Com treballem els valors democràtics i l’educació per a la ciutadania? Hi ha diverses opcions, però una que té molta importància i que es pot replicar fàcilment a qualsevol territori és l’organització dels Consells Ciutadans d’Infants.
Què és un Consell Ciutadà d’Infants?
El Consell Ciutadà d’Infants és un òrgan de participació infantil que permet a les nenes i nens expressar les seves opinions, preocupacions i propostes per millorar la seva ciutat. Aquest consell està format per un grup seleccionat de nens i nenes (per exemple, entre vàries escoles d’una ciutat) per representar els interessos dels infants de la ciutat en qüestió.
Quines funcions principals adopten?
facilitació de la participació democràtica de les nenes i nens en la vida comunitària, fomentant valors com la responsabilitat, la solidaritat i el respecte.
promoció dels drets dels infants i la millora de la qualitat de vida, treballant de forma col·laborativa i reforçant les habilitats socials i de comunicació.
identificació de problemes i proposta de solucions, per aconseguir una societat més justa i igualitària.
Com s’organitzen?
Els membres del Consell Ciutadà d’Infants organitzen reunions regulars per debatre qüestions importants per a la comunitat infantil. En aquestes trobades, s’aborden temes com l’esport i el lleure, la cultura, l’educació, la salut o l’entorn urbà, entre altres. En moltes ocasions, aquestes reunions es realitzen en un ple ordinari dels ajuntaments. És molt important que les administracions locals també participin en el consell, recollint les propostes i executant les solucions que siguin favorables per a la ciutadania.
No només es fan reunions, sinó que també poden participar en projectes i campanyes de sensibilització. Per exemple, una acció vàlida consistiria en organitzar esdeveniments i activitats, ja sigui per reunir fons per una bona causa, o per a conscienciar a la ciutadania sobre les problemàtiques actuals.
Un exemple de Consell Ciutadà d’Infants:
Cada territori pot tindre un o més d’un Consell Ciutadà, però per posar un exemple proper, us en parlaré el de la ciutat de Figueres, capital de l’Alt Empordà:
fou constituït el 4 de desembre de 2014
està format per 42 alumnes de 5è i 6è de primària, i de 1r i 2n d’ESO de diferents centres educatius de la ciutat
són representants que recullen les demandes i són presentades a l’Ajuntament, que dona resposta escrita
el consell es reuneix 3 cops l’any i es fan 2 plens anuals (un per nomenar els consellers i un altre per exposar la feina feta durant el mandat)
cada any es renova el 50% dels membres del consell.
Els centres educatius en si, configurem sistemes òptims per al desenvolupament de valors democràtics tals com la responsabilitat individual i col·lectiva, l’empatia, la participació, el diàleg, la comunicació no violenta, etc. Configurem un espai comú on persones amb diferents funcions, interessos i responsabilitats ens hem d’entendre per assolir un objectiu comú: l’èxit acadèmic de l’alumnat.
Aquest “entendre’ns” implica aconseguir uns principis rectors que guiïn l’activitat educativa des d’un prisma que situï la presa de decisions com una acció col·lectiva, on tota la comunitat educativa és protagonista i responsable dels processos que hi esdevenen; així com una activitat educativa basada en processos de comunicació interpersonal i on cal posar l’accent en el respecte en la relació personal.
Com ho podem fer? Com ja hem dit, moltes són les possibilitats de participació democràtica que ens ofereix el dia a dia d’un centre educatiu. El que exposarem és la proposta que des de l’Institut Can Puig estem duent a terme des de fa anys i on es pot veure clarament com es materialitza el desenvolupament d’aquests principis, competències i valors democràtics en l’alumnat amb la seva participació a través de les sessions d’avaluació i de la valoració de les metodologies i actituds del professorat.
Així doncs, amb aquesta proposta busquem la intervenció i formació de l’alumnat a través de processos tan importants com ho són les sessions d’avaluació, l’aprenentatge de les normes i la participació democràtica en situacions importants i reals.
Podem definir la intervenció de l’alumnat en els processos d’avaluació interna de l’institut en 3 nivells de participació democràtica:
En un primer nivell de participació, l’alumnat intervé en l’avaluació de la metodologia i de les actituds del professorat: a la fi de cada trimestre tot el professorat, en una de les seves sessions, passa un document de Valoració sobre les Metodologies i Actituds del professorat a tots els seus estudiants, on de forma anònima valoren aspectes com l’enfocament comprensiu del procés d’ensenyament-aprenentatge, així com les seves habilitats comunicatives i la motivació percebuda, aspectes positius de la manera de fer que cal mantenir i aspectes que cal corregir, entre d’altres. El professorat fa una lectura i una anàlisi de la informació i posteriorment procedeix a una devolució de les conclusions extretes, es dialoga i si escau s’arriba a nous compromisos tant per part dels docents com de l’alumnat.
En un segon nivell de participació, l’alumnat intervé activament en les sessions d’avaluació trimestrals i ho fa acord amb dues línies d’actuació:
D’una banda, cada alumne/a fa una autoavaluació de les seves actituds i del seu procés d’aprenentatge a partir d’un formulari que s’ha treballat en tutoria. Els resultats són exposats en la sessió d’avaluació per part del coordinador de nivell, per tenir una visió global d’aspectes com la motivació de l’alumnat, temps d’estudi, relació amb els companys, comunicació amb els docents…
D’altra banda, tenim la mateixa participació de l’alumnat en les sessions d’avaluació. Aquesta participació es prepara en les sessions de tutoria on els alumnes treballen per grups naturals sobre el document de Preparació de les Sessions d’Avaluació. Aquest se centra en les metodologies del professorat i en el funcionament global de l’institut. Posteriorment, el coordinador/a de nivell reuneix els representants de cada grup i elaboren un únic document acordat per a tots els representants dels grups cooperatius del nivell educatiu.
En la sessió d’avaluació els alumnes exposen les conclusions a les quals s’ha arribat sobre les metodologies de les diferents matèries, posteriorment el professor/a fa les aportacions, explicacions, compromisos…, que considera convenients i s’insta a tornar a tractar els tema a l’aula si s’escau. Posteriorment, els representants de l’alumnat traslladen al grup-classe les conclusions i el que s’ha expressat a la sessió d’avaluació.
Finalment, en un tercer nivell de participació i tancant el cicle de participació democràtica trobem l’exposició en el Claustre final de cada trimestre, per part de cada coordinador/a de nivell dels resultats quantitatius i qualitatius, així com dels aspectes que s’haurien de millorar de l’institut i els que s’haurien de mantenir. D’aquesta manera es recull de manera global tot el que s’ha dit en les sessions d’avaluació dels diferents nivells educatius per part dels alumnes i es fa extensiu a tot el professorat.
És així com podem definir aquest sistema de participació democràtica en l’avaluació interna del centre com un cicle tancat i transparent basat en la responsabilitat compartida, la comunicació interpersonal i el respecte. I on l’alumnat desenvolupa habilitats per poder participar democràticament en la societat mitjançant el desenvolupament de competències tals com el pensament crític, la participació ciutadana o habilitats pel diàleg i la negociació.
Els passats dies 6 i 7 de juny de 2024 va tenir lloc a la Dublin City University (DCU) el taller transnacional DEMOCRAT, l’objectiu del qual era millorar l’educació per a la democràcia a Europa reunint educadors, investigadors i responsables polítics per a debatre i refinar estratègies per a promoure la democràcia a través de l’educació.
Aquest taller finançat per les Accions de Coordinació i suport del programa Horizon Europe de la Unió Europea, en virtut de l’Acord de Subvenció núm 101095106, va presentar enfocaments innovadors i va fomentar la col·laboració per a millorar les competències democràtiques en entorns educatius.
Resum del dia 1: dijous 6 de juny
Sessions innovadores sobre educació democràtica
El primer dia va estar ple de sessions centrades en el foment de l’educació democràtica a través de diversos enfocaments innovadors. L’esdeveniment va començar amb un càlid discurs de benvinguda a càrrec de la professora Charlotte Holland, vicedegana de l’Institut d’Educació de la DCU. Tot seguit, l’equip irlandès va presentar l’agenda del dia, assegurant-se que els participants estiguessin ben preparats per a les sessions de col·laboració següents.
El matí es va estructurar en tres sessions de grups paral·leles, cadascuna centrada en diferents aspectes de l’educació democràtica:
Grup 1: Formació de professors i Educació mediambiental
Formació de professors: Emma Kostiainen, Saara Tujula y Matti Rautiainen, de la Universitat de Jyväskylä (Finlàndia), van debatre sobre mètodes innovadors en la formació de professors.
No hi ha democràcia sense…: Piotr Walda va presentar els elements fonamentals necessaris per a la democràcia.
Delegats mediambientals: Joan Martorell Masó, de l’institut Dolors Mallafrè i Ros (Vilanova i la Geltrú), va destacar el paper de l’educació mediambiental en el foment dels valors democràtics.
Una educació que dona suport a la democràcia: una presentació en vídeo de la Universitat de Tallin (Estònia) va mostrar diverses perspectives sobre la integració dels principis democràtics en l’educació.
Grup 2: Alfabetització i drets humans en l’educació
Llegir bé, llegir drets: Claudia Soler Laborda, de l’escola Carrilet (Palafrugell), va destacar l’alfabetització com a pedra angular del compromís democràtic.
Drets humans i democràcia: Olga Klotz va parlar sobre la intersecció entre l’educació en drets humans i la participació democràtica.
I la historia és…: Graham Carroll i l’equip irlandès van parlar de tècniques narratives en l’ensenyament de la democràcia.
Un exemple d’aprenentatge basat en projectes des d’Estònia: Maarja Hallik, de la Universitat de Tallin, va compartir un exemple pràctic d’aprenentatge basat en projectes que dona suport a l’educació democràtica.
Gruo 3: Enfocaments interdisciplinaris de la democràcia
Projecte interdisciplinari KAOS: Gemma Saladrigues Roselló, del col·legi El Carme (Lleida), va explorar enfocaments interdisciplinaris de l’educació per a la democràcia.
Pressupostos participatius escolars: Anna Dela va analitzar como els pressupostos participatius a les escoles poden ensenyar-nos processos democràtics.
Empatia en acció: Derek Cleary i l’equip irlandès van exposar la importància de l’empatia en l’educació democràtica.
“Línia d’opinió”: Maarit Jõemägi, de la Universitat de Tallin, va presentar una plataforma per a les opinions dels estudiants i la participació democràtica.
Activitats de tarda: Millorar els projectes d’educació democràtica
La tarda es va dedicar a perfeccionar els projectes que fomenten l’educació democràtica. Després d’una pausa per a prendre cafè, els participants es van reunir en els seus grups paral·lels per a afinar els seus projectes. Aquesta sessió va permetre aprofundir en els debats i perfeccionar les idees, garantint que cada projecte estigués ben desenvolupat i llest per a la seva presentació.
Presentació de projectes i retroalimentació
Els participants van presentar els projectes orientats a fomentar l’educació democràtica. Després del dinar, el portaveu de cada grup va presentar el seu projecte davant de tota l’assemblea. Aquestes presentacions es van dividir en dues sessions, amb retroalimentació dels ponents per a millorar el procés col·laboratiu.
Primera sessió: es van presentar i discutir els sis primers projectes.
Segona sessió: es van compartir els projectes restants, seguit d’una sessió de retroalimentació.
Reflexions clau sobre educació democràtica
Els oradors principals van destacar la importància d’integrar l’educació democràtica a les escoles. La jornada va concloure amb un interessant debat dirigit pel Dr. Aidan Clifford, que va relacionar els projectes amb el Marc de Competències Democràtiques del Consell d’Europa. Tot seguit, la Professora Amelia Lopes, assessora internacional del projecte DEMOCRAT, va compartir els seus coneixements sobre educació cívica i reforma educativa a Portugal.
Esdeveniments socials i networking
A la nit, els participants van tenir l’oportunitat de relaxar-se i fer contactes durant un sopar optatiu en un restaurant local, seguit d’una copa en un pub pròxim.
Perspectives de futur
El taller transnacional DEMOCRAT celebrat a Dublín va proporcionar una rica plataforma per a l’intercanvi i la col·laboració. Va subratllar la importància d’integrar els principis democràtics en l’educació i va mostrar una varietat d’enfocaments innovadors de tota Europa. A mesura que els projectes continuen evolucionant, mantenen la promesa de fomentar comunitats més democràtiques, inclusives i compromeses.
La qualitat d’un sistema democràtic liberal es defineix, entre altres criteris, per la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial. Aquests han de ser independents i actuar en l’interès general de la societat.
Recentment hem estat testimonis d’altres dos atacs a la separació de poders tant a Polònia com a Israel, els executius dels quals han pretès limitar la independència del sistema judicial.
Així mateix, en un article recent sobre el periodista José Rubén Zamora, fundador d’El Periódico de Guatemala, condemnat per blanqueig de diners i empresonat des de fa diversos anys, el diari El País[1] reportava que «diversos organismes internacionals han criticat ‘greus violacions processals’ en un cas que consideren un clar atac a la llibertat d’expressió» per haver denunciat la corrupció dels governs guatemalencs i per la seva postura crítica amb el sistema oligàrquic i corrupte del país, que també ha infiltrat el seu sistema judicial.
Davant d’aquesta lectura, cal preguntar-se com perseguir la corrupció generalitzada d’un sistema jurídic usant mecanismes jurídics.
En el cas de Guatemala, la nació centreamericana ha passat de tenir «un dels mecanismes més reeixits per a combatre la corrupció i el crim organitzat»[2] a convertir-se en un país en el qual el sistema de justícia és «un braç repressiu per a asfixiar als qui busquen dir la veritat, investiguen i promouen la llibertat d’expressió»[3]. Hi ha també el cas de l’Equador, on el narcotràfic ha aconseguit infiltrar-se tant en l’administració pública com en la policia, l’exèrcit i la judicatura
L’auge del narcotràfic i el seu impacte en la societat s’observa també en alguns països membres de la UE, com per exemple els Països Baixos, Bèlgica i alguns altres països escandinaus, la qual cosa suggereix un risc creixent de corrupció tant entre la policia con entre la judicatura.
L’assumpte de la judicatura és especialment sensible, atès que és la institució estatal que ha de perseguir, per exemple, els casos de corrupció. Qui persegueix i condemna als corruptes quan la judicatura mateixa és corrupta? Qui persegueix els jutges i fiscals corruptes si la corrupció és un fenomen endèmic en l’Estat?
Es podria posar un altre exemple històric, aquesta vegada d’índole política: en el règim nacionalsocialista d’Alemanya, va haver-hi molts jutges que van complir amb els mandats del règim no per obligació, sinó per convicció, i molts d’ells van continuar sent jutges després de la derrota del règim nacionalsocialista.
En altres paraules: el sistema jurídic és la part més sensible del sistema democràtic pel simple fet que la seva funció és impartir justícia i que ha de vigilar la qualitat del sistema legislatiu i del sistema executiu. La qüestió és com es controla la qualitat del sistema jurídic.
[2] Comisión Internacional contra la Impunidad en Guatemala (CICIG) de la ONU.
[3] Oficina en Washington para Asuntos Latinoamericanos (WOLA).
Vegeu també: Marcos González Díaz (19 de Junio 2023). Cómo Guatemala pasó de ser un ejemplo contra la corrupción a criminalizar a jueces, periodistas y candidatos políticos. BBC News Mundo. https://www.bbc.com/mundo/articles/cw8ld1799d3o
El passat 15 de maig, des del projecte DEMOCRAT vam organitzar el 1r Taller de Formació del Professorat en col·laboració amb l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP/ICE). Aquest taller, realitzat de manera telemàtica, va reunir al voltant de 20 persones de diferents comunitats educatives de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica.
Els objectius de la sessió eren reflexionar sobre els principis de l’educació democràtica, debatre enfocaments transformadors, fomentar l’intercanvi d’experiències entre el professorat i presentar els projectes pilot dels centres educatius que formen part del projecte europeu DEMOCRAT.
Durant el taller, es va ressaltar la importància fonamental de l’educació en valors democràtics per a la formació d’estudiants com a ciutadans actius, crítics i compromesos amb la societat. Avui dia la democràcia enfronta serioses amenaces a causa de la desconfiança en les institucions, la desinformació, el negacionisme científic i el discurs d’odi. En aquest context, l’educació per a la democràcia es presenta com una mesura crucial per a mitigar aquests riscos. Entenem la democràcia no només com un sistema polític, sinó com una forma de vida basada en el respecte mutu, la participació activa i el compromís amb els valors de llibertat, igualtat i justícia.
El nostre enfocament en l’educació per a la democràcia és dinàmic i adaptable, es construeix i evoluciona a través de l’experiència amb la comunitat educativa. Creiem fermament que les escoles són la base sobre la qual es construeix la societat futura i que poden funcionar com a laboratoris de pràctica democràtica, connectades amb l’entorn local, global i digital.
Tenint presents aquests principis, centrem l’atenció en els projectes pilot que es duran a terme en cinc centres educatius de Catalunya. Aquests projectes tenen com a objectiu desenvolupar intervencions educatives que integrin les competències definides en el marc del projecte DEMOCRAT, enfortint així la capacitat de les escoles per a fomentar una cultura democràtica autèntica i sostenible.
Reptes i propòsits dels projectes pilot:
Projecte “Read Right, Read Rights: Valors democràtics a través de la lectura”
Aquest projecte tracta temes socials, de respecte i sobre minories, que es treballen a les aules a través dels contes. En aquesta direcció, l’escola primària que desenvolupa aquesta iniciativa proposa organitzar tertúlies democràtiques sistematitzades com a part d’aquest projecte educatiu. El seu objectiu és aprofundir en els drets i deures de la infància, incentivant la lectura individual i col·lectiva, així com l’educació en valors de caràcter ètic-cívics. Basat en els set principis de l’aprenentatge dialògic (diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències), aquestes tertúlies tenen l’objectiu de reflexionar i dialogar sobre valors democràtics a partir de lectures literàries i no literàries.
Projecte “Consell d’Infància i Adolescència”
Aquest projecte parteix de la idea que és a l’escola on l’alumnat aprèn a viure i a conviure amb els altres, a dialogar, etc. i del reconeixement que la convivència en societat a vegades no és senzilla, especialment entre comunitats amb diferents cultures i maneres de pensar. Per això, amb l’objectiu de fomentar la cohesió, el sentit d’arrelament i de comunitat, l’escola d’un petit poble rural planteja, juntament amb el govern del municipi, la creació d’un Consell de la Infància i Adolescència: un espai de participació on l’alumnat, a través del diàleg i l’escolta, pugui exercir el seu dret a reflexionar, expressar la seva opinió, debatre, prendre decisions i elevar al Plenari Municipal les seves propostes, per tal de contribuir a millorar el seu poble. El Consell de la Infància té el repte de reunir-se periòdicament per a exposar els problemes i fer propostes a nivell d’escola/municipi.
Projecte “Participació democràtica de l’alumnat”
Partint de la convicció que la democràcia comença a l’aula, sorgeix en un institut de secundària un projecte de participació de l’alumnat en les sessions d’avaluació i la valoració de les metodologies i actituds del professorat, en el qual porten treballant des de fa molts anys. La finalitat és millorar la practica tutorial i docent a través de la millora de les habilitats comunicatives i les competències emocionals del professorat i l’alumnat. Es tracta d’escoltar les opinions i demandes de l’alumnat, establint un diàleg amb el professorat per a millorar la convivència i el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’alumnat té molt pes tant en la sessió d’avaluació com en les metodologies docents perquè constantment estan interactuant.
Projecte “KAOS”
Aquest projecte interdisciplinari té l’objectiu de fomentar l’esperit crític enfront de situacions polítiques, socials, econòmiques i culturals antidemocràtiques, perquè considera que és més necessari que mai en el clima actual. És per això que treballa en els valors democràtics de justícia, igualtat i solidaritat, donant a conèixer situacions de crueltat humana en el segle XX i en l’actualitat. Al seu torn, l’alumnat treballa la ciutadania responsable participant i prenent consciència davant d’un problema global o local, comprometent-se en diverses activitats vinculades amb la memòria històrica, compartint aquest coneixement amb la ciutadania, obrint l’escola al barri, a les entitats i realitzant xerrades amb les associacions. En resum, es promouen actituds i ideals democràtics en relacionar el coneixement adquirit a la pràctica dins i fora de l’escola.
Projecte “Memòria històrica”
Com alguns professionals docents apunten, les “actituds antidemocràtiques, que s’observen entre l’alumnat en bona part es deuen al desconeixement que tenen sobre el passat”. És per això que el centre de secundària que lidera el projecte va implementar fa anys un procés d’adquisició de la memòria històrica a través de la memòria oral i les generacions del franquisme, i l’ètica, cultura i valors des de la filosofia. Ara volen fer un pas més enllà amb aquest treball que s’ha anat realitzant des de les tutories, impregnant tot el centre perquè l’alumnat participi de manera activa en la transmissió del coneixement adquirit i la pròpia experiència en valors democràtics i el comparteixi amb la resta de la comunitat. Per a donar suport i afermar el projecte sobre memòria històrica, i que no depengui del major o menor grau d’interès i compromís del (equipo directiu o professorat), s’ha buscat la complicitat i l’aliança amb altres centres educatius del municipi, amb persones expertes en aquest tema, amb associacions i entitats, a fi de divulgar experiències i fer visibles fenòmens democratitzadors a tota la ciutadania
Projecte “Delegats mediambientals”
Hi ha un nexe d’unió entre democràcia i sostenibilitat, la democràcia és participativa i cooperativa i pot afavorir el procés cap a la societat sostenible, adoptant un estil de vida sostenible i ecosocialment responsable.
A això vol contribuir l’alumnat d’un institut de secundària a través de la figura dels delegats mediambientals, fomentant el compromís i la responsabilitat prenent decisions sobre com actuar ara i en el futur davant els grans desafiaments mediambientals i analitzar aquesta resposta. Les experiències sobre les diverses actuacions que es duen a terme tant en el centre educatiu com en el municipi, es presenten en Fòrums intercentres organitzats per l’Agenda 21 i la Xarxa d’Escoles Sostenibles de Catalunya (XESC).
En conclusió, davant d’un escenari preocupant, de situacions antidemocràtiques, injustícia social, violació dels drets humans, i el canvi climàtic, entre altres desafiaments, l’aprenentatge de valors democràtics i el compromís cívic entre els estudiants és molt necessari. En aquest sentit les propostes presentades en aquest taller van dirigides a fomentar la participació de l’alumnat, el pensament crític i el compromís comunitari dins i fora de l’escola, perquè la democràcia s’aprèn practicant-la en el dia a dia i és a través de l’experiència com els i les estudiants poden experimentar l’impacte de les seves accions.
En el rerefons de les accions hi ha formar ciutadans i ciutadanes actius i compromesos amb les seves comunitats i més enllà, aprenent drets i deures de la infància a través de la lectura, participant democràticament en l’aula, valorant el propi procés d’ensenyament-aprenentatge, creant un consell de la infància com a espai de trobada entre diferents comunitats, coneixent i valorant de manera crítica el passat per a canviar actituds antidemocràtiques i considerant la connexió que hi ha entre democràcia i sostenibilitat per a abordar els desafiaments ambientals de manera responsable.
En els pròxims mesos es planificaran nous tallers en els quals es mostraran els avanços i els resultats d’aquests projectes. A més, es presentaran altres projectes pilot que s’estan desenvolupant en els altres cinc països en els quals DEMOCRAT està treballant en el foment de l’Educació per a la Democràcia.
En un món que canvia tan de pressa, fomentar els valors democràtics i el compromís cívic entre els joves és més important que mai. A mesura que les societats enfronten desafiaments complexos, com el canvi climàtic, la pobresa, les violacions de drets humans, les amenaces a la ciberseguretat, les desigualtats educatives, l’augment de la població i la contaminació, les crisis migratòries i de refugiats, la inestabilitat i els conflictes polítics, les pandèmies, la intel·ligència artificial, la pèrdua de biodiversitat i altres, resulta vital dotar a les persones, especialment a les joves, d’eines per a participar activament en la democràcia. Els laboratoris vivents (living labs) són un mètode prometedor. Però, què són i com poden promoure l’educació democràtica? Explorem aquest concepte i el paper que poden exercir a Irlanda.
Entenent els laboratoris vivents
Els laboratoris vivents són plataformes dinàmiques per a la innovació i la resolució col·laborativa de problemes. Aborden entorns del món real en els quals diverses parts interessades treballen juntes per a desenvolupar, provar i millorar solucions a desafiaments complexos. Aquests entorns actuen com a laboratoris vius, permetent l’aplicació pràctica d’idees, fomentant l’aprenentatge mutu i permetent la millora contínua.
En el context de l’educació, els laboratoris vivents ofereixen una oportunitat única per a reinventar l’experiència d’aprenentatge i conrear valors democràtics entre els estudiants. En reunir experts, professionals i joves, aquests laboratoris faciliten el diàleg, la col·laboració i la innovació. Els participants poden involucrar-se en activitats pràctiques, intercanviar idees, explorar nous enfocaments pedagògics i reflexionar sobre els seus rols com a ciutadans actius en una societat democràtica.
El context irlandès: un pla per als laboratoris vivents
La Dublin City University es el soci irlandès del projecte “DEMOCRAT: Educació per a una ciutadania democràtica responsable” (finançat pel programa Horizon Europe), que explora la integració de la “Educació per a la democràcia” en els sistemes educatius de la UE. Com a part del projecte, s’ha creat un laboratori vivent irlandès en la Dublin City University. El projecte, que es desenvoluparà entre 2023 i 2026, durà a terme sis tallers de tipus laboratori vivent centrats en diferents aspectes de l’educació per a la democràcia. Aquests tallers brinden una plataforma perquè els experts identifiquin desafiaments, desenvolupin solucions i realitzin recerques per a la creació d’un marc conceptual d’educació per a la democràcia. El laboratori vivent irlandès involucra a diverses parts, inclosos personal docent, formadors de docents, personal investigador, responsables polítics i joves. Aquest enfocament inclusiu fomenta la col·laboració i la cocreació, promovent un sentit de propietat i responsabilitat col·lectiva.
El nucli de la iniciativa laboratoris vivents és la creació conjunta d’un marc conceptual d’educació per a la democràcia que abasti conceptes com “democràcia”, “participació política”, “desenvolupament sostenible” i “ciutadania responsable”. A través de la col·laboració multidisciplinària, les parts interessades desenvoluparan un marc sòlid conceptual que orienti el disseny curricular i les pràctiques d’ensenyament. A més, els laboratoris vivents serviran com a plataforma de recerca per a comprendre les experiències dels participants i l’impacte de les iniciatives d’educació democràtica. Aquesta recerca definirà estratègies efectives per promoure els valors democràtics i el compromís cívic entre els joves. A més de la recerca, els laboratoris vivents posaran en marxa projectes pilot locals, que permetran als estudiants participar en activitats pràctiques que promoguin els valors democràtics i la ciutadania activa. Aquests projectes adaptaran el pla d’ estudis als contextos locals i incorporaran mètodes d’ensenyament innovadors.
En conclusió, els laboratoris vivents ofereixen un enfocament prometedor per a l’educació democràtica, proporcionant una plataforma per a la col·laboració i la innovació. A través de la participació i la recerca inclusives, aquests laboratoris tenen el potencial de donar forma al futur de l’educació democràtica, empoderant als joves perquè siguin ciutadans actius i compromesos en les seves comunitats i més enllà d’aquestes.
La noció moderna de “ciutadania” està relacionada amb l’estat nació i ha sorgit en gran manera de la lluita pels drets cívics en les societats occidentals. En els últims anys, el terme “ciutadania” o “ciutadana” s’utilitza ocasionalment en un sentit més ampli, informalment com a “ciutadà del món”, o fins i tot formalment, com a “ciutadà de la Unió Europea”. No obstant això, poden existir conceptes, actituds i disposicions de ciutadania enfront d’institucions quasi-sobiranes o supranacionals, a nivell regional (per exemple, la UE) o mundial (per exemple, les Nacions Unides), o el terme ciutadà/ciutadania s’utilitza metafòricament en aquests casos?
Aprofundim en alguns aspectes clau de la ciutadania per a explorar si també s’apliquen a institucions fora de l’Estat nació. El principal document de referència, en el qual sovint es fa el jurament de ciutadania i/o de servei públic, és la constitució d’un Estat. Hi ha alguna cosa així en el context global de les Nacions Unides i en el regional de la UE? En realitat, el document fundacional de les Nacions Unides és la Carta de les Nacions Unides, que té una aura evangèlica, encara que sovint es respecti en el seu incompliment. Juntament amb la Carta, la Declaració Universal dels Drets Humans completa el duo constitucional central del sistema de governança global posterior a la Segona Guerra Mundial. Pot ser que la UE no tingui una constitució concisa com a tal (els intents d’aconseguir-la han fracassat, per ara), però els seus “acords fundacionals”, inclosos els Tractats de Roma, Maastricht i Lisboa, exerceixen aquest paper i són una referència clara per als seus ciutadans.
Una història de creació o “mite fundacional” també forma part del patrimoni compartit que determina la ciutadania a nivell de l’estat nació. Pot ser la lluita d’alliberament contra una potència colonial, o la lluita pels drets del poble contra una monarquia o una oligarquia. L’èpica de la Segona Guerra Mundial exerceix aquest paper tant per a les Nacions Unides com per a la UE, ja que la seva creació va formar part de l’esforç per evitar que es repetís semblant carnisseria i destrucció, en el món en el seu conjunt i en el continent europeu, respectivament.
El sentit de la identitat i solidaritat és un altre aspecte clau de la ciutadania a nivell estatal. Però, és també evident a nivell regional i mundial? La resposta és positiva, si es considera el “paquet de ciutadania de la UE” que inclou diversos textos legals i disposicions administratives en suport dels drets de les persones que tenen la ciutadania de qualsevol i de tots els països de la UE, juntament amb un conjunt de programes de finançament que distribueixen diners als agricultors, artistes, investigadors i molts altres grups de tota la UE. Els diferents instruments internacionals en matèria de drets humans, el treball d’institucions com el Consell de Drets Humans i l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, així com els mecanismes de finançament multilaterals del sistema més ampli de les Nacions Unides, com el PNUD, UNICEF, el Banc Mundial, FIDA, el Fons Verd per al Clima, etc., també exerceixen el mateix paper a escala mundial, encara que dins de marges financers molt més estrets.
Un altre nivell de governança, que ha sorgit recentment però que no pot ignorar-se, és el del ciberespai. Un gran nombre de persones, els joves en particular, passen gran part del seu temps / de la seva vida en línia. El terme “ciutadà cibernètic” o “ciutadà digital” § ha adquirit un significat de facto i també s’ha de tenir en compte quan es parla de ciutadania més enllà de l’estat nació. Quina és la font de legitimitat i “sobirania” en el ciberespai? No existeix un document fundacional com a tal, ni tampoc un mite fundacional unificador. Cal anar a “regnes cibernètics” individuals per obtenir els documents fundacionals i les narratives de superpotències digitals com Google, Microsoft, Facebook/Meta o X (anteriorment conegut com a Twitter), amb molts més petits “principats” i comunitats de tota mena que ofereixen un sentit d’identitat i solidaritat a grups de persones amb idees afins.
En conclusió, l’ésser humà ha de bregar amb moltes identitats i ciutadanies superposades, que poden considerar-se complementàries, tret que alguna cosa falli en les relacions entre els diferents nivells de governança en els quals es basa cadascuna d’elles. Mentre que la ciutadania a nivell estatal continua sent la més definitòria per a un individu, entre altres coses pels documents de nacionalitat i els acords d’aplicació que es mantenen a aquest nivell, altres ciutadanies o “metaciutadanies” és converteixen cada vegada més en el “focus” de la lleialtat i el compromís. Cap currículum d’Educació per a la Democràcia (EpD), encara que estigui controlat per les autoritats estatals com a part dels sistemes educatius nacionals, pot ignorar les nocions i pràctiques emergents més àmplies de la ciutadania a nivell regional, global i digital. Han de ser tingudes en compte i harmonitzades per a aconseguir l’objectiu compartit de benestar individual i social, seguretat humana i resiliència a tots els nivells i fronteres.
______________________
* A partir d’una presentació realitzada pel Dr. Georgios Kostakos a la Conferència General de l’ECPR 2023, Universitat Charles, Praga, 7 de setembre de 2023.
Georgios Kostakos és cofundador i director executiu de la Fundació per a la Governança Global i la Sostenibilitat (FOGGS), amb seu a Brussel·les, que entre altres coses se centra en l’ètica en la governança global i una nova narrativa de globalització, l’establiment d’un Consell de Resiliència Global i repensar l’educació per a l’era digital. Aproximadament la meitat dels seus trenta anys d’experiència laboral han transcorregut a les Nacions Unides, incloent l’Oficina Executiva del Secretari General de les Nacions Unides, el Grup d’Alt Nivell sobre Sostenibilitat Global i la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).
El 28 de novembre es van publicar els resultats del cicle 2022 de l’Estudi Internacional sobre Educació Cívica i Ciutadana (ICCS) [https://www.iea.nl/sites/default/files/2023-12/ICCS-2022-International-Report.pdf], un estudi dut a terme a 22 països i dues regions de referència alemanyes. A la mostra s’inclouen 19 països: 16 de la Unió Europea, 2 de Sud-amèrica i 1 d’Àsia.
Només 3 països del projecte DEMOCRAT van ser inclosos en l’estudi. La regió de Renània del nord-westfalià, una regió en la qual opera DEMOCRAT, és una de les dues regions referents d’Alemanya. En l’enquesta del 2016 també hi van participar 14 països i 13 en la de l’any 2009. Entre ells, trobem amb ESTÒNIA només un país DEMOCRAT.
Els contextos nacionals dels països varien enormement en les seves característiques educatives, polítiques i econòmiques, així com en la seva posició en l‘Índex de Democràcia Liberal i l‘Índex de Percepció de la Corrupció. També s’observen diferències en el grau d’autonomia de les escoles i en els enfocaments de l’educació cívica.
De manera resumida i sense entrar en el seu detall, alguns dels principals resultats de l’estudi són:
En la majoria dels països, els tres objectius més importants de l’educació cívica i ciutadana són:
La promoció del pensament crític i independent de l’alumnat.
La promoció del coneixement de l’alumnat sobre els drets i responsabilitats de la ciutadania.
La promoció del respecte i la protecció del medi ambient per part de l’alumnat.
El coneixement cívic de l’alumnat va augmentar entre els anys 2009 i 2016; després va disminuir.
La percepció d’haver après sobre qüestions cíviques a l’ escola tendeix a associar-se negativament amb el coneixement cívic de l’ alumnat en molts països.
Només hi ha una feblesa entre el compromís cívic i el coneixement cívic, i una associació moderada amb l’interès cívic.
Les dones mostren nivells més alts de coneixements cívics, però la seva participació política activa esperada és lleugerament inferior a la dels homes.
Els estudiants amb un estatus socioeconòmic patern més alt mostren un major coneixement cívic.
Un clima d’aula oberta al debat i les experiències de l’alumnat amb la votació al col·legi tendeixen a relacionar-se positivament amb l’aprenentatge cívic i la participació prevista en la societat.
Aquestes conclusions són rellevants per a DEMOCRAT i el seu concepte d’ Educació per a la Democràcia, ja que demostren que:
L’adquisició de coneixements cívics no condueix necessàriament a un compromís cívic positiu.
És més probable que el compromís cívic positiu sigui promogut per l’experiència cívica a les aules i escoles que per l’adquisició de coneixements.
El Digital with Purpose Movement (DwP: Moviment Digital amb Propòsit), una iniciativa de la Global Enabling Sustainability Initiative (GeSI), va celebrar la seva segona cimera els dies 27, 28 i 29 de setembre 2023. La Global Enabling Sustainability Initiative (GeSI) és una organització multisectorial, oberta i inclusiva impulsada per empreses líders mundials. GeSI creu que els negocis responsables, amb la sostenibilitat digital com a element central, seran l’estratègia empresarial de més èxit en els pròxims anys (vegeu també https://digitalwithpurpose.org). Els Digital with Purpose Global Summits tenen com a objectiu situar la innovació i les solucions digitals al centre de l’agenda de sostenibilitat, i la sostenibilitat al centre de l’agenda digital. La Cimera DwP 2023 es va centrar especialment en la biodiversitat, les ciutats intel·ligents i sostenibles i l’educació.
En l’àmbit de l’educació, Karsten Krüger, com a coordinador de DEMOCRAT, va ser convidat com a ponent a la sessió: Contribuint al Moviment DwP per als Sectors de l’Educació i l’Aprenentatge Permanent – L’Agenda d’Acció. També va presentar el projecte DEMOCRAT a l’espai d’innovació.
El Manifest de l’Educació de la Cimera DwP advoca per respondre al repte de la ràpida transformació digital promovent un canvi profund en l’educació, en el qual l’educació per a la ciutadania ha d’exercir un paper fonamental. Es promou una cooperació publico-privada més estreta per assolir objectius ambiciosos com:
Garantir l’accés universal a l’educació i preparar cada alumne per a un món digital en constant transformació.
Promoure les pràctiques innovadores d’ensenyament i aprenentatge que estan sorgint en diferents parts del món, reduint així la bretxa social en l’accés a les competències i eines d’aprenentatge pertinents. Això requereix una major inversió en educació.
Promoure mètodes d’aprenentatge que facin èmfasi en la intel·ligència emocional, l’adaptabilitat social i l’alfabetització digital en lloc de l’aprenentatge memorístic.
Aquests objectius estan en consonància amb el projecte DEMOCRAT. La seva visió europea de l’educació per a la democràcia propugna l’enfortiment d’una ciutadania democràtica responsable per a tothom mitjançant la promoció de mètodes innovadors d’ensenyament i aprenentatge que fomentin la participació solidària i la deliberació en la presa de decisions col·lectives vinculants entenent la democràcia no només com un sistema polític formal sinó també com un ordre social. Això requereix noves competències digitals per distingir entre desinformació i informació fidedigna i competències per defensar els processos democràtics fins i tot en situacions adverses.
