Democrat Agora Blogs Archive

Blog

  • Foment de l’Educació Democràtica: conclusions clau del taller transnacional Democrat a Dublín

    Foment de l’Educació Democràtica: conclusions clau del taller transnacional Democrat a Dublín

    Descripció del taller transnacional Democrat

    Els passats dies 6 i 7 de juny de 2024 va tenir lloc a la Dublin City University (DCU) el taller transnacional DEMOCRAT, l’objectiu del qual era millorar l’educació per a la democràcia a Europa reunint educadors, investigadors i responsables polítics per a debatre i refinar estratègies per a promoure la democràcia a través de l’educació.

    Aquest taller finançat per les Accions de Coordinació i suport del programa Horizon Europe de la Unió Europea, en virtut de l’Acord de Subvenció núm 101095106, va presentar enfocaments innovadors i va fomentar la col·laboració per a millorar les competències democràtiques en entorns educatius.

    Resum del dia 1: dijous 6 de juny

    Sessions innovadores sobre educació democràtica

    El primer dia va estar ple de sessions centrades en el foment de l’educació democràtica a través de diversos enfocaments innovadors. L’esdeveniment va començar amb un càlid discurs de benvinguda a càrrec de la professora Charlotte Holland, vicedegana de l’Institut d’Educació de la DCU. Tot seguit, l’equip irlandès va presentar l’agenda del dia, assegurant-se que els participants estiguessin ben preparats per a les sessions de col·laboració següents.

    El matí es va estructurar en tres sessions de grups paral·leles, cadascuna centrada en diferents aspectes de l’educació democràtica:

    Grup 1: Formació de professors i Educació mediambiental

    • Formació de professors: Emma Kostiainen, Saara Tujula y Matti Rautiainen, de la Universitat de Jyväskylä (Finlàndia), van debatre sobre mètodes innovadors en la formació de professors.
    • No hi ha democràcia sense…: Piotr Walda va presentar els elements fonamentals necessaris per a la democràcia.
    • ​​Delegats mediambientals: Joan Martorell Masó, de l’institut Dolors Mallafrè i Ros (Vilanova i la Geltrú), va destacar el paper de l’educació mediambiental en el foment dels valors democràtics.
    • Una educació que dona suport a la democràcia: una presentació en vídeo de la Universitat de Tallin (Estònia) va mostrar diverses perspectives sobre la integració dels principis democràtics en l’educació.

    Grup 2: Alfabetització i drets humans en l’educació

    • Llegir bé, llegir drets: Claudia Soler Laborda, de l’escola Carrilet (Palafrugell), va destacar l’alfabetització com a pedra angular del compromís democràtic.
    • Drets humans i democràcia: Olga Klotz va parlar sobre la intersecció entre l’educació en drets humans i la participació democràtica.
    • I la historia és…: Graham Carroll i l’equip irlandès van parlar de tècniques narratives en l’ensenyament de la democràcia.
    • ​​Un exemple d’aprenentatge basat en projectes des d’Estònia: Maarja Hallik, de la Universitat de Tallin, va compartir un exemple pràctic d’aprenentatge basat en projectes que dona suport a l’educació democràtica.

    Gruo 3: Enfocaments interdisciplinaris de la democràcia

    • Projecte interdisciplinari KAOS: Gemma Saladrigues Roselló, del col·legi El Carme (Lleida), va explorar enfocaments interdisciplinaris de l’educació per a la democràcia.
    • ​​Pressupostos participatius escolars: Anna Dela va analitzar como els pressupostos participatius a les escoles poden ensenyar-nos processos democràtics.
    • Empatia en acció: Derek Cleary i l’equip irlandès van exposar la importància de l’empatia en l’educació democràtica.
    • “Línia d’opinió”: Maarit Jõemägi, de la Universitat de Tallin, va presentar una plataforma per a les opinions dels estudiants i la participació democràtica.

    Activitats  de tarda: Millorar els projectes d’educació democràtica

    La tarda es va dedicar a perfeccionar els projectes que fomenten l’educació democràtica. Després d’una pausa per a prendre cafè, els participants es van reunir en els seus grups paral·lels per a afinar els seus projectes. Aquesta sessió va permetre aprofundir en els debats i perfeccionar les idees, garantint que cada projecte estigués ben desenvolupat i llest per a la seva presentació.

     

    Presentació de projectes i retroalimentació

    Els participants van presentar els projectes orientats a fomentar l’educació democràtica. Després del dinar, el portaveu de cada grup va presentar el seu projecte davant de tota l’assemblea. Aquestes presentacions es van dividir en dues sessions, amb retroalimentació dels ponents per a millorar el procés col·laboratiu.

    • Primera sessió: es van presentar i discutir els sis primers projectes.
    • Segona sessió: es van compartir els projectes restants, seguit d’una sessió de retroalimentació.

    Reflexions clau sobre educació democràtica

    Els oradors principals van destacar la importància d’integrar l’educació democràtica a les escoles. La jornada va concloure amb un interessant debat dirigit pel Dr. Aidan Clifford, que va relacionar els projectes amb el Marc de Competències Democràtiques del Consell d’Europa. Tot seguit, la Professora Amelia Lopes, assessora internacional del projecte DEMOCRAT, va compartir els seus coneixements sobre educació cívica i reforma educativa a Portugal.

    Esdeveniments socials i networking

    A la nit, els participants van tenir l’oportunitat de relaxar-se i fer contactes durant un sopar optatiu en un restaurant local, seguit d’una copa en un pub pròxim.

    Perspectives de futur

    El taller transnacional DEMOCRAT celebrat a Dublín va proporcionar una rica plataforma per a l’intercanvi i la col·laboració. Va subratllar la importància d’integrar els principis democràtics en l’educació i va mostrar una varietat d’enfocaments innovadors de tota Europa. A mesura que els projectes continuen evolucionant, mantenen la promesa de fomentar comunitats més democràtiques, inclusives i compromeses.

  • Tercer taller nacional del proyecto Democrat: presentación de proyectos piloto locales

    Tercer taller nacional del proyecto Democrat: presentación de proyectos piloto locales

    Por Alba Molas

    El pasado 15 de mayo, desde el proyecto Democrat, organizamos el primer taller de formación del profesorado en colaboración con el Instituto de Desarrollo Profesional (IDP/ICE). Este taller, realizado de manera telemática, reunió a alrededor de 20 personas de diferentes comunidades educativas de Cataluña, España y Latinoamérica.

    Los objetivos de la sesión eran reflexionar sobre los principios de la educación democrática, debatir enfoques transformadores, fomentar el intercambio de experiencias entre el profesorado y presentar los proyectos piloto de los centros educativos que forman parte del proyecto europeo Democrat.

    Durante el taller, se destacó la importancia fundamental de la educación en valores democráticos para la formación de los estudiantes como ciudadanos activos, críticos y comprometidos con la sociedad. Hoy en día, la democracia enfrenta serias amenazas debido a la desconfianza en las instituciones, la desinformación, el negacionismo científico y el discurso de odio. En este contexto, la educación para la democracia se presenta como una medida crucial para mitigar estos riesgos. Entendemos que la democracia no es solo un sistema político, sino una forma de vida basada en el respeto mutuo, la participación activa y el compromiso con los valores de libertad, igualdad y justicia.

    Nuestro enfoque sobre la educación para la democracia es dinámico y adaptable, construyéndose y evolucionando en función de la experiencia con la comunidad educativa. Creemos firmemente que las escuelas son la base sobre la que se construye la sociedad futura y que deben funcionar como laboratorios de práctica democrática, conectadas con los entornos local, global y digital.

    Con estos principios en mente, el taller se centró en los proyectos piloto que se llevarán a cabo en cinco centros educativos de Cataluña. Estos proyectos tienen como objetivo desarrollar intervenciones educativas que integren las competencias definidas en el marco del proyecto Democrat, fortaleciendo así la capacidad de las escuelas para fomentar una cultura democrática auténtica y sostenible.

    Ideas que destacan en las propuestas de los proyectos piloto: 

    • Proyecto “Read Right, Read Rights: Valores democráticos a través de la lectura”

    Este proyecto trata temas sociales, de respeto y sobre minorías, llevándolos a las aulas a través de los cuentos. En esta dirección, la escuela primaria que desarrolla esta iniciativa propone organizar tertulias democráticas sistematizadas como parte de este proyecto educativo. Su objetivo es profundizar en los derechos y deberes de la infancia, incentivando la lectura individual y colectiva, así como la educación en valores de carácter ético-cívico. Basado en los siete principios del aprendizaje dialógico (diálogo igualitario, inteligencia cultural, transformación, dimensión instrumental, creación de sentido, solidaridad e igualdad de diferencias), estas tertulias tienen el objetivo de reflexionar y dialogar sobre valores democráticos a partir de lecturas literarias y no literarias.

    • Proyecto “Consejo de la infancia”

    Este proyecto parte de la idea de que es en la escuela donde el alumnado aprende a convivir, se le enseña a mediar, a dialogar, etc.; y del reconocimiento de que la convivencia en sociedad a veces no es sencilla, especialmente entre comunidades con distintas culturas y formas de pensar. Por ello, con el objetivo de fomentar la cohesión, el sentido de arraigo y de comunidad, la escuela de un pequeño pueblo rural junto con el gobierno municipal, plantea la creación de un Consejo de la Infancia: un espacio de participación donde el alumnado, a través del diálogo y la escucha, tome conciencia de las decisiones que les implican, tanto a ellos como al pueblo en general. El Consejo de la Infancia también tiene el reto de reunirse periódicamente para exponer los problemas y hacer propuestas a nivel de escuela/municipio.

    • Proyecto “Participación democrática del alumnado”

    Partiendo del convencimiento de que la democracia empieza en el aula, surge en un instituto de secundaria un proyecto de participación del alumnado en las sesiones de evaluación y la valoración de las metodologías y actitudes del profesorado, en el que llevan trabajando desde hace muchos años. La finalidad es mejorar la practica tutorial y docente a través de la mejora de las habilidades comunicativas y las competencias emocionales del profesorado y el alumnado. Se trata de escuchar sus opiniones y demandas, estableciendo un dialogo con el profesorado para mejorar la convivencia y el proceso de enseñanza-aprendizaje. El alumnado tiene mucho peso tanto en la sesión de evaluación como en las metodologías docentes porque constantemente está interactuando.

    • Proyecto “KAOS”

    Este proyecto interdisciplinario tiene el objetivo de fomentar el espíritu crítico frente a situaciones políticas, sociales, económicas y culturales antidemocráticas, pues considera que es más necesario que nunca en el clima actual. Es por ello que trabaja en los valores democráticos de justicia, igualdad y solidaridad, dando a conocer situaciones de crueldad humana en el siglo XX y en la actualidad. A su vez, el alumnado trabaja la ciudadanía responsable participando y tomando conciencia ante un problema global o local, comprometiéndose en diversas actividades vinculadas con la memoria histórica, compartiendo este conocimiento con la ciudadanía, abriendo la escuela al barrio, a las entidades y realizando charlas con las asociaciones. En otras palabras, se promueven actitudes e ideales democráticos al relacionar el conocimiento adquirido a la práctica dentro y fuera de la escuela.

    • Proyecto “Memoria histórica”

    Como algunos profesionales docentes apuntan, las “actitudes antidemocráticas, que se observan entre el alumnado en buena parte se deben al desconocimiento que tienen acerca del pasado”. Es por ello que el centro de secundaria que lidera el proyecto implementó hace años un proceso de adquisición de la memoria histórica a través de la memoria oral y las generaciones del franquismo, y la ética, cultura y valores desde la filosofía. Ahora quieren dar un paso más allá con este trabajo que se ha ido realizando desde las tutorías, impregnando todo el centro para que el alumnado participe de forma activa en la transmisión del conocimiento adquirido y la propia experiencia en valores democráticos y lo comparta con el resto de la comunidad.

    Para dar soporte y afianzar el proyecto sobre memoria histórica, y que no dependa del mayor o menor grado de interés y compromiso (del equipo directivo o profesorado), se ha buscado la complicidad y la alianza con otros centros educativos del municipio, con personas expertas en este tema, con asociaciones y entidades, a fin de divulgar experiencias y hacer visibles fenómenos democratizadores a toda la ciudadanía

    • Proyecto “Delegados medioambientales”

    Existe un nexo de unión entre democracia y sostenibilidad. La democracia es participativa y colaborativa y puede favorecer el tránsito hacia una sociedad sostenible que adopte un estilo de vida sostenible y ecosocialmente responsable.

    A ello quiere contribuir el alumnado de un instituto de secundaria a través de la figura de los delegados medioambientales, fomentando el compromiso y la responsabilidad mediante la toma de decisiones sobre cómo actuar ahora y en el futuro ante los grandes desafíos medioambientales. Las experiencias sobre las diversas actuaciones que se llevan a cabo tanto en el centro educativo como en el municipio, se presentan en Foros intercentros organizados por la Agenda 21 Escolar y la Red de Escuelas para la Sostenibilidad de Cataluña (XESC).

    En conclusión, ante un escenario preocupante, de situaciones antidemocráticas, injusticia social, violación de los derechos humanos y cambio climático, entre otros desafíos, el aprendizaje de valores democráticos y el compromiso cívico entre los estudiantes es muy necesario. En este sentido, las propuestas presentadas en este taller van dirigidas a fomentar la participación del alumnado, el pensamiento crítico y el compromiso comunitario dentro y fuera de la escuela, porque la democracia se aprende practicándola en el día a día y es a través de la experiencia como los estudiantes pueden experimentar el impacto de sus acciones.

    En el trasfondo de las acciones está formar ciudadanos activos y comprometidos en sus comunidades y más allá de ellas, aprendiendo derechos y deberes de la infancia a través de la lectura, participando democráticamente en el aula, valorando el propio proceso de enseñanza-aprendizaje, creando un consejo de la infancia como espacio de encuentro entre distintas comunidades, conociendo y valorando de forma crítica el pasado para cambiar actitudes antidemocráticas y considerando la conexión que hay entre democracia y sostenibilidad para abordar los desafíos ambientales de forma responsable.

    En los próximos meses se planificarán nuevos talleres en los que se mostrarán los avances y los resultados de estos proyectos. Además, se presentarán otros proyectos piloto que se están desarrollando en los otros cinco países en los que Democrat está trabajando en el fomento de la Educación para la Democracia.

  • Welcome to the fourth Democracy forum!

    Welcome to the fourth Democracy forum!

    Hello everyone!

    Every other Wednesday, we’ll share this online space to discuss important questions and topics that have arisen from the Democracy talks in the week before or from blog posts and current events.

    Last week, we had an insightful 4th Democracy Talk featuring special guest Emmanuel Acquah from Åbo Akademi University in Finland.

    Emmanuel presented the project “IncludeME+: Participation and Peacebuilding through Mediation in Digital Media.” This European co-funded project aims to develop an educational program to empower higher education institutions (HEIs), media organizations, civil society organizations (CSOs), and students to become responsible and active collaborators in shaping the future of communication. The goal is to promote and establish inclusion, participation, and peacebuilding across Europe.

    Emmanuel, an Associate Professor in minority research, emphasized the importance of advancing equity in the training and practice of educators working with multicultural and multilingual learners. He also discussed how IncludeME+ addresses challenges to liberal democracy.

    Emmanuel highlighted that the outcomes of the IncludeME+ project can be beneficial for secondary school education and that its insights can enhance democratic education.

    We invite you to rewatch the talk here: https://www.youtube.com/live/adgdkEmEPxA?si=ISDUHEKIe5FcLxO3 and add your opinions on the following questions or anything related to the discussion with Emmanuel:

    1. How does IncludeME+ address the challenges to liberal democracy, such as political polarization, right-wing extremism, or the Ukraine war and its consequences?

    2. How do the educational programs and tools developed by IncludeME+ contribute to advancing human rights, gender equality, and fostering a peaceful culture?

    3. How does IncludeME+ utilize digital media to promote inclusion, participation, and peacebuilding?

    4. Are there outcomes of the IncludeME+ project that can be useful for secondary school education? Can the outcomes and insights from IncludeME+ be applied to enhance democratic education?

    5. In what ways does IncludeME+ increase participation and civic engagement, and how does this align with the goals of the Democracy project to enhance democracy through education and participatory approaches?

    Feel free to answer any of these questions or add a comment inspired by this discussion.

    Our next Democracy Talk is scheduled for Wednesday, June 19th, 2024, at 3:00 PM CET! Join us for a conversation with Maarja Hallik and Merike Saar from Tallinn University, who will present the project “Glocally Transformative Project-Based Learning – transforming students, teachers, and communities.”

  • Fomento de la Educación Democrática: conclusiones clave del taller transnacional Democrat en Dublín

    Fomento de la Educación Democrática: conclusiones clave del taller transnacional Democrat en Dublín

     

    Descripción del taller transnacional Democrat

    Los días 6 y 7 de junio de 2024 se celebró en la Dublin City University (DCU) el taller transnacional Democrat, cuyo objetivo era mejorar la educación democrática en Europa reuniendo a educadores, investigadores y responsables políticos para debatir y perfeccionar estrategias de promoción de la democracia a través de la educación. Este taller, financiado por las Acciones de Coordinación y Apoyo del programa Horizonte Europa de la Unión Europea, en virtud del Acuerdo de Subvención N.º 101095106, presentó enfoques innovadores y fomentó la colaboración para mejorar las competencias democráticas en los entornos educativos.

    Resumen del día 1: jueves 6 de junio

    Sesiones innovadoras sobre educación democrática

    El primer día estuvo repleto de sesiones centradas en el fomento de la educación democrática a través de diversos enfoques innovadores. El evento comenzó con un cálido discurso de bienvenida a cargo de la profesora Charlotte Holland, vicedecana del Instituto de Educación de la DCU. A continuación, el equipo irlandés presentó la agenda del día, asegurándose de que los participantes estuvieran bien preparados para las sesiones colaborativas que se avecinaban.

    La mañana se estructuró en tres sesiones grupales paralelas, cada una centrada en diferentes aspectos de la educación democrática:

    Grupo 1: Formación de profesores y Educación medioambiental

    • Formación de profesores: Emma Kostiainen, Saara Tujula y Matti Rautiainen, de la Universidad de Jyväskylä (Finlandia), hablaron sobre métodos innovadores en la formación de profesores.

    • No hay democracia sin…: Piotr Walda presentó los elementos fundamentales necesarios para la democracia.

    • ​​Delegados medioambientales: Joan Martorell Masó, del instituto Dolors Mallafrè i Ros (Villanueva y Geltrú), y Notus, también de España, destacaron el papel de la educación medioambiental en el fomento de los valores democráticos.

    • Una educación que apoya la democracia: una presentación en vídeo de la Universidad de Tallin (Estonia) mostró diversas perspectivas sobre la integración de los principios democráticos en la educación.

    Grupo 2: Alfabetización y derechos humanos en la educación

    • Leer bien, leer derechos: Claudia Soler Laborda, de la escuela Carrilet (Palafrugell), y Notus hicieron énfasis en la alfabetización como piedra angular del compromiso democrático.

    • Derechos humanos y democracia: Olga Klotz habló sobre la intersección de la educación en derechos humanos y la participación democrática.

    • Y la historia es…: Graham Carroll y el equipo irlandés discutieron técnicas narrativas en la enseñanza de la democracia.

    • ​​Un ejemplo de aprendizaje basado en proyectos desde Estonia: Maarja Hallik, de la Universidad de Tallin, compartió un ejemplo práctico de aprendizaje basado en proyectos que apoya la educación democrática.

    Grupo 3: Enfoques interdisciplinares de la democracia

    • Proyecto interdisciplinar KAOS: Gemma Saladrigues Roselló, del colegio El Carme (Lérida), y Notus exploraron los enfoques interdisciplinares de la educación para la democracia.

    • ​​Presupuestos participativos escolares: Anna Dela analizó cómo los presupuestos participativos en las escuelas pueden enseñarnos procesos democráticos.

    • Empatía en acción: Derek Cleary y el equipo irlandés presentaron la importancia de la empatía en la educación democrática.

    • “Línea de opinión”: Maarit Jõemägi, de la Universidad de Tallin, presentó una plataforma para las opiniones de los estudiantes y la participación democrática.

    Actividades vespertinas: Mejorar los proyectos de educación democrática

    La tarde se dedicó a perfeccionar los proyectos de promoción de la educación democrática. Después de una pausa para tomar café, los participantes se reunieron en sus grupos paralelos para afinar sus proyectos. Esta sesión permitió profundizar en los debates y perfeccionar las ideas, garantizando que cada proyecto estuviera bien desarrollado y listo para su presentación.

    Presentación de proyectos y retroalimentación

    Los participantes presentaron sus proyectos destinados a fomentar la educación democrática. Tras el almuerzo, la persona a cargo de cada grupo presentó su proyecto ante toda la asamblea. Estas presentaciones se dividieron en dos sesiones, con retroalimentación de los ponentes para mejorar el proceso colaborativo.

    • Primera sesión: se presentaron y discutieron los primeros seis proyectos.

    • Segunda sesión: se compartieron los proyectos restantes, seguidos de una sesión de retroalimentación.

    Reflexiones clave sobre educación democrática

    Los ponentes principales destacaron la importancia de integrar la educación democrática en las escuelas. La jornada concluyó con interesantes debates dirigidos por el Dr. Aidan Clifford, que relacionó los proyectos con el Marco de Competencias Democráticas del Consejo de Europa. A continuación, la profesora Amelia Lopes, asesora internacional del proyecto Democrat, ofreció una charla en la que compartió su experiencia sobre educación cívica y reforma educativa en Portugal.

    Eventos sociales y networking

    Por la noche, los participantes tuvieron la oportunidad de relajarse y hacer contactos durante una cena optativa en un restaurante local, seguida de una copa en un pub cercano.

    Perspectivas de futuro

    El taller transnacional Democrat celebrado en Dublín proporcionó una rica plataforma para el intercambio y la colaboración. Subrayó la importancia de integrar los principios democráticos en la educación y mostró una variedad de enfoques innovadores de toda Europa. A medida que los proyectos continúan evolucionando, mantienen la promesa de fomentar comunidades más democráticas, inclusivas y comprometidas.

     

     

     

     

     

     

     

  • Advancing Democratic Education: Key Takeaways from the 2-Day Transnational DEMOCRAT Workshop in Dublin

    Advancing Democratic Education: Key Takeaways from the 2-Day Transnational DEMOCRAT Workshop in Dublin

    Overview of the Transnational DEMOCRAT Workshop

    The recent Transnational DEMOCRAT Workshop, hosted at Dublin City University (DCU) from June 6-7, 2024, aimed to enhance democratic education across Europe by bringing together educators, researchers, and policymakers to discuss and refine strategies for promoting democracy through education. This workshop, funded by the European Union’s HORIZON-CSA HORIZON Coordination and Support Actions under Grant Agreement No. 101095106, showcased innovative approaches and fostered collaborative efforts to enhance democratic competencies in educational settings.

    Day 1 Recap: Thursday, June 6

    Innovative Sessions on Democratic Education

    The first day was packed with sessions focused on advancing democratic education through various innovative approaches. The event commenced with a warm welcome address by Professor Charlotte Holland, Deputy Dean of DCU’s Institute of Education. Following this, the Irish team laid out the day’s agenda, ensuring participants were well-prepared for the collaborative sessions ahead.

    The morning was structured into three parallel group sessions, each focusing on different aspects of democratic education:

    Group 1: Teacher Training and Environmental Education

    • Teacher Training: Emma Kostiainen, Saara Tujula, and Matti Rautiainen from the University of Jyväskylä, Finland, discussed innovative methods in teacher training.
    • No Democracy Without…: Piotr Walda presented on the fundamental elements necessary for democracy.
    • Environmental Delegates: Joan Martorell Masó from UB & Notus in Spain emphasized the role of environmental education in fostering democratic values.
    • Education that Supports Democracy: A video presentation by Tallinn University, Estonia, showcased diverse perspectives on integrating democratic principles in education.

    Group 2: Literacy and Human Rights in Education

    • Read Right – Read Rights: Claudia Soler Laborda from UB & Notus in Spain highlighted literacy as a cornerstone of democratic engagement.
    • Human Rights and Democracy: Olga Klotz presented on the intersection of human rights education and democratic participation.
    • And the Story is…: Graham Carroll and the Irish team discussed narrative techniques in teaching democracy.
    • Project-Based Learning Example from Estonia: Maarja Hallik from Tallinn University shared a practical example of project-based learning that supports democratic education.

    Group 3: Interdisciplinary Approaches to Democracy

    • Interdisciplinary Project KAOS: Gemma Saladrigues Roselló from UB & Notus in Spain explored interdisciplinary approaches to democracy education.
    • School Participatory Budgeting: Anna Dela discussed how participatory budgeting in schools can teach democratic processes.
    • Empathy in Action: Derek Cleary and the Irish team presented on the importance of empathy in democratic education.
    • Opinion Line: Maarit Jõemägi from Tallinn University introduced a platform for student opinions and democratic engagement.
    Participants engaging in the Transnational DEMOCRAT Workshop focused on democratic education

    Afternoon Activities: Enhancing Democratic Education Projects

    The afternoon was dedicated to refining projects that promote democratic education. After a refreshing coffee break, participants reconvened in their parallel groups to fine-tune their projects. This session allowed for deeper discussions and refinement of ideas, ensuring that each project was well-developed and ready for presentation.

    Project Showcases and Feedback

    Participants presented their projects aimed at fostering democratic education. Post-lunch, each group’s lead or spokesperson presented their refined projects to the entire workshop. These presentations were divided into two sessions, with feedback from rapporteurs enhancing the collaborative process.

    • First Session: The first six projects were presented and discussed.
    • Second Session: The remaining projects were shared, followed by a feedback session.

    Keynote Insights on Democratic Education

    Keynote speakers emphasized the importance of integrating democratic education in schools. The day concluded with insightful discussions led by Dr. Aidan Clifford, who related the projects to the Council of Europe’s Framework of Democratic Competences. This was followed by a talk from Professor Amelia Lopes, an international advisor to the DEMOCRAT project, who shared her expertise on civic education and educational reform in Portugal.

    DCU All Hallows Campus Purcel House, a key location for the Transnational DEMOCRAT Workshop on democratic education

    Evening Networking and Social Events

    Participants had the opportunity to unwind and network further during a voluntary dinner at a local restaurant, followed by social drinks at a nearby pub.

    Future Outlook

    The Transnational DEMOCRAT Workshop in Dublin provided a rich platform for exchange and collaboration. It underscored the importance of integrating democratic principles into education and showcased a variety of innovative approaches from across Europe. As the projects continue to evolve, they hold the promise of fostering more democratic, inclusive, and engaged communities.

    Originally published on https://democrat-horizon.eu/advancing-democratic-education-key-takeaways-from-the-2-day-transnational-democrat-workshop-in-dublin/

  • Que passa quan es corromp el poder judicial?

    Que passa quan es corromp el poder judicial?

    Per Karsten Krüger

     

    La qualitat d’un sistema democràtic liberal es defineix, entre altres criteris, per la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial. Aquests han de ser independents i actuar en l’interès general de la societat.

    Recentment hem estat testimonis d’altres dos atacs a la separació de poders tant a Polònia com a Israel, els executius dels quals han pretès limitar la independència del sistema judicial.

    Així mateix, en un article recent sobre el periodista José Rubén Zamora, fundador d’El Periódico de Guatemala, condemnat per blanqueig de diners i empresonat des de fa diversos anys, el diari El País[1] reportava que «diversos organismes internacionals han criticat ‘greus violacions processals’ en un cas que consideren un clar atac a la llibertat d’expressió» per haver denunciat la corrupció dels governs guatemalencs i per la seva postura crítica amb el sistema oligàrquic i corrupte del país, que també ha infiltrat el seu sistema judicial.

    Davant d’aquesta lectura, cal preguntar-se com perseguir la corrupció generalitzada d’un sistema jurídic usant mecanismes jurídics.

    En el cas de Guatemala, la nació centreamericana ha passat de tenir «un dels mecanismes més reeixits per a combatre la corrupció i el crim organitzat»[2] a convertir-se en un país en el qual el sistema de justícia és «un braç repressiu per a asfixiar als qui busquen dir la veritat, investiguen i promouen la llibertat d’expressió»[3]. Hi ha també el cas de l’Equador, on el narcotràfic ha aconseguit infiltrar-se tant en l’administració pública com en la policia, l’exèrcit i la judicatura

    L’auge del narcotràfic i el seu impacte en la societat s’observa també en alguns països membres de la UE,  com  per exemple els Països Baixos, Bèlgica i alguns altres països escandinaus, la qual cosa suggereix un risc creixent de corrupció tant entre la policia con entre la judicatura.

    L’assumpte de la judicatura és especialment sensible, atès que és la institució estatal que ha de perseguir, per exemple, els casos de corrupció. Qui persegueix i condemna als corruptes quan la judicatura mateixa és corrupta? Qui persegueix els jutges i fiscals corruptes si la corrupció és un fenomen endèmic en l’Estat?

    Es podria posar un altre exemple històric, aquesta vegada d’índole política: en el règim nacionalsocialista d’Alemanya, va haver-hi molts jutges que van complir amb els mandats del règim no per obligació, sinó per convicció, i molts d’ells van continuar sent jutges després de la derrota del règim nacionalsocialista.

    En altres paraules: el sistema jurídic és la part més sensible del sistema democràtic pel simple fet que la seva funció és impartir justícia i que ha de vigilar la qualitat del sistema legislatiu i del sistema executiu. La qüestió és com es controla la qualitat del sistema jurídic.

     

    [1] Arroyo, L. (18/02/2024). José Rubén Zamora, el cuarto poder tras las rejas en Guatemala: «No me voy a dejar vencer». El País. https://elpais.com/america/2024-02-18/jose-ruben-zamora-el-cuarto-poder-tras-las-rejas-en-guatemala-no-me-voy-a-dejar-vencer.html

    Arroyo, L. (18/02/2024). José Rubén Zamora, el cuarto poder tras las rejas en Guatemala: «No me voy a dejar vencer». El País. https://elpais.com/america/2024-02-18/jose-ruben-zamora-el-cuarto-poder-tras-las-rejas-en-guatemala-no-me-voy-a-dejar-vencer.html

    [2] Comisión Internacional contra la Impunidad en Guatemala (CICIG) de la ONU.

    [3] Oficina en Washington para Asuntos Latinoamericanos (WOLA).

    Vegeu també: Marcos González Díaz (19 de Junio 2023). Cómo Guatemala pasó de ser un ejemplo contra la corrupción a criminalizar a jueces, periodistas y candidatos políticos. BBC News Mundo. https://www.bbc.com/mundo/articles/cw8ld1799d3o

  • Third Democracy Forum

    Third Democracy Forum

    Hello everyone! Welcome to the third Democracy forum.

    Every other week, we will share this online space to discuss important questions and topics that have arisen from the Democracy talks in the week before or from blog posts and current events.

    Last week, our Democracy Talk featured a special guest, Dr. Katarina Popovic from the University of Belgrade, hosted by Diana Treviño in conversation with Vanina Morrison. Dr. Popovic is a renowned expert in Adult Education, Lifelong Learning, Educational Policy, Comparative Education, and the Professionalization of Adult Education. She has made significant contributions to civil engagement and democratic rights, especially in contexts where democratic systems are less robust. You can rewatch it here: https://www.youtube.com/watch?v=k_JXsBQQQJ0&ab_channel=DemocratHorizon

    Dr. Popovic shared her insights on experiential learning and democratic education, emphasizing the need for innovative approaches to tackle global challenges. 

    Here are some questions discussed and others to spark further conversation:

    1. How can educators provide experiential learning opportunities on global issues like poverty, which may not be as prevalent in some European countries as in others?
    2. What are some effective public pedagogy methods, such as visits to government offices, that can be implemented in countries with less robust democratic systems?
    3. How can the DEMOCRAT project incorporate experiential learning to address climate change, socio-economic gaps, and geopolitical uncertainties in the EU?
    4. Can you share examples of successful implementation of experiential learning in adult education or lifelong learning programs?
    5. What challenges have you faced in promoting democratic education in your country, and how have you overcome them?
    6. How can we ensure that educational curricula are inclusive and address the gaps identified in current frameworks, particularly in fostering responsible democratic citizenship?

    Feel free to answer any of these questions or add a comment inspired by this discussion. 

    Join us next Wednesday for our fourth discussion with Emmanuel Acquah from the Åbo Akademi University in Finland.

    He will present the project “IncludeMe+: Participation and peacebuilding through mediation in digital media”. You can add it to your calendar here: https://archive.democrat-horizon.eu/event/democracy-talk-4-with-emmanuel-acquah/

  • ¿Qué ocurre cuando se corrompe el poder judicial?

    ¿Qué ocurre cuando se corrompe el poder judicial?

    Por Karsten Krüger

     

     

    La calidad de un sistema democrático liberal se define, entre otros criterios, por la separación de los poderes legislativo, ejecutivo y judicial. Estos deben ser independientes y actuar en el interés general de la sociedad.

    Recientemente hemos sido testigos de sendos ataques a la separación de poderes tanto en Polonia como en Israel, cuyos ejecutivos han pretendido limitar la independencia del sistema judicial.

    Asimismo, en un reciente artículo sobre el periodista José Rubén Zamora, fundador de El Periódico de Guatemala, condenado por lavado de dinero y encarcelado desde hace varios años, el diario El País[1] reportaba que “diversos organismos internacionales han criticado ‘graves violaciones procesales’ en un caso que consideran un claro ataque a la libertad de expresión” por haber denunciado la corrupción de los gobiernos guatemaltecos y por su postura crítica con el sistema oligárquico y corrupto del país, que también ha infiltrado su sistema judicial.

    Ante esta lectura, cabe preguntarse cómo perseguir la corrupción generalizada de un sistema jurídico usando mecanismos jurídicos.

    En el caso de Guatemala, la nación centroamericana ha pasado de tener “uno de los mecanismos más exitosos para combatir la corrupción y el crimen organizado”[2] a convertirse en un país en el que el sistema de justicia es “un brazo represivo para asfixiar a quienes buscan decir la verdad, investigan y promueven la libertad de expresión”[3]. Está también el caso de Ecuador, donde el narcotráfico ha conseguido infiltrarse tanto en la administración pública como en la policía, el ejército y la judicatura.

    El auge del narcotráfico y su impacto en la sociedad se observa también en algunos miembros de la UE, como los Países Bajos, Bélgica y algunos países escandinavos, lo que sugiere un creciente riesgo de corrupción tanto entre la policía como entre la judicatura.

    El asunto de la judicatura es especialmente sensible, dado que es la institución estatal que debe perseguir, por ejemplo, los casos de corrupción. ¿Quién persigue y condena a los corruptos cuando la judicatura misma es corrupta? ¿Quién persigue a los jueces y fiscales corruptos si la corrupción es un fenómeno endémico en el Estado?

    Se podría poner otro ejemplo histórico, esta vez de índole político: en el régimen nacionalsocialista de Alemania, hubo muchos jueces que cumplieron con los mandatos del régimen no por obligación, sino por convicción, y muchos de ellos siguieron siendo jueces después de la derrota del régimen nacionalsocialista.

    En otras palabras: el sistema jurídico es la parte más sensible del sistema democrático por el simple hecho de que su función es impartir justicia y de que debe vigilar la calidad del sistema legislativo y del sistema ejecutivo. La cuestión es cómo se controla la calidad del sistema jurídico.

     

     

     

    [1] Arroyo, L. (18/02/2024). José Rubén Zamora, el cuarto poder tras las rejas en Guatemala: “No me voy a dejar vencer”. El País. https://elpais.com/america/2024-02-18/jose-ruben-zamora-el-cuarto-poder-tras-las-rejas-en-guatemala-no-me-voy-a-dejar-vencer.html

    Arroyo, L. (14/05/2024). José Rubén Zamora, periodista preso en Guatemala, premiado con el Reconocimiento a la Excelencia de la Fundación Gabo. El País. https://elpais.com/comunicacion/2024-05-14/la-fundacion-gabo-otorga-el-reconocimiento-a-la-excelencia-2024-a-jose-ruben-zamora-periodista-encarcelado-en-guatemala.html

    [2] Comisión Internacional contra la Impunidad en Guatemala (CICIG) de la ONU.

    [3] Oficina en Washington para Asuntos Latinoamericanos (WOLA).

    Véase también:

    Marcos González Díaz (19 de Junio 2023). Cómo Guatemala pasó de ser un ejemplo contra la corrupción a criminalizar a jueces, periodistas y candidatos políticos. BBC News Mundo. https://www.bbc.com/mundo/articles/cw8ld1799d3o

     

  • Tercer Taller Nacional: Presentació projectes pilot locals

    Per Alba Molas

    El passat 15 de maig, des del projecte DEMOCRAT vam organitzar el 1r Taller de Formació del Professorat en col·laboració amb l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP/ICE). Aquest taller, realitzat de manera telemàtica, va reunir al voltant de 20 persones de diferents comunitats educatives de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica.

    Els objectius de la sessió eren reflexionar sobre els principis de l’educació democràtica, debatre enfocaments transformadors, fomentar l’intercanvi d’experiències entre el professorat i presentar els projectes pilot dels centres educatius que formen part del projecte europeu DEMOCRAT.

    Durant el taller, es va ressaltar la importància fonamental de l’educació en valors democràtics per a la formació d’estudiants com a ciutadans actius, crítics i compromesos amb la societat. Avui dia la democràcia enfronta serioses amenaces a causa de la desconfiança en les institucions, la desinformació, el negacionisme científic i el discurs d’odi. En aquest context, l’educació per a la democràcia es presenta com una mesura crucial per a mitigar aquests riscos. Entenem la democràcia no només com un sistema polític, sinó com una forma de vida basada en el respecte mutu, la participació activa i el compromís amb els valors de llibertat, igualtat i justícia.

    El nostre enfocament en l’educació per a la democràcia és dinàmic i adaptable, es construeix i evoluciona a través de l’experiència amb la comunitat educativa. Creiem fermament que les escoles són la base sobre la qual es construeix la societat futura i que poden funcionar com a laboratoris de pràctica democràtica, connectades amb l’entorn local, global i digital.

    Tenint presents aquests principis, centrem l’atenció en els projectes pilot que es duran a terme en cinc centres educatius de Catalunya. Aquests projectes tenen com a objectiu desenvolupar intervencions educatives que integrin les competències definides en el marc del projecte DEMOCRAT, enfortint així la capacitat de les escoles per a fomentar una cultura democràtica autèntica i sostenible.

    Reptes i propòsits dels projectes pilot:

    • Projecte “Read Right, Read Rights: Valors democràtics a través de la lectura”

    Aquest projecte tracta temes socials, de respecte i sobre minories, que es treballen a les aules a través dels contes. En aquesta direcció, l’escola primària que desenvolupa aquesta iniciativa proposa organitzar tertúlies democràtiques sistematitzades com a part d’aquest projecte educatiu. El seu objectiu és aprofundir en els drets i deures de la infància, incentivant la lectura individual i col·lectiva, així com l’educació en valors de caràcter ètic-cívics. Basat en els set principis de l’aprenentatge dialògic (diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències), aquestes tertúlies tenen l’objectiu de reflexionar i dialogar sobre valors democràtics a partir de lectures literàries i no literàries.

    • Projecte “Consell d’Infància i Adolescència”

    Aquest projecte parteix de la idea que és a l’escola on l’alumnat aprèn a viure i a conviure amb els altres, a dialogar, etc. i del reconeixement que la convivència en societat a vegades no és senzilla, especialment entre comunitats amb diferents cultures i maneres de pensar. Per això, amb l’objectiu de fomentar la cohesió, el sentit d’arrelament i de comunitat, l’escola d’un petit poble rural planteja, juntament amb el govern del municipi, la creació d’un Consell de la Infància i Adolescència: un espai de participació on l’alumnat, a través del diàleg i l’escolta, pugui exercir el seu dret a reflexionar, expressar la seva opinió, debatre, prendre decisions i elevar al Plenari Municipal les seves propostes, per tal de contribuir a millorar el seu poble. El Consell de la Infància té el repte de reunir-se periòdicament per a exposar els problemes i fer propostes a nivell d’escola/municipi.

    • Projecte “Participació democràtica de l’alumnat”

    Partint de la convicció que la democràcia comença a l’aula, sorgeix en un institut de secundària un projecte de participació de l’alumnat en les sessions d’avaluació i la valoració de les metodologies i actituds del professorat, en el qual porten treballant des de fa molts anys. La finalitat és millorar la practica tutorial i docent a través de la millora de les habilitats comunicatives i les competències emocionals del professorat i l’alumnat. Es tracta d’escoltar les opinions i demandes de l’alumnat, establint un diàleg amb el professorat per a millorar la convivència i el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’alumnat té molt pes tant en la sessió d’avaluació com en les metodologies docents perquè constantment estan interactuant.

    • Projecte “KAOS”

     Aquest projecte interdisciplinari té l’objectiu de fomentar l’esperit crític enfront de situacions polítiques, socials, econòmiques i culturals antidemocràtiques, perquè considera que és més necessari que mai en el clima actual. És per això que treballa en els valors democràtics de justícia, igualtat i solidaritat, donant a conèixer situacions de crueltat humana en el segle XX i en l’actualitat. Al seu torn, l’alumnat treballa la ciutadania responsable participant i prenent consciència davant d’un problema global o local, comprometent-se en diverses activitats vinculades amb la memòria històrica, compartint aquest coneixement amb la ciutadania, obrint l’escola al barri, a les entitats i realitzant xerrades amb les associacions. En resum, es promouen actituds i ideals democràtics en relacionar el coneixement adquirit a la pràctica dins i fora de l’escola.

    • Projecte “Memòria històrica”

    Com alguns professionals docents apunten, les “actituds antidemocràtiques, que s’observen entre l’alumnat en bona part es deuen al desconeixement que tenen sobre el passat”. És per això que el centre de secundària que lidera el projecte va implementar fa anys un procés d’adquisició de la memòria històrica a través de la memòria oral i les generacions del franquisme, i l’ètica, cultura i valors des de la filosofia. Ara volen fer un pas més enllà amb aquest treball que s’ha anat realitzant des de les tutories, impregnant tot el centre perquè l’alumnat participi de manera activa en la transmissió del coneixement adquirit i la pròpia experiència en valors democràtics i el comparteixi amb la resta de la comunitat.
    Per a donar suport i afermar el projecte sobre memòria històrica, i que no depengui del major o menor grau d’interès i compromís del (equipo directiu o professorat), s’ha buscat la complicitat i l’aliança amb altres centres educatius del municipi, amb persones expertes en aquest tema, amb associacions i entitats, a fi de divulgar experiències i fer visibles fenòmens democratitzadors a tota la ciutadania

    • Projecte “Delegats mediambientals”

    Hi ha un nexe d’unió entre democràcia i sostenibilitat, la democràcia és participativa i cooperativa i pot afavorir el procés cap a la societat sostenible, adoptant un estil de vida sostenible i ecosocialment responsable.

    A això vol contribuir l’alumnat d’un institut de secundària a través de la figura dels delegats mediambientals, fomentant el compromís i la responsabilitat prenent decisions sobre com actuar ara i en el futur davant els grans desafiaments mediambientals i analitzar aquesta resposta. Les experiències sobre les diverses actuacions que es duen a terme tant en el centre educatiu com en el municipi, es presenten en Fòrums intercentres organitzats per l’Agenda 21 i la Xarxa d’Escoles Sostenibles de Catalunya  (XESC).

    En conclusió, davant d’un escenari preocupant, de situacions antidemocràtiques, injustícia social, violació dels drets humans, i el canvi climàtic, entre altres desafiaments, l’aprenentatge de valors democràtics i el compromís cívic entre els estudiants és molt necessari. En aquest sentit les propostes presentades en aquest taller van dirigides a fomentar la participació de l’alumnat, el pensament crític i el compromís comunitari dins i fora de l’escola, perquè la democràcia s’aprèn practicant-la en el dia a dia i és a través de l’experiència com els i les estudiants poden experimentar l’impacte de les seves accions.

    En el rerefons de les accions hi ha formar ciutadans i ciutadanes actius i compromesos amb les seves comunitats i més enllà, aprenent drets i deures de la infància a través de la lectura, participant democràticament en l’aula, valorant el propi procés d’ensenyament-aprenentatge, creant un consell de la infància com a espai de trobada entre diferents comunitats, coneixent i valorant de manera crítica el passat per a canviar actituds antidemocràtiques i considerant la connexió que hi ha entre democràcia i sostenibilitat per a abordar els desafiaments ambientals de manera responsable.

    En els pròxims mesos es planificaran nous tallers en els quals es mostraran els avanços i els resultats d’aquests projectes. A més, es presentaran altres projectes pilot que s’estan desenvolupant en els altres cinc països en els quals DEMOCRAT està treballant en el foment de l’Educació per a la Democràcia.

  • Welcome to the second Democracy forum!

    Welcome to the second Democracy forum!

    Every other Wednesday, we’ll share this online space to discuss important questions and topics that have arisen from the Democracy talks in the week before or from blog posts and current events.

    Last week, we had an insightful 2nd Democracy Talk featuring special guest Beatriz Toscano of our German national partner team. She was joined by our host Diana Trevino of eucen. 

    Beatriz explored the intricate relationship between democratic education and parenting styles, emphasizing the critical role of emotional learning in developing democratic competencies in children. She identified three foundational elements of a healthy democracy—control, equality, and freedom—and discussed how these can be practically integrated into educational practices through an understanding of various parenting styles, including authoritarian, authoritative, permissive, and uninvolved.

    Beatriz advocated for an educational approach that integrates emotional learning and considers the familial and cultural backgrounds of students. This, she argues, is essential for cultivating a generation that not only understands democracy but practices it empathetically and effectively.

    We invite you to rewatch the talk here: https://www.youtube.com/live/Ywjr–TBojw?si=xQE9wZuPgY09k9cW and add your opinions on the following questions or anything related to the discussion with Beatrice:

    1. How can emotional learning enhance the teaching of democratic competencies in schools?
    2. In what ways do different parenting styles affect a child’s ability to learn and practice democratic values?
    3. How can schools adapt their educational approaches to better address the emotional and familial backgrounds of students?
    4. What are the broader implications of integrating emotional learning into democratic education? Any challenges or criticisms?

    Feel free to answer any of these questions or add a comment inspired by this discussion.

    Next week join us for another conversation, this time with Katarina Popović from the University of Belgrade. On Wednesday, on the 22nd of May 2024, at 3:00 PM CET we’ll be dealing the topic of “Experiential learning: Democratic education beyond traditional didactics.” You can add that to your calendars here: https://archive.democrat-horizon.eu/event/democracy-talk-3-experiential-learning-democratic-education-beyond-traditional-didactics/