Democrat Agora Blogs Archive

Blog

  • Educació per a la Democràcia: Un Compromís amb el Futur

    Per Escola Josep Nin

    L’educació per a la democràcia és un pilar fonamental per construir societats més justes, equitatives i participatives. Aquest enfocament educatiu no només es limita a la transmissió de coneixements sobre els sistemes polítics i els processos electorals, sinó que també inclou la promoció de valors democràtics com la tolerància, la responsabilitat i la participació activa en la vida comunitària. A continuació, explorarem alguns aspectes clau de l’educació per a la democràcia que són essencials per a formar ciutadans crítics i compromesos.

    Pensament Crític i Diàleg

    L’educació per a la democràcia fomenta el desenvolupament del pensament crític. Això implica ensenyar als estudiants a analitzar i avaluar la informació des de diferents perspectives, qüestionant les fonts i els continguts. Els docents han de crear un ambient de diàleg obert i respectuós on els alumnes se sentin còmodes per expressar les seves opinions i debatre sobre temes controvertits. Aquest intercanvi d’idees no només enriqueix la comprensió dels estudiants, sinó que també els prepara per a participar de manera informada i crítica en la vida democràtica.

    Participació Comunitària

    Un aspecte essencial de l’educació per a la democràcia és la participació activa dels estudiants en la seva comunitat. Això es pot aconseguir a través de projectes que abordin problemes locals i que animin els alumnes a cercar solucions col·lectives. Participar en activitats comunitàries ajuda els joves a desenvolupar un sentit de responsabilitat social i a comprendre la importància de la seva contribució en la societat. A més, aquestes experiències pràctiques reforcen els aprenentatges teòrics i fomenten la implicació cívica.

    Valors Democràtics

    Ensenyar valors democràtics com la justícia, la igualtat i el respecte pels drets humans és crucial en totes les etapes educatives. Aquests valors han d’estar presents en totes les àrees del currículum, integrant-se de manera transversal. Així, es promou una cultura democràtica que impregna la vida diària de l’escola i s’estén a la comunitat en general. Quan els estudiants interioritzen aquests valors, estan millor preparats per defensar-los i per actuar d’acord amb ells en el futur.

    Empatia i Comprensió Intercultural

    Vivim en societats cada vegada més diverses, i és fonamental que els estudiants aprenguin a valorar i respectar les diferències. L’educació per a la democràcia inclou la promoció de l’empatia i la comprensió intercultural. Programes d’intercanvi cultural i l’aprenentatge de diferents idiomes són eines efectives per construir ponts entre comunitats diverses i fomentar una convivència pacífica i respectuosa.

    En conclusió, l’educació per a la democràcia és una inversió essencial per al futur de les nostres societats. Formar ciutadans conscients, crítics i compromesos és la clau per construir un món més just i participatiu. Les escoles tenen la responsabilitat i la capacitat de liderar aquest canvi, proporcionant als estudiants les eines necessàries per convertir-se en agents actius de la democràcia. Amb una educació que integri el pensament crític, la participació comunitària, els valors democràtics i la comprensió intercultural, estem preparant les noves generacions per afrontar els reptes del futur amb èxit i responsabilitat.

  • La Educación para la Democracia: Un Compromiso con el Futuro

    Por Escuela Josep Nin

    La educación para la democracia es un pilar fundamental para construir sociedades más justas, equitativas y participativas. Este enfoque educativo no sólo se limita a la transmisión de conocimientos sobre los sistemas políticos y los procesos electorales, sino que también incluye la promoción de valores democráticos como la tolerancia, la responsabilidad y la participación activa en la vida comunitaria. A continuación, exploraremos algunos aspectos clave de la educación para la democracia que son esenciales para formar ciudadanos críticos y comprometidos.

    Pensamiento Crítico y Diálogo

    La educación para la democracia fomenta el desarrollo del pensamiento crítico. Esto implica enseñar a los estudiantes a analizar y evaluar la información desde diferentes perspectivas, cuestionando las fuentes y los contenidos. Los docentes deben crear un ambiente de diálogo abierto y respetuoso donde los alumnos se sientan cómodos para expresar sus opiniones y debatir sobre temas controvertidos. Este intercambio de ideas no sólo enriquece la comprensión de los estudiantes, sino que también los prepara para participar de manera informada y crítica en la vida democrática.

    Participación Comunitaria

    Un aspecto esencial de la educación para la democracia es la participación activa de los estudiantes en su comunidad. Esto se puede conseguir a través de proyectos que aborden problemas locales y que animen a los alumnos a buscar soluciones colectivas. Participar en actividades comunitarias ayuda a los jóvenes a desarrollar un sentido de responsabilidad social y a comprender la importancia de su contribución en la sociedad. Además, estas experiencias prácticas refuerzan los aprendizajes teóricos y fomentan la implicación cívica.

    Valores Democráticos

    Enseñar valores democráticos como la justicia, la igualdad y el respeto por los derechos humanos es crucial en todas las etapas educativas. Estos valores deben estar presentes en todas las áreas del currículo, integrándose de manera transversal. Así, se promueve una cultura democrática que impregna la vida diaria de la escuela y se extiende a la comunidad en general. Cuando los estudiantes interiorizan estos valores, están mejor preparados para defenderlos y para actuar de acuerdo con ellos en el futuro.

    Empatía y Comprensión Intercultural

    Vivimos en sociedades cada vez más diversas, y es fundamental que los estudiantes aprendan a valorar y respetar las diferencias. La educación para la democracia incluye la promoción de la empatía y la comprensión intercultural. Programas de intercambio cultural y el aprendizaje de diferentes idiomas son herramientas efectivas para construir puentes entre comunidades diversas y fomentar una convivencia pacífica y respetuosa.

    En conclusión, la educación para la democracia es una inversión esencial para el futuro de nuestras sociedades. Formar ciudadanos conscientes, críticos y comprometidos es la clave para construir un mundo más justo y participativo. Las escuelas tienen la responsabilidad y la capacidad de liderar este cambio, proporcionando a los estudiantes las herramientas necesarias para convertirse en agentes activos de la democracia. Con una educación que integre el pensamiento crítico, la participación comunitaria, los valores democráticos y la comprensión intercultural, estamos preparando a las nuevas generaciones para afrontar los retos del futuro con éxito y responsabilidad.

  • Urbanisme, espai públic compartit i democràcia: una experiència des de la memòria del barri

    Per Colegio Montserrat FUHEM

     

    Dos representants del grup ecosocial de Secundària i Batxillerat del Col·legi Montserrat de Madrid, juntament amb dos professors, van ser convidats el 7 de març a participar en la trobada internacional Workshop on Education for Democracy  a Düsseldorf, on van presentar el projecte que estan desenvolupant: «Urbanisme, espai públic compartit i democràcia: una experiència des de la memòria del barri».

    El nostre grup de voluntaris, membres del grup ecosocial, va prendre com a punt de partida el Parking Day per embarcar-se en l’aventura d’analitzar i reflexionar sobre els canvis al barri del nostre centre educatiu i l’evolució del seu espai compartit. La pregunta que ens plantegem és: hem guanyat o perdut espais de convivència veïnal?

    Per a respondre-la, estem treballant amb la memòria viva de la nostra gent gran, així com amb especialistes en urbanisme (grup STARS) amb l’objectiu de reflexionar sobre els canvis en aquests espais i dissenyar un possible model de transformació per al barri, que puguem compartir amb les nostres institucions.

    La nostra participació en la trobada ens va permetre compartir la nostra experiència amb altres projectes europeus dins del programa Democrat. Ha estat una experiència enriquidora per als nostres participants i molt valorada dins de la nostra comunitat educativa. Hem tingut l’oportunitat de conèixer el treball de col·legis de diferents punts d’Europa, on s’estan desenvolupant iniciatives que promouen el compromís cívic dels estudiants per a comprendre i transformar la realitat en la qual viuen.

    Tots aquests projectes comparteixen un mateix propòsit: fer que els joves siguin protagonistes del seu entorn i de la seva transformació, fomentant així els valors democràtics, que en aquests temps incerts es veuen amenaçats.

    Després d’aquesta experiència, ens queda sempre l’esperança que el treball conjunt de joves i docents contribueixi a enfortir els valors democràtics que han de ser la identitat d’Europa, avui i en el futur.

  • Urbanismo, espacio público compartido y democracia: una experiencia desde la memoria del barrio

    Por Colegio Montserrat FUHEM

    Dos representantes del grupo ecosocial de Secundaria y Bachillerato del Colegio Montserrat FUHEM de Madrid, junto con dos profesores, fueron invitados el 7 de marzo a participar en el encuentro internacional Workshop on Education for Democracy en Düsseldorf, donde presentaron el proyecto que están desarrollando: “Urbanismo, espacio público compartido y democracia: una experiencia desde la memoria del barrio”.

    Nuestro grupo de voluntarios, miembros del grupo ecosocial, tomó como punto de partida el Parking Day para embarcarse en la aventura de analizar y reflexionar sobre los cambios en el barrio de nuestro centro educativo y la evolución de su espacio compartido. La pregunta que nos planteamos es: ¿hemos ganado o perdido espacios de convivencia vecinal?

    Para responderla, estamos trabajando con la memoria viva de nuestros mayores, así como con especialistas en urbanismo (grupo STARS), con el objetivo de reflexionar sobre los cambios en estos espacios y diseñar un posible modelo de transformación para el barrio, que podamos compartir con nuestras instituciones.

    Nuestra participación en el encuentro nos permitió compartir nuestra experiencia con otros proyectos europeos dentro del programa Democrat. Ha sido una experiencia enriquecedora para nuestros participantes y muy valorada dentro de nuestra comunidad educativa. Hemos tenido la oportunidad de conocer el trabajo de colegios de distintos puntos de Europa, donde se están desarrollando iniciativas que promueven el compromiso cívico de los estudiantes para comprender y transformar la realidad en la que viven.

    Todos estos proyectos comparten un mismo propósito: hacer que los jóvenes sean protagonistas de su entorno y de su transformación, fomentando así los valores democráticos, que en estos tiempos inciertos se ven amenazados.

    Tras esta experiencia, nos queda siempre la esperanza de que el trabajo conjunto de jóvenes y docentes contribuya a fortalecer los valores democráticos que deben ser la identidad de Europa, hoy y en el futuro.

  • Enfortint la Democràcia a través de l’Educació: DEMOCRAT News

    Per DEMOCRAT

    La democràcia és un pilar fonamental de la identitat europea, però enfronta desafiaments com la polarització, la digitalització i la crisi climàtica. En aquest context, el projecte DEMOCRAT sorgeix com una iniciativa innovadora que aposta per l’educació per a enfortir el compromís ciutadà i la resiliència democràtica.

    En el DEMOCRAT News explorem les principals troballes del projecte, incloent-hi el desenvolupament d’un marc de competències ciutadanes, la creació de Living Labs en diferents països de la UE i la implementació de projectes pilot en escoles. A més, es presenten recomanacions polítiques clau per a integrar l’educació per a la democràcia en els sistemes educatius europeus.

    Et convidem a llegir el DEMOCRAT News i descobrir com l’educació transformadora pot ser la clau per a consolidar una ciutadania activa i compromesa amb els valors democràtics:

    DEMOCRAT News 1 CAT

  • Fortaleciendo la Democracia a Través de la Educación: DEMOCRAT News

    Por DEMOCRAT

    La democracia es un pilar fundamental de la identidad europea, pero enfrenta desafíos como la polarización, la digitalización y la crisis climática. En este contexto, el proyecto DEMOCRAT surge como una iniciativa innovadora que apuesta por la educación para fortalecer el compromiso ciudadano y la resiliencia democrática.

    En el DEMOCRAT News exploramos los principales hallazgos del proyecto, incluyendo el desarrollo de un marco de competencias ciudadanas, la creación de Living Labs en distintos países de la UE y la implementación de proyectos piloto en escuelas. Además, se presentan recomendaciones políticas clave para integrar la educación para la democracia en los sistemas educativos europeos.

    Te invitamos a leer el documento y descubrir cómo la educación transformadora puede ser la clave para consolidar una ciudadanía activa y comprometida con los valores democráticos:

    DEMOCRAT News 1 ESP

  • Quart taller nacional del projecte Democrat: Presentació d’eines d’avaluació de Competències de Ciutadania Democràtica Responsable.

    Per Alba Molas

     

    Impartit per l’equip del projecte Democrat en col·laboració amb l’IDP (Institut de Desenvolupament Professional), el dia 26 de novembre de 2024 es va realitzar en format telemàtic el segon taller de formació. El taller que anava dirigit al professorat interessat en Educació Cívica i Educació per a la democràcia (primària i secundària) va comptar amb l’assistència de 22 persones (de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica), procedents de centres educatius de primària, secundària, universitats i associacions educatives.

    Gràfic 1. Les quatre competències de Ciutadania Democràtica Responsable (CDR)

     

    Els objectius del taller eren, d’una banda, presentar les eines per a avaluar l’acompliment de l’alumnat en 4 àrees clau de competències de Ciutadania Democràtica Responsable, descrites en el projecte DEMOCRAT: participació solidària, deliberació, judici i pensament crític i resiliència democràtica (Gràfic 1). I, especialment, fomentar el debat entre els i les participants i intercanviar opinions sobre les eines presentades

    Es va destacar la importància de la participació dels centres educatius per al projecte DEMOCRAT. Les escoles són fonamentals per a treballar nous enfocaments d’educació per a la democràcia. Actualment, hi ha més de 30 escoles que estan col·laborant amb el projecte entre tots els països del consorci. A Espanya concretament, hi participen 7 centres educatius de Catalunya, una escola de la Comunitat Valenciana i un altre centre educatiu de Madrid.

    Aquestes trobades, ofereixen la possibilitat de compartir idees, experiències i metodologies utilitzades a l’aula. En aquesta ocasió es va posar el focus a analitzar i comentar les eines d’Avaluació de Competències CDR (vegeu Gràfic 2), i com es poden afinar i adaptar als diferents nivells escolars.

    Gràfic 2.Els nivells de competències i els aspectes de les competències: perspectiva, coneixement / comprensió conceptual, agencia / autodirecció i entorn / aplicació d’aprenentatge.

     

    Les eines d’avaluació de competències CDR es basen en dos qüestionaris:

    1. Eina d’avaluació del professorat: Aquesta part esta dissenyada per a ajudar a les i els educadors a avaluar les competències CDR de l’alumnat a nivell de classe o grup i, opcionalment, a nivell individual.
    2. Eina d’autoavaluació de l’estudiant: Aquesta secció proporciona a les i els estudiants una eina d’autoavaluació per a avaluar els seus nivells de competència.

    Aquestes eines no són definitives, estan en progrés constant i es van adaptant i modificant a través del diàleg i la col·laboració amb la comunitat educativa. L’experiència i les opinions del professorat són necessàries per a desenvolupar i afinar la metodologia d’avaluació i valorar la seva eficàcia per a aconseguir els resultats desitjats. Si hi ha suggeriments de millora o simplificació s’obre el ventall de les propostes que es poden facilitar a la comunitat educativa, perquè l’objectiu és, que aquesta eina sigui flexible i adaptable a les escoles i que serveixi realment per a mesurar el seu progrés en la transmissió de les competències.

    El taller va combinar exposicions teòriques amb dinàmiques grupals. Els participants van treballar separats en dos grups: un grup d’educació primària i un altre d’educació secundària, per a valorar i comentar la metodologia i les eines presentades.

     

    En aquest sentit i, seguint amb l’estratègia de cocreació  del projecte DEMOCRAT, es va convidar als i les participants a expressar les seves opinions sobre els qüestionaris, formulant preguntes sobre: “La utilitat de l’eina d’avaluació de les competències per a l’alumnat” “Problemes i obstacles per a implementar l’eina d’avaluació de competències” o “El paper de l’alumnat en l’autoavaluació de les seves pròpies competències”

    De la posada en comú del treball en grups, es desprèn que l’avaluació de les competències democràtiques de l’alumnat no és senzilla. Implica enfocaments diferents, especialment quant al contingut i la manera de dur a terme l’avaluació i el nivell educatiu al qual s’avalua.

    Valoració de l’eina per part del grup de nivell de primària

    L’eina d’avaluació presentada per  DEMOCRAT es considera massa extensa i complexa per a l’alumnat de primària. Per això, es veu necessari simplificar i adaptar el qüestionari a aquest nivell. Es va posar com a exemple, la proposta d’una escola d’infantil i primària que adapta l’eina d’avaluació a cada etapa educativa del seu alumnat. Per exemple, a infantil es fan servir cartellets amb emoticones de “si” “no” i a primària qüestionaris molt senzills i visuals.
    Sobre aquesta proposta sorgeixen comentaris en relació amb el disseny dels qüestionaris i la importància de la visualització. Utilitzar símbols (per exemple, cares) pot condicionar les respostes; o els colors que dificulten l’identificar-se amb les emocions. Una idea interessant que sorgeix és implicar l’alumnat en l’elaboració del qüestionari, dialogar i reflexionar sobre les seves necessitats.

    Es posa en relleu que, els qüestionaris a més de ser una eina d’avaluació, poden ser útils com a eina de treball dins de l’aula, per a discutir temes relacionats amb la democràcia. Es considera una eina ambivalent quant a que té la capacitat per a recollir dades, però també per a fomentar la reflexió entre l’alumnat. Es tracta d’una eina flexible que, com una fotografia mostra la situació de l’alumnat en un moment determinat, és un punt de partida, és només una petita part de tota l’avaluació.

    Algunes persones opinen que per a valorar realment les intervencions que realitzen a les seves escoles és necessari tenir en compte l’opinió d’entitats que col·laboren amb elles o, per exemple, fer qüestionaris de satisfacció de les famílies. Això obre un ventall de possibles eines d’avaluació adaptades a la temàtica que treballa cada centre educatiu. Encara que, per a comparar les diferents intervencions, entre totes les escoles, es necessita una certa homogeneïtat quant a aquestes eines.

    Valoració de l’eina per part del grup de secundària:

    L’anàlisi de l’eina es va centrar en diferents qüestions. D’una banda, es considera que el plantejament dels nivells de competència és massa seqüencial, del nivell més baix al nivell més alt i es proposa desordenar les opcions per a evitar respostes automàtiques, sabent que l’última opció és la millor. D’altra banda, es va suggerir utilitzar un vocabulari més pròxim a l’alumnat.

    Una aportació comuna amb el grup de primària, va ser considerar que la pròpia eina d’avaluació pot ser part del procés d’aprenentatge; preguntant a l’alumnat per la seva opinió, i suggeriments de millora. Sent així que el propi grup objectiu es converteix al seu torn en codissenyador de les eines d’avaluació.

    Com a eina d’aprenentatge alternativa o complementaria als qüestionaris, una persona proposa fer una consulta a l’alumnat que contingui  totes les qüestions que es volen tractar en relació a la democràcia, per a generar alguna cosa que sigui col·lectiva, en grup, i no tan individual.

     Principals conclusions del taller:

    De la posada en comú del treball en grups, es desprèn que l’avaluació de les competències democràtiques de l’alumnat no és senzilla. Implica enfocaments diferents, especialment quant al contingut i la manera de dur a terme l’avaluació i el nivell educatiu al qual s’avalua.

    Una primera conclusió del grup de primària, és la necessitat de simplificar i adaptar el qüestionari a l’alumnat de primària i centrar les preguntes, en la mesura que sigui possible, al projecte que duu a terme cada centre educatiu. Així mateix, la visualització és important perquè l’alumnat se senti identificat i d’altra banda el llenguatge hauria de ser senzill i adaptat a les característiques de l’alumnat.

    Des del grup de secundària, es proposa desordenar les opcions i nivells de resposta del qüestionari per a evitar respostes automàtiques i afavorir la reflexió de l’alumnat.

    També, es proposa implicar l’alumnat i a les famílies en l’elaboració del qüestionari per a facilitar el dialogo i la reflexió, fent-los codisenyadors de les eines d’avaluació. Això permetria avaluar el nivell de complexitat i la familiaritat amb el llenguatge de l’eina.

    Una idea que destaca entre els diferents grups, és considerar el qüestionari en si mateix com una eina d’aprenentatge de discussió amb l’alumnat sobre la democràcia, que es treballa i evoluciona al llarg de la intervenció. Això planteja la qüestió sobre la flexibilitat de l’eina que pot canviar i progressar constantment. No obstant això, una certa homogeneïtat del qüestionari és necessària per a fer una comparativa de les intervencions de les diferents escoles que participen en el projecte.

    Algunes escoles plantegen la necessitat de realitzar avaluacions complementàries, per exemple, a les famílies i entitats que col·laboren en el seu projecte local, per a valorar el funcionament real de les intervencions. Sens dubte, aquest treball que realitzen aquestes escoles seria molt beneficiós per al projecte DEMOCRAT i la caixa d’eines final.

    Una altra aportació al debat va ser la idea que, talment com en les democràcies participatives, s’ha de tendir a l’avaluació conjunta, on l’alumnat treballa i aprèn en grup. Un exemple seria realitzar una consulta col·lectiva en lloc dels qüestionaris que són més individuals.

  • Democracy Talks 17: Research, society and personal development in UCE: the Utrecht University Educational Model

    17th session of the Democracy Talks, which was presented by Wieger Bakker from Utrecht University. The Democracy Talk was about university life, learning, continuing education, and the university’s educational model. The discussion also touched upon how the university embeds democratic values in its educational curricula.

    University’s Shift to Societal Education

    Wieger Bakker, a sociologist and chair in society-oriented higher education at Utrecht University, discussed the university’s shift towards more leadership positions in education and the development of continuing education. He highlighted the university’s responsibility to society and students, and the need to reassess their education to include broader societal and personal development aspects. Wieger also mentioned the establishment of four working groups to address academic qualities, society-oriented issues, teaching principles, and organizational aspects. He concluded by stating that university continuing education is a part of their primary process, including bachelor, master, and PhD education.

    University’s Educational Vision and Structure

    Bakker discussed the educational vision of their research university, emphasizing the importance of interdisciplinary projects and societal challenges. He highlighted the structure of their education, including bachelor and master programs, PhD education, and continuing education. The university’s core educational model focuses on three fields: qualification, socialization, and personal development. Bakker also mentioned the university’s graduate attributes, which include supporting a diverse, democratic, and open society. The implementation of these attributes varies between different faculties and degree programs. Lastly, Bakker emphasized the strong connection between university continuing education and their research, aiming to support alumni and professionals in their development and contribution to social issues.

    Utrecht University’s Educational Approach Evolution

    Bakker discussed the evolution of Utrecht University’s educational approach, which started around 25 years ago with a shift towards more emphasis on publications, peer reviews, and search for excellence. This led to concerns about neglecting educational quality, prompting the university to initiate different degrees and certifications for university education. This development led to more educational pathways in academic careers, educational leadership programs, and a center for academic teaching and learning. Bakker also mentioned the university’s focus on contributing to societal challenges, particularly in technology changes, sustainability, and youth issues. Diana asked about the starting point for this shift, to which Bakker explained the process of evolution and the importance of balancing research with education.

    Evolution of Educational Model Discussed

    Bakker discussed the evolution of their educational model at the center for academic teaching and learning, which started around 2.5 years ago. The model initially focused on small-scale, intensive, and activating education, but they reassessed their approach to build common ground and clarify their purpose as a university. Diana agreed, noting the shift from fixed modules to more flexible learning, which promotes critical thinking and responsibility. Karsten raised concerns about the potential for schools and universities to become more hierarchical and business-oriented, potentially undermining democratic structures.

    University Professors and Student Participation

    A participant and Bakker discussed the preparedness of university professors to teach democracy and the level of student participation in collective decision-making. The participant raised concerns about the readiness of teachers to teach democracy, while Bakker responded that the university encourages broad participation in decision-making processes through various groups and councils. Bakker also mentioned that the university’s continuing education program involves regular updates to the University Council and collects input from various faculties. The discussion ended with Bakker suggesting that courses should appreciate the diversity of students and involve them in decision-making processes to teach democracy effectively.

    Developing Critical Teaching Perspectives

    Bakker discussed the development of a critical teaching perspective at their university, emphasizing the importance of connecting research subjects with societal challenges. He highlighted the training and qualifications required for university teachers, including a 2-year basic qualification and ongoing follow-up programs. Bakker also mentioned the integration of honors education into all programs, aiming to embed this in regular degree courses. The ultimate goal is to have students actively participate in organizing their programs.

    Diverse Backgrounds in University Faculties

    Bakker discussed the varying levels of integration of diverse backgrounds in different faculties at the university, noting that it was more visible in social sciences, humanities, and international programs. Bakker also mentioned that the visibility of diverse backgrounds was more challenging in other disciplines.

    Addressing Fake News and Interdisciplinarity

    Bakker discussed the challenges of tackling fake news and promoting resilience among students at the university level. He mentioned various projects across different faculties addressing this issue, including a training program by the law department to challenge conspiracy theories. Bakker also highlighted the importance of interdisciplinary collaboration, citing examples of joint programs between humanities and sciences, and the development of a program combining humanities and life sciences. He noted that interdisciplinarity is highly valued, especially in addressing complex problems, but also emphasized the need to deliver top disciplinary students for the market. Bakker also shared an example of how interdisciplinary collaboration led to a better understanding of the consequences of urban planning decisions in the context of climate change.

    Integrating Values in Dutch Education

    Bakker discussed the importance of interdisciplinary courses in the Netherlands, which are privately financed and not allowed with public financing. Bakker emphasized the need for collective processes within institutions to integrate values like intercultural dialogue and citizenship commitment into educational curricula. Bakker also highlighted the importance of institutional entrepreneurs and the need for top-down and bottom-up approaches to engage universities in these activities.

    Questions for Reflection

    • Why did Utrecht University implement the educational model, and what was the starting point?
    • What is needed to integrate competencies for education for democracy (e.g., intercultural dialogue, citizenship commitment) into university curricula?

    Democracy Talk and Session Schedule

    Diana announced the next Democracy Talk, scheduled for February 12th, featuring Dino Siwek Co-founder of the project Terra Adentro and member of the Gesturing Towards Decolonial Futures collective. Tune in LIVE on YouTube via this link: https://www.youtube.com/@democrathorizon

  • Cuarto taller nacional del proyecto Democrat: Presentación de herramientas de evaluación de Competencias de Ciudadanía Democrática Responsable

    Por Alba Molas

    Impartido por el equipo Democrat en colaboración con el IDP (Instituto de Desarrollo Profesional), el dia 26 de noviembre de 2024 se realizó, en formato telemático, el segundo taller de formación. El taller, que iba dirigido al profesorado interesado en Educación Cívica y Educación para la democracia (primaria y secundaria), contó con la asistencia de 22 personas (de Cataluña, España y Latinoamérica), procedentes de centros educativos de primaria, secundaria, universidades y asociaciones educativas.

    Los objetivos del taller eran, por un lado, presentar las herramientas para evaluar el desempeño del alumnado en las cuatro áreas clave de competencias de la Ciudadanía Democrática Responsable descritas en el proyecto Democrat: participación solidaria, deliberación, juicio y pensamiento crítico y resiliencia democrática (Gráfico 1). Y, especialmente, fomentar el debate entre los y las participantes e intercambiar opiniones acerca de las herramientas presentadas.

    Se destacó la importancia de la participación de los centros educativos para el proyecto Democrat. Las escuelas son fundamentales para trabajar nuevos enfoques de educación para la democracia. Actualmente, hay más de 30 escuelas que están colaborando con el proyecto entre todos los países del consorcio. En España, concretamente, participan siete centros educativos de Cataluña, una escuela de la Comunidad Valenciana y otro centro educativo de Madrid.

    Estos encuentros ofrecen la posibilidad de compartir ideas, experiencias y metodologías utilizadas en el aula. En esta ocasión, se puso el foco en analizar y comentar las herramientas de Evaluación de competencias CDR (véase Gráfico 2) y cómo se pueden afinar y adaptar a los distintos niveles escolares.

    Las herramientas de Evaluación de competencias CDR se basan en dos cuestionarios:

    1. Herramienta de evaluación del profesorado: Esta parte está diseñada para ayudar a las y los educadores a evaluar las competencias de CDR del alumnado a nivel de clase o grupo, y, opcionalmente, a nivel individual.
    2. Herramienta de autoevaluación del estudiante: Esta sección proporciona a las y los estudiantes una herramienta de autoevaluación para evaluar sus niveles de competencia.

    Estas herramientas no son definitivas, están en progreso constante y se van adaptando y modificando a través del diálogo y la colaboración con la comunidad educativa. La experiencia y las opiniones del profesorado son necesarias para desarrollar y afinar la metodología de evaluación y valorar su eficacia para conseguir los resultados deseados.

    Si hay sugerencias de mejora o simplificación se abre el abanico de las propuestas que se pueden facilitar a la comunidad educativa, porque el objetivo es que esta herramienta sea flexible y adaptable a las escuelas y que sirva realmente para medir su progreso en la transmisión de las competencias.

    El taller combinó exposiciones teóricas con dinámicas grupales. Los participantes trabajaron separados en dos grupos: un grupo de educación primaria y otro de educación secundaria, para valorar y comentar la metodología y las herramientas presentadas.

    En este sentido y, siguiendo con la estrategia de cocreación del proyecto Democrat, se invitó a los y las participantes a expresar sus opiniones acerca de los cuestionarios, formulando preguntas sobre: “La utilidad de la herramienta de evaluación de las competencias para el alumnado”, “Problemas y obstáculos para implementar la herramienta de evaluación de competencias” o “El papel del alumnado en la autoevaluación de sus propias competencias”.

    De la puesta en común del trabajo en grupos, se desprende que la evaluación de las competencias democráticas del alumnado no es sencilla. Implica enfoques diferentes, especialmente en cuanto al contenido y la forma de llevar a cabo la evaluación y el nivel educativo al que se evalúa.

    Valoración de la herramienta del grupo de nivel de primaria

    La herramienta de evaluación presentada por Democrat se considera demasiado extensa y bastante compleja para el alumnado de primaria. Por ello, se ve necesario simplificar y adaptar el cuestionario a dicho nivel. Se puso como ejemplo la propuesta de una escuela de infantil y primaria adaptada a su alumnado.

    Sobre esta propuesta surgen comentarios en relación con el diseño de los cuestionarios y la importancia de la visualización. Utilizar símbolos (por ejemplo, caras) puede condicionar las respuestas. Los colores pueden dificultar el identificarse con las emociones. Una idea interesante que surge es implicar al alumnado en la elaboración del cuestionario, dialogar y reflexionar sobre sus necesidades.

    Se resalta que los cuestionarios, además de ser una herramienta de evaluación, pueden ser útiles como herramienta de trabajo dentro del aula para discutir temas relacionados con la democracia. Se considera una herramienta ambivalente en cuanto a que tiene la capacidad para recoger datos, pero también para fomentar la reflexión entre el alumnado.  Se trata de una herramienta flexible que, como una fotografía, muestra la situación del alumnado en un momento determinado; es un punto de partida, solo una pequeña parte de toda la evaluación.

    Además, algunas voces opinan que para valorar realmente las intervenciones que realizan en sus escuelas es necesario tener en cuenta la opinión de entidades que colaboran con ellas o, por ejemplo, hacer cuestionarios de satisfacción de las familias. Esto abre un abanico de posibles herramientas de evaluación adaptadas a la temática que trabaja cada centro educativo. Aunque para comparar las diferentes intervenciones entre todas las escuelas se necesita una cierta homogeneidad en cuanto a dichas herramientas.

     

    Valoración de la herramienta del grupo de secundaria

    El análisis de la herramienta se centró en distintas cuestiones. Por una parte, se considera que el planteamiento de los niveles de competencia es demasiado secuencial, del nivel más bajo al nivel más alto y se propone desordenar las opciones para evitar respuestas automáticas, sabiendo que la última opción es la mejor. Por otra, se sugirió utilizar un vocabulario más cercano al alumnado.

    Una aportación común con el grupo de primaria fue considerar que la propia herramienta de evaluación puede ser parte del proceso de aprendizaje; preguntando al alumnado por su opinión, y sugerencias de mejora. Siendo así que el propio grupo objetivo se convierte a su vez en codiseñador de las herramientas de evaluación.

    Una propuesta alternativa o complementaria a los cuestionarios, sugirió, como herramienta de aprendizaje, realizar una consulta que contenga todas las cuestiones que se quieren tratar, para generar algo que sea colectivo en grupo, y no tan individual.

     

    Principales conclusiones del taller

    De la puesta en común del trabajo en grupos, se desprende que la evaluación de las competencias democráticas del alumnado no es sencilla. Implica enfoques diferentes, especialmente en cuanto al contenido y la forma de llevar a cabo la evaluación y al nivel educativo al que se evalúa.

    Una primera conclusión del grupo de primaria es la necesidad de simplificar y adaptar el cuestionario al alumnado de primaria y centrar las preguntas, en la medida de lo posible, en el proyecto que lleva a cabo cada centro educativo. Asimismo, la visualización es importante para que el alumnado se sienta identificado y, por otro lado, el lenguaje debería ser sencillo y adaptado a las características del alumnado.

    Desde el grupo de secundaria, se propone desordenar las opciones y niveles de respuesta del cuestionario para evitar respuestas automáticas y favorecer la reflexión del alumnado.

    También, se propone implicar al alumnado y a las familias en la elaboración del cuestionario para facilitar el diálogo y la reflexión, haciéndolos codiseñadores de las herramientas de evaluación. Esto permitiría evaluar el nivel de complejidad y la familiaridad con el lenguaje de la herramienta.

    Una idea que destaca entre los distintos grupos es considerar el cuestionario en sí mismo como una herramienta de aprendizaje y discusión con el alumnado sobre la democracia que se trabaja y evoluciona a lo largo de la intervención. Esto plantea la cuestión de la flexibilidad de la herramienta, que puede cambiar y progresar constantemente. Sin embargo, es necesaria cierta homogeneidad del cuestionario para hacer una comparativa de las intervenciones de las diferentes escuelas que participan en el proyecto.

    Además de este, algunas escuelas plantean la necesidad de realizar evaluaciones complementarias, por ejemplo, a las familias y entidades que colaboran en su proyecto local, para valorar el funcionamiento real de las intervenciones. Sin duda, este trabajo que realizan estas escuelas sería muy beneficioso para el proyecto Democrat y la caja de herramientas final.

    Una aportación al debate fue la idea de que, como en las democracias participativas, se debe tender a la evaluación conjunta, grupal. Un ejemplo sería realizar una consulta colectiva en lugar de los cuestionarios, que son más individuales. Teniendo en mente que las competencias hay que evaluarlas, pensar más en términos de colaboración.

  • Democracy Talks 16: INSPIRE: Co-designing more inclusive and embedded participation

    Democracy Talks 16: INSPIRE: Co-designing more inclusive and embedded participation

    On 15 January 2025, we had the pleasure of hosting Democracy Talk 16, where Sonia Bussu from the University of Birmingham shared her insights on the Inspire Project. This Horizon Europe initiative, running from April 2024 to March 2027, seeks to challenge the traditional top-down approach that often characterises democratic innovations in Europe. Sonia’s presentation was a compelling exploration of how we can foster more inclusive democratic spaces through genuine, participatory approaches.

    The session delved into the tensions that arise when grassroots-driven initiatives encounter the structural power imbalances embedded within our political systems. Sonia highlighted the project’s commitment to co-designing participatory spaces where the voices of the most impacted communities lead the way. Drawing from assemblage theory, the Inspire Project attempts to understand and navigate the complex interactions between diverse actors, institutions, and practices. This approach isn’t just theoretical; it plays out in real-world contexts where public officials and citizens engage in co-production models, fostering shared ownership and mutual accountability.

    One of the most captivating aspects of the project is its use of creative methods, such as Legislative Theatre and Participatory Performance Lectures. Sonia explained how these approaches move beyond traditional public consultations, providing dynamic spaces where community members don’t just discuss issues but actively co-create solutions. Legislative Theatre, for instance, allows the communities most affected by policy decisions to identify problems and collaborate directly with public officials and wider community audiences to craft meaningful solutions. Participatory Performance Lectures blend art and deliberation, creating powerful experiences that encourage deep reflection and dialogue, with the potential to influence policy decisions in tangible ways.

    However, the question remains: how do we ensure that the insights generated from these creative methods translate into actual policy changes, especially in socio-political environments resistant to non-traditional approaches? Sonia addressed this by emphasising the importance of continuous engagement with decision-makers and embedding participatory outcomes within formal institutional processes.

    Another critical theme explored during the session was intersectionality. The Inspire Project places significant emphasis on ensuring that participatory spaces are not just diverse but genuinely inclusive. Measuring the success of intersectional inclusion goes beyond theoretical frameworks and qualitative narratives. Sonia introduced the Democratic Capabilities Framework, designed to evaluate how socio-economic contexts and intersectional conditions either nurture or hinder citizen participation. Through ongoing pilot assessments and mixed-methods research, the project aims to capture the full spectrum of participant experiences, ensuring that inclusion is both meaningful and measurable.

    Reflecting on the discussion, several thought-provoking questions emerged: How can participatory projects maintain their inclusive ethos while addressing the entrenched power dynamics in policymaking? What strategies can help institutionalise creative methods like Legislative Theatre to ensure they have a lasting policy impact? How do we move beyond tokenistic gestures to embed intersectionality meaningfully in democratic innovations? And perhaps most importantly, what role can public officials play in co-creating participatory spaces without unintentionally reinforcing existing hierarchies?

    Looking ahead, we invite you to join us for the next Democracy Talk as we continue to explore innovative approaches to democratic engagement and education. Stay tuned for more enriching discussions, and don’t forget to tune in LIVE on YouTube via this link: https://www.youtube.com/@democrathorizon