària i secundària durant els cursos 2022-2023 i 2023-2024 de diversos territoris de Catalunya. Els 8 centres educatius públics que han format part del projecte són heterogenis i tenen diferents contextos (entorn urbà, suburbà o rural, alta complexitat, escoles, instituts, instituts-escoles, etc.) i han estat seleccionats en funció d’aquesta diversitat per ser sensibles als matisos que pot oferir cada situació.

    El passat 18 de juny van presentar el projecte a les nostres Democracy Talks.  Podeu consultar alguns dels vídeos que han realitzat al nostre Ágora TV. També

     

    Si en voleu saber més del projecte consulteu el següent enllaç

  • Reforçar la democràcia liberal a través de l’aprenentatge permanent en les universitats: El projecte Democrat Horitzó com a model de bones pràctiques

    A university campus with students and educators engaged in discussions, symbolizing the role of lifelong learning in strengthening liberal democracy

    Per Carmen Royo i Diana Treviño-Eberhard

     

    Carme Royo (directora executiva) i Diana Treviño-Eberhard (directora del projecte) de eucen, juntament amb els socis del projecte DEMOCRAT han publicat recentment un document pràctic innovador a l’European Journal of University Lifelong Learning (vol. 8, núm. 2, 2024). El seu treball destaca el paper crític de les universitats en la promoció de la democràcia liberal i el foment d’una societat responsable i justa. El projecte Democrat serveix de model de bones pràctiques en aquest àmbit.

     

    Educació per a la democràcia a través de l’Aprenentatge Permanent Universitari per a la Democràcia Liberal

    Les universitats exerceixen un paper fonamental en l’enfortiment de la democràcia liberal a través d’iniciatives d’aprenentatge permanent. En integrar els principis democràtics en l’educació, les Institucions d’Educació Superior (IES) poden contribuir a una societat més justa i responsable.

    El projecte Democrat finançat pel programa Horitzó de la Comissió Europea, és un exemple de com l’aprenentatge permanent universitari per a la democràcia liberal pot fomentar les competències democràtiques. Aquest article explora les pràctiques innovadores del projecte Democrat i com els seus resultats proporcionen un enfocament d’avantguarda per a integrar els valors democràtics en els marcs d’aprenentatge permanent en l’educació superior.

     

    Enfocaments innovadors del projecte Democrat

    El projecte Democrat posa l’accent en el redisseny participatiu del pla d’estudis i en mètodes d’ensenyament innovadors per a enfortir la ciutadania democràtica responsable (CDR). Els seus objectius inclouen:

    1. Integrar els valors democràtics en els marcs educatius
      • El projecte Democrat ofereix un enfocament estructurat per a integrar els valors democràtics en els plans d’estudis universitaris d’aprenentatge permanent.
      • Les institucions d’educació superior que adoptin la seva metodologia poden promoure activament el compromís democràtic i la responsabilitat cívica.
    2. Ampliar l’Abast de l’Aprenentatge Permanent Universitari.
      • Les pràctiques del projecte Democrat amplien l’abast de l’Aprenentatge Permanent Universitari més enllà dels estudiants a educadors, legisladors i parts interessades de la comunitat.
      • Aquest enfocament fomenta una cultura de ciutadania compromesa i responsable.
    3. Sostenir la democràcia liberal a través de l’educació
      • El projecte Democrat s’alinea amb els esforços globals per a sostenir la democràcia liberal, donant suport a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
      • Les universitats poden funcionar com a incubadores de valors democràtics integrant-los en la formació del professorat, el disseny de plans d’estudis i les iniciatives comunitàries

     

    Aplicació dels resultats del Projecte Democrat a l’Aprenentatge Universitari al Llarg de Tota la Vida

    Els programes de l’Aprenentatge Permanent que incorporen les metodologies del projecte Democrat poden millorar significativament el paper de les institucions d’educació superior en l’educació democràtica.

    Les àrees clau d’aplicació inclouen:

    • Integració del marc de competències de la CDR
      • La integració dels principis de la CDR en els plans d’estudis d’Aprenentatge Permanent garanteix que aquest se centri en la ciutadania activa, els drets humans i la responsabilitat social.
      • Aquest marc fomenta el pensament crític i el compromís cívic entre estudiants i educadors.
    • Programes de formació per a educadors
      • El projecte Democrat subratlla la necessitat de dotar als educadors de les competències necessàries per a ensenyar valors democràtics
      • Utilitzant el marc de competències de les CDR y el currículum europeu de la EpD, les IES poden dissenyar programes de formació integrals per a entorns d’aprenentatge democràtics.
    • Eines d’avaluació de l’educació democràtica
      • El desenvolupament d’eines d’avaluació de CDR permet a les universitats mesurar l’eficàcia de l’educació democràtica.
      • Aquestes eines ajuden a perfeccionar els plans d’estudis i les estratègies d’ensenyament per a maximitzar la seva contribució a la resiliència democràtica.
    • Creació de xarxes de col·laboració
      • Les universitats poden fomentar associacions amb les autoritats públiques, les ONG i les arts interessades de la comunitat.
      • Aquestes col·laboracions milloren l’intercanvi de millors practiques, reforçant l’eficàcia dels programes d’aprenentatge Permanent Universitari

     

    Conclusió: El projecte Democrat com a font d’inspiració

    El projecte Democrat demostra com l’aprenentatge permanent universitari per a la democràcia liberal pot reforçar el compromís cívic. En integrar els resultats del projecte Democrat, les universitats poden capacitar a estudiants i educadors per a convertir-se en ciutadans responsables, impulsant el progrés de la societat.

    Perquè aquestes estratègies innovadores tinguin èxit, les IES han de reconèixer el seu valor i donar suport a la seva adopció. A més, els governs nacionals i els marcs jurídics exerceixen un paper crucial en la configuració del compromís de les universitats amb l’educació democràtica.

    En reduir la bretxa entre la recerca i la pràctica, els programes d’Aprenentatge Permanent Universitari inspirats en el projecte Democrat poden cultivar ecosistemes d’innovació que millorin la competència democràtica. Mitjançant la integració contínua dels principis democràtics, les universitats poden consolidar el seu paper com a pilars de la democràcia, la justícia social i el desenvolupament sostenible

     

    ➡ ¡Llegiu l’article complet aquí!

  • La participació de les famílies a l’escola. Extracte de l’entrevista amb l’AFA Itaca

    Per equip DEMOCRAT i AFA Itaca

     

    Partim de que la democràcia és un dret i un deure de totes les persones en les societats democràtiques, que les escoles són espais d’experiència i d’igualtat, on es pot practicar la democràcia cada dia, implicant tots els membres de la comunitat educativa, infants, docents, famílies i la societat. La participació de les AFA en les escoles es basa en el diàleg i en la col·laboració amb els diversos sectors de la comunitat educativa, compartint la responsabilitat en educació i fent possible la participació d’infants i joves en activitats que van més enllà de l’escola, actuant com agent connector amb el projecte educatiu del territori.

    En aquesta entrada de blog compartim un extracte de l’entrevista que vam realitzar el passat mes d’abril amb dues membres de l’AFA (Associació de famílies) de l’escola ITACA de Manresa, una escola pública d’Educació Infantil i Primària, de dues línies. Amb una diversitat de perfils de famílies i diversitat lingüística, l’AFA participa a la comunitat educativa des de diversos espais i temps de dedicació.

    En aquesta entrevista ens expliquen la seva experiència de participació democràtica en la comunitat educativa de l’escola, els reptes i els obstacles, i la implicació de les famílies en l’escola.

    Com funciona l’AFA? Com hi participen les famílies?

    L’escola va començar fa 17 anys com un projecte diferent d’altres escoles de Manresa, amb una gran implicació de les famílies en el funcionament del centre. La participació ha anat variant els últims anys, la població del barri és molt coherent amb la diversitat que hi ha a la mateix escola, molta gent de fora ha buscat aquesta escola pel projecte, ha sigut un procés de canvis i reflexa la diversitat de famílies que hi ha al barri.

    Una peculiaritat de la nostra escola és que hi ha moltes comissions mixtes que estan formades per famílies, equip docent i personal de serveis. Això té avantatges i inconvenients. Els últims anys la participació ha anat variant, la població del barri és molt coherent amb la diversitat que hi ha a la mateix escola, molta gent de fora ha buscat aquesta escola pel projecte, ha sigut un procés de canvis i reflexa la diversitat de famílies que hi ha al barri.

    L’AFA, és una associació molt viva i passatgera, costa fer la renovació quan marxen persones referents. Hi ha molt moviment de famílies i de maneres de funcionar, segons la dedicació que hi pot donar cadascú. L’escola és diversa però les persones que formem part de l’AFA, no és tan diversa com és l’escola. No hi ha representació de totes les diferencies culturals i potser les famílies més desafavorides no estan tan representades, també perquè estan dedicant un temps de la seva vida i han de conciliar amb el treball, la família…

    Per altra banda, dins de l’AFA, hi ha moltes maneres de participar, les persones que estan a la junta dediquen més temps que les persones que són un enllaç o delegades de la classe, o la que fa un ajut puntual. Hi ha aquella gran frase de que “sempre som els mateixos” que impregna un cert pessimisme i que és comú a totes les associacions, però l’escola nosaltres la reivindiquem amb clau optimista que vol dir posar-se al davant i tibar del carro, dels projectes, de trobar els encaixos amb l’escola, amb els i les mestres.

    La gent participa molt a les activitats extraescolars de l’escola i també és un element cohesionador, però fa falta donar un pas més i implicar-se.  Les festes, les xerrades, tenen molt bon resultat. També fem una assemblea en la que som 4 gats, però cal pensar en quin tipus de participació esperem i, a vegades, no és el que tenim.

    Es promou la participació de les famílies en projectes educatius comunitaris com els plans educatius d’entorn, el projecte educatiu de ciutat? L’aportació de les famílies a l’escola es limita a la provisió de serveis i promoció d’activitats extraescolars?

    És un gran tema a la nostra escola, és complicat. Hi ha com uns acord clars de participació, hi ha una estructura que permet la participació de les famílies , però amb certs temes a vegades ens sentim una mica com que ens tallen les ales. Hi ha aquesta visió de que les famílies ens fiquem massa on no ens demanaven. Molts pares i mares de l’escola també som mestres, i es viu amb aquest doble joc perquè l’escola marca on es pot participar, això ha provocat conflictes i ha frustrat algunes iniciatives a les escoles, és una cosa que no està del tot resolta.

    La participació de les famílies és molt important des del moment en que entren a les escoles. Les famílies també ajuden en activitats a l’aula, ens demanen les especialitats o habilitats que tenim  perquè quan surten projectes en que els nens i les nenes tenen interès, puguem anar  a l’escola a mostra el saber que tingui la persona. Per tant l’escola té una visió de que les famílies som importants i ens reclama

    La participació de les famílies va disminuint conforme els infants es fan mes grans, ens allunyem una mica de l’escola i no participem tant.

    Però a vegades el neguit de la família potser és crear aquesta situació d’aprenentatge, des de la nostra visió o el que ens agradaria de la nostra escola, i aquí el projecte educatiu ens para i ens diu que per aquí no. Al estar a la comissió educativa tenia expectatives de saber com és projecte educatiu, poder donar l’opinió, pensar temes de l’escola, aportar el granet de sorra, incidir…Però realment no es així, ens diuen que aquesta comissió es per fer xerrades i fer divulgació a les famílies , però el que és el projecte educatiu no ens hi podem posar. Entenc les dues parts: les famílies que se senten menystingudes, però alhora també em dona seguretat que l’escola marqui els límits de participació. S’ha d’entendre, si està ben explicat, que hi ha un topall de participació de les famílies, però per altra banda son molt ben rebudes. Hem d’aprendre a encaixar i situar-nos al lloc on ens demanen .

    Quins canals de participació tenen les famílies a l’escola? Quin tipus d’estructures de participació hi ha que vagi més enllà de l’escola, que s’estengui també al territori?

    Els camins escolars, és un àmbit on s’ha fet més feina, és de les comissions més potents de l’AFFA, també hi ha la directora implicada, és la comissió de mobilitat , que ha treballat per facilitar l’accés de l’alumnat a l’escola. És una comissió molt ben connectada amb l’ajuntament i també hi participen algunes famílies, per tant és un treball a tres bandes, que facilita molt. Tenen una dinàmica molt autònoma, de fet quasi totes les comissions la tenen, i una capacitat de decisió més enllà de l’assemblea de l’AFA. Pel que fa al consell escolar també hi ha participació de les famílies, hi ha un representant de la junta de l’AFA i dos o tres representats de les famílies que entren per vocació. És el màxim òrgan de decisió de l’escola, és un òrgan molt formal. Alguns temes concrets que potser són urgents i no es treballen en aquest consell, llavors busquem altres canals . Tenim una reunió mensual amb la direcció per resoldre temes urgents.

    La comissió de mobilitat s’ha implicat molt en el tema dels camins escolars, i ja fa temps que tenim monitors per fer l’acompanyament a l’escola dels nens i les nenes i ara l’ajuntament ha agafat aquest projecte juntament amb altres escoles que feien coses similars. És molt important que la famílies es moguin per treballar aquests temes i es generen coses molt maques.

    També es poden implicar molt en el funcionament dels menjadors i fan enquestes de satisfacció a les famílies per demanar la seva opinió. Les avaluacions que es fan sobre aquest tema són molt positives. També hi ha la comissió solidaria que recull fons per poder incloure a tots els nens i nenes, i donar les mateixes oportunitats.

    Com poden col·laborar les famílies amb els centres educatius per fomentar els valors democràtics? És necessària també la formació de les famílies en educació per a la democràcia?

    Des de l’escola, pel que fa a iniciatives més de formació, l’interès va mes dirigit a temes de criança, xerrades, és on la gent respon. Aquesta visió més global de participació més democràtica amb projectes que tenen una mirada molt mes amplia costa molt. És simptomàtic el tema de la xerrada o quin és el ponent i la gent que s’hi apunta, quin perfil té. Vam fer una formació sobre participació amb l’aFFaC i l’ajuntament. I quan estàs en aquestes xerrades t’adones de que són importants aquests espais de reflexió i veure on estem, com una fotografia més global de la nostra escola, quins col·lectius participen i quins no i perquè no, però fer el pas a fer formació per trobar solucions a això és mes complicat. Les coses que són d’implicació a més llarg termini costen més. Anem molt al dia i aquesta part mes reflexiva relacionada amb aquest temes més globals, democràcia , ciutadania ….costen.

    Les situacions d’aprenentatge en que poden participar les famílies a l’escola són més com a agents passius, des d’una xerrada o reunions que fan els i les mestres sobre que pensem sobre la educació, però no em sento interpel·lada a debatre com està algun tema en concret. Però aquest treball potser es fa més en el Consell Escolar, perquè allà es tracten temes, com el de la diversitat, i si que es van plantejar varies sessions per pensar entre tots quins problemes tenim de no participació d’alguns col·lectius, i com podem solucionar-ho.

    Disposeu d’espais de trobada per al debat i la reflexió amb la comunitat educativa?

    Un cop a l’any hi ha una trobada de la comunitat educativa de mestres, personal no docent, representants de famílies  però no sé si allà es genera debat o està tot molt estructurat. És una trobada que es promou i s’organitza des de l’escola i es convida a les feineres, el conserge, administració… i és interessant per fer una foto de tota la família que és una escola, també es fa alguna activitat de reflexió.

    És important la participació de les famílies en els processos escolars i en el funcionament del centre?

    Les famílies funcionem millor quan la participació vol dir acció,  quan es vivència, més que anar a apuntar-me a una formació amb uns expert sobre que és la participació. És millor l’experiència que tinc i practico a l’escola, sentir-me partícip i aportar el meu gra de sorra a una mini societat que és l’escola i que té una repercussió en el benestar o en l’aprenentatge o l’entorn dels nostres fills. Hi ha famílies que a la seva arribada aquí, on comencen a entendre com funcionem en el país, el poble.. és a l’escola, la  primera connexió amb la societat és a l’escola, i això és el poder que tenen les escoles, i això ens porta a una visió més global de l’escola més de comunitat.

    És important que les famílies ens sentim reconegudes i que la nostra feina tingui resultats tangibles.

     

     

  • Educació, pobresa i ciutadania: cap a una escola que construeixi democràcia

    Per Joan Antoni Serra

    El recent informe L’educació que venç a la pobresa  (Fundació Bofill i Plataforma d’Infància, 2024) planteja una premissa fonamental: l’educació no sols pot mitigar els efectes de la pobresa infantil, sinó que té el potencial de trencar la seva reproducció intergeneracional. Per a això, no n’hi ha prou amb garantir l’accés a l’educació; és imprescindible assegurar una educació equitativa, inclusiva i orientada a la formació d’una ciutadania democràtica.

    Educar per a la democràcia en contextos de vulnerabilitat

    Un dels eixos de l’informe assenyala que una educació de qualitat ha d’aspirar al “ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats” de l’alumnat, preparant-lo per a la participació activa en la societat. En aquest sentit, l’educació per a la ciutadania democràtica no ha d’entendre’s com una assignatura específica, sinó com un enfocament transversal que travessa el currículum, l’organització escolar i la relació amb la comunitat.

    La pobresa limita no només els recursos materials de l’alumnat, sinó també les seves oportunitats de participació social. Per tant, l’escola democràtica ha de ser també una escola que redistribueixi poder, que ofereixi espais de veu, deliberació i presa de decisions, especialment per als qui tenen menys oportunitats d’exercir-la fora de l’àmbit escolar.

    Projecte DEMOCRAT i la participació solidaria

    Des del projecte DEMOCRAT s’han definit un Marc de Competències per a una Ciutadania Democràtica Responsable, que inclou quatre competències una de les qual tracta d’ajudar a participar a aquelles persones que menys oportunitat tenen. En aquest sentit la competència de Participació solidaria es defineix com la participació activa en processos democràtics i promoure la inclusió dels altres, especialment de les minories i col·lectius socials vulnerables, en els processos de presa de decisions col·lectives amb la intenció de superar les desigualtats socials existents en els processos de participació i deliberació.

     

    Propostes educatives amb impacte democràtic

    Entre les deu polítiques públiques recollides en l’informe, destaquen especialment aquelles que contribueixen a generar entorns educatius democràtics:

    • Reducció de la segregació escolar, afavorint entorns heterogenis on l’alumnat pugui conviure i aprendre en la diversitat.
    • Programes d’orientació i mentoria, que no sols prevenen l’abandó escolar, sinó que promouen l’autonomia i el pensament crític.
    • Activitats extraescolars inclusives i programes educatius d’estiu, concebuts com a espais de socialització, participació i aprenentatge no formal.
    • Suport a les famílies com a agents educatius clau, fomentant la seva implicació en el projecte educatiu.

    L’escola democràtica no ha de ser un ideal, sinó convertir-se en una pràctica quotidiana, lligada a la justícia social. Enfront de la pobresa, l’exclusió i la desafecció democràtica, una escola orientada a l’equitat i la participació es pot convertir en una de les eines més poderoses de transformació social.

  • La promoció d’una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència global. Un dels vectors del nou currículum d’educació bàsica de Catalunya

    Per DEMOCRAT

    Amb la implementació del nou currículum, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha anat realitzant diversos vídeos explicant els sis vectors que han d’ajudar al desplegament d’aquest nou currículum. Aquests vectors són elements de caràcter transversal que s’han de tenir presents com a instrument del model educatiu per aconseguir una societat més justa i democràtica, cohesionada, inclusiva que contempli totes les persones i on sigui possible la igualtat d’ oportunitats i la igualtat real i efectiva.

    Una societat fonamentada en una ciutadania crítica, activa i constructiva, que doni resposta a les aspiracions personals i col·lectives, sostenible, digitalitzada, més equitativa, més verda, més feminista, més cohesionada, sense desigualtats socioeconòmiques i més democràtic.

    El Departament d’Educació col·labora amb el projecte DEMOCRAT. A continuació, es presenten alguns vídeos relacionats amb el vector de la promoció d’una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència. Aquest vector està estretament relacionat amb DEMOCRAT.

    Indicar que en aquest post s’indiquen els enllaços al compte oficial de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya on està publicats.

     

    Vector de ciutadania. Persones expertes i experiències de centre

    El vídeo titulat “Vector de ciutadania. Persones expertes i experiències de centre” aborda la promoció d’ una ciutadania democràtica, crítica, compromesa i amb consciència global. A través de la participació d’experts i la presentació d’experiències en centres educatius, es comparteixen perspectives que busquen desmantellar prejudicis i fomentar una societat més inclusiva i participativa.

    Pots veure el vídeo complet aquí:

    Vector de ciutadania. Persones expertes i experiències de centre

     

    El rol transformador de l’escola per crear una ciutadania crítica i activa

    El vídeo titulat “El rol transformador de l’escola per crear una ciutadania crítica i activa” compta amb la participació de Clara Massip, responsable de projectes d’Edualter, i Cécile Barbeito, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. En aquesta xerrada, s’aborda com l’educació pot ser una eina poderosa per formar ciutadans crítics i compromesos. Es discuteixen estratègies i enfocaments pedagògics que promouen la participació activa dels estudiants en la societat, ressaltant la importància d’ una educació que fomenti el pensament crític i la responsabilitat social.

    Pots veure el vídeo complet aquí:

    El rol transformador de l’escola per crear una ciutadania crítica i activa

     

    Ciutadania a l’aula. Una mirada des de les ciències socials

    El vídeo titulat “Ciutadania a l’aula. Una mirada des de les ciències socials” presenta Neus González Montfort, professora de didàctica de les ciències socials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En aquesta presentació, González Montfort ofereix una perspectiva des de les ciències socials sobre com abordar la ciutadania a l’aula, explorant metodologies i enfocaments pedagògics que promoguin una comprensió crítica i activa de la ciutadania entre els estudiants.

    Pots veure el vídeo complet aquí:

    Ciutadania a l’aula. Una mirada des de les ciències socials

     

  • Educació Geogràfica Essencial a Primària: una poderosa eina per a la democràcia

     

    Per Benjamin Mallon

    Introducció

    L’educació en geografia és reconeguda com un vehicle perquè els estudiants tinguin sentit del món que els envolta (Lambert, 2018) i per explorar i participar en solucions per abordar els reptes globals (Dolan 2020). De fet, hi ha un creixent argument que l’educació geogràfica té un paper important en la contribució a l’educació democràtica i a les pràctiques més àmplies de la democràcia (Gaudelli i Heilman, 2009; Williams, 2004). En particular, a nivell de primària, la investigació geogràfica és una pedagogia de referència per a l’ensenyament de la geografia (per exemple, Usher i Mallon, 2023), que es dirigeix a preguntes, implica la recerca de proves, que requereix que els estudiants pensin geogràficament, i que inclou un component de reflexió (Roberts, 2013). Aquesta Entrada de blog considera el potencial de l’Ensenyament de Geografia a Primària (i específicament la investigació geogràfica) en el context irlandès per donar suport a l’educació democràtica, a través de la lent del marc CDR del Projecte  DEMOCRAT.

    Un marc per a les competències democràtiques responsables

    Com a resultat del projecte DEMOCRAT, s’ha desenvolupat recentment un marc de Competències Democràtiques Responsables (2024), que presenta quatre competències centrals (amb les dimensions corresponents de coneixements, capacitats i actituds): participació solidària; deliberació; judici crític; resiliència democràtica. Aquest article examina com aquest marc de Ciutadania Democràtica Responsable podria funcionar juntament amb un marc de Recerca Geogràfica (i una pràctica més àmplia de l’ensenyament educatiu), per donar suport tant a la promoció de l’Educació per a la Democràcia com l’Ensenyament Geogràfic.

    L’ article analitzarà cadascun dels quatre aspectes del Marc CDR juntament amb diferents fases de Recerca Geogràfica, considerarà els punts de sinergia potencial entre aquests marcs, abans de suggerir una sèrie de preguntes reflexives per a aquelles persones que tracten de promoure l’ educació democràtica a través de la seva pràctica d’educació geogràfica.

    Solidaritat  Participació

    Aquest aspecte del marc de CDR, «Solidaritat i Participació», fa referència a la competència relacionada amb la participació educativa i social, però també al sentit de solidaritat amb aquells que podrien ser exclosos o marginats. En resum, les principals preocupacions en relació amb aquesta competència se centren a garantir que s’escolti la veu dels i les estudiants en el procés educatiu i més enllà i que se’ls animi i doni suport perquè potenciïn la veu dels altres.

    Una anàlisi de contingut del currículum escolar irlandès que està duent a terme la Universitat de la Ciutat de Dublín com a part del Projecte DEMOCRAT ha revelat diversos aspectes del pla d’estudis on la democràcia s’aborda directament o indirectament. En el pla d’estudis de geografia primària i post primària no hi ha una referència directa a la «democràcia», però hi ha múltiples components dels plans d’estudi en tots dos nivells que tenen el potencial de fer una contribució important a l’Educació per a la Democràcia. Tenint en compte l’enfocament d’aquest article sobre l’Educació Primària de Geografia, l’anàlisi suggereix que ‘Solidaritat i Participació’ es recolza en aquest nivell del pla d’estudis:

    La geografia anima els nens a apreciar la interdependència d’individus, grups i comunitats. Promou la comprensió i el respecte de les cultures i les formes de vida dels pobles de tot el món i fomenta un sentit informat de la responsabilitat individual i comunitària per la cura del medi ambient. (Govern d’Irlanda, 1999, p. 6)

    Simon Catling (2017) i altres, han reconegut la importància d’assegurar que els infants i els joves tinguin l’oportunitat d’expressar opinions en assumptes geogràfics que els afecten. En l’àmbit educatiu més ampli, el treball de Laura Lundy (2007) ha proporcionat un marc molt valuós per considerar com aquesta expressió d’opinions  pot ser recolzada: la provisió d’espai per a l’intercanvi d’idees i perspectives, la bastida de suport a la veu, el compromís amb el públic, i la recerca d’acció, com a influència.

    El Currículum Irlandès de Geografía a Primaria una vegada més dona suport rotundament a aquestes idees, i suggereix que el professorat pot observar: “la participació de l’infant en els esforços per millorar el medi ambient i resoldre problemes ambientals” (Govern d’Irlanda, 1999, pàg. 93).

    En el context de la investigació geogràfica, un aspecte clau del marc d’investigació seria que els i les estudiants tinguin l’oportunitat de desenvolupar les seves pròpies preguntes d’investigació, en resposta a les qüestions geogràfiques que els afecten (per exemple, Dolan, 2020). Els enfocaments pedagògics i les estratègies d’aula que emmarquen la resta de la investigació geogràfica haurien de donar suport a l’alumnat a desenvolupar la seva veu en relació amb les perspectives sobre la informació geogràfica i dins de la presa de decisions geogràfiques, i a aportar les seves pròpies comprensions i perspectives (per exemple, Martin, 2005).

    A més, hi ha oportunitats significatives perquè els y les estudiants es comprometin amb un públic més ampli en la presentació dels seus resultats i, quan sigui possible, emprenguin accions influents com a resultat o fins i tot com a part d’una investigació geogràfica. Aquestes accions poden servir per contribuir a fer front a les desigualtats socials existents (Usher i Moynihan, 2022).

    La competència de ‘Solidaritat i Participació’ no només s’ocupa de la participació individual de cada alumne. Considera també com es pot donar suport als estudiants per interactuar amb les veus dels altres, i fomentar la inclusió dels altres en els processos de presa de decisions. Un cop més, el currículum de geografia primària irlandesa ofereix potencial en aquest sentit:

    En explorar les vides de les persones de la localitat i contextos més amplis, els nens haurien de valorar la contribució de les persones d’una diversitat d’entorns culturals, ètnics, socials i religiosos. (Govern d’Irlanda, 1999, p. 7)

    En el nivell més bàsic, aquesta competència podria ser recolzada assegurant que els valors d’inclusió siguin centrals dins de l’aula d’educació de geografia primària, animant a l’alumnat a assegurar-se que tots els companys de classe estiguin inclosos a l’aula i a les activitats d’aprenentatge que donen suport a la investigació geogràfica. Més enllà d’aquestes relacions individuals, també hi ha una oportunitat perquè la investigació geogràfica consideri com diferents grups de persones poden tenir diferents perspectives sobre un tema (per exemple, grups d’interès), poden veure’s afectats per problemes de diferents maneres (per exemple, depenent d’aspectes d’identitat o ubicació geogràfica) (per exemple, Usher, 2021), o de fet poden veure’s afectats per possibles solucions a problemes de maneres diferents (i potencialment desiguals).

    També podria haver-hi la qüestió de quins grups s’inclouen (o s’exclouen) dels processos de presa de decisions, una qüestió de la qual els mateixos joves poden ser molt conscients a la llum de l’experiència comuna.

    Pel que fa a la competència de participació i solidaritat, algunes preguntes reflexives per al professorat que faciliti la consulta geogràfica podrien ser:

    ¿M’estic assegurant que tots els membres del meu grup/classe tinguin l’oportunitat de participar significativament en cada aspecte d’aquesta investigació geogràfica, inclosa la selecció o la formulació de preguntes clau d’investigació? L’alumnat té l’oportunitat de compartir les seves pròpies experiències i perspectives sobre qüestions geogràfiques? Els estic oferint l’oportunitat d’interactuar amb múltiples perspectives sobre un tema i de considerar com els diferents grups poden experimentar o percebre un problema de manera diferent? El meu ensenyament subratlla els valors de la inclusió i proporciona a l’alumnat les habilitats per facilitar la presa de decisions inclusives? L’alumnat té  l’oportunitat de considerar com els diferents grups poden veure’s afectats per l’impacte de les possibles solucions? Com es pot emmarcar la investigació geogràfica de manera que ofereixi l’oportunitat de contribuir a abordar les desigualtats socials?

    Deliberació

    La segona competència dins del marc CDR és la «deliberació». Això fa referència al desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds que donin suport a la participació en l’intercanvi d’idees, la gestió de conflictes, cap a la presa de decisions col·lectiva. Un cop més, el currículum de geografia primària irlandès ofereix espai per al desenvolupament d’aquesta competència, particularment en la línia de “Consciència i cura del medi ambient”:

    L’apartat Consciència i cura del medi ambient proporciona oportunitats perquè els infants desenvolupin i apliquin coneixements i habilitats per contribuir de manera significativa a la discussió i resolució de problemes ambientals. (Govern d’Irlanda, p. 9)

    De fet, una educació primària eficaç pot proporcionar un espai important per al debat (Catling, 2003). Quan l’educació geogràfica se centra en temes de sostenibilitat en particular, el debat i l’argumentació es reconeixen com a enfocaments pedagògics valuosos (Yli-Panula et al., 2019). D’especial importància pel que fa a la recerca geogràfica, aquesta competència dona suport a la presa de decisions, fins i tot en relació amb els problemes del món real (Dolan, 2020).

    Pel que fa a la competència de la ‘deliberació’, algunes preguntes reflexives per als professors que faciliten la consulta geogràfica podrien ser:

    La meva docència permet als estudiants reconèixer que els punts de vista i perspectives (inclosos els propis) estan influenciats per valors, preferències i interessos? La meva docència dona suport al desenvolupament d’habilitats comunicatives per permetre que els estudiants articulin les seves pròpies opinions i escoltin les opinions dels altres? Es dona als estudiants espai per entrar en diàleg, per interactuar amb les perspectives dels altres i per canviar d’opinió quan se’ls presenta evidències o arguments convincenst? Dono suport als estudiants per explorar els mitjans democràtics de presa de decisions?

    Judici crític

    La competència de «Judici crític» se centra en la capacitat dels individus per emetre judicis ben raonats, mitjançant la consideració crítica de la informació i el coneixement. Aquest enfocament es pot considerar una habilitat geogràfica clau en el currículum de geografia primària irlandès:

    El registre, la comunicació i la interpretació d’informació espacial mitjançant l’ús de mapes, plànols, diagrames, fotografies, models, globus terraqüis i altres mitjans és una habilitat addicional i molt distintiva que s’ha de desenvolupar en el currículum de geografia (Govern d’Irlanda, 1999, p. 10)

    La consulta d’informació es pot dur a terme a les aules de primària (Willey i Catling, 2018), i la recerca sobre l’educació geogràfica primària demostra la creixent gamma d’informació geogràfica (inclosa l’àmbit digital) a la qual l’alumnat té accés i amb la qual poden afrontar les seves classes de geografia. Usher i Mallon (2022) van assenyalar el potencial de l’educació geogràfica per donar suport a les habilitats cartogràfiques i l’alfabetització visual, i en fer-ho destaquen el potencial de la matèria per ajudar l’alumnat  en la seva avaluació de dades i la seva capacitat per jutjar la fiabilitat. Pel que fa a la competència de “judici”, algunes preguntes reflexives per al professorat que faciliten la investigació geogràfica podrien ser:

    Ajudo l’alumnat a comprendre les diferents maneres en què es pot representar la informació geogràfica? Ofereixo a l’alumnat oportunitats per considerar la veracitat d’una gamma de diferents tipus d’informació? Ajudo l’alumnat a explorar com els diferents punts de vista poden donar forma a la manera com es presenta la informació?

    Resiliència democràtica

    La resiliència democràtica es refereix a la capacitat de les persones o comunitats per “resistir i adaptar-se als reptes, les crisis o les situacions adverses sense comprometre els seus valors o objectius fonamentals” (Marc CDR DEMOCRAT, 2024). Pel que fa a les normes i valors democràtics, els drets humans es reconeixen com un marc cada vegada més important al voltant del qual es recolza l’educació democràtica. Yli-Panula et al. (2019) suggereixen que l’educació geogràfica pot donar suport a la comprensió dels estudiants dels seus drets i responsabilitats, amb Catling (2003) i Hammond (2020) reconeixent que l’educació geogràfica pot donar suport al coneixement i l’experiència dels estudiants sobre els drets. Aquest marc de drets ofereix un potencial especialment a l’hora d’abordar qüestions complexes o controvertides, com les plantejades pel currículum de geografia primària irlandès

    L’eix de Consciència i cura del medi ambient ofereix a l’infant oportunitats per desenvolupar i aplicar coneixements i habilitats per contribuir de manera significativa a la discussió i resolució de problemes ambientals. Aquests problemes abastaran des de  qüestions d’interès local fins a problemes mediambientals globals (Govern d’Irlanda, 1999, p. 9)
    De fet, a través d’un enfocament en els problemes del món real (Usher, 2020), hi ha nombroses oportunitats per a l’educació geogràfica (i la investigació geogràfica) per ajudar l’alumnat a conèixer els seus drets, a experimentar-los i, en algunes situacions  a prendre mesures per abordar problemes concrets.

    Finalment, en relació amb la competència de «Resiliència democràtica», algunes preguntes de reflexió per al professorat podrien incloure: L’alumnat entén els seus drets? L’alumnat experimenta aquests drets a l’aula i a l’escola? L’alumnat entén les situacions en què es vulneren els drets o estan en risc? El meu ensenyament ajuda l’alumnat a abordar temes complexos i controvertits? L’alumnat  té l’oportunitat d’explorar una sèrie de solucions a aquests problemes i participar en els processos de presa de decisions sobre aquests assumptes?

    Resum

    Aquesta Entrada de blog ha volgut oferir una reflexió sobre els espais dins del currículum de geografia primària irlandès que podrien donar suport a la promulgació del Marc DEMOCRAT CDR  i les competències associades que poden sustentar l’educació democràtica. Els quatre aspectes del marc es recolzen en certa mesura amb el currículum, i un conjunt creixent de recerques suggereix que l’educació en geografia pot ser un lloc valuós per al desenvolupament de competències democràtiques. El  currículum de primària  irlandès es troba actualment en una fase de reforma: s’espera que el nou currículum continuï donant suport igualment als coneixements, habilitats i actituds que representen l’educació democràtica.

     

    Referències

    Catling, S. (2003). Curriculum contested: Primary geography and social justice. Geography, 88(3), 164-210.

    Catling, S. (2017). Giving younger children voice in primary geography: empowering pedagogy–a personal perspective. In Research and Debate in Primary Geography (pp. 229-252). Routledge.

    Dolan, A. M. (2020). Powerful Primary Geography: A toolkit for 21st century learning.

    Routledge.

    Gaudelli, W., & Heilman, E. (2009). Reconceptualizing geography as democratic global citizenship education. Teachers College Record, 111(11), 2647-2677.

    Government of Ireland (1999). Geography. https://www.curriculumonline.ie/getmedia/6e999e7b-556a-4266-9e30-76d98c277436/psec03b_geography_curriculum.pdf

    Hammond, L. E. (2020). An investigation into children’s geographies and their value to geography education in schools (Doctoral dissertation, UCL (University College London)).

    Lambert, D. (2018). Geography, capabilities, and the educated person. In Spatial Citizenship Education (pp. 22-40). Routledge.

    Roberts, M. (2013). The Challenge of Enquiry-based Learning. Teaching Geography, 38(2), 50.

    Usher, J. (2021). How is geography taught in Irish primary schools? A large-scale nationwide study. International Research in Geographical and Environmental Education, 31(4), 337–354.

    Usher, J. (2020). Is geography lost? Curriculum policy analysis: Finding a place for geography within a changing primary school curriculum in the republic of Ireland. Irish Educational Studies, 39(4), 411–437.

    Usher, J. & Mallon, B. (2023). Geography – Social and Environmental Education:

    A Review of Research and Scholarship in Geography, History and Education about Religions and Beliefs in the Context of the Redeveloped Irish Primary School Curriculum. https://ncca.ie/media/6401/literature-review-for-social-and-environmental-education.pdf

    Usher, J., & Moynihan, D. (2022). The future is mine: primary geography and Minecraft education. Primary Geography, 136(2), pp.32-35.

    Williams, M. (2001). Citizenship and democracy education. Citizenship through secondary geography, 31-41.

    Willy, T., & Catling, S. (2018). Geography at the heart of the primary curriculum. Impact (2514-6955), 4, 52–55.

    Yli-Panula, E., Jeronen, E., & Lemmetty, P. (2020). Teaching and learning methods in

    geography promoting sustainability. Education Sciences, 10(1), 1–18.

  • La importància de les assemblees escolars com a eina per a promoure la democràcia i el desenvolupament afectiu

    Per Elia Romero

    L’educació no sols té la responsabilitat de transmetre coneixements acadèmics, sinó també de formar ciutadans compromesos i conscients del seu paper en la societat. Un dels pilars fonamentals d’una democràcia sana és la participació activa i el respecte a la diversitat d’opinions. En aquest context, les assemblees escolars sorgeixen com una estratègia educativa essencial per a inculcar valors democràtics des de primerenca edat, permetent als estudiants reflexionar, expressar les seves idees i aprendre a conviure en comunitat. Qualsevol conflicte és bo per a desenvolupar emocions i, amb el diàleg adequat, proporciona eines per a discutir i expressar els propis sentiments. Crec que les assemblees ciutadanes són una eina poderosa perquè permeten l’expressió personal de les idees.

    A l’escola, la celebració d’una assemblea proporciona un temps de reflexió i expressió, on s’escolten el diàleg i les contribucions, i es comparteixen opinions constructives sobre elles. Tenir un moment diari per a això, ja sigui al principi o al final del dia, assegura que tots els estudiants se sentin inclosos. No es pot parlar de democràcia sense tenir en compte a tots en el procés, i en l’educació, l’aspecte emocional és clau per a garantir que els estudiants siguin receptius a l’aprenentatge.
    En les etapes d’educació infantil i primària, els nens van experimentant i descobrint la seva personalitat, explorant el que els agrada i el que no els agrada. Mentre desenvolupen una cosa tan important com la seva personalitat i emocions, el mestre ha d’ajudar-los a nomenar i verbalitzar el que està succeint. La família també juga un paper clau. Però, vivim en una democràcia?
    Si ensenyem als estudiants a desenvolupar-se participant en les activitats de l’aula i inculcant-los valors cívics, els ensenyem democràcia participativa. D’aquesta manera, desenvolupen habilitats per a viure en societat, comunicar-se de manera assertiva i respectar als altres. Per tant, tenir una assemblea diària de 30 minuts a les escoles els permet créixer emocionalment i participar en el seu entorn immediat, que és l’aula on aprenen.

    Les assemblees escolars, especialment en les primeres etapes de l’educació, són molt més que un espai de diàleg: són una eina poderosa per a promoure el respecte, la inclusió i la participació activa. En ensenyar democràcia des de la infància, no sols contribuïm a formar futurs ciutadans responsables, sinó que també fomentem un ambient educatiu on les emocions, la comunicació assertiva i el respecte mutu ocupen un lloc central. Incorporar una assemblea diària a les aules no sols beneficia el desenvolupament individual dels estudiants, sinó que també enforteix els valors necessaris per a construir una societat més justa i democràtica.

     

     

     

    ________________________________________________________________________________________________

    Elia Romero Salón és professora d’educació infantil, educació primària i castellà

  • Fomentar un aprenentatge crític, democràtic i veraç en un món tecnològicament accelerat

    Per Adrian Solis

    Vivim en un món tecnològicament accelerat on els dispositius electrònics que ens connecten a internet cada cop tenen una importància i dependència en les nostres vides més marcada. Un viu reflex d’aquesta acceleració tecnològica  l’hem viscuda en els últims anys dins de les pròpies aules. Cada cop són més els centres que opten per incorporar els ordinadors portàtils com un element més del material escolar, amb la incorporació de llicències digitals per a l’estudi de diverses matèries curriculars. Independentment dels avantatges i inconvenients que té aquesta substitució de l’estudi clàssic de les matèries per les llicències digitals amb l’ordinador, hi ha una altra qüestió que hauríem de reflexionar sobre com afecta això a les[1] nostres estudiants a l’aula. Donat que ja és una realitat aquesta incorporació dels ordinadors, quin ús fem com a docents, i fan les nostres alumnes, del propi ordinador a l’aula?

    La nostra missió com a docents és formar a persones crítiques, amb coneixements sòlids i ben informats respecte totes les matèries. A vegades pensem que el pensament crític és quelcom exclusiu de la matèria de Filosofia, però no hauria d’estar restringit a cap matèria. El pensament crític no té a veure amb simplement “anar en contra d’alguna idea”, sinó que té a veure amb una reflexió profunda vers algun tema. Conèixer críticament vol dir conèixer de manera informada, i no simplement dogmàtica, respecte un tema (independentment de quin sigui aquest tema). Com a docents, hem d’ésser capaços de transmetre un coneixement reflexiu, veraç i informat d’allò que ensenyem. En tant que les nostres alumnes tenen un accés continu a informació a través de l’ordinador a classe i també dels seus propis dispositius electrònics als que estan en continua connexió a través de les xarxes socials, una funció important del docent hauria de ser saber guiar-los en  l’embrollament que suposa l’accés a informació a internet. Les alumnes haurien de ser capaces de desembullar la informació que reben i saber on poden trobar informació veraç, contrastada i objectiva dels temes que volen aprendre o tenir coneixement. Que quan rebin informació parcial, esbiaixada i malintencionada per a generar creences falses sobre temes de gran importància social i política, siguin capaces de reflexionar críticament sobre aquesta informació a través de la contrastació amb dades objectives a fonts d’informació fiable i veraç.

    Com a docents tenim una responsabilitat intel·lectual molt gran sobre els temes que es plantegen, discuteixen i s’ensenyen a les aules. No obstant, els docents també som persones amb concepcions, inclinacions i idees esbiaixades, i potser podem extralimitar-nos en els continguts que s’expliquen a classe, ja sigui de manera intencionada o inintencionada. Com a mostra d’això, és possible que companys o companyes docents introdueixin continguts subjectius, no-informats ni contrastats empíricament amb dades objectives i veraces. Si formem alumnes crítiques, reflexives i amb capacitat de contrastar informació a base de dades objectives i veraces, aleshores les nostres aules seran realment democratitzades, on el coneixement no serà unidireccional i dogmàtic. Això no vol dir que tot coneixement hagi de ser posat en dubte i ens deixi en un relativisme absolut, sinó que el coneixement ha d’estar guiat a la veritat, i això s’aconsegueix sempre des d’una base reflexiva i crítica. El docent ha de guiar a l’alumne cap a la veritat i donar les eines per a poder fomentar el seu coneixement en bases sòlides. Com deia el filòsof José Ortega y Gasset “siempre que enseñes, enseña también a dudar de lo que enseñas”. Ensenyar ha de ser un exercici de descobriment de la veritat i no una imposició dogmàtica d’una figura d’autoritat, que a vegades pot ser malintencionada i les alumnes poden rebre una informació esbiaixada respecte a temes de gran importància social com són la immigració, els estats totalitaris com el feixisme, els sistemes polítics alternatius al capitalisme… Tots aquests temes poden ser reproduïts per missatges malintencionats sense una informació objectiva i veraç i que com a docents hem de ser capaços de transmetre amb claredat i de manera informada, a més a més de saber orientar a les alumnes en la cerca de informació veraç i no acceptar qualsevol transmissió de coneixement simplement perquè provingui d’una figura d’autoritat (sigui quina sigui). La democratització de l’educació passa per tenir una base sòlida d’alumnes amb capacitat crítica, que no acceptin de manera dogmàtica la informació transmesa per una figura d’autoritat, sinó que són capaces de reflexionar críticament la informació que reben per així arribar a un coneixement més profund.

     

    ________________________________________________________________________________________________

    [1] Utilitzaré el femení com a gènere no marcat.

  • Educació per a la Democràcia: Un Compromís amb el Futur

    Per Escola Josep Nin

    L’educació per a la democràcia és un pilar fonamental per construir societats més justes, equitatives i participatives. Aquest enfocament educatiu no només es limita a la transmissió de coneixements sobre els sistemes polítics i els processos electorals, sinó que també inclou la promoció de valors democràtics com la tolerància, la responsabilitat i la participació activa en la vida comunitària. A continuació, explorarem alguns aspectes clau de l’educació per a la democràcia que són essencials per a formar ciutadans crítics i compromesos.

    Pensament Crític i Diàleg

    L’educació per a la democràcia fomenta el desenvolupament del pensament crític. Això implica ensenyar als estudiants a analitzar i avaluar la informació des de diferents perspectives, qüestionant les fonts i els continguts. Els docents han de crear un ambient de diàleg obert i respectuós on els alumnes se sentin còmodes per expressar les seves opinions i debatre sobre temes controvertits. Aquest intercanvi d’idees no només enriqueix la comprensió dels estudiants, sinó que també els prepara per a participar de manera informada i crítica en la vida democràtica.

    Participació Comunitària

    Un aspecte essencial de l’educació per a la democràcia és la participació activa dels estudiants en la seva comunitat. Això es pot aconseguir a través de projectes que abordin problemes locals i que animin els alumnes a cercar solucions col·lectives. Participar en activitats comunitàries ajuda els joves a desenvolupar un sentit de responsabilitat social i a comprendre la importància de la seva contribució en la societat. A més, aquestes experiències pràctiques reforcen els aprenentatges teòrics i fomenten la implicació cívica.

    Valors Democràtics

    Ensenyar valors democràtics com la justícia, la igualtat i el respecte pels drets humans és crucial en totes les etapes educatives. Aquests valors han d’estar presents en totes les àrees del currículum, integrant-se de manera transversal. Així, es promou una cultura democràtica que impregna la vida diària de l’escola i s’estén a la comunitat en general. Quan els estudiants interioritzen aquests valors, estan millor preparats per defensar-los i per actuar d’acord amb ells en el futur.

    Empatia i Comprensió Intercultural

    Vivim en societats cada vegada més diverses, i és fonamental que els estudiants aprenguin a valorar i respectar les diferències. L’educació per a la democràcia inclou la promoció de l’empatia i la comprensió intercultural. Programes d’intercanvi cultural i l’aprenentatge de diferents idiomes són eines efectives per construir ponts entre comunitats diverses i fomentar una convivència pacífica i respectuosa.

    En conclusió, l’educació per a la democràcia és una inversió essencial per al futur de les nostres societats. Formar ciutadans conscients, crítics i compromesos és la clau per construir un món més just i participatiu. Les escoles tenen la responsabilitat i la capacitat de liderar aquest canvi, proporcionant als estudiants les eines necessàries per convertir-se en agents actius de la democràcia. Amb una educació que integri el pensament crític, la participació comunitària, els valors democràtics i la comprensió intercultural, estem preparant les noves generacions per afrontar els reptes del futur amb èxit i responsabilitat.